manifest de maig, l'espai de debat de l'anticapitalisme i de l'ecosocialisme.

Per contactar, contribuïr o adherir-se a aquest espai d'opinió ens podeu enviar un mail a verdiroig@hotmail.com

divendres, 9 de maig de 2008

Manifest de maig




Manifest de maig.
Línies d'atenció per el rellançament d'ICV

ICV, partit integrat a la coalició ICV-EUiA i a la seva expressió municipal ICV-EUiA-EPM, hauria de ser una referència per la gent que desitja un "altre món" governat democràticament cap a l'equitat, el respecte al medi ambient, la igualtat de drets entre els gèneres i la superació de les formes de discriminació i explotació. ICV es defineix com a força d'esquerra verda nacional, de caràcter ecosocialista i combina la seva vocació de govern amb la vinculació amb els moviment socials de divers signe, la qual cosa pressuposa una complexa estratègia participativa que aspira a la transformació de la societat. Amb aquest objectiu, i conscients que som una peça més d'un procés transformador que ha de tenir abast mundial, per una "altra globalització", ICV s'ha inserit en el Partit Verd Europeu i treballa en el sí de l'esquerra europea.

Els darrers anys, després d'estar en el llindar de la desaparició, ICV ha assolit un relleu polític avalat per diversos resultats electorals que han reconegut la nostra feina i ubicació dins dels corrents de canvi social i ecològic a Catalunya. Des del No a la guerra fins a la lluita per una altra cultura de l'aigua, passant per les nostres posicions en temes d'infrastructures, drets cívils, autogovern i economia, molts han estat els motius que han fet d'ICV i de la coalició amb EUiA i les EPM, una força de referència.

Els cicles electorals, que hem de veure només com una part de la nostra activitat política, ens han assegurat representació a escala municipal, nacional, estatal i europea. L'ascens electoral a les darreres autonòmiques, però, no ha anat acompanyat de la representació i consideració que mereix una força ascendent (12 diputats i diputades), just quan les altres formacions del govern experimentaven un descens electoral notable.
El govern de tres forces es va formalitzar a partir d'un acord sobretot entre dues (PSC i ERC) i el repartiment de responsabilitats va deixar una vegada més la nostra coalició en una situació subalterna i desdibuixada, sense vicepresidència i amb una polèmica assumpció de la conselleria d'interior en mans del qui, al mateix temps, és el president del partit, cosa que ha dificultat la nostra expressió en diversos temes. No ens està resultant fàcil combinar l'acció de govern amb la presència social i uns missatges de partit amb perfil propi. Hem hagut de constatar dèficits en termes organitzatius, comunicatius i en la relació amb els aparells d'estat. Dèficis i limitacions que cal estudiar per fer una elecció mesurada dels reptes institucionals i de les àrees de govern que prioritzem en consonància amb els objectius de creixement gradual de la nostra força.

La nova ubicació d'ICV-EUiA en el govern d'Entesa s'ha demostrat negativa en termes electorals i de comprensió del nostre projecte polític com es va veure en les passades eleccions municipals i novament en les legislatives, on a més de la pressió bipartidista hem pagat insuficiències, incoherències i ambigüitats. Els molts elements positius en la gestió d'ICV-EUiA han restat inadvertits per l'opinió pública i no s'han traduït electoralment.

La manca de perfil propi en el govern està afectant seriosament en el centre del nostre projecte de partit i de coalició. Ens preocupa la gestió del tema de la sequera, que sembla erràtica i poc afortunada pel que fa a comunicació i participació, i també els handicaps en problemàtiques com la MAT, IV Cinturó (o Ronda del Vallès)... on hi pot haver desenllaços contraris al nostre programa i principis bàsics. Front a situacions que ens poden allunyar del que nosaltres entenem com una "altra manera de fer política" reïvindiquem la transparència i l'aplicació de mètodes participatius rigorosos, més encara, tenint en compte que gestionem l'àrea de participació del govern. Cal que el paper i el discurs dels nostres càrrecs públics sigui singularitzat,"que es noti d'on ve", clarament vinculat al sentir col·lectiu de la coalició que representen, coses que darrerament hem trobat a faltar i que cal reprendre.

Necessitem un revulsiu polític i una decidida intervenció organitzativa que ens torni a situar com a punt de referència de l'esquerra transformadora de Catalunya i dels sectors socials que volem representar. Per això cal un debat a fons sobre el projecte ecosocialista, les relacions govern-partit, l'espai comú, que cal consolidar, que compartim amb EUiA i les EPM, el funcionament del partit en la línia del que anomenem "radicalitat democràtica", la comunicació de la nostra política i els canvis necessaris, inclús els de dirigents si cal, que requereix la presència pública i interna del partit. En aquest sentit pot ser útil incorporar les innovacions que Joves d'Esquerra Verda aporten amb el seu exemple de renovació del discurs, de representació paritària en els organs de direcció i coordinació i de multiplicació d'espais d'intervenció política.

El nostre partit ha de ser el més interessat en combatre l'individualisme i en recuperar la il.lusió del ciutadà per la política. Per això ha de mostrar-se diferent dels altres, desplegant unes pràctiques i formes d'organització que incentivin l'acostament de la gent que sent una motivació deesinteressada per la política i que dificultin la presència entre nosaltres dels que entenen la política com una forma de fer carrera personal. Per això s'haurien d'aprovar en la pròxima assemblea un cert nombre de mesures concretes pel que fa a l'elaboració de les llistes electorals, a la composició de les comissions i consells directius, a la participació en la presa de decisions importants....,mesures totes elles que millorin la nostra democràcia interna, la nostra relació amb els moviments socials i que ens situïn en bones condicions per exigir als altres partits i a la societat en general una major qualitat democràtica de les nostres institucions.

Volem contribuir al rellançament del partit a partir de la crítica constructiva, el constrast d'idees i la implicació decidida dels adherids i adherides de cara a l'assemblea nacional d'ICV.

Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental, maig de 2008

Nota:

Aquest manifest sintetitza el debat iniciat per adherits i adherides -a títol personal- de Mataró, Vilassar de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Premià de Mar, Cardedeu i Sabadell.

És un text obert i volem que circuli per la xarxa amb voluntat d'aportar línies de debat des de la base d'ICV, amb independència de la procedència territorial o sectorial dels que hi participen.



84 comentaris:

gallo rojo ha dit...

