manifest de maig, l'espai de debat de l'anticapitalisme i de l'ecosocialisme.

Per contactar, contribuïr o adherir-se a aquest espai d'opinió ens podeu enviar un mail a verdiroig@hotmail.com

divendres, 19 d’octubre del 2007

ECOSOCIALISME?

PER UNA INICIATIVA VERDA I ROJA, SOCIOPOLÍTICA, DE CARRER I DE GOVERN

Els cicles electorals anteriors formen part d'una agenda determinada per plaços, codis i declaracions. Els cicles socials funcionen per fluxes. El camp obert de la sociopolítica és un espai de producció de subjectivitat, de discurs, de pràctica intensiva, un espai de xarxes, un àmbit d'hegemonia cultural i d'intercanvi. La proposta ecosocialista ha de trencar l'esquema estricte de partit, sense obviar-lo, i projectar el seu significat cultural: el socialisme del segle XXI és ecosocialista, no en sentit de partit, -més enllà-, en la dimensió universal d'un moviment de canvi de societat. La fallida de molts discursos d'emancipació lligats a la forma-partit i a la forma-estat, precedeix a una proposta de cultura política emergent. L'ecosocialisme lliga socialisme i existència, territori i economia. Un partit ecosocialista ha de generar discurs i entorn. ICV ha de sumar roig i verd. ICV ha d'obrir el radi polític en els estrats de la societat dispersa. Cercar nous subjectes, confluïr amb el "que es mou". Els resultats electorals han de ser un test del nivell d'arrelament. Les agendes polítiques han d'incloure la segmentació del que és "social". Els codis, la semiòtica i la capacitat discursiva del partit que volem han de viure dins d'aquest nou curs. L'agenda electoral és tècnica, l'agenda política és la font de les aplicacions tècniques. Sense sociopolitica no hi ha política. ICV ha de sumar més, obrir portes a la síntesi roja i verda. Internacionalment ens cal aplicar un relat correlatiu. Els moviments per una altra globalització, la lluita pels drets civils o els accents d'una nova cultura que emergeix de les singularitats, poden ajudar a descodificar el matrix de la política. Els referents es multipliquen: de la tradició històrica, del passat erroni o encertat, neix un camp de multiplicitat contradictòria que mena a una nova cultura política. ICV pot ser "part" i no "tot" d'aquest repte. Un peu al carrer i un altre al govern, un slogan encertat. Cal afegir-hi un cap despert a les propostes i reflexions més inverosímils, una certa recuperació de l'intelectual col·lectiu orgànic .
No podem estar a l'altra banda dels conflictes. Dins dels conflictes resideix l'explicació precisa del capitalisme concret. Ja no estem només davant d'un sistema econòmic. El capitalisme és ideologia d'alt voltatge. Les energies segueixen disperses i els camps d'acció oberts: el carrer de casa, el barri, la ciutat, el territori, les institucions, la representació, la concurrència electoral, la militància o el voluntariat. Les persones, els homes i dones del nostre partit, podem fer política, amb càrrec o sense, professionalment o altruisticament. No hem de comptar només el nombre de diputats, alcaldes i regidors (i els càrrecs derivats) que tenim o volem tenir, hem de saber valorar i potenciar els activistes socials, els generadors de discurs, la gent que rodeja el projecte, el nostre entorn exigent i inconformista. Depen de moltes coses. Parlem-ne.

Àngel Pagès, coalició d'esquerres de premià de mar (icv-euia-epm)

Parlar de política, fer política

En tots els anys que he estat fent política y en les diverses responsabilitats que he anat tenint, sempre he pensat que calia donar una altra volta a la participació, sempre he pensat que calia obrir-la per tal de que fos més comprensible, més oberta.

Des dels 15 anys. sempre he pensat que la política havia de ser una activitat que tractés dels problemes dels ciutadans i no els dels polítics. Potser això és massa difícil, masses vegades els problemes dels polítics s'interposen als dels ciutadans i els problemes personals a les qüestions socials. Son fets, he de confessar, també m'han afectat a mi i contra els que cal lluitar.

Una política ecologista i d'esquerres a Catalunya, ha de tenir uns principis molt clars. En primer terme, no ha d'ignorar el tema nacional. Potser per la meva vinculació al mon catalanista, potser per la meva militància a l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerres (ENE) ja a ICV i abans a grups que es desprenien de l'arbre comú del m.l., amb propostes nacionalistes, sempre he pensat que hi havia un espai a l'esquerra, pel nacionalisme popular. Aquell que ha estat molt de temps, el nucli de les propostes de l'esquerra.

Una política ecologista i d'esquerres, que treballi tenint present, sempre, les propostes que es fan des de la sostenibilitat, que permeti parlat de DECREIXEMENT, de solidaritat entre els pobles i les persones. Que ho faci, de forma sincera i intentant arribar als destinataris del missatge: totes aquelles persones que creuen en l'esquerra i l'ecologisme a Catalunya.

Una política d'esquerres i ecologista, que s'oblidi de les enquestes i de tot allò que ens diuen que és políticament correcte. Segurament aquí he de reivindicar tot allò que hi ha en mi d'esquerrà (fins i tot l'esquerranisme físic) i actuar amb el cor (per cert, situat a l'esquerra). Els esquerrans, diuen, dominem l'hemisferi dret del nostre cervell i alliberem l'hemisferi de l'esquerra. Fem el mateix en política.

