manifest de maig, l'espai de debat de l'anticapitalisme i de l'ecosocialisme.

Per contactar, contribuïr o adherir-se a aquest espai d'opinió ens podeu enviar un mail a verdiroig@hotmail.com

dilluns, 9 de juny de 2008

PARTICIPAR EN EL DEBAT D'IDEES

Els companys i companyes d'ICV que s'han reunit aquest darrer cap de setmana han acordat dinamitzar els debats que suggereix el Manifest de Maig i, des d'aquest marc, contribuïr al debat general d'ICV.

El Manifest de Maig és un text obert.
És voluntat dels que impulsem el Manifest de que aquest contribueixi a extendre el debat i les reflexions entorn del partit -ICV- i del projecte ecosocialista en general. El nostre debat és perfectament compatible amb els treballs que realitzarà el conjunt d'ICV en el procés de preparació i de celebració de l'Assemblea Nacional. Manifest de Maig és, doncs, una aportació al debat d'idees
i al rellançament general del nostre projecte.


Els que ho desitgin, poden fer aportacions, suggeriment i comentaris.
Els podeu lliurar en aquest mateix blog.

Els que vulguin adherir-se al Manifest, només han d'escriure el nom i cognoms, més la localitat, i signar en els comentaris que permeten els articles del present blog. Podeu deixar el vostre e.mail i seguir els debats en xarxa.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

PRIMERS IMPULSORS:
Sergi Calvo / Sabadell
Roger Solé / Vilassar de Mar
Anna Albareda / Premià de Mar
Àngel Pagès / Premià de Mar
Jordi Merino / Mataró
Joan Lleonart / Mataró
Cesc Niubó / Cardedeu
Albert Canet / Canet de Mar
Jordi Parés / Sant Cebrià Vallalta
Àngel Mondejar / Sant Cebrià de Vallalta

barón rojo ha dit...

correcció:

el company de Canet, de cognom Canet, no es diu Albert. El seu nom és Eduard.

Anònim ha dit...

també va venir la Pilar Bardagí / Sant Cebrià de Vallalta / Maresme

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

DARRERA HORA:
molta atenció a la directiva europea impulsada per Gordon Brown amb el suport dels governs de l'Europa de l'Est i per Merkel, Sarkozy i Berlusconi...
Volen flexibilitzar la jornada de treball fins les....60 hores!!!!
Caldrà una resposta contundent: És una patacada frontal a més d'un segle de lluites i conquestes del moviment obrer europeu...és una barbaritat al servei del productivisme...del capitalisme salvatge (per cert, el capitalisme- d'entrada- ja és salvatge).

EXTRACTE BLOG R.ROMEVA ha dit...

Romeva: “Plantejar una setmana laboral de 60 hores és una gran regressió i un atemptat directe l’Europa social”
L’eurodiputat d’ICV s’oposa a la directiva que pretén augmentar el límit màxim de la setmana laboral fins a les 60 hores perquè “portarà a un deteriorament de les condicions de treball i al dumping social”


L’eurodiputat d’ICV adscrit del grup dels Verds/ALE, Raül Romeva, ha mostrat la seva preocupació per les intencions dels governs conservadors d’Estats membres de la UE d’aprovar una directiva del temps de treball basada en la desregulació. “Plantejar una setmana laboral de 60 hores representa una greu amenaça al dret social europeu. És una gran regressió i un atemptat directe l’Europa social”, ha sentenciat alhora que ha afegit que “suposaria “enterrar tota aspiració de l’europeisme progressista que és la construcció d’una veritable Europa social”.

L’ecosocialista ha explicat que aquesta mesura representaria “el major retrocés en matèria de drets socials que la UE experimentaria en els darrers cent anys. “Es vol tornar un segle enrere, ometent, despreciant i tirant per terra una lluita de classe centenària que ha costat molt esforç i disgustos”. Romeva ha criticat el “cinisme” que es vulgui tirar endavant aquesta directiva encara no mig any després que s’aprovés de manera solemne a totes tres institucions –Parlament, Comissió i Consell- la Carta de Drets Fonamentals, quan al seu entendre “aquesta directiva no la respecta, ja que representa un atac directe al dret laboral europeu”.