Considero elogiable vuestra aportación, pero creo que se estanca en la pobre elaboración teórica de los últimos años y unicamente es capaz de plantear la rectificación de algunos temas puntuales y la sustitución de personas. La mejor manera de formar parte de la izquierda transformadora europea, no se encuentra integrándonos en el grupo de los verdes: Diputados de este grupo hoy forman parte de gobiernos de derechas , los verdes alemanes instigaron el bombardeo de Yugoslavia y la invasión de Afganistán y la mayor parte de este grupo (incluyendo a nuestro eurodiputado), últimamente ha potenciado el vergonzante boicot a la Llama Olímpica reproduciendo la proganda de EE.UU y sus medios sobre el Tibet. Para ser una izquierda transformadora deberíamos dejar claro qué tipo de transformación queremos llevar acabo, quiénes han de ser los sujetos transformadores, quién es el sujeto revolucionario y quiénes son los adversarios, tanto en el plano inmediato como a largo plazo, contra los que se deberá pelear. Sólo de esta manera podremos abandonar el pragmatismo que ahora nos caracteriza

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Gallo: el document que has llegit és un marc de debat i no és un treball de profunditat política. A títol personal jo puc estar bastant d'acord amb la teva intervenció -de fet jo he escrit en un article més "profund" publicat en el mateix blog la meva opinió de que el grup verd no és suficient per enmarcar l'esquerra transformadora que ha d'incloure altres expressions polítiques). Estic d'acord amb el que dius en relació al subjecte revolucionari o transformador (la paraula és el de menys). El marc de debat plantejat per aquest blog permet centrar les línies d'atenció en molts temes: Partit/govern, direcció/base, ecosocialisme d'etiqueta/ecosocialisme anticapitalista, etc.
Gràcies per la teva valuosa aportació. Si ens deixes el teu "email" en els comentaris, et convidarem a les reunions preassembleàries de cara a l'assemblea nacional d'ICV on volem fer arribar els nostres debats i inquietuts.

Anònim ha dit...

El Consell Nacional va recolzar el transvasament i la gestió de la crisi de la sequera, tant sols 1 vot en contra i 4 abstencions. Es més, ara la direcció ha quedat reforçada, per que no hi han veus contràries. Es més, gent que es queixa i critica, al Consell Nacional callava i va votar a favor de tot el proposat, pels suposats mals gestors d'ICV. Un partit que la seva gent no s'atreveix a dir el pensa lliurement, i una direcció que tant sols es mira el melic, pot significar la defunció política de l'ICV engrescadora. A partir d'ara ja no em crec les veus discrepants, per que senzillament no tenen el valor de parlar amb la veu alta. Estem davant d'una nova ICV, una ICV ancorada en el passat, i que sobreviurà a l'area metropolitana de BCN, però a la resta del pais les properes eleccions poden ser un desastre. Però tranquils, que l'informe polític posterior a les properes eleccions, dirà que la perdua de vots no ha estat culpa nostra, sino el vot útil, o que l'obrer ja no es l'obrer de tota la vida.

Es una llàstima, se'ns va un referent polític, esvaeix la possibilitat de transformar la societat, s'esvaeix el somni de ser una organització política que faci de contrapés al capitalisme. Avui ICV ja forma part de l'engranatge capitalista, ja forma part dels instruments que el poder econòmic utilitza per enriquir-se, cada dia més.

Joan Josep ha dit...

Vull fer algunes reflexions sobre el missatge anterior i sobre les percepcions que tinc des de la base d'ICV.

He rebut la notícia dels debats del Consell Nacional d'ICV per altres vies i sembla ser que, malgrat l'alt nivell autocritic practicat, es tanquen files entorn de la gestió governamental del partit.
A mi em costa d'entendre que no es prenguin mesures per pal·liar els efectes del governamentalisme al sí d'ICV. L'acció de govern està convertint a ICV en una organització escuàlida i molt limitada de camp.

Si voleu parlo de l'aigua. Com que he he estat prou critic amb el company (?) Baltasar, em curo en salut per afirmar que ni m'agrada la gestió que hem fet darrerament ni em convenç l'argumentari de les plataformes antitrasvassament molt marcades per cup, unió de pagesos i altres. Francament ni m'agraden les formes practicades per el govern ni m'agraden els arguments de pagesos que diuen que "no ens toquin la nostra aigua", doncs l'aigua no crec pas que sigui o hagi de ser "seva" (si això és d'esquerres, ho dubto molt, com també dubto de
les maneres emprades per Baltasar).

Em preocupen altres coses, a banda del tema de l'aigua. Em preocupa que ICV experimenti la mutació final que va de ser un referent obert roig-verd-violeta a ser això d'ara (un grup molt inorgànic que funciona a cop d'argumentari ( una mutació que arrenca des dels temps de Rafael Ribó, -per cert, tot i ser polèmic, el president fundador donava mil votes de nivell als que ara dirigeixen el partit...potser que algú el recordi de tant en tant, no?- fins al present desconcertant).

Francament, temo el pitjor...no es pot esperar massa d'un consell nacional ocupat per càrrecs institucionals, professionals del partit i similars.

Ara amb el pretext de la sequera tenim un suport a la manera de fer de la direcció i això posa l'accent en la preocupació que alguns tenim: anem a una assemblea nacional amb més Saura i més govern i govern i govern.

Diumenge ho deia un periodista a EL PAÍS (F.Arroyo) "ICV es la marcA blanca del PSC i...es diu al carrer NIcaragua -seu del PSC- que gràcies a Baltasar la resta del govern no té problemes"... cornuts i apallissats!!! aquest és el gran invent d'aquesta direcció que ha desmuntat les ilusions de la militància d'ICV amb la humiliació de ser convidats de pedra en un govern d'on només en treu fruït PSC i ERC. El geni que ens va posar a interior hauria de venir a les bases a explicar-nos aquesta genialitat. Són masses coses.

i ara arriben noticies del consell nacional d'ICV amb una sobrecàrrega de pragmatisme i entrega al PSC, aMb silencis i silencis.

Què queda d'aquella ICV de les assemblees de Castelldefels, de Molins de Rei, de la força de molta gent que venia de llocs diferents, d'aquell llibre blau on es parlava de lluita i de govern, de roig, verd i violeta?????


No cal esmerçar-se amb calendaris de preparació de l'assemblea nacional, els critics no presentaran candidatures, els encara joves esperaran a ser més grans i a ser més governamentals i les primàries tornaran a presentar el Saura que ens animarà com de constum i l'assemblea es trobarà amb una direcció similar i el mateix president que també serà el mateix candidat a la Generalitat i que ens explicarà les virtuts de se r conseller d'interior com si fos el gran aspecte d'una lluita que vam iniciar en temps immemorials per ser els responsables de l'ordre public del país, mentres els d'ERc gestionen serveis socials i coses que els poden donar redit i per paradoxa fan un congrés amb primaries, candidats i idees diferents.

Ostres on està ICV?

I encara sort del debat que feu en aquest blog que dificilment servirà per alguna cosa encara que apunti idees de canvi.