Però sobretot, cal parlar més de política. Cal parlar més de tot allò que ens interessa a tots i totes. Sense embuts, sense condicionants

Hem de reaccionar, cal posar al dia els conceptes d’esquerres

Assistim des de fa uns anys a diferents elements i discursos que abonen la teoria del distanciament entre món polític i societat. Evidentment cal tenir en compte que aquest distanciament té implicacions a les dues bandes i que essent autocrítics hem d’observar que una societat desmotivada, tranqui-la i poc mobilitzada on impera d’individualisme i poc bregada en la defensa dels valors en el dia a dia, no volem amb aquestes frases obviar la capacitat de reacció de la societat em moments traumàtics.


Però al mateix temps, des de la nostra militància política volem assumir que la principal responsabilitat en aquest distanciament és dels partits polítics i dels polítics en generals, aquest han de ser el motor de mobilització, capaços de motivar i atraure a la gent per la gestió d’allò que és públic, per poder fer i transformar el nostre entorn.

Fa temps que constatem la poca participació o implicació de la gent en els espais de debat polític, en les campanyes de mobilització, en els espais de generació de propostes de transformació, o en les votacions (moment de màxima expressió de la participació democràtica i política).

Aquest divorci pot estar suposat per diversos motius, dels quals en volem destacar alguns tot i que ens podríem estendre en d’altres que no tenen que ser menys determinants pel fet de no estar en les següents línies:

Els partits polítics s’han transformat en organitzacions de captar vots, s’ha perdut els referents ideològics i debilitat els debats polítics posant en primer terme l’objectiu d’obtenir els millors resultats electorals.

Els polítics han posat al centre del debat elements identitaris o de la pròpia gestió del sistema que no per ser necessaris són rellevants o d’espacial interès per a la mal anomenada gent del carrer. Fent que la pràctica política i els missatges que reben els ciutadans i ciutadanes estigui allunyada dels problemes reals que viuen, o que en d’altres casos les solucions al “problemes reals” de la gent arribin massa tard.

Els sistemes organitzatius dels partits polítics, d’accés a les organitzacions, de participació i d’accés als espais de poder del propi partit recorden massa cops el sistema burocrata del funcionariat, arribant per tant a una endogàmia selectiva que molts de cops fa que aquells que triomfin siguin molts de cops els que han après a sobreviure i no els que poden ser més capaços de governar.

Des dels partits polítics, en la seva lluita per accedir a espais de poder i en el seu interès per guanyar eleccions, han polítitzat diversos sectors com el judicial o el massmedia atiant guerres furibundes i atacs verbals entre partits, persones o sectors socials. Fent que l’activitat política sigui vista masses vegades com un pati de col·legi.

La por dels partits polítics per a noves formes de participació o d’activitat política que troben el seu espai d’expansió i transmissió en els nous mitjans (internet, mobil,...) però que alhora són de difícil control des de les organitzacions polítiques i per tant imprevisibles i indirigibles.

Les esquerres "realment existents", les seves idees, les seves tradicions, les seves propostes, els seus dilemes, els seus fracassos, estem i estan al bellmig de l'erm, de la devastació pura i dura. Fins i tot podem fer-ne ironia, masoquisme o preocupació. Darrerament, la clau irònica combinada amb la preocupativa, em resulta satisfactòria.

Proposem modestament una refundació de la política. Corren temps de "refundació del catalanisme", de referèndums extenuants de cara al 2014, temps d'auca en estat efervescent. Corren temps, doncs, per contraprogramar i posar al dia milers de conceptes, milers de propostes, milers d'interrogants. En definitiva: què coi té que veure el relat de l'auca político-mediàtica amb el significat substancial del capitalisme de cada dia?

Creiem que Iniciativa podria ser una eina que impulses aquesta nova forma d’entendre política, mantenint un peu a la societat per esdevenir motor, i alhora impregnar-se, del debat polític i un peu en les institucions per fer realitat aquests debats, per transformar la nostra societat.

Però al mateix temps assistim amb preocupació a una deriva del nostre partit cap a models tradicionals de partits polítics que no podem ni volem compartir. Cada cop més ICV assumeix com a propis els tics i vicis que ens allunyen dels nostres veïns i veïnes i que han generat el divorci entre els partits polítics i la resta de la societat.

Observem com ICV fa propostes polítiques que a la practica difereixen poc de les que podrien fer altres partits polítics, o fa una oposició poc ferma a actuacions que xoquen frontalment amb els principis ideològics que hauríem d’impulsar sense dilacions (MATs, Bracons, PITC, 4rt Cinturò o desdoblament de la C-32 en son algun exemple)

Ens preocupa que els debats que impulsem a la societat, o dels quals som coopartíceps amb la resta de les organitzacions polítiques, solen estar massa allunyats de les necessitats socials dels catalans i les catalanes.

Ens sobta veure’ns en una organització que funciona especialment en els moments de campanyes electoral o polítiques, però que té clars i greus problemes, reconeguts per tots, de comunicació i debat entre les organitzacions de base, la direcció nacional i els actors de govern.

No volem trencar organitzacions, no pretenem cap poder, només ens mou la voluntat de transformar el nostre partit en aquella eina de transformació social indispensable. Esperem amb la nostra acció generar una veu que faci reflexionar i mobilitzar la gent d’Iniciativa i la persones d’esquerres en general, dit d'una altra manera: O ens posicionem, les esquerres personals-polítiques-socials davant de la mare dels ous, o girem full.