manifest de maig, l'espai de debat de l'anticapitalisme i de l'ecosocialisme.

Per contactar, contribuïr o adherir-se a aquest espai d'opinió ens podeu enviar un mail a verdiroig@hotmail.com

dilluns, 22 de desembre de 2008

TEMPS DE LLUITES I RESISTÈNCIES. TEMPS D'ANTICAPITALISME I ALTERNATIVA

SOLIDARITAT INTERNACIONALISTA 
AMB EL POBLE PALESTÍ. 
PER UNA SOLIDARITAT ACTIVA HUMANITÀRIA.
PER UNA SOLIDARITAT ACTIVA POLÍTICA.
DES DE CATALUNYA: QUE EL GOVERN TRIPARTIT TRENQUI RELACIONS POLITIQUES, CULTURALS I COMERCIALS AMB EL GOVERN D'ISRAEL. 
PROU LOBBIES I PROU IMPUNITAT.
MENYS PARAULES I MÉS FETS. CAROD+HUGUET, PROU PROPAGANDA!
PARTICIPEM A LES MOBILITZACIONS
EN SUPORT AL POBLE PALESTÍ.





El passat dissabte 20 de desembre, membres del corrent Manifest de Maig van tractar diversos temes relacionats amb la situació política actual i amb els resultats de l'assemblea nacional d'ICV. L'any s'acaba amb els debats viscuts al sí de diverses organitzacions a "l'esquerra de la socialdemocràcia". Parlem de les assemblees d'EUiA, de Izquierda Unida, d'ICV i, també, de les propostes que arriben des de l'esquerra anticapitalista que existeix més enllà de les formacions parlamentàries. També és ocasió de parlar del recent congrés de les Comissions Obreres de Catalunya i del congrés confederal de Comissions. A banda de les interioritats de cada àmbit, vivim temps de fort impacte de la crisi capitalista (la crisi té aquest nom i no convé assajar amb eufemismes i adjectivacions de conjuntura). A Manifest de Maig interessa parlar de l'estat actual de l'esquerra del nostre país, dels moviments socials, dels sindicats i dels àmbits d'intervenció que -en teoria- han de desenvolupar un paper decidit d'alternativa, lluita i molbilització.
Hem parlat de la darrera assemblea d'ICV. MdM va protagonitzar debats incidint en posar damunt de la taula el model de partit, el sentit sociopolític d'un projecte ecosocialista, la necessitat de fer evident la deriva institucional que afecta l'esquerra de govern i, per tant, el handicap que suposa aquest extrem en la seva ubicació en relació al moviment real que generen els sectors protagonistes de lluites davant de les tendències dominants de la reinvenció capitalista.
La perspectiva d'una coalició sociopolítica, a partir d'ICV i EUiA, s'esvaeix quan uns i altres prioritzen els nexes unitaris en funció de l'agenda electoral i de les possibilitats de reeixir en un context de forta polarització entre PSC i CiU. Cal afegir, amb coneixement de causa, que els signes d'entesa mínima entre ICV i EUiA varien en funció de realitats sectorials o locals, del treball de base d'uns i altres i de la capacitat d'autonomia que puguin tenir a l'hora d'establir complicitats amb els moviments socials i els sectors critics de l'esquerra més combativa.
El nou curs d'IU, amb l'equilibri impossible entre families enfrontades, pot incrementar encara més aquest complicat camp de les relacions entre els dos grups. Temps al temps.
A la reunió de MdM s'ha observat, també, el moviment que significa a escala europea l'aposta per un nou partit o moviment de signe inequívocament anticapitalista que comença a expressar senyals al sí de l'estat espanyol i de Catalunya i que, de llarg, ofereix nous elements de debat allunyats de les querelles permanents de l'espai comunista o dels marges de l'esquerra governamental. Noves línies, doncs, d'atenció i pluralitat.

En termes de política espanyola i catalana, la reunió de MdM ha mostrat una preocupació per les línies mestres de la politica de "pactes nacionals" del tripartit, especialment la darrera sobre immigració, de matriu conservadora i molt orientada sota l'influx del nacionalisme excloent (la retòrica pseudocultural de la integració). Per no dir els paquets de mesures estatals de clara filosofia "Corbacho" (de línia dura i d'Europa-fortalessa). L'altre pacte nacional que suposa una subordinació als interessos sociovergents i a les pressions del sector privat és el de la LEC, que mereix una contestació més decidida al carrer i als centres docents i a la comunitat educativa. Amatents, caldrà que estem, a l'horitzó del pacte d'infrastructures que haurà de bregar amb el pressing de l'establishment economic i la suprastructura comunicativa dels poderosos encapçalada per la premsa ultraliberal del grup Godó i afins. Es vol imposar un model de creixement desorbitat amb unes infrastructures fetes a la mida dels interessos dominants en detriment de les necessitats públiques de transport, comunicació, organització social i equilibri mediambiental.
Lligat a aquest darrer tema, el serial del finançament necessita un debat addicional centrat en l'ús de la despesa pública que, hipotèticament, es derivi al servei d'un país i d'uns sectors socials que no podem acceptar el model privatitzador, segregador, excloent i faraònic propulsat i imposat pels poderosos.

MdM recolza i anima els estudiants en les lluites contra el pla Bolonya i demana la retirada d'expedients i expulsions. En la mateixa línia es valora com exemplar el combat estudiantil, obrer i social a Grècia. Un combat historic contra els efectes d'un capitalisme que no té fronteres.

Obrim debat. Començarem l'any 2009 amb totes les línies d'atenció obertes al combat per una esquerra compromesa en les lluites davant de la crisi capitalista. Des de dins d'ICV. Des de fora d'ICV. En favor del sentit anticapitalista ineludible que comporta una esquerra de transformació social.
L'any 2008, ha estat el dels quaranta anys del maig del 1968 a França. Un 2008 que es tanca amb el desembre de les revoltes a Grècia. 
Per un any nou 2009, anticapitalista 100%.
Manifest de Maig, desembre de 2008  

dimecres, 3 de desembre de 2008

És possible una esquerra de "lluita i de govern"?


Manifest de Maig apareix molt abans de les sessions preparatòries de l'assemblea nacional d'ICV. El punt de partida del nostre corrent era i és el debat d'idees. Volem continuar en aquesta direcció i fer-ho portes enfora del propi partit. El debat que ens preocupa és un debat que supera els marges d'ICV, fins i tot els de la coalició amb EUiA i les EPM, i ben segur que interessa a molts sectors de l'esquerra política, social, sindical i cultural.
L'assemblea d'ICV ha estat breument valorada en un altre article. MdM encara ha de fer, però, el seu debat postassembleari i contrastar opinions sobre el projecte aprovat, les propostes en marxa o els canvis de direcció i organitzatius. Abans i després però, sobretot, en el transcurs de l'assemblea, s'ha fet evident que existeix un referent organitzat -MdM- que vol tractar temàtiques obertes que mereixen més debat i més pràctica concreta.

La crisi capitalista és suficienment important com per mesurar i valorar quins instruments tenim per fer-li front. Torna, doncs, i amb tota intensitat, el dilema sobre el binomi "partit de lluita-partit de govern". Sobre l'eficàcia o no d'aquesta doble aposta. Quan els moviments socials, estudiantils o sindicals surten al carrer, quan les percepcions sobre la crisi són contradictòries, fins i tot en les àrees de "govern", convé afinar i destriar el blat de la palla. És un debat que, com altres, mereix un tractament més enllà dels nostres limits. El tipus de partit, les aliances socials, el projecte ecosocialista, l'anticapitalisme, la crisi de la democràcia representativa, etc... tots són temes que volem reactivar en el debat de MANIFEST DE MAIG.
Són preocupacions que volem compartit amb altres sectors de dins i de fora d'ICV, d'EUiA o del món sindical i social. Ens interessa, també, aclarir conceptes, establir metodologies i pràctiques que facin més precises les respostes al capitalisme, a la construcció d'una esquerra transformadora de llarg recorregut, més enllà de les dinàmiques estrictament electorals i institucionals.

Propostes de debat:
És possible una esquerra "de lluita i de govern" ?

dilluns, 24 de novembre de 2008

MANIFEST DE MAIG, L'ENDEMÀ DE L'ASSEMBLEA D'ICV



Com a corrent "Manifest de maig" volem fer una valoració positiva del clima que s'ha generat a l'assemblea, pels debats i per la integració d'una part important de les nostres aportacions. S'ha reflexionat i fet autocrítica sobre la relació partit-societat i també sobre la relació govern-partit i la necessitat de millora de la política comunicativa d'ICV.

D'altra banda s'ha evidenciat un actitud autocrítica sobre la gestació del segon tripartit i el debat obert sobre l'assumpció de la cartera d'interior dins del govern de la Generalitat i s'ha avançat vers l'enfortiment de l'organització del partit amb una major dedicació del president Joan Saura a les tasques pròpies de la presidència però també d'altres càrrecs institucionals que ocuparan llocs de responsabilitat dins de l'organització amb el compromís adquirit davant l'assemblea de posar en primer pla la satisfacció de les demandes pròpies dels llocs que ocuparan dins de l'estructura d'ICV.

Haguéssim volgut, no obstant, que la manifestació de les discrepàncies dels delegats i delegades amb el camí seguit pel partit aquests darrers anys s'hagués evidenciat d'una manera més clara en la votació de l'informe de gestió pel qual "Manifest de maig" va propugnar l'abstenció, opció que va assolir aproximadament un 10% dels vots."