Acabo per on he començat, a mi no m'agrada la manera de tractar la gent del territori del Baltasar, tampoc m'agrada el caracter massa trabucàire dels de la plataforma de l'Ebre que uneix gent reaccionaria i egoista amb gent lluitadora en una barreja rara. No estic amb uns ni amb els altres. El problema d'ICV no és el de l'aigua, el problema que tenim és que aquest instrument no pita i que s'està convertint en un complement irrellevant del PSC per tal de que aquests no hagin d'empassar gripaus.

Ostres, quin calvari! Bosch, Guillot, Saura, i ara em preocupa molt Herrera, Romeva , no sé, potser tirar la tovallola o presentar una candidatura de base que encara que no es mengi una rosca almenys faci entendre que el destrempament és general si sortiu de la metropoli socialista.

ohhhh quina llàstima, tants anys i ara ICV a la deriva per no saber ser una força amb personalitat.

Ens quedem orfes de partit?

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

En Joan Josep, el Gallo Rojo i l'anonim apunten coses importants i preocupants.

Reconec que tinc una particular fixació en les metodologies. Estem davant d'una graella de dificultats i errades importants que estan tocant profundament la validesa d'ICV. Cal afrontar-ho amb una certa metodologia.
Les inquietuts que descriu "gallo rojo" em resultent molt properes, fa anys que les esquerres anem a la deriva "a la recerca del subjecte perdut", penso com ell i em preocupa doblement: enllà dels partits i del nostre partit no s'afina massa en la caracterització dels subjectes.
La classe obrera és diferent, d'acord, però tot i les mutacions és una realitat estratificada que mostra un quadre de subalternitat. Per tant, a la manera de Toni Negri, em sento inclinat a definir el subjecte social en termes de subjecte de producció (manual, intelectual, cibernètic) i de complicitat amb el camp de l'exclusió i de la precarietat. La transformació de les classes socials no ens ha de treure la vista davant de les desigualtats i de les formes d'explotació i de producció. Necessitem, doncs, "lluita de discurs" que identifiqui aquest tot productiu/imprductiu/"precarietat" que és la multitud (concepte de Negri digne de treballar, on es descriuen formes d'agregació social difuses que restablirien la condició de subjecte social a tots els estrats subalterns en contraposició a l'imperi -la trama de poder global politic i econòmic-). Tot un temari i tota una perspectiva per aprofondir (quasi un aggiornamento del marxisme més punyent).

Mireu si hem de fer via des dels partits i des del nostre partit, en comptes de substituïr eurocomunisme superestructural per ecosocialisme tanmateix superestructural.
Un debat necessari.

Els neguits que presenta l'anònim i que corrobora en Joan Josep, m'interessen com a molta gent d'ICV. Què passa a ICV?
Com experimentem la decadència orgànica del partit simultàniament al seu accés al govern (al segon govern) de la Generalitat.
Què passa? Què ens passa?
On està la veu d'ICV en la lluita de discurs, en les respostes i enunciats que cal emetre davant dels esdeveniments que afecten l'estructura social del país, l'estat del "precarietat", la demolidora política de segregació cultural i social que viu l'immigració als nostres barris governats per l'esquerra. On està el perfil que ens hauria de distingir quan el relat social s'està substituïnt per el relat de la nació? On està el bisturí roig i verd que posa al desocobert amb noms i cognoms les èlites econòmiques-financeres-
mediàtiques-sociovergents?
L'hipergovernamentalisme ens fa ser més "papistes que el papa" i ICV es comporta com el PSC i amb la por de que la trama poderosa Godó-Prisa-Zeta no ens matxaqui periodisticament.
El PSC, diu molt bé i ho recorda Joan Josep, es frega les mans amb les feines brutes del tripartit que ha de dur a terme ICV-EUiA.

Pocs que som i ens toca fer de govern des del militant de base al conseller d'interior. Els argumentaris que ens arriben per correu ens nodreixen de pistes per trampejar el pressing mediàtic i el cos a cos amb el nostre entorn.
A vegades penso que els militants d'ICV estem en aquest partit per fer de guàrdia pretoriana del govern i per haver de dónar explicacions del bo i dolent de la gestió d'uns consellers que ja tenen les seves pròpies estructures de comunicació.

No sé. Mètode? Una mica clàssic dec ser.
L'OBJECTIU D'ICV NO ÉS GOVERNAR CATALUNYA. ÉS, EN TOT CAS, SER UN INSTRUMENT DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL. LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL ÉS UN PROCÉS SOCIOPOLITIC, NO TÉ DATA FINAL, -NO LA POT TENIR- I ÉS UN CORRENT MULTIDIRECCIONAL.

Es parla de canvis de persones. Home! Això és el mínim, no?
Convé readaptar el factor humà a les necessitats reals i ara, crec jo, el partit ICV necessita alliberar-se d'aquest hipergovernamentalisme, dotar-se d'una direcció amb més gent dels moviments cívics, sindicals, intelectuals i pencaires de base...sense excloure gent del món local i de les àrees de govern. Naturalment!

El meu balanç és que potser el govern va bé, però em temo que el partit no va gens bé.
El partit és una pròtesi del govern i aquest govern és el govern del PSC (pactat en secret entre Montilla i Carod) on nosaltres -després de ser els únics que vam pujar en vots i escons- pintem ben poc i governem marros, marrons i marrulleries.
I tant que cal canviar gent!

O sigui que, Gallo Negro, tens raó de recercar i fixar els subjectes.
Tens raó Joan Josep, de demanar canvis i dir que el Consell Nacional no reflexa l'estat de la crítica generalitzada i el decencís (afegeixo jo) que es respira a ICV (on ICV respira, amb respiració assistida).

Tema Aigua: jo vull deslligar aquest tema del tema-ICV, tot i que està condicionant les coses. A mi ja m'està bé que es prenguin mesures excepcionals contra la sequera i desconfio de sectors de la pagesia que tenen un sentit patrimonial de l'aigua de tots, com tampoc em fan el pes les plataformes que uneixen convergents, CUPs i sentiments de confrontació territorial d'esperit carlí (definició interessant -per un dia- de JBCulla a El País).


Em sap greu, el meu cas no és el d'un adherit passiu que escriu, és el cas d'un adherit fundacional i actiu al partit i al teixit social.
Sinó fos així, no escriuria.
Us ho asseguro.

Àngel Pagès ICV Premià de Mar

Mariona ha dit...

Estic gratament sorpresa del debat que es fa en aquest blog que em frena la meva decisió de deixar estar Iniciativa. Alguna cosa queda per fer si la gent que no estem lligats al govern expressem idees i les fem públiques. En el meu ambient per dir-ho de manera suau "cunde el desánimo" i potser que ens posem a dir el que pensem com es fa aqui. Es positiu que la web d'ICV permeti amb l'enllaç de la blogosfera ecosocialista poder entrar a blogs de gent de tota mena i allí us he trobat. Bona trobada que em fa replantejar el mal moment que porto amb la davallada que passa la meva estimada i llunyana Iniciativa per Catalunya. Ostres, però fins i tot algú recorda al Ribó, tot un detall de memòria de quan teniem un dirigent de relleu en terres de poca abundància.

