manifest de maig, l'espai de debat de l'anticapitalisme i de l'ecosocialisme.

Per contactar, contribuïr o adherir-se a aquest espai d'opinió ens podeu enviar un mail a verdiroig@hotmail.com

dimecres, 3 de desembre de 2008

És possible una esquerra de "lluita i de govern"?


Manifest de Maig apareix molt abans de les sessions preparatòries de l'assemblea nacional d'ICV. El punt de partida del nostre corrent era i és el debat d'idees. Volem continuar en aquesta direcció i fer-ho portes enfora del propi partit. El debat que ens preocupa és un debat que supera els marges d'ICV, fins i tot els de la coalició amb EUiA i les EPM, i ben segur que interessa a molts sectors de l'esquerra política, social, sindical i cultural.
L'assemblea d'ICV ha estat breument valorada en un altre article. MdM encara ha de fer, però, el seu debat postassembleari i contrastar opinions sobre el projecte aprovat, les propostes en marxa o els canvis de direcció i organitzatius. Abans i després però, sobretot, en el transcurs de l'assemblea, s'ha fet evident que existeix un referent organitzat -MdM- que vol tractar temàtiques obertes que mereixen més debat i més pràctica concreta.

La crisi capitalista és suficienment important com per mesurar i valorar quins instruments tenim per fer-li front. Torna, doncs, i amb tota intensitat, el dilema sobre el binomi "partit de lluita-partit de govern". Sobre l'eficàcia o no d'aquesta doble aposta. Quan els moviments socials, estudiantils o sindicals surten al carrer, quan les percepcions sobre la crisi són contradictòries, fins i tot en les àrees de "govern", convé afinar i destriar el blat de la palla. És un debat que, com altres, mereix un tractament més enllà dels nostres limits. El tipus de partit, les aliances socials, el projecte ecosocialista, l'anticapitalisme, la crisi de la democràcia representativa, etc... tots són temes que volem reactivar en el debat de MANIFEST DE MAIG.
Són preocupacions que volem compartit amb altres sectors de dins i de fora d'ICV, d'EUiA o del món sindical i social. Ens interessa, també, aclarir conceptes, establir metodologies i pràctiques que facin més precises les respostes al capitalisme, a la construcció d'una esquerra transformadora de llarg recorregut, més enllà de les dinàmiques estrictament electorals i institucionals.

Propostes de debat:
És possible una esquerra "de lluita i de govern" ?

21 comentaris:

Alconchel ha dit...

MÉS AVIAT VEIG QUE O ES GOVERNA A L'OMBRA SOCIALTA O ES PLANTA LA LLUITA PER UNA ALTRA BANDA I MENYS DILEMA.

bellugant ICV des de baix ha dit...

quan es governa des d'un paper de subalternitat amb el PSC no es pot avançar. El PSC és el partit des poderosos en la mesura que forma part de la sociovergència de facto que tenim i que imposa infrastructures, model economic, normes antimmigració, politiques propagandistiques i tantes falques davant del que il·lusoriament plantegen ICV i EUiA. ERC aprofita la rifeta per fer propaganda del seu loop indepe i posa cosa més. On està el tripartit quan es bellugen estudiants, precaritzats, moviments de lluita de barri? on? anims Manifest de Maig, doncs sou testimoni d'una part ICV que es resisteix a ser apendix del PSC.

Anònim ha dit...

ej. lo de les bosses de plastic aparcat 6 mesos, aixó es lluita desde el govern?

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

si no ens plantem ni per les bosses ja em direu si ens plantarem quan pintin bastos amb la MAT o els transvassaments.
Es molt complicat aquest binomi... n'hi ha per pensar-ho a fons, no?

storico ha dit...

En l'anterior post, hi ha comentaris que no comparteixo en absolut perque deixen entendre que ser d'esquerres o estar a l'esquerra o es antiquat o es no voler ser força de govern.

Ser d'esquerres, assumir tota una tradició, no és estar antiquat, es assumir, és recuperar una sèrie d'eines que ens caracteritzen: lluitar per la justícia social, per una societat més justa, ... no us canso.

Ser d'esquerres, tampoc es renunciar a ser una força de govern, sols és assumir el teu paper dins de la societat i continuar lluitant políticament (o sia, lluitant per les teves idees i els que estem en política, per ser una força de govern).

No hem de confondre, el que esperen els altres de nosaltres - sobretot des de posicions sociovergents - amb el que cal fer.

El nostre drama, és que la nostra gent en el govern no es planta amb suficient força i davant de temes que l'únic que ens fan és mal. Renunciar propostes tant simbòliques com el tema de les bosses de plàstic, no vol dir que siguem una força de govern, sols vol dir que no som prou valents per defensar les nostres propostes.