MdM és part activa d'ICV i ha generat participació des de la discrepància, animant debats que podrien passar superficialment i incidint en les línies d'atenció que ens caracteritzen: radicalisme democràtic, anticapitalisme, l'acció militant, el treball a la societat, la critica a les formulacions electoralistes, la concepció administrativa del partit, etc.

MdM ha exposat el seu posicionament partidari de definir estratègicament l'espai de l'esquerra transformadora, que no s'ha de limitar a una coalició electoral, però que tampoc cal entendre com un acord bilateral entre ICV i EUiA en sentit estricte. Pensem que l'espai de la coalició és necessari i que, més encara, es tracta de vertebrar l'espai sociopolític d'una esquerra profundament transformadora i arrelada socialment. En aquest sentit hem volgut deixar les portes obertes a un debat de fons sobre el sentit d'una esquerra més organitzada, unida i plural de la que representa la fòrmula actual de la coalició.

MdM aposta per un corrent de llarg recorregut que sigui útil per el debat intern i extern. Sense els condicionants d'aquest període assembleari, volem articular Manifest de Maig com a referent obert a l'intercanvi d'experiències, idees i propostes d'una esquerra anticapitalista, preocupada per la radicalitat democràtica, l'acció militant, el treball en el món social i la recerca de coincidències amb altres sectors polítics, socials o culturals amb els que compartim inquietuts similars.

Podeu mostrar la vostra adhesió, contactar o fer suggeriments a:
verdiroig@hotmail.com

dilluns, 17 de novembre de 2008

MANIFEST DE MAIG I EL RESULTAT DE LES ELECCIONS PRIMÀRIES A LA PRESIDÈNCIA D'ICV


El corrent d'opinió intern d'ICV Manifest de Maig, s'adreça a l'opinió pública per fer unes consideracions davant del resultat de les eleccions primàries viscudes a ICV durant el passat cap de setmana:

1) MdM -corrent d'opinió que ha fet campanya activa cridant a la participació i demanant el vot en blanc en aquesta consulta- vol animar el president reelegit Joan Saura a que encapçali el projecte d'ICV des de la més rigurosa interpretació dels resultats d'aquestes primàries que indiquen elements crítics molt importants i dignes de rebre un estudi a fons.

2) MdM, valora de manera molt mesurada el percentatge de vots en blanc (entorn el 10'8%), conscients de la discreta implantació del nostre moviment al llarg del territori. Pensem, però, que aquests resultats indiquen una sensibilitat diferenciada dins de la plural composició d'ICV. Els vots negatius (entorn el 6%) -tot i que no responen a la nostra posició de vot- s'han de valorar en els justos termes que suposen en tant que qüestionen la proposta majoritària.

3) Correspon al conjunt del partit i, especialment als que des de posicions diferents hem cridat a la participació, valorar seriosament l'altíssim percentatge d'abstenció (segons les informacions oscil·la entre el 60% i el 70% ). Des de MdM, volem recordar que un dels punts fundacionals del nostre moviment ha estat la constatació de la desafecció que experimenta la militància d'ICV. L'abstenció, amb totes les observacions que es puguin fer, mostra nítidament l'abast d'una desafecció que ara podem considerar numèricament i que no podem defugir. Aquest fet  indica en bona mesura el grau d'implicació de la militància del partit en un afer de gran relleu com és l'elecció del seu màxim dirigent. 
No acceptem argumentacions estrictament tècniques o de l'estil de que "hi havia un sol candidat", per determinar un resultat que evidencia una crisi política general que també s'experimenta en primera instància a l'interior dels mateixos partits polítics.

4) MdM centrarà la seva activitat més immediata en les tasques de l'assemblea nacional, a la defensa de les esmenes i a explicar els trets generals del corrent d'opinió: valoració crítica de les relacions govern-partit i d'algunes intervencions des dels departaments d'interior i de medi ambient, defensa de la coalició ICV-EUiA-EPM més enllà de les eleccions, perfil anticapitalista, pràctica sociopolítica, mesures contra l'acumulació de càrrecs dirigents i institucionals, etc.

dijous, 6 de novembre de 2008

MANIFEST DE MAIG PRESENTA ESMENES I CRIDA A LA PARTICIPACIÓ A LES PRIMÀRIES I AL DEBAT ASSEMBLEARI


MANIFEST DE MAIG, corrent d'opinió d'ICV, informa a l'opinió publica de les seves activitats i posicionaments recents:

a) Acabat el període de presentació d'esmenes als documents de l'Assemblea Nacional del partit, el corrent Manifest de Maig ha tancat aprop d'una quarantena d'esmenes que modifiquen, corregeixen o volen millorar aspectes dels materials presentats a debat.

b) Les línies d'atenció generals de MdM s'han materialitzat en aportacions relacionades amb temes organitzatius, ideològics i de pràctica política. Esmentem, entre altres, el paper més singularitzat i autonom d'ICV en el marc de la política del govern d'Entesa, la consolidació i l'enfortiment de la coalició amb EUiA i les EPM, l'estratègia anticapitalista, el perfil roig del projecte ecosocialista, la cultura de lluita i de govern, l'acumulació de càrrecs interns i externs i la revisió de la trajectòria erràtica del partit en el darrer període governamental i en les relacions amb el seu entorn social i electoral.

c) MdM valora positivament l'aparició d'altres sensibilitats o corrents al sí del partit que evidencien una ampliació de la pluralitat i una visualització d'aquest. En aquest sentit MdM constata un alt grau de coincidència amb el document presentat per altres companys i companyes amb el títol de "Iniciativa: que es noti!".

d) MdM fa una crida als adherits i adherides, amics i amigues d'ICV, a participar i a exercir el dret de vot en aquestes eleccions primàries a la presidència del partit i reiterem que el vot en blanc anunciat per el corrent està en consonància amb els plantejaments critics que venim anunciant des del nostre sector.

e) MdM reitera que el nostre és un debat ideològic i que en cap situació ens hem plantejat ni la presentació ni l'aval de candidatures a la presidència d'ICV, com, tampoc, cap sol·licitud explícita de representació en els organs de direcció del partit.

GRUP IMPULSOR CORRENT D'OPINIÓ MANIFEST DE MAIG

dimarts, 28 d’octubre de 2008

MANIFEST DE MAIG, CORRENT INTERN, ÉS PART ACTIVA DEL PARTIT

Aquest blog mostra el següent text lliurat a la premsa general (EL PUNT) i a l'organ d'ICV (TREBALL). És un treball presentat per Jordi Merino i Àngel Pagès.


Un grup d'adherits i adherides d'ICV de les comarques del Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental i La Selva ens hem constituït en corrent d'opinió al sí del partit per tal de tractar diversos aspectes del projecte d'ICV que ens preocupen i que els volem aportar als debats de l'Assemblea Nacional que celebra el partit el proper novembre. Els orígens d'aquest posicionament no s'han de cercar en els coneguts episodis de la crisi de la sequera o a les polèmiques entorn del finançament autonòmic. Les raons d'una discrepància com la que mostrem són de diversa índole i els esmentats episodis, en tot cas, són exemples pràctics d'una manera de fer que cal canviar urgenment.
Constatem una situació paradoxal en la recepció que té ICV a la societat i entre el seu entorn més proper, tot i coincidint amb el període posterior a les darreres eleccions al parlament que donaren un excel·lent resultat a la nostra coalició. D'aleshores ençà, amb la participació en el segon govern tripartit, pensem que ICV ha entrat en una deriva institucional i en una subalternitat en relació al soci principal (psc) que comporta una limitació del nostre projecte i de l'assoliment d'objectius de referència (IV Cinturó, Bracons, MAT, gestió de la sequera al marge dels compromisos adquirits, actuacions del departament d'Interior contràries amb alguns col·lectius alternatius, etc,). Aquesta situació s'expressa amb una desafecció notable de la militància i del nostre entorn social envers les expectatives generades. La data objectiva dels mals resultats electorals a les darreres municipals i legislatives corrobora aquesta percepció de manera quantificable.
Des de la nostra experiència militant assistim a una pèrdua d'incidència i de referencial social que aboca el partit a una incapacitat per generar adhesions i suports. Les aliances estrictament governamentals marquen la pèrdua d'altres tipus de connexions que històricament, i no tan lluny, haviem assolit amb els moviment socials de base i amb els sectors d'opinió critics amb l'statu quo.

Ens toca reflexionar i assumir que el paper d'un partit d'esquerra que es vol transformadora o és inconformista i s'implica amb el seu entorn o, al contrari, es centra en el domini del que anomenem política clàssica. ICV ha de fer una elecció i una aposta clara per una via de compromís amb el seu entorn sociopolític, ha de reconsiderar certes etiquetes pròpies de la mercadotècnia electoral i recorrer el tram que uneix l'obra de govern, els programes i la representació amb les idees constitutives del que anomenem ecosocialisme. L' ecosocialisme, en aquest sentit, hauria de representar una opció lligada als corrents que aposten per el socialisme del segle XXI. Un projecte que ha de superar el marc restringit de les ofertes polítiques convencionals i que necessita d'una concurrència oberta de sectors que mostren un posicionament critic davant del curs actual del capitalisme.