Anònim ha dit...

Hi ha com una certa mania, ha que els discursos territorials en defensa de la terra,siguin discursos de la CUP. Ja voldria la CUP que els discursos dels territoris fossin seus. Els territoris estan cremats, amb o sense discurs de la CUP, els territoris catalans estan cremats del barcelonisme i dona la sensació que es torna a recuperar la divisió territorial, entre la Catalunya nova i vella. De fet, als enemics dels catalans i catalanes estan encantats que el principatints estiguem abocats a una pròpia "guerra civil", dividèix i guanyaras.

Es preocupant com el mitjans de comunicació que estan al servei dels governs, estiguin en una fase de criminalització dels moviments socials i ecologistes del pais, i el que es pitjor, campanya de desprestigi recolzada per la direcció d'ICV, i amb els vots favorables de la majoria dels presents del Consell Nacional.

ICV ja va viure moments de crisi, electoral, i gràcies a l'obertura de l'organització als moviemts socials del pais, ICV es va recuperar. Ara es paga amb aquests moviments traint-los. No hi ha pitjor enemic polític que el votant traït.

ROGER ha dit...

Un pas endevant... la participació i els debats mes profunds, començaran quan per fi algú sorti del armari i digui que es presenta com alternativa a Saura. Fins llavors res de res, continarem somiant.
Salut i canvis

Anònim ha dit...

Ara mateix ICV és un frau ideològic, ho sento molt però és el que pensa un exvotant com jo, des dels 18 anys votant majoritari d'ICV

Toni ha dit...

Toni ha dit...

la decadència d'ICV pot ser irreversible si es continúa per aquest camí de dependència del PSC i l'estocada vindrà si el Saura torna a presentar-se. Aquest partit és una ombra del que era i del que ha estat gràcies a l'esforç de molta gent dedicada a a dónar-li vida i contacte amb el món. Ara ICV és una pantalla del govern del PSC i desmotiva molt i molt. Què es pot fer? poc més , a part de fer els testimoni que fa aquest blog que fa de tribuna de lamentacions. Saura, Guillot, Bosch, Baltasar: podrien seguir el camí de la Mayol, no? o potser caldrà afegir l'Herrera i el Romeva que sembla ser que no estornuden aquest aparell encarcarat. No ens mereixem el que està passant.

13 / maig / 2008 23:37

Elemental, Watson ha dit...

voleu dir que al consell nacional del passat cap de setmana no es van consumir altes dosis de bolets al·lucionogens? no puc creure que tothom tanqui files...què fumen?

Albert ha dit...

ja convindrien uns canutos a ICV pero sembla que preferim porres de mosso més que porros de fumar, quina pena que fem i pensar que ens anavem a menjar el món i ara el partit es un despatx

Lluís Suñé ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
verd roig a títol personal ha dit...

baltasar després de la pluja:
"es pot regar patis i es poden omplir piscines!
montilla el rectifica.
icv el rectifica.

què fa aquest senyor fent de conseller?

que plegui!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

a follia que practica Baltasar no té límits i està posant ICV en un seriós problema. No rectifica la seva mala manera de portar les coses. Acceptada l’excepcionalitat de la sequera, ICV ara ha desmentit a Baltasar davant les seves declaracions “piscineres”. ICV ha dit publicament que s’han de mantenir mesures de restricció (i en concret amb el tema de l’aigua de les piscines i similars) i Baltasar a la seva bola amb declaracions increïbles. El diari EL PUNT anuncia amb noms i congnoms les baixes de regidors d’ICV de les Terres de l’Ebre. És un deproposit total. Baltasar és un elefant dins d’una “cacharreria” i no pot continuar més.

Joan Miquel ha dit...

Crec que els canvs a ICV, vindran sols. Falten uns mesos per a l' Assemblea Nacional, i aix� tot just comen�a. Gent n'hi ha, i molt preparada que ja anir� sortint. Hem d'evitar que la caiguda d'en Baltasar arrastri a tota l�Organitzaci�. El Partit ha de ser molt fort, i ha d�estar sempre al marge del Govern, per tal que no ens passi el que ara ens est� passant, que sen's fa molt dif�cil tindre veu fora de la del Govern, doncs �s on hi tenim totes les millors energies i no es visualitza gens una veu pr�pia que com a Organitzaci� hem de tenir. Necessitem cares noves i c�rrecs nous al Partit, i que siguin independents totalment del Govern.
Un cop fet aix� tots a la feina i tornar a comen�ar gaireb� de zero, apropant-nos a les organitzacions socials, sindicals i especialment tornant al treball de carrer, feina que mai tindr�em que haver deixat. De noms ja en parlarem m�s tard, per� en la nova direcci� seria important donar veu als territoris, en concret tant de les Terres de Lleida, com de les altres Organitzacions, ens agradaria poder participar en la nova etapa que vindr� del Partit.
Paper important han de tenir dues de les organitzacions m�s fortes i organitzades que tenim, com s�n els Joves i les Dones amb Iniciativa.
Participeu-hi, us necessitem.

Anònim ha dit...

La ejecutiva de ICV en S.Carles de la Rapita deja coalición por el trasvase

La ejecutiva de ICV en Sant Carles de la Rapita, de la que forman parte los dos concejales de ICV en este municipio, ha decidido hoy abandonar la militancia en este grupo, por discrepar de la prolongación del minitrasvase del Ebro a Barcelona.

Así pues, los dos concejales de ICV, Amparo Pérez y Carles Genovilla, dejarán la coalición pero continuarán en el consistorio como concejales no adscritos, y mantendrán sus responsabilidades en el gobierno municipal, del cual forman parte con el PSC.

Los miembros de la ejecutiva local de Iniciativa en la Rapita han decidido abandonar su militancia porque consideran que la gestión de la sequía y, sobre todo, el apoyo a la tubería que debe llevar agua del Ebro a Barcelona, cuestiona el modelo hidráulico que ha defendido siempre ICV, cuya dirección ha eludido valorar la decisión de esta asamblea local.

La asamblea local de ICV denuncia 'prepotencia y total falta de sensibilidad' por parte de la dirección del partido hacia sus representantes en las Tierras del Ebro, quienes afirman no sentirse 'ni escuchados ni respetados por nuestra propia organización'.

'Nos vemos obligados a dar prioridad a la defensa de nuestro territorio y nuestra propia coherencia, honestidad y credibilidad personal ante los que nos votaron por encima de la disciplina de partido', se afirma en el comunicado emitido por ICV de la Rápita.