I si no som prou valents i ho sabem, ... , potser millor que les propostes no surtin del nostre calaix

En tot cas, jo estic d'acord en dir en que no es poden permetre relliscades com aquestes i que en temes com el de les bosses de plàstic marquem perfil i ens posicionem per temes com la MAT

En fi fins aviat

TONI

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Que encara no ens adonem de manera col·lectiva de que el matrix mostra les seves debilitats, no ens ha d'eximir de fer l'esforç creatiu de demostrar-ho. La societat virtual d'occident ha viscut unes decades d'autoplagi. S'han difuminat els antagonismes a força de creure que el circ social que transmutava la classe treballadora en classe rampant, anava fent la seva peculiar festa. El catacrack financer retorna les coses al seu lloc amb la cruesa del negre sobre blanc. Els que abominaven de l'anticapitalisme ara s'apunten al discurs de la fallida del sistema i tothom reconeix -amb diverses versions contraposades- que la cosa ha petat. La socialdemocràcia, empresa partidista "rebenta revoltes", s'apunta al pim-pam-pum antineoliberal i, al mateix, temps, a la refundació capitalista sarkoziana via G2o. La dreta tanca files amb el doble discurs de "més del mateix" i més populisme nacionalista (la gallina dels "vots" d'or). Les esquerres noves i velles que han fet -de bona fe en molts casos- opcions de governamentalitat sota hegemonies socialdemòcrates, ara viuen (vivim) el debat incert sobre la conveniència (o no) de seguir aquesta pista subalterna. El que es reinventa i reviu és el sistema capitalista com a sistema global integrat de (in)civilització. Les esquerres pioneres -de quan encara ni tant sols s'emprava aquesta denominació- plantejaven la seva condició i identitat en funció del sistema que volien canviar. No cal fer el relat de les multiples manifestacions del que ha estat -amb grandeses i misèries- el paper del "ser d'esquerres" al llarg de la història. Vist amb perspectiva històrica, els anys de la deriva socialdemòcrata han estat (esperem-ho!) un illot enmig de l'oceà. Avui, just quan la complexitat de la societat de classes es redimensiona en clau de "crisi", convoquem l'espectre. Agitem els corrents del fil roig. Emplacem-nos, doncs, a refer la xarxa, a proclamar que el nostre programa no és altre que el nostre combat. Combat anticapitalista.

Com exclamava el professor de literatura portuguesa Basilio Losada, en una memorable conferència sobre Eça de Queiros al CCCB: "Ser de izquierdas es luchar contra el sistema capitalista y lo demás son pamplinas".

govern d'esquerres SÍ !!!!! ha dit...

si us penseu que podem anar bé amb aquestes poclames esquerranistes, malament anem MENYS MANIFESTACIONS I MÉS RESPONSABILITAT DAVANT EL GOVERN D'ESQUERRES DE CATALUNYA , el deure que tenim és al defensa del govern dels atacs de la dreta i dels antistemes de sempre. GOVERN D'ESQUERRES i prou violència verbal davant del tema delicat de la crisi. DEMAGOCS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Alan Smithee ha dit...

senyor "govern d'esquerres" :

quina virulència ! vos sou més papista que el papa !

Verd i roig ha dit...

amic del govern d'esquerres: T'HAS PASSAT TRES POBLES I MIG !

storico ha dit...

Em preocupa la lògica de la gent que l'únic que fa es intentar "criminalitzar" quan l'únic que es fa a través de MdM és intentar contribuir al debat, per altra banda tan necessari com a important, a l'entorn del paper que ha de tenir l'esquerra en la societat del S.XXI. Des de una posició modesta, potser si, amb equivocacions, potser també.

El greu no és equivocar-se, les equivocacions es poden "reciclar", el greu es fer demagògia, intentant mostrar els que dialoguen com a demagogs. Tristament, aquesta és una postura que ha fet molt de mal a l'esquerra ... una postura que és tant de dretes, que enllaça directament amb postulats autoritaris.

Criticar el govern d'esquerres en tot allò que creiem que es criticable i intentar buscar alternatives, segur que és estar més al costat d'un govern d'esquerres, que utilitzar la desqualificació

Maxi ha dit...

A govern d'esquerres SI. Sembla que no estigui assabentat del que ara com ara succeeix al carrer.