En la línia de rellançar els objectius històrics d'ICV i d'una gran part de l'esquerra transformadora, necessitem un partit mobilitzador, que restituexi el sentit militant a partir de canvis substancials de discurs, de dirigents, d'organització i de formes de relació amb la societat.
Rellançar ICV és posicionar el partit davant del capitalisme, mobilitzar-se al costat "del que es mou", no cedir davant de les exigències de l'establishment i actuar amb personalitat pròpia a les institucions. Volem mpulsar projectes amplis d'esquerra alternativa social i política, que compartim amb EUIA i les EPM i, sobretot, ho hem de fer definint el terreny, el domini i la geografia del nostre combat.

Cal rellançar ICV, també, subvertint la retòrica estètica dels colors, i fent del verd i del roig uns referents de model social i cultural. No acceptem mutacions "de disseny" que porten del socialisme a l'ecologisme de manera fotogenica o propagandística. Estem per l'impuls d'agregacions i sumes de tradicions i innovacions, obrint més l'espai i acceptant que els agents de canvi social i els subjectes que l'han de protagonitzar marxen sovint per una pista del tot diferent de la que marca el territori de la política convencional i de les tàctiques i pràctiques electoralistes que resulten nefastes per el desenvolupament de la democràcia més elemental.

Més enllà de la mixtificació de la política, proposem un partit que treballi en allò que és realment "polític". ICV ha de superar aquestes derives. No podem mantenir ambigüitats o mirar cap a un altre costat quan els poderosos, l'establishment i les arrogàncies de socis i adversaris, apunten formes i polítiques que abans havien rebut la nostra ferma oposició .
Des de la nostra condició d'adherits, volem fer públic un estat d'opinió latent que anem detectant entre la base d'ICV i entre els sectors que fins fa poc ens han donat un suport significatiu i exigent. Aquest és el sentit del Manifest de Maig (verdiroig.blogspot.com) i l'assemblea nacional d'ICV pot ser una bona ocasió per parlar-ne sense prejudicis ni condicionants electorals.

JORDI MERINO I ÀNGEL PAGÈS
Adherits d'ICV i membres del corrent Manifest de Maig




NOTA DE PREMSA: MANIFEST DE MAIG DAVANT
LES ELECCIONS PRIMÀRIES A ICV

________________________________________________________________


El corrent d'opinió d'ICV Manifest de Maig reitera davant de l'opinió pública, dels adherits/des i amics/es del partit, que els objectius que defineixen aquest moviment estan centrats en el debat d'idees entorn del projecte ecosocialista, el rellançament del partit i la correcció de la manca de perfil propi d'ICV-EUiA al sí del govern d'Entesa. Aquest debat forma part de l'actiu d'ICV, no és una proposta "a la contra" i vol contribuïr a una major implicació de la militància en les decisions col·lectives.

Els trets distintius ideològics del nostre corrent -anticapitalisme, unitat i ampliació de la Coalició amb EUiA i les EPM, foment de les aliances amb els moviments socials- encaixen en una proposta ecosocialista i, al mateix temps, volen ser els objectius de referència de Manifest de Maig més enllà de l'assemblea nacional d'ICV.

En relació amb la celebració d'eleccions primàries a la presidència d'ICV, el corrent Manifest de Maig, demana el vot en blanc a la candidatura de Joan Saura, exercint el dret a expressar un vot diferenciat per discrepàncies amb la gestió del partit i referides en els documents anteriors de Manifest de Maig.

El debat d'idees no ha de pressuposar, necessàriament, un debat sobre persones i noms, per la qual cosa no hem presentat -ni ens ho hem plantejat en cap ocasió- un candidat o candidata alternatiu i, amb el vot en blanc, ens limitem a ser coherents amb els posicionaments critics descrits en el Manifest de Maig.

EL GRUP IMPULSOR
DEL CORRENT D'OPINIÓ D'ICV
MANIFEST DE MAIG
28 d'octubre de 2008


diumenge, 26 d’octubre de 2008

MANIFEST DE MAIG REBUTJA LA CANDIDATURA DE JOAN SAURA


Comunicació del Corrent d’Opinió MANIFEST DE MAIG
davant la candidatura de Joan Saura com a presidenciable d’ICV.


El corrent d'opinió MANIFEST DE MAIG, davant la presentació de la candidatura del company Joan Saura a presidir ICV, informen que el nostre vot serà en blanc, i així ho fem saber als adherits i adherides, amics i amigues d'ICV, als quals recomanem un vot en la mateixa línia.

Aquesta recomanació de vot està fonamentada en la valoració crítica que els components del corrent fem del període més recent de la política d'ICV que ha suposat - a parer nostre - una involució del projecte del partit en relació als seus objectius de ser referent de l'esquerra transformadora, d'esdevenir força de govern i de lluita i de dotar-nos d'un funcionament i d'una dinàmica de treball més lligada als elements que caracteritzen el nostre projecte diferenciat de les altres forces polítiques.

ICV ha reproduït en excés unes formes d'actuació que no corresponen a una trajectòria acumulada de compromís social, referència política i innovació organitzativa. El segon govern d'esquerres ha marcat una línia de desafecció entre la militància i un considerable augment de l'aïllament del partit en relació al seu entorn i, especialment, entre els sectors socials organitzats que ens han tingut com a punt de referència.

Els episodis relacionats amb la gestió de la sequera, els punts d'indefinició en temes territorials i d'infrastructures, algunes intervencions del departament d'interior en relació a moviments socials i polítics no violents i altres casos, han contribuït a un increment del rebuig envers ICV per part de sectors fins ara propers, exigents i combatius.

Aquesta trajectòria erràtica té molt a veure amb la manera de gestionar el partit, amb la deriva institucionalista, l'acumulació de càrrecs descapitalitzant el partit, i la manca de projecció externa d'un perfil diferenciat a partir dels nostres trets que són els d'una esquerra roja, verda, violeta, nacional i alternativa.

Des de la nostra condició de corrent d'opinió que vol un debat d'idees a fons, ens volem significar com a part activa d'un partit que necessita un rellançament, uns canvis de maneres de fer, de comunicar i de treballar.

En consonància amb aquests arguments, demanem el vot el blanc a la candidatura de Joan Saura i ens comprometem a treballar per un rellançament del partit que el situï en millors condicions per afrontar els reptes de canvi social, de lluita contra el capitalisme i de governança d'esquerres.

El corrent d’opinió Manifest de Maig valora en el mateix sentit les altres formes de rebuig a la candidatura de Joan Saura com és el vot negatiu.

MANIFEST DE MAIG
Cardedeu, Tardor de 2008

dimarts, 14 d’octubre de 2008

RESISTÈNCIES I ALTERNATIVES. ANTICAPITALISME BÀSIC



Temps de crisi o temps de reinvenció d'un sistema que sempre ha estat en crisi?


El debat de fons, en clau d'acció política, és el de com s'ubica l'esquerra política i social d'arreu del món davant els nous escenaris de crisi capitalista.
Un debat que interessa a Manifest de Maig i que interessa a molts col·lectius de la molt dispersa esquerra roja, verda, alternativa i internacionalista.

Des de Manifest de Maig, aportem esmenes i reflexions que puguin enfortir el perfil roig del projecte, la dimensió sociopolítica de les lluites i el canvi de registre que permeti visualitzar una esquerra transformadora que pensa
realment en aquest temes i que prioritza la seva intervenció social, més enllà de l'etiquetatge electoral o de les contingències institucionals.

Debat obert en temps de nova (i recurrent) crisi capitalista. La crisi dels que la han provocat. La crisi que sempre paguen les classes subalternes d'arreu del món.

IMATGE: capitalistes en acció conspitativa.
Quadre del pintor GEORGE GROSZ.

dilluns, 6 d’octubre de 2008

cardedeu, divendres 10 d'octubre. nova sessió de treball.

Nova trobada del corrent intern d'ICV MANIFEST DE MAIG, d'acord amb la darrera reunió a Premià de Mar, convoquem un nou encontre per avançar les tasques del grup.
Així doncs, esperem a la gent de Manifest de maig
EL PROPER DIVENDRES 10 D'OCTUBRE
AL PLA DE LA CALMA DE CARDEDEU
(Plaça Sant Corneli, 8)
a les 19h.
temes: Assemblea Nacional -esmenes, aportacions, etc...-, procés primàries a la presidència d'ICV, organització i extensió del corrent.
TOTS ELS ADHERITS I ADHERIDES QUE US INTERESSI,
ESTEU CONVIDATS.

dissabte, 4 d’octubre de 2008

Després de l'assemblea del corrent d'opinió a Premià de Mar. Manifest de Maig organitza les seves propostes.


Reunits més de 30 companys i companyes -a títol individual- a la seu de la Coalició d'Esquerres de Premià de Mar, provinents de les comarques del Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental i La Selva, aquests han tractat els següents temes:

1) Estat general de les activitats del corrent d'opinió MANIFEST DE MAIG des de la darrera assemblea realitzada a Cardedeu. S'informa de l'abast dels debats on MdeM ha arribat (especialment a les comarques gironines), de les deficiències del cens d'adherits/es a ICV en algunes localitats i de les relacions internes (una propera reunió entre MdM i Joan Saura) i externes (necessitat de comunicar externament quins són els objectius del corrent amb la màxima precisió: debat d'idees, foment de l'autocrítica, línies crítiques en relació al darrer període polític -especialment en les relacions govern/partit, comunicació, organització del partit- i impuls del caràcter sociopolític del projecte general d'ICV i de la Coalició). El company Jordi Merino seguirà actuant com a enllaç amb els mitjans de comunicació.