Para la ejecutiva local de ICV en Sant Carles de la Rápita, las 'contradicciones y secretismos de los dos últimos meses' hacen inviable la continuidad en ICV, ha dicho Amparo Pérez, una de los dos ediles de ICV en el Ayuntamiento de la Rapita.

La asamblea local de ICV sostiene que se ha aprovechado la sequía para crear alarma social y justificar la construcción de la canalización, y por esto han reafirmado su petición de dimisión al conseller de Medio Ambiente, Francesc Baltasar.

La decisión de la ejecutiva local de ICV de Sant Carles de la Rápita llega después de que anoche se celebrara una reunión del resto de asambleas locales de ICV en las Tierras del Ebro.

El presidente de ICV en las Tierras del Ebro, Jaume Forcadell, ha afirmado que 'se respeta' y 'se entiende' la decisión de los compañeros de la Rápita, y no ha descartado más decisiones de otras asambleas locales en la misma línea.


EFE

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

la situació en que està ICV és molt delicada i mereix una assemblea nacional molt activa. Això està en alerta roja. La base tenim la paraula i no podem desaprofitar aquesta oportunitat per motivar-nos i dir el que no ens agrada, ens hem de mullar i fer el que des de dalt no es vol fer o no ho sembla.

Jordi Garriga i Molinera ha dit...

Compartint molts dels arguments que circulen per aquest fòrum, em sembla que molts i moltes, del CN de dissabte, només s'han quedat amb la nota de premsa. El Consell va ser dur i el procés assembleari promet debat intens. Ara toca compromís!

REUNIYTO ha dit...

ara o mai! la gent d'ICV ha de dir prou! prou a la direcció que ens fa anar per camins molt raros. prou baltasar! prou interior! prou anar d'escolanets del PSC!

Clara // Barcelona ha dit...

la direcció d'ICV és el principal adversari de l'espai polític de la mateixa ICV.

Els professionals estan tancant les files entorn d'un govern que no expressa practicament res dels ideals de la Iniciativa que entre molta gent hem construit i per la quals hem lluitat.

L'assemblea nacional serà o:
a)més Saura i més eco-dels-socialistes o
b)més INICIATIVA , la dels homes i dones que volen un partit d'esquerra transformadora que faci els seus deures i no aquest esperpent burocratic al servei del PSC.

Joan Josep ha dit...

El consell nacional és còmplice de la terrible gestió de Baltasar. D'un conseller prepotent, "CHAPUCERO", sense personalitat, enfrontat amb molts col·lectius, responsable màxim de la trencadissa de la nostra organització a les Terres de l'Ebre.

Baltasar ha destruït ICV a les Terres de L'Ebre!!!!! i res, de res, de res, el consell nacional tanca files...

Ho diu la Clara: o deixem de ser L'ECO-DELS-SOCIALISTES o som Iniciativa. Hem de triar.

Baltasar i ara el consell nacional amb el seu tancament de files, han aprofondit l'escletxa entre direcció i partit i entre partit i país.

Penós i mancat de respecte a tots i totes. Pitjor impossible.

i Saura? hola! on ets? ei! a Polònia?

Apunt de cremar el carnet ha dit...

Algu pot explicar que va passar el dissabte al consell nacional, es va llegir el manifest de
l'alt maresme?
varen contestar algo?
estic fart de la mala comunicació de la gent del maresme,

senyors deixant pasar el temps i fent fum, les farides es podriran.
i els carnets els cremarem.

pode si que no aurem de votar mes ICV fins que facin canvis, perque si no ells es quedaran per sempre,

treiem els taps que no deixen creixa la joventut ICV,

dimisions JA, al carrer ciutat , al maresme i a tot arreu avont la gent l'unic que vol son els sous que reben com alliberats i fer de gossos falderos del senyor guillot , marius i la direcció del partit.

Ara toca compromís!
més INICIATIVA , la dels homes i dones que volen un partit d'esquerra marxista i transformadora que faci els seus deures i no aquest esperpent burocratic al servei del PSC(com deia la clara) fins que aquets senyors destrueixin iniciativa.

un adherit del alt maresme

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

És obvi que ICV viu un procés complicat. És també prou obvi que necessitem estimular un debat a fons. Convé, però, encertar en el mètode de discrepància i de proposta.

Rellançar ICV passa per fer propostes a fons, idees d'estratègia, de canvi i de reformulació. La nostra discrepància i la nostra dissidència pot ser útil per capgirar el cul de sac en que estem ficats. Necessitem fer propostes constructives i no deixar-nos portar per formes excesivament "en calent" (tot i que està molt justificada la indignació de molts i la temptació a "cremar carnets").

Estaria bé, a parer meu, que fossim capaços d'aportar reflexions amb ànim de sumar esforços. Si volem canviar les coses a ICV, ens cal encertar el discurs de canvi i sumar veus a les nostres, sense entrar en desqüalificacions personals, però sense obviar la crítica justa a les dinàmiques i les directrius que ens estan portant a la situació actual. Fins i tot es poden criticar dirigents, consellers i diputats, naturalment, doncs n'hi ha que s'ho estan guanyant a pols.

Aquest blog vol ser una finestra oberta al debat EN FAVOR D'ICV, és a dir: A FAVOR DEL RELLANÇAMENT DEL PARTIT i de la recuperació de la seva identitat sociopolítica al servei d'una esquerra transformadora més àmplia, independent de la resta de partits i més lligada al pensament critic i a les mogudes socials del país.
Si volem sumar veus crítiques, ho aconseguirem amb propostes en positiu i fent ús del debat lliure dins i fora del partit, amb formes i continguts inteligibles i convincents.

Passem una etapa desconcertant i convé afinar les línies de discusió i de crítica. Tot sigui, doncs, en benefici de recuperar l'orgull de ser gent d'ICV i l'autoestima envers un projecte que avui no rutlla com molts voldriem.

Teresa des del PSUC ara IC ha dit...