L’eurodiputat adscrit al grup Verds/ALE ha desgranat alguns aspectes de la regressió social que la directiva implica: “Deixar a mans del treballador la negociació de les condicions de treball amb l’empresari sota el pretext de la llibertat individual no fa sinó desregular el mercat laboral alhora que dinamita els processos de negociació col•lectiva. Es pretén acabar amb la solidaritat en el si de la classe treballadora.”

Per l’eurodiputat, en una situació de regressió econòmica, atur creixent i d’una gran quantitat de contractes precaris, especialment entre els i les joves, mentre els beneficis empresarials creixen desproporcionadament, “aquesta negociació es produeix en una situació clara de desigualtat i coacció per la por de perdre el lloc de treball si no s’accepten unes condicions determinades. Això portarà a un deteriorament de les condicions de treball i al dumping social”

Romeva, que ha afirmat en diverses ocasions estar “atònit” davant la proposta que ha emmarcat en un context polític a escala europea, ara per ara de clar panorama conservador: “Hi ha moltes persones que no s’adonen de la importància de correlació de forces a la UE. Però realment esdevé decisiu en molts casos per aprovar lleis d’obligat compliment per a tots els ciutadans i ciutadanes de la UE. Aquests darrers mesos estem veient com la dreta europea no s’amaga per preservar els seus interessos, pressionant per aprovar textos infames com la directiva de retorns o potenciant la desregulació del mercat laboral en pro dels beneficis empresarials. Hem de ser molt conscients que a la UE també hi ha colors polítics i que en funció de qui té la majoria les polítiques seran unes o unes altres. Afortunadament, les eleccions del 2009 són cada vegada més a prop i podem actuar en conseqüència votant per una majoria progressista al Parlament Europeu”

En aquest sentit, Romeva ha apuntat que “el canvi de govern a Itàlia està començant a tenir efectes devastadors, no només per a gran part de la població transalpina, sinó també per als europeus i europees. Així, l’Itàlia de Berlusconi, -que amb el govern Prodi s’hi oposava i conjuntament amb Espanya constituïen una minoria de bloqueig que impedia tirar-la endavant- aliada amb la França Sarkozy estan impulsant que el Consell de la UE doni llum verda a la directiva del temps de treball. Aquesta directiva, bloquejada durant molts mesos pels governs més progressistes, pretén augmentar el límit màxim de la setmana laboral fins a les 60 hores –guàrdies a part i en promig, el que vol dir que en setmanes concretes podrien ser moltes més-, en comptes de les 48 actuals consagrades per la OIT el 1917.

Girona ha dit...

un partit ecosocialista amb politica de classe, en aquest tema està clar, no?
què us sembla?