2) Organització de la participació de MdM en el debat de l'assemblea nacional d'ICV en base a aportar esmenes, difondre materials de debat teòric entorn a diverses temàtiques com ara l'ecosocialisme i el moviment obrer-món del treball, l'anticapitalisme avui, la situació internacional,
les alternatives socials de base (decreixement, consum, producció, crisi alimentària, fòrums socials, etc.)

El recull i redistribució de materials, esmenes i suggeriments estarà coordinat per Maxi Rica, Àngel Pagès i Sergi Calvo. Es farà per via telemàtica. Correu central del Corrent: verdiroig@hotmail.com
Les línies d'atenció que constitueixen el debat d'idees de MdM són, entre d'altres,
A) La radicalitat democràtica aplicada al sí del partit (la divisió de tasques de direcció i de representació, la centralitat que ha de tenir la figura de l'adherit/a en el devenir del projecte de partit, el paper dels organismes de control i garanties interns, el funcionament de la comissió de seguiment dels compromisos electorals, etc.).
B) El sentit sociopolític del projecte d'ICV, la dialèctica partit de govern-partit de lluita, les relacions amb els moviments socials, el desplegament i la concreció dels enunciats propis d'ICV en tant que factors que han de marcar la diferència i l'autonomia envers els altres partits i projectes (l'esquerra verda, roja, alternativa, nacional, feminista, etc.).
C) La consolidació i extensió de la Coalició ICV-EUiA-EPM.

3) Davant de les eleccions primàries a la presidència d'ICV, el corrent MdM -en consonància amb el fet de que fem una lectura crítica de diversos aspectes de de la política recent del partit- no avalarà la candidatura presentada per l'actual president Joan Saura i anunciarà el sentit del seu vot (en favor d'un candidat/a o en blanc) en funció de la presentació d'altres candidatures.

Convocatòria: Recolzem la jornada de lluita per el dret al treball i en contra de la setmana de 65 hores. Dimarts 7 d'octubre, 7 del vespre, manifestació a la Via Laietana de Barcelona.

dilluns, 29 de setembre de 2008

Nova assemblea del Manifest de Maig. Premià de Mar, tres d'octubre a les 19.30 h.


El divendres 3 d'octubre a les 19.30 hores, MANIFEST DE MAIG realitza una nova assemblea per tractar diversos aspectes del procés assembleari que viu ICV, de les eleccions primàries a la presidència del partit i de l'extensió del corrent d'opinió "Manifest de Maig".
L'assemblea tindrà lloc al LOCAL de la Coalició d'Esquerres de Premià de Mar. Carrer del Segle, 5, just darrera de l'ajuntament de Premià de Mar.
Poden participar-hi adherits, adherides, amics i amigues d'ICV.

És una sessió de treball i, lògicament,
no està oberta als mitjans de comunicació.

diumenge, 21 de setembre de 2008

Després de l'assemblea de Cardedeu


El passat 17 de setembre va ser presentat el Manifest de Maig, corrent d'opinió que opera en el si d'ICV, per part del grup inicial que l'ha estat treballant des del maig passat, cosa que motiva el seu nom. A tal fi es van aplegar a Cardedeu una quarantena d'adherits a ICV -a títol personal- de les comarques del Maresme, La Selva i els dos Vallès.

L'objectiu d'aquest corrent d'opinió és aprofundir en el caràcter roig, verd, violeta i en la radicalitat democràtica d'ICV, una pràctica política de la qual ICV ha de ser capdavantera a fi de servir d'exemple i revulsiu als altres partits del nostre país i poder motivar més eficaçment els ciutadans amb la cosa pública; particularment dins de l’espai sociopolític al qual ens adrecem.

Manifest de Maig, més enllà d’un debat sobre persones i càrrecs proposa un debat d’idees. Manifest de Maig vol evitar la desafecció i el desconcert entre els membres del partits i el seu entorn. El que vol Manifest de Maig és esperonar entre militants i simpatitzants l'orgull de pertànyer a un partit de l'esquerra transformadora i contribuir a reconstruir els lligams i la col·laboració amb els moviments socials progressistes, col·laboració que pot haver quedat malmesa per determinades ambigüitats i contradiccions imputables al govern tripartit d'Entesa de la Generalitat de Catalunya.

En la trobada de Cardedeu es va ratificar el text del manifest i es van presentar esborranys que seran debatuts i esmenats al llarg de les properes setmanes a fi que, finalment, puguin ser presentats com esmenes o propostes de resolució a l'Assemblea Nacional que ICV celebrarà el mes de novembre

El Manifest de Maig va ser ratificat a Cardedeu de forma plenària per part dels i les membres que el van impulsar, així com d’altres que s’han anat afegint, i adherint amb posterioritat.

NOTA: A petició d'alguns adherits, volem fer constar que els companys i companyes que participen d'aquest corrent d'0pinió o que assisteixen als nostres actes, ho fan a títol estrictament personal i no representen cap organització o col·lectiu de dins o fora del partit.


dijous, 18 de setembre de 2008

puntualització d'algunes referències a la premsa

Davant de les informacions i titulars contradictoris apareguts a la premsa, posteriorment a l'assemblea de MANIFEST DE MAIG a Cardedeu, volem aclarir uns aspectes:

a) El nostre corrent planteja un debat d'idees entorn del projecte ecosocialista, les relacions partit-govern-societat, el funcionament intern del partit, la comunicació externa i interna i, especialment, la preparació de l'Assemblea Nacional d'ICV.

b) Sortint al pas a alguns titulars de premsa, on es diu "que avalem" (diari Avui) o ens oposem a la figura de Joan Saura, Manifest de Maig vol aclarir que aquest corrent no s'ha pronunciat en relació a aquest tema i que, en tot cas, es tractarà en reunions i consultes futures.

c) El corrent està format per adherits i adherides, a títol personal, de les zones del Maresme, Vallès Occ., Vallès Or. i La Selva. Els darrers dies hem rebut adhesions individuals de les ciutats de Reus i Barcelona.

dimarts, 16 de setembre de 2008

manifest ecosocialista. materials de debat ideològic


CLICANT A
http://www.rcci.net/globalizacion/2002/fg259.htm
PODEU LLEGIR I DIFONDRE EL "MANIFEST ECOSOCIALISTA"
redactat per Michel Löwy i altres.
És un text fonamental que planteja les bases ideològiques del terme "ecosocialista" més enllà de la nomenclatura de partit. Pot ser de gran utilitat de cara al debat d'idees que impulsem.
S'accepten més materials i aportacions.

diumenge, 24 d’agost de 2008

ASSEMBLEA GENERAL DEL MANIFEST DE MAIG A CARDEDEU: 17-9-08


MANIFEST DE MAIG.
ASSEMBLEA GENERAL.
CARDEDEU 17 DE SETEMBRE.
SALA DE COLUMNES
-AJUNTAMENT DE CARDEDEU-

A LES 19.30 HORES


Partit de govern o partit de lluita?
Les dues coses? Com i quan? Resultats electorals que pujen i baixen. Aliances socials o aliances polítiques? Quines aliances? Estem allunyats de l'entorn social? Interior pesa i ofereix ambivalències: es milloren aspectes de drets civils i també es persegueixen moviments d'esquerres; un "estiu especial" per Revolta Global. L'espectacle del finançament: S'acaba amb una tradició unitària d'ICV -des dels temps del PSUC-? Com reconstruïr un entorn polític i social que s'allunya d'aquest partit? I el cas Baltasar? Canvis a la direcció o canvis polítics? O les dues coses? Enfortir arreu la Coalició amb EUiA i les EPM? I tant...i fer-la més gran i que superi el marc electoral! Feminització, diferència i igualtat.
Internacionalisme "partidari" o internacionalisme sociopolític? O, també, les dues coses? Professionalització, individualisme, companyonia, militància i altres modalitats de participació política. Moviment obrer, precaris, immigrats, aturats... Assemblea Nacional de novembre: Participar i canviar les coses. Agenda roja: Una vegada més, la crisi del sistema, que exigeix respostes al carrer. El nom de la cosa: El sistema capitalista. Un partit de lluita i de govern! O una cosa o l'altre? O la més difícil? Les dues? Ecosocialisme: Etiqueta electoral o socialisme del segle XXI?
Fem debat, fem xarxa. El pensament i l'acció.

El Manifest de Maig es suma als debats

de l'Assemblea Nacional d'ICV.
Per una ICV
alternativa,
sociopolítica i
inconformista.



dissabte, 5 de juliol de 2008

TEXT ACTUALITZAT DEL MANIFEST DE MAIG (AMB INCORPORACIONS REBUDES AL BLOG)



Manifest de maig.
Línies d'atenció per el rellançament d'ICV

ICV, partit integrat a la coalició ICV-EUiA i a la seva expressió municipal ICV-EUiA-EPM, hauria de ser una referència per la gent que desitja un "altre món" governat democràticament cap a l'equitat, el respecte al medi ambient, la igualtat de drets entre els gèneres i la superació de les formes de discriminació i explotació. ICV es defineix com a força d'esquerra verda nacional, de caràcter ecosocialista i combina la seva vocació de govern amb la vinculació amb els moviment socials de divers signe, la qual cosa pressuposa una complexa estratègia participativa que aspira a la transformació de la societat. Amb aquest objectiu, i conscients que som una peça més d'un procés transformador que ha de tenir abast mundial, per una "altra globalització", ICV s'ha inserit en el Partit Verd Europeu i treballa en el sí de l'esquerra europea.