Cert, si s'ha de fer critica haurà de ser amb bones paraules i no pas com el senyor que signa de l'Alt Maresme que , a més de fer faltes d'ortografia molt dures, el trobo una mica barroer.
Jo estic disconforme amb la línia altual d'ICV i no m'agrada gens en Saura. El que no faré serà faltar el respecte als companys, malgrat que els considero molt responsables de la caiguda que estem patint.
Si el blog que feu convida a la crítica constructiva, jo m'afegeixo i espero que feu una trobada i que les bases fem una aportació col·lectiva que freni aquesta decadència.
M'agradaria veure a Raül Romeva de candidat a la Generalitat, a Salvador Milà de secretari d'ICV, a la Camats de portaveu parlamentària, recuperar gent com Andreu Mayayo, fer de Postigo l'home fort de Girona, i anar més units amb EUiA. I amb les EPM, amb gent molt maca com Suñé o Garriga.
M'ha decebut gent jove que només arribar a dalt ja són massa funcionaris o massa col·leccionistes de càrrecs. No entenc massa el cas del senyor Marius García que és cap d'organització, regidor, vicepresident de la diputació, masses coses. I el Marc Rius, encara és més estrany, quan penso en Nous Horitzons i en Treball, revistes que han tingut a Sempere, Espasa, Busquet, Clariana, Sanjoan, em fa llàstima la baixada de nivell. Quan parlarem de recuperar organitzacions d'empresa? sindicalistes? etc. on queda? i quins intelectuals ens dónen suport actiu? els que reben subvenció? els que escriuen informes de 20.000 euros? no sé. Vull pensar que estic equivocada i que he perdut l'oïda i la visió amb el temps, que ara ja no sento les coses que abans notava. M'agradaria estar equivocada.

Amb Montilla hem topat ha dit...

m'agradaria anar a la manifestació d'AMPOSTA contra el transvassament i portar la bandera amb les sigles d'ICV amb tota claror, doncs ICV ha d'anar-hi ja que els que dirigeixen ICV ja no parlen com a membres d'ICV sinó com a seguidors del govern i ja han abandonat el que és la nostra política. Crec que els dirigents d'ICV ja han deixat de ser d'ICV i fan el que els dicta el govern. Quí abandona a ICV? el partit no té dirigents doncs aquests són part del govern i no consulten res que pugui molestar al seu president que és Montilla. Quina cosa més curiosa, s'ha de fer el que agrada a Montilla. Montilla és el president d'ICV, és qui ens mana i a qui obeïm.

ESTORAT I DECEBUT I ENGANYAT ha dit...

BALTASAR FORA I PROU! ÉS EL DESTRUCTOR D'ICV! QUE MARXI I ES FACI SOCIALISTA! AVUI TOT L'EBRE ERA UN CLAM CONTRA AQUEST SENYOR! VERGONYA PER ICV! FINS QUAN? NO HI HA DRET! ICV DESAPAREIX PER CULPA D'AQUEST CONSELLER I DEL CONSELL NACIONAL QUE EL RECOLZA! ENS HAN ROBAT INICIATIVA! ENS ESTAN FENT MOLT MAL! ENS ESTAN DESTRUÏNT POBLE PER POBLE! ANYS DE TREBALL A CAGAR!
LA PACIÈNCIA TÉ UN LIMIT! MILERS DE PERSONES AL CARRER CONTRA AQUESTA POLÍTICA DEL GOVERN IMPULSADA PER UN CONSELLER QUE NO ÉS ECOLOGISTA, NI D'ESQUERRES NI RESPECTUÓS AMB ELS COMPANYS. VA DIR QUE ELS DISCREPANTS AGAFESSIN LA PORTA, JA HO FAN, ES QUEDARÀ SOL. LA DIRECCIÓ D'ICV HO TOLERA TOT. ESTAN ACABANT AMB ICV. LAMENTABLE. VERGONYÓS. AVUI S'HA VIST BEN CLAR PER LA TV3, CARRERS AMB UN CLAM: BALTASAR DIMISSIÓ!
ELS NOSTRES ALIATS D'AHIR SENYALEN ICV COM UN PARTIT INFIDEL ALS SEUS PRINCIPIS. PLEGUEU.

Maxi ha dit...

Certament crec que hi ha que fer un pensament.
Soc un militant de nova fornada, encara que votant/simpatitzant des de fa força temps, i trobo que hi han moltes cosses que canviar.
Estic en la línia de pensament, que creu que la direcció actual a fet molta feina aconseguit els resultats aconseguits, que ens han fet passar d'una formació utòpica a una formació transformadora de debò, al poder arribar a governar amb criteris ecologistes i d'esquerres. Però el partit no ha canviat la seva estructura, i no es el mateix ser un partit d'oposició que es nodreix de moviments socials diversos, a un partit de govern que vol transformar la societat amb polítiques concretes, però que esta supeditat a uns acords de govern amb 2 partits més, que tenen un ideari bastant o molt diferenciat al nostre.
Crec que la última etapa esta deixant clar que tenim problemes. Per una part, no veig a ICV com a bandera de la democratització del mon laboral (per no dir de la classe obrera, que soc molt crític sobre si la classe obrera es o no és d'esquerres), no tenim referents sindicals clars dintre de la estructura per poder aportar aquest criteris a dins de l'organització.., com exemple posar el cas de Girona, on soc l'únic sindicalista de la llista a les generals(i soc membre d'una executiva d'un sindicat que històricament a estat lligat a un altre partit, tenim que ser plurals i agafar referents de tot el moviment sindical), i no sento parlar a les reunions de la CPI de Girona, gaire o res sobre el mon laboral... es un error, després ens preguntem com es que em perdut el suport de les classes més populars. També, i gracies a la feina que faig al sindicat "trepitjant" molta empresa i carrer, no veig que ICV sigui ja una formació referent en molts temes (socials, ecologistes, etc...), estem molt desacreditats.

A juny tenim assemblea a Girona... ja veurem com acaba. A Novembre hi ha assemblea Nacional.., hi haurà debat?, hi haurà una candidatura paral·lela a la oficialista amb un projecte de futur que pugui il·lusionar i cohesionar la militància??.

Les esquerres transformadores estem en hores baixes, i a sobre dividits, barrallats. Estem per poder unificar criteris i mirar de generar un ÚNIC espai de treball amb les diferents formes polítiques (confederació) per cohesionar debant de la ciutadania (ICV-EUiA-EPM, amb ostias por doquier, no ens deixen com a formació gaire sòlida).

Preguntes i més preguntes... Hi ha algú que escolti i tingui la capacitat de liderar aquest guirigall??. Ens fa falta il·lusió.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

estic molt d'acord amb en Maxi, aquesta és la intenció del blog que estem fent: fer un debat que serveixi per prendre nota i actuar en favor dels canvis urgents a ICV.

Sala ha dit...

si aquesta setmana no fot el camp en Baltasar possiblement fotarem el camp molts companys i companyes del partit. Amposta ha fet el seu veredicte: Baltasar dimissió.
i ara...com diu algú per aquest blog, la direcció ja no defensa el seu partit. El govern és qui mana i qui fa que ICV modifiqui la seva politica sense consultar a ningú. Una decepció acollonidora.

mi no endender ha dit...

yo me siento engañado por los cargos públicos que se han aporderado de ICV y no responden al sentimiento de la calle y del partido.

Àngel Jaime Mondéjar Grané ha dit...