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

El teixit de les formes d'oposició -de resistència, diria- al capitalisme a occident és precari. Per una banda tenim les majories sindicals (que en el fons, ja són minories en relació al món del treball i de l'exclusió), aquestes tenen actuacions irregulars, en certs casos són de referència i en altres -la majoria- prou en tenen amb mantenir l'estructura mínima de serveis i afiliacions. Existeixen experiències interessants d'oposició antagonista en funció de determinades "lluites", però el seu caràcter economicista fa que no generin en sí mateixes un discurs, tot i que des de fora serveixen de laboratori (vaga d'autobusos i similars). La negació des de l'esquerra convencional de que "existeix la classe obrera" és un parany en la mesura que qui defensa aquesta tesi confon "crisi del moviment obrer" amb desaparició del subjecte de classe. I ara, amb la "directiva" de les 60 i pico hores setmanals, però, tenim una nova oportunitat de descodificar el matrix. Les reinvencions del capitalisme ens planten ocasions com aquesta: dumping social i deslocalització en el rerafons de la mesura horària. Fragmentació del mercat de treball, atomització del treballador, contractes a la carta, avenç cap al conveni-zero, individualització de les relacions empresa-treballador en un curt circuït desvertebrador del fet col·lectiu. etc... Bé, aquesta samfaina de conceptes, aquest caos, no és més que la deriva del procès productiu i la nova empenta i cop de timó del capitalisme de tendència. El capitalisme de tendència és aquesta nau no tripulada que funciona com un magma (a l'estil del magma de Solaris/Tarkovski/Lem) sense un agent executor. La transformació del capitalisme d'avui fa que no es puguin identificar els centres de poder real. No hi ha fortaleses abordables o palaus físicament identificables. L'imperi (tornem-hi amb Toni Negri, el més precís dels teoritzadors actuals en matèria de redefinició dels subjectes de canvi), l'imperi, doncs, és aquest ens magmàtic que es reinventa en la fabricació capitalista en cascada. Tornant a les 60 i pico hores, primer de tot, ens trobem amb una estocada al mínim denominador comú de les tradicions obreres occidentals (del reformisme keynessià a les diverses gradacions de l'esquerranisme sindical i polític). L'estat del benestar reduït a expressions mínimes veurà escapçat un referent bàsic: la relació entre el temps laboral i el temps lliure (això per a qui forma part del món del treball, només). Hme de pensar que això anirà endavant amb els eufemismes que calgui, però anirà endavant, com també anirà endavant amb les etiquetes corresponents la liquidació de l'escola, la sanitat i el lleure públics. Per què? doncs, perquè els espais ja són mercat,perquè la totalització mercantil no té límits i perquè ens avessarem a tot aquesta transformació social que implica la darrera embranzisda capitalista, la darrera invenció: la liquidació de drets obvis, la liquidació de serveis i l'hipnòsi que causa entendre com a normal i obvi que el món, el cos i la ment són mercat. Dit tot això, mesurar l'abast de tot plegat exigirà exercir punts de fuga, alimentar i realimentar cultures de civilització elemental. La crisi és la crisi del capitalisme, el que passa és que de sempre aquest sistema (que no és estrictament econòmic) és una reproducció de tendències en crisi i una fugida endavant desorbitada, amb beneficis evidents i, paradoxalment, amb motors de difícil identificació nominal.

En clau històrica -relat clàssic- l'ocurrència de les 60 hores és emblemàtica i dilapidadora de més d'un segle de conquestes. En clau "sistèmica" és un capítol previsible de la reinvenció constant del capital. Aquests capitols, lamentablement, sumen i sumen graus de conformitat i de cohabitació entre "la gent" i "les tendències".
Complex, de necessària confrontació, caldrà articular alguna cosa, sens dubte. La base d'una confrontació social, però, no crec que passi per temptacions del pseudocomunisme de matriu estaliniana, ni de polítiques socialdemòcrates (socialecosocialistes, que també n'hi han i les hauriem de revisar),ni -evident- de paradigmes independentistes (sempre interclassistes). Vull dir que...davant de tot això, caldrà concurrència d'idees, simplicitat en els objectius i posar en solfa totes les forces (o "forcetes") de la decadent família de l'esquerra política, social i sindical. I, dónar veu als nous moviments -per petits que siguin- que proposen altres enunciats, altres discursos, altres teories, altres pràctiques i altres societats. Material sensible.
Sumem per dir, com a mínim, NO a aquest capítol i, a més, evidenciem que això forma part d'altres coses.