Els darrers anys, després d'estar en el llindar de la desaparició, ICV ha assolit un relleu polític avalat per diversos resultats electorals que han reconegut la nostra feina i ubicació dins dels corrents de canvi social i ecològic a Catalunya. Des del No a la guerra fins a la lluita per una altra cultura de l'aigua, passant per les nostres posicions en temes d'infrastructures, drets cívils, autogovern i economia, molts han estat els motius que han fet d'ICV i de la coalició amb EUiA i les EPM, una força de referència.

Els cicles electorals, que hem de veure només com una part de la nostra activitat política, ens han assegurat representació a escala municipal, nacional, estatal i europea. L'ascens electoral a les darreres autonòmiques, però, no ha anat acompanyat de la representació i consideració que mereix una força ascendent (12 diputats i diputades), just quan les altres formacions del govern experimentaven un descens electoral notable.
El govern de tres forces es va formalitzar a partir d'un acord sobretot entre dues (PSC i ERC) i el repartiment de responsabilitats va deixar una vegada més la nostra coalició en una situació subalterna i desdibuixada, sense vicepresidència i amb una polèmica assumpció de la conselleria d'interior en mans del qui, al mateix temps, és el president del partit, cosa que ha dificultat la nostra expressió en diversos temes. No ens està resultant fàcil combinar l'acció de govern amb la presència social i uns missatges de partit amb perfil propi. Hem hagut de constatar dèficits en termes organitzatius, comunicatius i en la relació amb els aparells d'estat. Dèficis i limitacions que cal estudiar per fer una elecció mesurada dels reptes institucionals i de les àrees de govern que prioritzem en consonància amb els objectius de creixement gradual de la nostra força.

La nova ubicació d'ICV-EUiA en el govern d'Entesa s'ha demostrat negativa en termes electorals i de comprensió del nostre projecte polític com es va veure en les passades eleccions municipals i novament en les legislatives, on a més de la pressió bipartidista hem pagat insuficiències, incoherències i ambigüitats. Els molts elements positius en la gestió d'ICV-EUiA han restat inadvertits per l'opinió pública i no s'han traduït electoralment.

La manca de perfil propi en el govern està afectant seriosament en el centre del nostre projecte de partit i de coalició. Ens preocupa la gestió del tema de la sequera, que sembla erràtica i poc afortunada pel que fa a comunicació i participació, i també els handicaps en problemàtiques com la MAT, IV Cinturó (o Ronda del Vallès)... on hi pot haver desenllaços contraris al nostre programa i principis bàsics. Front a situacions que ens poden allunyar del que nosaltres entenem com una "altra manera de fer política" reïvindiquem la transparència i l'aplicació de mètodes participatius rigorosos, més encara, tenint en compte que gestionem l'àrea de participació del govern. Cal que el paper i el discurs dels nostres càrrecs públics sigui singularitzat,"que es noti d'on ve", clarament vinculat al sentir col·lectiu de la coalició que representen, coses que darrerament hem trobat a faltar i que cal reprendre.

Necessitem un revulsiu polític i una decidida intervenció organitzativa que ens torni a situar com a punt de referència de l'esquerra transformadora de Catalunya i dels sectors socials que volem representar. Per això cal un debat a fons sobre el projecte ecosocialista, les relacions govern-partit, l'espai comú, que cal consolidar, que compartim amb EUiA i les EPM, el funcionament del partit en la línia del que anomenem "radicalitat democràtica", la comunicació de la nostra política i els canvis necessaris, inclús els de dirigents si cal, que requereix la presència pública i interna del partit. En aquest sentit pot ser útil incorporar les innovacions que Joves d'Esquerra Verda aporten amb el seu exemple de renovació del discurs, de representació paritària en els organs de direcció i coordinació i de multiplicació d'espais d'intervenció política.

El nostre partit ha de ser el més interessat en combatre l'individualisme i en recuperar la il.lusió del ciutadà per la política. Per això ha de mostrar-se diferent dels altres, desplegant unes pràctiques i formes d'organització que incentivin l'acostament de la gent que sent una motivació deesinteressada per la política i que dificultin la presència entre nosaltres dels que entenen la política com una forma de fer carrera personal. Per això s'haurien d'aprovar en la pròxima assemblea un cert nombre de mesures concretes pel que fa a l'elaboració de les llistes electorals, a la composició de les comissions i consells directius, a la participació en la presa de decisions importants....,mesures totes elles que millorin la nostra democràcia interna, la nostra relació amb els moviments socials i que ens situïn en bones condicions per exigir als altres partits i a la societat en general una major qualitat democràtica de les nostres institucions.

Volem contribuir al rellançament del partit a partir de la crítica constructiva, el constrast d'idees i la implicació decidida dels adherids i adherides de cara a l'assemblea nacional d'ICV.

Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental, maig de 2008

Nota:

Aquest manifest sintetitza el debat iniciat per adherits i adherides -a títol personal- de Mataró, Vilassar de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Premià de Mar, Cardedeu i Sabadell.

És un text obert i volem que circuli per la xarxa amb voluntat d'aportar línies de debat des de la base d'ICV, amb independència de la procedència territorial o sectorial dels que hi participen.

dijous, 19 de juny de 2008

TEMES DE DEBAT: 65 HORES / IMMIGRACIÓ




Primeres propostes de la pretemporada:


a) Nuclear el debat de classe entorn del tema 65 hores i demostrar que no és un tema estrictament laboral sinó existencial, cultural i de civilització. Podem fer una feina molt interessant de referència, d'idees, de lluites, de propostes i d'alternatives...

B) Tema immigració, atenció a Corbacho, ja ens va anunciar un dia les seves veleitats en matèria migratòria i ara, també, compte amb el parlament europeu, hem de rascar els socialistes dubtosos i obrir el camp de l'esquerra transformadora, amb nosaltres ICV-EUiA al davant i sense por.

DEBAT OBERT EN AQUEST BLOG...

dilluns, 9 de juny de 2008

PARTICIPAR EN EL DEBAT D'IDEES

Els companys i companyes d'ICV que s'han reunit aquest darrer cap de setmana han acordat dinamitzar els debats que suggereix el Manifest de Maig i, des d'aquest marc, contribuïr al debat general d'ICV.

El Manifest de Maig és un text obert.
És voluntat dels que impulsem el Manifest de que aquest contribueixi a extendre el debat i les reflexions entorn del partit -ICV- i del projecte ecosocialista en general. El nostre debat és perfectament compatible amb els treballs que realitzarà el conjunt d'ICV en el procés de preparació i de celebració de l'Assemblea Nacional. Manifest de Maig és, doncs, una aportació al debat d'idees
i al rellançament general del nostre projecte.


Els que ho desitgin, poden fer aportacions, suggeriment i comentaris.
Els podeu lliurar en aquest mateix blog.

Els que vulguin adherir-se al Manifest, només han d'escriure el nom i cognoms, més la localitat, i signar en els comentaris que permeten els articles del present blog. Podeu deixar el vostre e.mail i seguir els debats en xarxa.

divendres, 30 de maig de 2008

Manifest de maig. Una iniciativa per enfortir ICV i la coalició. Una pràctica sociopolítica per un projecte de transformació social


El Manifest de Maig és una síntesi de diverses idees i reflexions entorn del projecte polític d'Iniciativa per Catalunya Verds.

Volem contribuïr a rellançar ICV impulsant un debat d'idees fet de manera constructiva i transversal en el marc del propi partit.

Volem que ICV - formació de l'esquerra
transformadora - reactivi en la pràctica organitzada, les seves línies d'atenció socials i polítiques, pensant en la perspectiva oberta que ofereix l'Assemblea Nacional d'ICV.

Ens preocupen diversos temes, com ara el paper que desenvolupa ICV-EUiA en el govern de la Generalitat, les relacions internes i externes del partit, la seva pràctica general i l'estat en que es troba el projecte ecosocialista.

Tots els elements de reflexió mereixen un debat constructiu sense condicionants conjunturals ni dinàmiques tancades. Pensem que és molt positiu que es parli obertament i des de la base d'ICV i que, alhora, es puguin suscitar dinàmiques de major implicació i motivació dels adherits, adherides, amics i amigues del partit.

Les nostres reflexions, en termes generals, apunten al fet de que des de les passades eleccions autonòmiques i municipals, es respira una desafecció entre l'esquerra política i social del nostre país i, particularment, entre l'entorn i la gent d'ICV i de la Coalició ICV-EUiA-EPM. Els darrers episodis (descens electoral a les legislatives i la crisi de la sequera, en especial) reafirmen i evidencien aquesta situació.

Cal, doncs, rellançar el partit i prendre unes mesures que siguin revulsives, sense cops d'efecte, basades en canvis a fons d'estil i relació amb la societat, en la rectificació de dinàmiques excesivament institucionalistes i, especialment, en la recuperació del sentit i la substància sociopolítica d'ICV.

Manifest de Maig és un document obert i un punt de partida per extendre un debat complementari amb el que es faci a nivell d'assemblea nacional. És, doncs, una proposta de reflexió i de crítica fonamentada en les experiències militants dels que la impulsem i va destinada a la reactivació del nostre projecte.
....................................................................................................................................