Si les classes populars i treballadores no passem de la inacció a la mobilització combativa, la refundació del nou capital es tornarà a basar en la submissió dels treballadors/es a les condicions establertes per aquest nou sistema, amb més i més desregularització econòmica i laboral, -on l'actual capitalisme de casino a sigut i continua sent protegit pels diversos governs, com a dogma intocable enfront al suposat abisme obscurantista dels moviments soci-polítics d'emancipació-. Així acabarem novament convertits en mers observadors d'una nova escena teatral, on el Capital escriurà el guió, i els diferents governs es convertiran en els seus actors principals.

Vols exemples??, la lluita dels companys de Nissan i de Delphy, com a referent de la dicotomia capital-treball.

penyabogarde ha dit...

si voleu, preneu l'exemple futbolistic: la nostra unitat i el treball d'equip ha fet que siguem un referent mundial de la lluita contra totes les opresions possibles. Avui el Barça és una multinacional anticapitalista consumada i degudament assessorada per el marxista-leninista SALA MARTÍN i un entrenador amb cognom estalviador: GUARDIOLA!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

La pregunta de si es pot ser esquerra de govern o esquerra de lluita, té moltes variables i poques alternatives.
Jo organitzaria el discurs a partit d'una qüestió: l'esquerra juga en camp contrari (el capitalisme que vol superar). El govern possible dins del capitalisme és un govern de gestió i depen de les aliances i alternàncies. Les esquerres funcionen per majories socialdemocràtes (o tercera via o socialliberals) o per coalició amb vàries esquerres (cas català). L'esquerra que pacta amb la socialdemocràcia majoritària sempre acaba essent subalterna (tripartit com exemple).
L'esquerra que es vol transformadora ha de partir de parametres de canvi social i de lluita anticapitalistal, s'ha de fomentar en les lluites petites i grans, en el debat ideològic, cultural i militant...

què ha de fer un militant d'esquerres des de l'esquerra de govern? ser agent del govern, propagandista ocasional, cotitzant...?

recuperar l'esperit militant passa per recuperar el sentit de la militància a la contra, de lluita, de base?

o...el que hi ha...partit d'agents i adherits....

debat complicat..o més senzill del que sembla.

l'esquerra ha de lluitar per una altra societat.

l'embestida capitalista, a Catalunya també, reclama una resistència i una mobilització, lluny de Montilla i del PSC, lluny de la sociovergència, lluny de les politiques socialliberals del tripartit.

no hi ha marge de maniobra. aquest govern gira l'esquena als conflictes.

el govern subvenciona joves d'ERC a anar de bolos per Bolivia i envia mossos d'esquadra a controlar campaments d'estiu dels joves revolucionaris de la IV Internacional a Besalú...paradigma de la politica juvenil del tripartit!

un desproposit.

per una ICV SERIOSA I UTIL ha dit...

abandoneu el partit i no foteu més el joc a la dreta amb tanta marxistodització. GOVERN D'ESQUERRES SEMPRE!

Anònim ha dit...

potser es que ho tindriem que analitzar des d'un punt de vista semantic... es adir es govern d'esquerres qui aplica polítiques d'esquerres, socials i transformadores o aquell que està format per forces que s'autoproclama d'esquerres (facin la política que facin)...

Jo estic d'acord amb la primera, per mi un govern d'esquerres es qui aplica polítiques i propostes d'esquerres i el que tenim a la generalitat sol fluixejar en aquest apartat...

grecia en lluita: QUE CREIXI L'ANTICAPITALISME ha dit...

EL CARRER EN LLUITA A GRÈCIA CONTRA EL CAPITALISME: ESTUDIANTS, ESQUERRA DE COMBAT, OBRERS REBELS!!!!!

TEXT ARRIBAT D'ITALIA.