Benvolguts companys, jo sóc de l’alt maresme i també un adherit de nova fornada, i no penso cremar el carnet com deia el company. Potser jo faig més faltes que el senyor de l’alt maresme, i crec que és important que amb faltes o sense la gent s’animi a expressar el que sent. I si s’ha de ser barruer, endavant siguem barruers, però opinem; crec que de tot hem d’aprendre.
Sobre el tema de la sequera us diré que ja n’estic fart, de les cagadetes del nostre conseller i no serveix de res parlar-ne.
Quan s’acabi l’estada al govern (que tard o d’hora arribarà) podrem valorar la feina feta.
Crec que hem de començar a treballar per trobar un revulsiu polític de cara a l’assemblea nacional d’ICV, fent un debat a fons en la que parlem de “tot”, del ecosuquisme, del roig que no defensem prou i del qual no fem bona pedagogia,i sobre tot que siguem capaços de trobar algú que pugui liderar aquet projecte de debò i ens faci recuperar la il•lusió que hem perdut tots plegats.
I pensem que si no ho fem bé, tornarem a estar en el llindar de la desaparició
Ens veiem a la propera reunió

Àngel Mondéjar

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

tenim un debat ocult entorn de l'aigua: al marge de les relliscades baltasarenques i dels estira-i-arronses dels governs estatal i nacional, de les plataformes amunt i avall...em temo que no s'acaba d'entrar en el relat paral·lel de l'aigua: el negoci de l'aigua.

Crec que s'hauria d'analitzar la dimensió mercantil de la crisi. S'ha de fer sempre. Veig marques i empreses manegant el tema...l'aigua és com el petroli. No ens aturem massa a reflexionar sobre el negoci. Quí i com i què hi ha darrera i davant de cada empresa del sector hídric?...un etzètera que convé seguir amb lupa.

Tampoc ens aturem a pensar en el que representa que l'aigua sigui matèria de peatge...l'aigua que brolla de les capçaleres dels rius, l'aigua que es deriva del subsol, no sé, tot plegat em posa en guàrdia... un tret fonamental del "ser d'esquerres" hauria de ser la dissecció del mercantilisme de la societat...i penso en que "el ser d'esquerres i ecologista" hauria de disseccionar el rerafons mercantil de la mateixa (in)cultura de l'aigua.

Davant de la migradesa d'un bé comú, sempre, sempre, tenim un projecte d'enriquiment i mercantilització. El pressing convergent+la vanguardia & company en el tema del transvasssament del Roina, què és? qui tenim darrera i davant d'aquest projecte de venda d'aigua? i qui farà les obres? i qui en treurà guanys? qui mostrarà la "manopla" comissionada?

A veure...o el Baltasar és curt de gambals (no crec) o està cofoi de compartir perspectiva amb els poderosos o, senzillament, és el "primo" dels que posteriorment en treuran dividents...cada dia l'entenc menys al que fou buc insignia del municipalisme psuquero dels 80!

Dit d'una altra manera: la bona fe d'esquerres topa amb la malifeta perenne dels poderosos. Crec que, a banda de cagar-la en el mètode, el nostre conseller circula per la molt intransitable pista per on passen els poderosos i els càrrecs sociovergents. No dubto que hem de governar i estar en el nucli dur de les decisions...ara bé, com i a quin preu? tanta "realpolitik", no sé...

Ens hauriem de plantar. Començo a desconfiar a fons. Mentres els "nostres" pequen d'ingenuitat o de males maneres, els que tallen el bacallà financer poden treure grans guanys del petroli incolor. El petroli incolor és, ni més ni menys, l'aigua de cada dia.

Aquest pot ser el relat paral·lel de la batalla de l'aigua. La batalla es dibuixa amb tics de divisió comarques/ciutat i, en el fons, és entre mercat i societat. Com sempre. I els d'Iniciativa anem amb el lliri a la mà i ens oferim a fer de bèstia de càrrega d'un govern on no hi pintem practicament res.

Amb totes les contradiccions i insuficiències...la manifestació d'Amposta no fa més que perllongar un relat de lluita que "nosaltres" vam ajudar a neixer.

Pensem una mica.

ho miro així des de Reus ha dit...

un simptoma de que no carbura bé ICV és que no hi ha manera de que tinguem una línia clara d'actuació fora del govern on viu la gent, on la vida funciona al marge de les trifulques del Palau.
Un partit socialment útil s'ha de contagiar del batec del carrer. estem lluny i la borratxera governamental és un pal.

sos ICV ! ha dit...

és un escandol, estic amb el vostre esperit crític, ahir es va disoldre la comissió de les Terres de l'Ebre d'ICV. BALTASAR PLEGA!

CREMO EL CARNET ? ha dit...

proposta curiosa:

i si ens donem de baixa massivament del partit fins que foti el camp el Baltasar?

i si el que no fa la direcció ho fem les bases?

fins on hem d'aguantar amb el ridicul que fa ICV?

si no es prenen mesures des de dalt, potser que ens pensem alguna cosa des de baix.

SOLIDARITAT COMPANYS I COMPANYES D'ICV DE LES TERRES DE L'EBRE.

BALTASAR ELS VA ENSENYAR EL CAMÍ DE LA PORTA.... JA NO TENIM ORGANITZACIÓ EBRENCA!!!!

QUINA VERGONYA!

QUÈ S'HA FET D'AQUELLA INICIATIVA E FA DOS ANYS?

QUINA MERDA!

Barcelona ha dit...

algú de les terres de l'Ebre pot dir que passa entre la militància de la zona?

si és cert que la gent està plegant, el responsable de tot plegat és col·lectiu i és TOTA la direcció d'ICV.

Albert Arques ha dit...

Companys,
a les Terres de l'Ebre, l'asunto està marejat, com diem per aqui. Us en faig 5 céntims:
Aquest dimarts s'ha disolt el Consell Intercomarcal que aglutinava els Consells Locals del territori.
Però no hem plegat del partit, en lloc d'això volem crear una plataforma crítica amb l'actual gestió anomenada Coherència i Territori, a la que esteu tots convidats. Si voleu més informació he penjat el manifest al meu blog www.bonanitibonprofit.blogspot.com

Salut!

verdiroig.blogspot.com ha dit...

doncs de moment ja tenim dues plataformes critiques:

"coherència i territori"
i
"manifest de maig"


potser que ens anem coordinant i extenent arreu fins aconseguir majories per canviar la línia involutiva d'ICV i restablir el que ens configura com a projecte d'esquerra roja i verda.

salut i iniciativa.

Sardina verda del Bages ha dit...

icv serà el que vulgui la seva gent i no el que vulguin els socialistes. L'assemblea nacional del partit ha de dir prou a la sumissió que tenim i que ens fa perdre batalles importants: transvassaments, tunel de bracons, quart cinturó, MAT, i altres coses que aniran passant per l'adreçador sinó tenim un altre equip dirigent i una veu diferenciada d'aquest govern on Montilla mana i Zaragoza riu dels marros que aguantem.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

...

aquesta darrera intervenció resumeix un tret simbòlic clau: el poder de Montilla i el cinisme de Zaragoza. Manen i riuen per partida doble. Manen sense que ningú els estornudi i es peten de riure dels primos d'ICV-EUIA.