De tot plegat en parlarem el dissabte 7 de juny, a les 6 de la tarda, a la seu de la Coalició d'Esquerres de Premià de Mar (c./ del Segle, 5, darrere de l'Ajuntament).
Convoquem la trobada:

Jordi Merino (Mataró)


Sergi Calvo
(Sabadell)


Àngel Pagès
(Premià de Mar)


Cesc Niubó
(Cardedeu)


Roger Solé
(Vilassar de Mar)


i Àngel Mondéjar (Sant Cebrià de Vallalta)


(en nom dels adherits i adherides que impulsen el Manifest de Maig)

divendres, 9 de maig de 2008

Manifest de maig




Manifest de maig.
Línies d'atenció per el rellançament d'ICV

ICV, partit integrat a la coalició ICV-EUiA i a la seva expressió municipal ICV-EUiA-EPM, hauria de ser una referència per la gent que desitja un "altre món" governat democràticament cap a l'equitat, el respecte al medi ambient, la igualtat de drets entre els gèneres i la superació de les formes de discriminació i explotació. ICV es defineix com a força d'esquerra verda nacional, de caràcter ecosocialista i combina la seva vocació de govern amb la vinculació amb els moviment socials de divers signe, la qual cosa pressuposa una complexa estratègia participativa que aspira a la transformació de la societat. Amb aquest objectiu, i conscients que som una peça més d'un procés transformador que ha de tenir abast mundial, per una "altra globalització", ICV s'ha inserit en el Partit Verd Europeu i treballa en el sí de l'esquerra europea.

Els darrers anys, després d'estar en el llindar de la desaparició, ICV ha assolit un relleu polític avalat per diversos resultats electorals que han reconegut la nostra feina i ubicació dins dels corrents de canvi social i ecològic a Catalunya. Des del No a la guerra fins a la lluita per una altra cultura de l'aigua, passant per les nostres posicions en temes d'infrastructures, drets cívils, autogovern i economia, molts han estat els motius que han fet d'ICV i de la coalició amb EUiA i les EPM, una força de referència.

Els cicles electorals, que hem de veure només com una part de la nostra activitat política, ens han assegurat representació a escala municipal, nacional, estatal i europea. L'ascens electoral a les darreres autonòmiques, però, no ha anat acompanyat de la representació i consideració que mereix una força ascendent (12 diputats i diputades), just quan les altres formacions del govern experimentaven un descens electoral notable.
El govern de tres forces es va formalitzar a partir d'un acord sobretot entre dues (PSC i ERC) i el repartiment de responsabilitats va deixar una vegada més la nostra coalició en una situació subalterna i desdibuixada, sense vicepresidència i amb una polèmica assumpció de la conselleria d'interior en mans del qui, al mateix temps, és el president del partit, cosa que ha dificultat la nostra expressió en diversos temes. No ens està resultant fàcil combinar l'acció de govern amb la presència social i uns missatges de partit amb perfil propi. Hem hagut de constatar dèficits en termes organitzatius, comunicatius i en la relació amb els aparells d'estat. Dèficis i limitacions que cal estudiar per fer una elecció mesurada dels reptes institucionals i de les àrees de govern que prioritzem en consonància amb els objectius de creixement gradual de la nostra força.

La nova ubicació d'ICV-EUiA en el govern d'Entesa s'ha demostrat negativa en termes electorals i de comprensió del nostre projecte polític com es va veure en les passades eleccions municipals i novament en les legislatives, on a més de la pressió bipartidista hem pagat insuficiències, incoherències i ambigüitats. Els molts elements positius en la gestió d'ICV-EUiA han restat inadvertits per l'opinió pública i no s'han traduït electoralment.

La manca de perfil propi en el govern està afectant seriosament en el centre del nostre projecte de partit i de coalició. Ens preocupa la gestió del tema de la sequera, que sembla erràtica i poc afortunada pel que fa a comunicació i participació, i també els handicaps en problemàtiques com la MAT, IV Cinturó (o Ronda del Vallès)... on hi pot haver desenllaços contraris al nostre programa i principis bàsics. Front a situacions que ens poden allunyar del que nosaltres entenem com una "altra manera de fer política" reïvindiquem la transparència i l'aplicació de mètodes participatius rigorosos, més encara, tenint en compte que gestionem l'àrea de participació del govern. Cal que el paper i el discurs dels nostres càrrecs públics sigui singularitzat,"que es noti d'on ve", clarament vinculat al sentir col·lectiu de la coalició que representen, coses que darrerament hem trobat a faltar i que cal reprendre.

Necessitem un revulsiu polític i una decidida intervenció organitzativa que ens torni a situar com a punt de referència de l'esquerra transformadora de Catalunya i dels sectors socials que volem representar. Per això cal un debat a fons sobre el projecte ecosocialista, les relacions govern-partit, l'espai comú, que cal consolidar, que compartim amb EUiA i les EPM, el funcionament del partit en la línia del que anomenem "radicalitat democràtica", la comunicació de la nostra política i els canvis necessaris, inclús els de dirigents si cal, que requereix la presència pública i interna del partit. En aquest sentit pot ser útil incorporar les innovacions que Joves d'Esquerra Verda aporten amb el seu exemple de renovació del discurs, de representació paritària en els organs de direcció i coordinació i de multiplicació d'espais d'intervenció política.

El nostre partit ha de ser el més interessat en combatre l'individualisme i en recuperar la il.lusió del ciutadà per la política. Per això ha de mostrar-se diferent dels altres, desplegant unes pràctiques i formes d'organització que incentivin l'acostament de la gent que sent una motivació deesinteressada per la política i que dificultin la presència entre nosaltres dels que entenen la política com una forma de fer carrera personal. Per això s'haurien d'aprovar en la pròxima assemblea un cert nombre de mesures concretes pel que fa a l'elaboració de les llistes electorals, a la composició de les comissions i consells directius, a la participació en la presa de decisions importants....,mesures totes elles que millorin la nostra democràcia interna, la nostra relació amb els moviments socials i que ens situïn en bones condicions per exigir als altres partits i a la societat en general una major qualitat democràtica de les nostres institucions.

Volem contribuir al rellançament del partit a partir de la crítica constructiva, el constrast d'idees i la implicació decidida dels adherids i adherides de cara a l'assemblea nacional d'ICV.

Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental, maig de 2008

Nota:

Aquest manifest sintetitza el debat iniciat per adherits i adherides -a títol personal- de Mataró, Vilassar de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Premià de Mar, Cardedeu i Sabadell.

És un text obert i volem que circuli per la xarxa amb voluntat d'aportar línies de debat des de la base d'ICV, amb independència de la procedència territorial o sectorial dels que hi participen.



dimarts, 22 d’abril de 2008

DEBAT D'IDEES PER RELLANÇAR ICV


Aquest blog va començar a funcionar la passada tardor, mesos abans dels episodis negatius de les eleccions legislatives de març i dels efectes de la "crisi de la sequera" al sí d'ICV-EUiA-EPM i dels sectors del territori. Verd i Roig és un blog que va apareixer amb la finalitat de fer circular el debat d'idees relacionades amb ICV, la situació del projecte ecosocialista, l'espai de l'esquerra transformadora i, molt genèricament, les temàtiques derivades de la teoria i de la pràctica política del nostre entorn cultural i social.

L'horitzó de l'Assemblea Nacional d'ICV, convocada a la tardor d'aquest any, ens permet reobrir les línies d'atenció que puguin contribuïr al rellançament del projecte ecosocialista, de la pràctica sociopolítica i del doble vessat govern/carrer que volem aprofondir per ICV i per la coalició.

Així doncs, parlarem d'ICV i del govern, de la política d'esquerres, de la societat, del pensament i de l'acció.

Les intervencions i comentaris -crítiques o no- corresponen individualment als signants i ho són, de manera col·lectiva, les que apareixen signades per "Verd i Roig".

dilluns, 14 d’abril de 2008

RELLANÇAR ICV. DEBAT D'IDEES. REFLEXIONS OBERTES

23 CONSIDERACIONS
PER RELLANÇAR ICV,
L'ESPAI ROIG I VERD
I EL PROJECTE ECOSOCIALISTA (*)


ICV ha aconseguit en els darrers anys apareixer com una força política de referència al sí de l’esquerra plural que governa Catalunya i, en menys mesura, al sí de l'esquerra difusa que existeix en diversos àmbits socials del país.
Després d’un període difícil, ICV ha viscut una recuperació política relativa fruit d’una implicació en processos socials de repolitització viscuts en el darrer cicle: del NO a la guerra i el moviment altermundista, passant per els moviments ecologistes, en favor d’una altra cultura de l’aigua, contra la MAT o front el model desarrollista defensat per l'establishment del país.

La relació d'ICV amb els moviments socials en el període previ a la formació del govern tripartit, acompanyada de la reunificació de l’espai roig-verd que representa la coalició ICV-EUiA (i la seva expressió municipalista amb les EPM), van contribuïr en bona mesura a centrar el projecte polític i a aconseguir una traducció electoral positiva. Aquesta tendència s’atura des de la constitució del segon tripartit que, paradoxalment, és el govern que ICV-EUiA afronta venint d'una pujada electoral superior que coincideix amb el descens dels altres partits de l'Entesa.
ICV, tot i governar amb més atribucions, experimenta en paral·lel una disminució del seu caràcter aglutinador i organitzatiu, amb dèficits importants en la seva relació amb moviments socials dels quals n’ha estat referent, i una dificultat afegida en experimentar una certa desafecció col·lectiva i la disminució del creixement entre sectors propers i, especialment, del propi entorn ideològic.