Vic també us diu Endavant! ha dit...

ben mirat, aquest tema de greus conseqüències podria comportar el rearmament d'una línia de classe més acurada per part d'ICV i de reincorporar els temes de classe en el model ecosocialista fent que el centre de les nostres lluites polítiques tingués aquesta qüestió i des d'aquest put anar desplegant les nostres mancances de perfil a partir d'una ofensiva capitalista espectacular que mereix sengles respostes de partit i de moviment obrer.
ICV s'ha de mullar i pot fer-ho. Celebro que, obrint la web d'ICV, vegi preocupació i resposta inicial a tot això de les 65 hores.
Ara hem de veure que fer, i s'han de fer actes, pencar-nos el sindicalisme i fer el possible per tenir aquesta temàtica dalt del frontispici d'ICV.
sALUT COmpanys i companyes, i endavant amb aquest blog que respira ganes de fer d'ICV el que necessita la gent del carrer i no només els quadres tancats.

Maxi ha dit...

Tati, tens un discurs ampli però massa "intelectual". No ho dic com a crítica, personalment no tindria cap problema per escoltar els teus plantejaments sobre model de partit i de les bases ideològiques que tindria que tenir, però per a la gent no "polititzada", es un missatge massa complicat.

Et responc en aquest bloc i no en el meu (que em vas deixar el mateix post), ja que crec que es aquest un espai de debat més adient, per modelar el discurs de ICV.

Em solidaritzo amb la teva exposició Tati i em vinculo amb ella. Crec en la necessitat de donar més perfil de partit de classe, amb posicions clares sobre aquest fet, encara que canviaria el discurs de "moviment obrer" per el del "mon del treball". No som només defensors ideològics dels treballadors de les fabriques, pensem de forma més "transversal", en els enginyers, cambrers, dependents/as; en TOTS/ES els treballadors/es.
Tenim que transformar la societat mitjançant la transformació del model d'empresa. DEMOCRATITZEM les empreses, FEMINITZEM les empreses, busquem principis de DIVERSITAT I IGUALTAT en les empreses, i transformarem la societat.

Hem de tornar a ser el referent dels treballadors que creuen que un mon més just es possible, els que creiem que no es possible estar a expenses de la tirania del mercat, que no estiguin d'acord en ser meros nombres de la SS, o en el comput de costs de les empreses. Per tot això, es necessari donar una empenta a ICV connectant amb les seves bases sindicals, per perfilar el discurs de classe que necessitem.

Estic d'acord en participar en aquesta "plataforma" de debat, i en signar el manifest que vareu penjar, encara que em reservo el dret a marxar si el manifest o conclusió dels debats/reflexions no concorden amb les meves creences.

El meu nom: Maxi Rica/Blanes

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Maxi, reconec el que dius, el meu estil pot semblar "intelectual", jo fins i tot podria dir que sona una mica "pedant". Evidentment estem en un blog de "la casa", un blog de gent d'ICV i propera. Cara enfora no hem de fer discursos en aquests termes que plantejo, en tot cas els hem de saber traduïr i fer-los més adients a "tots els públics". Dit això celebro la teva adhesió al manifest, i el que dius sobre "marxar" si el debat no concorda amb les teves inquietuts. De fet, el que es preten va en la línia del que dius. La nostra intenció és tenir una tribuna d'opinió que pugui servir per canalitzar reflexions crítiques, propostes i suggeriments a un marc mésm general com el de l'assemblea nacional. De moment el manifest està obert i a grans trets respon a aquesta necessitat del tot compatible amb el que per les vies orgàniques es pugui debatir.
Estarem en contacte.

des d'un punt de verdroig ha dit...

primera tasca de la temporada: nuclear el debat de classe entorn del tema 65 hores i demostrar que no és un tema estrictment laboral sinó existencial, podem fer una feina molt interessant de referència, d'idees, de lluites, de propostes i d'alternatives...
tema immigració, atenció a Corbacho, ja ens va anunciar un dia les seves veleitats en matèria de xenofòbia no declarada i ara, també, compte amb el parlament europeu, hem de rascar els sociates i obrir el camp de l'esquerra transformadora, amb nosaltres ICV-EUiA al davant i sense por.