Pavlos Nerantzis - da Il Manifesto
ATENE
Terzo giorno di manifestazioni, di scontri e di incendi, terzo giorno dell'ira per i giovani di tutta la Grecia, terzo giorno di manifestazioni rabbiose, di nervi tesi, di violenza che serpeggia sotto ogni corteo. A macchia d'olio si allargano in tutto il paese le violente proteste contro il governo conservatore di Kostas Karamanlis dopo l'uccisione, sabato scorso, del quindicenne Alexis Grigoropoulos, colpito dal proiettile di un agente delle forze speciali della polizia ad Atene. L'omicidio ha acceso una rivolta senza precedenti, trasformando il centro della capitale in un luogo di guerriglia urbana senza tregua. Sono i più violenti scontri dall'epoca del regime dei colonnelli. Negozi assaltati, vetrine in frantumi, banche distrutte, auto date alle fiamme, lacrimogeni, sassaiole, bottiglie molotov, attacchi contro stazioni della polizia, scontri corpo a corpo dappertutto tra Politecnico e Monastiraki, sotto l'Acropoli. Decine gli arrestati e i feriti, tra loro un poliziotto in gravi condizioni.
Ieri due grandi manifestazioni ad Atene, convocate dalla sinistra di Syriza e dai comunisti del Kke: all'inizio sporadici incidenti, qualche molotov, poi pietre e bastoni da una parte, lacrimogeni dall'altra, infine viene appiccato il fuoco a un grande magazzino del centro, e va in fiamme anche il gigantesco albero di natale sistemato davanti al parlamento, mentre vanno in pezzi le vetrine di banche e uffici governativi, vanno arrosto file intere di cassonetti e il sindaco di Atene abolisce in fretta e in furia le celebrazioni natalizie. Non sono solo gli anarchici, non è solo la sinistra radicale, persino il «mite» Pasok di George Papandreu - imbaldanzito da buoni sondaggi - ora chiede le dimissioni del governo invita i greci a «manifestare in tutto il paese». E' la Grecia delle molte sinistre contro il governo di destra, la sua «mano dura», le sue riforme più minacciate che promesse, mentre la crisi morde i greci e gli scandali mordono il governo. Nel sangue di Alexis Grigoropoulos la rabbia degli studenti si salda con quella della sinistra che aspira al governo: domani sciopero generale di 24 ore contro il carovita e la politica economica del debole governo di Nuova Democrazia, la formazione di Karamanlis, che continua a strillare «tolleranza zero» e oggi incontrerà i vertici delle istituzioni e i principali leader politici, comunisti compresi, ma intanto rischia la spallata. Non brucia solo Atene: stesse immagini a Pireo, Salonicco, Xanthi, Patrasso, Giannina, Trikala, Karditsa nella Grecia settentrionale, Hania, Iraklion nell'isola di Creta.
Nelle prime ore della notte tra sabato e domenica erano scesi in piazza i gruppi anarchici, ma da domenica la mobilitazione si è estesa in tutte le scuole medie, quelle superiori e le università. Tutto il paese si trova in stato d'emergenza, sembra che nessuno sia capace a fermare la rabbia di migliaia di studenti. La questura di Atene ieri mattina è stata circondata da centinaia di studenti, con gli uomini della polizia fermi a guardare nel vuoto. In altri punti della capitale, come a Salonicco, le forze dell'ordine in assetto antisommossa hanno attaccato con lacrimogeni, ma è talmente grande il dolore e l'indignazione, così forte il flusso degli studenti che manifestano spontaneamente, che la situazione è stata fuori controllo per parecchie ore. Anche a Salonicco sono degenerate le manifestazioni convocate ieri dall'opposizione (la Coalizione della Sinistra, Syriza, Kke e sinistra extraparlamentare), con molotov e distruzioni «selettive» (banche, multinazionali, negozi chic, McDonald's) di vetrine. Gruppi di studenti greci hanno occupato anche le sedi diplomatiche a Londra e Berlino.
«Lo stato ci assassina», «E' una tragedia. Pagherete caro», «Alexis è uno di noi», «Alexis è vivo e lotta insieme a noi» sono gli slogan principali che si sentono per le strade, tra lanci di bottiglie molotov, lacrimogeni, vetrine in frantumi e sirene delle autoambulanze. Il governo conservatore invita alla calma, il ministro dell'istruzione ha deciso di chiudere le scuole, ma erano state già occupate dagli studenti. Stessa situazione anche in tutti gli atenei con le facoltà occupate. La protesta coinvolge anche gli insegnanti, che hanno parlato di «uno stato assassino», e i professori universitari, che si asterranno per altri due giorni dalle lezioni. La Confederazione generale dei lavoratori (Gsee) e la Federazione nazionale dei lavoratori del settore pubblico hanno proclamato uno sciopero generale per domani. La rabbia per l'esecuzione a freddo di un giovane, che - da notare - non apparteneva ad alcun gruppo politico, è venuta ad aggiungersi al malcontento generale contro il governo, creando un'esplosione sociale.
Nonostante la violenza degli scontri, nessuno - a parte la destra - è disposto ad accusare dei disordini gli studenti. I «futuri disoccupati» come si definiscono, la «generazione dei 700 euro», è in rivolta. La maggioranza dei greci non parla nemmeno dei danni causati negli scontri, argomento caro ai canali privati in occasioni simili. «In questo momento un giovane ha perso la vita, lasciamo perdere i danni», è stato il commento del presidente della Confederazione nazionale del commercio, Dimitris Armenakis, che di solito punta il dito sulle vetrine frantumate negli scontri.
All'attenzione generale, questa volta, c'è il comportamento abusivo della polizia, segno dell'incapacità da parte del governo di aprire un dialogo con i giovani in un momento in cui, oltre la crisi economica che colpisce anche la Grecia, sono all'ordine del giorno gli scandali, la corruzione, il deterioramento delle condizioni della vita e le occupazioni di scuole e di atenei a causa della prevista riforma.
Alexis Grigoropoulos è stato ucciso sabato sera nel quartiere «caldo» di Exarchia, roccaforte di anarchici di giorno e di piccoli pusher quando cala la sera, da due poliziotti uno dei quali è sceso dall'autopattuglia, ha affrontato un gruppo di giovani che insultavano gli agenti e ha aperto il fuoco. Arrestato, ha dichiarato - smentito da tutti i testimoni e da un video girato da un balcone vicino - quello che gli agenti dichiarano sempre in questi casi: siamo stati aggrediti. Ma questa volta la versione della polizia è durata poco, pochissimo. La rabbia è scoppiata e si è subito espansa a tutti i centri urbani del paese, mentre l'angolo tra via Tzavella e Missolonghi dove è caduto Alexis ha cominciato a coprirsi di fiori e biglietti, luogo di pellegrinaggio per tutti i giovani di Atene e per la loro rabbia. Ricorda l'assassinio di Carlo Giuliani a Genova nel giugno del 2001. Stesse immagini, stessi sentimenti.
Omicidio volontario e complicità in omicidio sono le accuse contro i due agenti della polizia, che sono stati arrestati (i primi avvocati difensori avrebbero rifiutato l'incarico, affermando che i loro clienti gli avrebbero mentito), mentre il ministro degli interni Prokopis Pavlopoulos e il sottosegretario all'ordine pubblico presentavano le loro dimissioni, che il premier ha naturalmente respinto. «Daremo prova della massima severità nei confronti dei responsabili» ha detto Kostas Karamanlis, aggiungendo che «ciò che è accaduto non si deve ripetere» e che il governo «è deciso a far rispettare la legge».
«Rispettare la legge» è un concetto labile per le violenze contro i giovani manifestanti, e la cronaca greca abbonda di storie di botte, arresti illegali e anche omicidi a fronte di assoluzioni o condanne che definire miti è eufemistico. L'omicidio di Alexis Grigoropoulos non è un fatto singolo ma riguarda il comportamento autoritario della polizia greca, male addestrata nei confronti soprattutto dei giovani. Ora non mancano le voci secondo le quali l'agente ha sparato perché mirava alla creazione di un clima di tensione per destabilizzare il governo, o addirittura altri che lo considerano «un pazzo». Quale sia stato il movente della mano assassina, non si escludono elezioni anticipate. I sondaggi danno per la prima volta un vantaggio netto di 5 punti a favore dei socialisti del Pasok, con una grande crescita della Coalizione della Sinistra, Syriza.
Intanto la tensione rimane, così come la rabbia.