La tremenda pressió practicada per la dreta mediàtica, tot sigui dit, ha contribuït seriosament a un reduccionisme desorbitat del nostre projecte i de la nostra imatge públic. Aquest extrem, però, no ens pot eximir de la necessària assumpció dels errors que faciliten l'existència de percepcions distorsionades del projecte.
Tenim un greu dèficit comunicatiu i una limitada capacitat de resposta i d’incidència. Totes aquestes consideracions prèvies fan necessària la revisió i l’enfortiment del projecte. ICV necessita revulsius efectius que ens facin avançar pel camí de la recuperació política i organitzativa. Apuntem alguns elements de reflexió:


Agendes, discursos i pràctiques
01
Fer política d’esquerres, com la entenem molta gent d’ICV, és un exercici de gran complexitat en la mesura que requereix una ubicació difícil en els terrenys institucionals, socials i del discurs general. Els tempos de la política de partit, lluny de consideracions històriques o geoestratègiques, estan molt condicionats per eleccions i per aspectes derivats d’aquestes que planen en excés damunt de les nostres relacions amb la societat.
Els cicles electorals tenen unes agendes determinades que marquen els discursos i la projecció social i mediàtica de les formacions polítiques. ICV (i la coalició), però, no pot defugir aquestes contingències i les ha de saber tractar, inscrivint-les en una agenda general que supera el marc estrictament institucional, per que són útils per verificar l’estat d’acceptació del projecte per part de la societat.
L’agenda general ha de ser l’ordenament del nostre projecte i aquest hauria d’incloure les claus comunicatives, de producció política i d’activitat dels seus membres.

02
Funcionar amb doble agenda exigeix una clarificació política que permeti incidir en els àmbits institucionals i socials sense perdre de vista que aquesta determinació és el que ens configura i que de manera genèrica anomenem el projecte ecosocialista.
03
L’ecosocialisme necessita una divulgació a fons. L’ecosocialisme com a concepte global innovador, del “socialisme del segle XXI”, ha d’arrelar al si de la mateixa organització i, des d’aquesta, s’ha de projectar entre aquells sectors que conformen el que anomenem el nostre “entorn”.
04
L’ecosocialisme ha d’aparèixer en termes de discurs i de pràctica. Estem davant d’una aposta estratègica que té com a referències ideològiques les que es deriven de la situació ecològica global i del nou curs del capitalisme actual que, en el seu procés de reinvenció, mostra formes de dominació i d’explotació d’escala variable. Tractant-se, doncs, d’un paradigma, convé que sigui contrastat amb els diversos subjectes proclius a aquesta política (a escala partidària, sindical, associativa, intelectual).
A grans trets, per extendre a la societat la nostra proposta ens cal afinar en tres grans dominis:
a) El de la comunicació.
“La lluita de discurs”. ICV ha de desplegar missatges múltiples amb els “timbres” corresponents a cada àmbit d’intervenció: institucional, d’acció col·lectiva al sí de la societat i des de la pròpia forma-partit. Sense jerarquització. Per exemple: El discurs de “presidència” de partit ha der ser un discurs de perfil, no un discus de “governant” del país o, menys encara, de conseller d’interior. Un partit que vol ser de govern i de lluita no pot desvirtuar aquestes dues característiques primant una en detriment de l’altra i viceversa.
b) El de la producció sociopolítica.
És a dir, l’àmbit de relació directa entre partit i societat:
La capacitat programàtica.
La concurrència electoral.
L’acció de govern o d’oposició.
Les respostes micropolítiques i de política general (local, nacional, d’estat, internacional).
La relació amb el que es “mou”.
La interrelació discursos/espais de pràctica política.
c) El de la dedicació personal i col·lectiva a la política.
La consideració i el respecte de la figura de l’adherit com a centre del subjecte polític actiu. Els càrrecs públics, els activistes socials, els càrrecs de direcció del partit: parts d’un tot orgànic.
La representació als òrgans de direcció i de coordinació.
Els espais i les formes de treball col·lectiu.
La recuperació del sentit ètic i il·lusionant de la pràctica política (aquell concepte dels 70 de “ t’avorreixes o fas política”).

Ecosocialisme: etiqueta o projecte?
05
Pensem que el projecte ecosocialista és percebut en termes simplistes i esterotipats que allunyen aquesta formulació del que volem difondre. No s’entén ni s’explica prou bé el binomi ecologia-esquerra.
La caricaturització de l’ecologisme com a substitut de les causes socials és un hàndicap constant que no sabem desactivar.
06
Tot i la transformació de la classe treballadora en estrats múltiples, l’esquerra és genèricament una expressió plural d’aquesta dins d’un conjunt de formes de representació partidària, sindical o cultural. ICV i la coalició han d’arrelar en l’àmbit laboral i respondre als reptes que suposa.
En aquest context mereix un tractament específic la pèrdua d’incidència directa d’ICV entre la classe treballadora en general, el món de l’exclusió i de la precarietat múltiple. Necessitem una dedicació organitzada i militant en els nuclis del moviment obrer i sindical i en les noves formes (minoritàries encara, però emergents) de contestació a la mateixa precarietat i l’exclusió social. Aquesta temàtica hauria d’actuar de focus per articular vies que facilitessin la interpretació, organització i concreció del treball de base del partit, com s’ha fet a vegades en altres moviments de nou tipus que requereixen cobertura política (consumidors, ambientalistes, pacifistes, cooperatius, feministes, de drets civils, etc).
La complexitat d’una esquerra que proposa polítiques d’equitat social dins d’una concepció radicalment diferent de les relacions entre l’economia i les formes de vida generals (model social, igualtat de drets, discriminacions de tota mena, formes d'esxplotació, etc.) necessita guanyar posicions en la batalla de la comunicació. Com fer-ho és un repte urgent. Demostrar que l’ecologisme no substitueix el socialisme, és una tasca cultural de primer ordre.
07
Ens cal una menció especial a la pràctica política internacional d’ICV que necessita una reconsideració i un impuls, més enllà dels límits derivats de la representació de la família verda europea o de les forces d’esquerra més tradicionals. Ens hem de plantejar a fons el tema del paper d’un partit com el nostre en el context internacional i en les relacions amb àmbits sociopolítics i culturals a escala internacional, no només en termes supraestructurals. No es tracta de reafirmar l’espai verd europeu en sentit tancat ni de plantejar altres aliances d’esquerres. En tot cas, des de les posicions actuals, hauriem de dónar un impuls a una esquerra verda més oberta a totes les tradicions i innovacions que suposa la pluralitat d’esquerres europees i d’arreu del món i no només referint-nos als partits polítics.
08
Sabem que juguem en camp contrari i que la simplificació mediàtica i cultural configura les percepcions de la política de manera extrema i aquesta és percebuda en forma d’auca o de relat aïllat d’un compartiment més de la producció d’imatges. Aquest camp és el que l’establishment polític, mediàtic i econòmic modela a diari. La nostra ubicació, lluny del reduccionisme “reformisme vs antisistema”, és complexa perquè es desplega en tres registres:
a) “a favor” (perquè, malgrat tots els dèficits, apostem pel sistema de representació democràtica, de l’estat de dret, del contracte social i, alhora, el volem ampliar i consolidar)
b) “en contra” (perquè els dèficits democràtics i el descrèdit del sistema general requereixen posicionaments crítics, de protesta, de proposta i d’inconformisme)
c) “més enllà” (perquè el nostre projecte té unes aspiracions, en temps i espais incerts, que inclouen altres paradigmes polítics, socials, econòmics i culturals)
09
Feta aquesta consideració, convé preguntar-nos sobre quin nivell d’assumpció tenim al si de l’organització de la definició ecosocialista en termes substancialment diferents dels que s’expressa en el relat mediàtic. La qual cosa pressuposa la necessitat de fer més discurs, més ideologia, més formació i més contrast portes enfora de la forma-partit.

Apoteosi bipartidista espanyola, singularitat política a Catalunya.
10
La darrera campanya electoral, la de l’apoteosi bipartidista, ha portat un descens de l’audiència electoral i de la percepció d’ICV (i de la coalició) entre el seu entorn en tant que formació política amb perfil propi i capaç de representar una certa operativitat en el denominat mapa polític. Malgrat aquestes consideracions, ICV va fer una campanya especialment programàtica i ideològica, cosa que hauríem de valorar de manera positiva en uns temps de marcada transmutació dels projectes polítics en parts integrades d’un tot mediàtic-cultural-econòmic. El factor IU, els factors específics de ICV-EUiA, la llei electoral (que hauria de ser contestada tot l’any i no només quan és un fet consumat), planen en un fet polític preocupant: la funcionalitat d’ICV-EUiA en el marc polític general està profundament tocada i les perspectives són molt adverses a curt i mitjà termini. El tema electoral, sense ser el “tot” de la política, té una important utilitat: ens indica el grau d’acceptació del que som i del que oferim i el punt d’operativitat que podem tenir. Cal valorar tots els impactes sense excloure cap factor intern i extern. També es fa evident que no podem generalitzar la situació crítica si tenim en compte el paper de força de govern que té ICV a nivell de Catalunya, i que convé perfilar i reorientar en favor d’una major plasmació del que significa aquest fet dins d’un govern a tres amb una imatge de bipartit i una hegemonia socialista a prova de tota mena de crisis (només cal veure els nuls efectes de la crisi d’infraestructures en el gruix del vot socialista més recent). Els hàndicaps de governar tenen uns costos molt diferents en forces com ICV, amb vots justos, sempre pugnant per no desaparèixer del mapa, exposats a un entorn social propi molt exigent en matèria econòmica, social, ecològica, nacional o sectorial.

Una assemblea nacional d’ICV que parli de “tot” allò que és polític: del discurs, de la producció política i de les persones que el fem possible.
11
La convocatòria de l’Assemblea Nacional d’ICV ens arriba oportunament per posar totes les inquietuds damunt la taula i, al mateix temps, ens pot facilitar un acostament organitzat entre les diverses estructures del partit, la militància i l’entorn d’ICV.
12
Aquesta Assemblea, a diferència de l’anterior, no pot fer una anàlisi general i unes propostes d’acció orientades en excés als objectius electorals del nou cicle. Hem apuntat més amunt que no hem de defugir l’agenda electoral, cal tractar-ho, però s’ha de fer sense convertir l’assemblea en un observatori del mapa polític nacional i del paper que podem tenir en aquest des d’ICV.
13
L’Assemblea, aquesta i totes, hauria de ser un procès obert a diversos aspectes relacionats amb el projecte ecosocialista que inclouen, i desborden, l’anàlisi monotemàtica del nostre paper en el Govern de la Generalitat i les polítiques institucionals que defensem des dels municipis, diputacions i altres àmbits de decisió.
14
Pensem que l’eix de l’Assemblea ha de girar entorn de la dimensió política de fons del projecte ecosocialista en relació amb el nou curs del capitalisme a escala mundial, europea, estatal i catalana.
D’aquest eix es deriva metodològicament el tractament específic de cada àmbit polític, social i econòmic, i ha d’incloure els objectius i posicionaments en relació amb els diversos àmbits d’intervenció, evitant que uns temes es mengin els altres.
15
Cal recuperar el sentit integral d’una assembla nacional on s’analitza i es marquen línies d’intervenció futures més generals, i que d’aquestes es derivin les pautes a seguir en relació amb els cicles electorals, els moviments socials, el creixement organitzatiu i la divulgació del nostre projecte polític (que no s’ha de confondre amb els programes electorals de conjuntura, que ja es tracten a les convencions programàtiques).
16
En resum, l’Assemblea nacional ens ha de servir per escurçar les distàncies entre les polítiques institucionals i les polítiques generals, entre els organismes dirigents i una base necessitada d’estímuls evidents en el dia a dia i en el treball sectorial sovint condicionat per posicionaments i pràctiques de l’àrea de govern.
17
Proposem de manera genèrica un seguit de línies d’atenció:
17a
- Donar centralitat política als temes ideològics. Necessitem una major expansió en els àmbits de debat i d’opinió del que caracteritza el fons del projecte ecosocialista. Aquesta expansió inclou el marc del mateix partit, massa habituat a esperar el que de manera rutinària ens marca l’agenda preelectoral, electoral i postelectoral.
17b
- Una dada que s’aguditza en els darrers temps electorals és la percepció “verda en detriment de roja” del que és ICV. És un tema polític, ideològic i comunicatiu.
ICV és una formació d’esquerres que incorpora l’ecologisme i la democràcia radical en el seu ideari i, en comptes de mostrar aquesta innovació plural, es projecta una imatge basada en una substitució estereotipada de la lluita social per la gestió mediambiental “pintoresca”.
No cal dir que aquest estereotip està explotat des de les tribunes d’opinió i grups mediàtics més dretans (el cas “Godó” és obsessiu).
Ens cal mostrar amb polítiques, formes de comunicar i pràctiques de base que l’ecosocialisme “suma” des de l’esquerra.
17d
- Aprofundir en el binomi partit de govern, partit de lluita. Recuperar el concepte sociopolític en la nostra pràctica política.
17e
- Consolidar la coalició. Amb EUiA i amb les EPM, també amb altres col·lectius, hem de donar un pas endavant extenent la coalició als àmbits territorials i sectorials. La coalició hauria de ser el marc sociopolític immediat on la gent d’ICV incidim i construïm unes relacions d’entorn. La consolidació de la coalició des de la base assegura un efecte multiplicador en forma de creació d’un àmbit més flexible de trobada entre gent “genèricament” d’esquerres. A les poblacions on s’ha experimentat aquest procés es verifica el seu encert.
17f
- Sense entrar en dinàmiques personalistes o de poder (toquem fusta: no som ERC), hem d’acceptar de manera natural que ICV necessita canvis importants en l’equip dirigent.
Els actuals dirigents han portat el partit a un període de notable representació i de capacitat de govern, ara toca valorar-los pels seus encerts i, també, per errors que compartim des de molts angles.
17g
-Els darrers resultats electorals indiquen un retrocés que cal abordar a partir de les dades específiques d’aquest període. El paper dels dirigents públics i governamentals d’ICV en aquesta davallada és notori. No s’aprofita políticament i ens afecta en les relacions amb el nostre entorn.
17h
-Es constata una desafecció interna i una manca d’estímuls entre els adherits i adherides, especialment des de la segona etapa del govern tripartit i, en concret, amb la situació creada arran de l’assumpció del Departament d’Interior per part del president del partit.
No entrem en les consideracions sobre l’encert o desencert d’aquesta mesura, el que compta és que la confluència en la màxima representació d’ICV de la presidència del partit i d’una conselleria d’eminent perfil institucional “d’ordre”
ens condiciona per poder projectar positivament les diverses línies d’atenció que hem anotat anteriorment.
17i
-Cal revisar els desencontres que produeixen accions de govern que afecten considerablement el nostre perfil polític. Els episodis relatius a la política de l’aigua, la manca de tacte en la relació amb sectors proclius a la crítica (parcialment justa) o l’ajornament indefinit al si del govern del que ha de ser una posició unitària o dividida sobre els temes MAT, 4r Cinturó, amb tot el que representa de projecció d’ambigüitats. Afegirem l’impacte negatiu de les fotografies amb el líder de l’empresariat constructor arran de la signatura de la Llei d’habitatge, quan és sabut que els actors del pacte han estat diversos i molt representatius, tot i coincidint en el temps amb la irrupció de plataformes sobre el dret a l’habitatge amb les quals mantenim grans afinitats ideològiques i que mostren un camí interessant de repolitització social que hem de valorar positivament.
17j
-Avui ICV no té un lideratge amb projecció política ideològica i social. Avui ICV apareix subsumida a un institucionalisme sense marge de maniobra que condiciona la presència de la militància al si dels moviments socials i del teixit associatiu més exigent i proper a les nostres posicions.
Necessitem una presidència i un lideratge d’ICV més col·lectiu, amb veus i respostes als temes de totes les agendes. Als temes de les agendes socials i polítiques.
Aquesta mancança ens pot impedir donar el salt endavant, començant per la nostra gent, la coalició i l’entorn.
17k
Caldria, també, tenir el punt de referència de les iniciatives impulsades per Joves d'Esquerra Verda en els aspectes de representació de sexes en els organs dirigents i de representació. Aquesta col·lectiu ha fet aportacions innovadores al conjunt del projecte ecosocialista que mereixen una atenció especial en vistes a incorporar elements de nova política en el projecte general.
18

Podem fer una assemblea que es proposi actualitzar els objectius que han de configurar totes les agendes i que canviï, amb bona mesura i sense exclusions, les estructures dirigents al servei d’una projecció política de perfil propi, institucional i social.
19
Volem una assemblea que parli més enllà (i també) del que passa a la plaça Sant Jaume. Que ens impliqui a tots i totes en un projecte de transformació social - l’ecosocialisme- que no s’atura en l’agenda del proper cicle.
20
Volem una direcció i uns portaveus públics que parlin d’ecosocialisme, del que passa al món, dels reptes socials i polítics d’Europa i de Catalunya.
ICV necessita comunicar el que som i el que volem ser com a partit, com a part d’una esquerra roja i verda més general i el model de societat que volem i que no encaixa massa dins del relat general vigent.
21
Necessitem uns dirigents públics que portin el revulsiu necessari a una organització desorientada enmig dels institucionalismes excessius, dels estereotips mediàtics que ens pengen i de la pèrdua de contacte amb l’entorn.
22
Les primàries internes no haurien de ser un procés d’elecció de dirigents de transició. Si el canvi a la presidència és necessari, no és hora de plans “per fases” ordenades en funció dels relleus estrictament generacionals. El revulsiu del canvi de lideratge és una part fonamental del procés de rellançament d’ICV, s’ha de fer en aquest nou cicle i sense donar peu a especulacions i balls de noms. L’Assemblea nacional l’hauria de fer efectiu al costat d’una decidida política de reactivació de les virtuts diferenciadores d’ICV i de les possibilitats obertes d’una coalició més gran, decidament sociopolítica, de govern i de carrer.
23
Hem de donar un salt endavant, sense por i sense exclusions, de manera entenedora: facilitant una etapa tant o més positiva com la que hem viscut en el darrer cicle, abans dels retrocessos a les municipals i legislatives. En sortirem guanyant. ICV com a partit i, sobretot, l'espai obert que ha de representar la coalició ICV-EUiA-EPM a tots els territoris i sectors.


.......
(*) L´ús que es fa del terme ecosocialisme em remet més a la teorització general d’arrel marxiana que proposa Michel Löwy que a la que s’utilitza sovint en el discurs oficial orgànic d’ICV.
L’escasa recepció que té el Manifest Ecosocialista de Löwy mereix una visita a aquest text. A la xarxa el trobareu cercant “manifiesto ecosocialista”