QUINA PENA QUE FEU ha dit...

aneu a fer el radical a la CNT o al soviet de Kiev !!!!!


ESTEU FORA D'EPOCA

Joan ha dit...

quin comentari més desagradable

Barceloní opina ha dit...

què proposa manifest de maig? que siguem més radicals? que siguem una esquerra cridanera? que deixem de governar per anar de manifestacions?

error!!!

el millor del partit és aquesta capacitat de ser part del govern i ser seriosos.

llàstima que rebem atacs injustos de fora i de dins.

les manifestacions son divertides però el poble vol bons governs.

ESTEM FENT HISTORIA, DE SER COM ENS DEMANEU QUE SIGUEM ARA SERIEM MARGINALS, MOLT MARGINALS.

radicalismes antics i inutils.

una esquerra que pren responsabilitats per modernitzar el país, l'ecologia, la seguretat i els habitatges.

o una esquerra picapedrera del carrer?

no hi ha color.
vot de confiança a ICV DE govern i amb Joan Saura al davant.

no és temps de paleocomunismes, trosklismes i sindicalisme testimonial.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

trist argumentari el que proposa l'anterior comentarista, trist, però coherent dins d'una concepció empresarial, gestionadora i burocràtica de la política. El que resulta fotut és que hi ha gent dins de les esquerres que pensa, actua i diu coses d'aquestes. Trist. lamentable i culturalment allunyat d'uns valors elementals de l'esquerra. Molt lluny.

Anònim ha dit...

només faltava això de tenir trotskistes a ICV, quin món és possible? CATALUNYA ÉS UNA ILLA EUROPEA AMB GOVERN D'ESQUERRES