Això normalment és insuportable, s'aguanta perquè hem convertit el fet de governar en un tema inqüestionable. Inqüestionable per varis motius: per evitar que governin els altres (les dretes), per no perdre càrrecs (això és un tret comú i transversal de tot l'àmbit polític) i per un fonamentalisme institucional que sitúa l'esfera governamental com el centre de totes les coses, en detriment del pensament que tenim altres, consistent en que el treball institucional és una part d'un tot social i polític que hauria de projectar-se en sentit històric, en sentit de transformació social.

Disputa entre partits, dependència del càrrec i institucionalisme 100% , són les tres potes d'un curt circuït que impossibilita replantejar coses per peludes que siguin.

Els petits hauriem de saber destriar les coses. O fem discurs i ideologia (perfil i paquet) al costat de la nostra presència institucional o fem el que fem, és a dir: complementar l'acció del soci gran. Del gran soci que ens mana i que se'ns en riu a la cara.

Alba ha dit...

CARAM COMPANY:


L'HAS CLAVADA AMB PRECISIÓ.
LA TEVA EXPLICACIÓ ÉS DE LES COSES MÉS EXPLÍCITES, PRECISES I CLARES QUE S'HAN ESCRIT SOBRE LA PRESÈNCIA D'ICV EN LE SEGON TRIPARTIT:

AQUESTA FRASE VAL PER MOLT I MOSTRA TOTA UNA LÍNIA A SEGUIR I UNA PREGUNTA QUE ENS HEM DE FER:

"Els petits hauriem de saber destriar les coses. O fem discurs i ideologia (perfil i paquet) al costat de la nostra presència institucional o fem el que fem, és a dir: complementar l'acció del soci gran. Del gran soci que ens mana i que se'ns en riu a la cara."

Àngel Jaime Mondéjar Grané ha dit...

Jo sóc del parer que hem de fer públiques les nostres opinions , malgrat aquestes siguin discrepants amb la direcció del partit. Sembla que la meva opinió no és compartida per tothom i hi ha qui m’ha censurat haver-ho fet, argumentant que tot el debat ha de ser a nivell intern fins l’assemblea de la tardor, i que hem d’evitar donar motius a la premsa per criticar-nos.


M’agradaria conèixer les opinions i els arguments de tots els qui com jo, aporteu comentaris en aquest blog. La meva intenció és aprendre de tot i de tothom.

Joan ha dit...

què us sembla aquesta:

tots els informes tècnics demostren que les darreres i anunciades plujes asseguren reserves als pantans fins a començaments del 2009.
On està l'execepcionalitat?
No deiem que tot plegat era per motius d'urgència?
Ja no hi són aquests motius.
Ja heu vist les mobilitzacions oi?
Ja hem sentit el parer de la fundació per una nova culturea de l'aigua, oi?
i les opinions del Prat i l'Arrojo...
i ara, Baltasar, què?ç
i ara, direcció d'ICV , QUÈ?
I ara, direcció d'EUIA , què?
tirem enrera i rectifiquem aquesta sèrie de cagades i tornem on erem!
renovem-nos aprenent a rectificar i a escoltar manifestants, tècnics i experts.

si us plau!

o esperem un "transvassament de vots" que porti el vot d'ICV-EUIA i d'ERC a la demagògia CUP?

Què facil és muntar per omissió una altra força politica, oi?

La cup creix gràcies a nosaltres.

si us plau, senyors i senyores del la direcció, una mica de respecte a la gent d'ICV que aguanta el xàfec.

I de passada, una forta abraçada als companys i companyes d'ICV de les terres de l'Ebre.

Albert ha dit...

bé, avui EL PERIÓDICO ja parla amb pels i senyals d'aquest blog. EL PERIÓDICO informa de més coses internes d'ICV que la pròpia ICV. Ara sabem, les bases, que fou Salvador Milà el conseller nacional que va votar dignament en contra de l'informe del Saura, sabem també que la nostra gent de l'Ebre no es xupen el dit i que plantegen batalla (LA BATALLA DE L'EBRE DINS D'ICV, I AMB RAÓ !)...
Llàstima que un debat plural que ens afecta a tots i totes dins d'ICV, necessiti una plana de EL PERIÓDICO, llàstima...doncs és un debat molt viu, interessant i dedicat a recuperar l'orgull de ser iniciativeros i iniciativeres. Jo crec que el futut d'ICV depen del grau de critica i de transmissió d'idees que poguem fer, i el secretisme no ajuda massa. Per un dia EL PERIÓdico ha tractat una situació interna nostra de manera planera, sense buscar tres peus al gat i anant al gra. Una informació aixó no ens fa mal, més aviat ens ajuda a tenir elements per sortir del punt en que ens ha posat la direcció d'ICV des del pacte vergonyant del segon tripartit, és a dir des del gol que ens van marcar amb Interior, clarament destinat a tancar la porta del partit a l'entorn juvenil i critic que fins aleshores s'acostava a ICV. Desprès com sabem, Baltasar i els que el defensen ens han portat on som, a una situació de cul de sac i a la pèrdua de pes a moltes zones com L'Ebre.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Albert: efectivament, el tractament que dóna el diari a la situació interna d'ICV és respectuós i bastant realista i, tot sigui dit, cal agraïr-los la difusió de la nostra adreça.

vermutet amb el diari ha dit...

sí amics del manifest de maig, ha estat llegir el diari El Periódico i anar a l'adreça i veure vida des de baixa d'icv, ojalà que ho llegeixin els caps de dalt.

Anònim ha dit...

Bé, crec que ara amb aquesta publicació resta evident que s'ha publicitat i verbalitzat unes relacions internes dins d'ICV que fins ara eren latents, però que eren manifestes només per aquells que estaven en el debat.
De totes maneres veig que s'ha iniciat un camí cap a l'assemblea d'ICV, i sobretot pels debats pre-congresuals que sorgiran, la mateixa assemblea,i com no, un factor clau serà el dia després, i la provisió dels consellers nacionals.
Si més no, com a força reflexiva i crítica, espero que aquests debats es facin oberts, basats en el respecte i en l'argumentació. Espero que no entrin ni les "magnificiències" típiques d'altres forces, o l'estil propi de tapar i cloure els debats, que en un passat va caracteritzar aquesta organització.
Debat obert, participat, i com no, amb l'objectiu de continuar avançar per ser el que sempre hem volgut ser.

Jordi M.

Miquel ha dit...

justa la fusta: avançar per ser el que sempre hem volgut ser. No per ser la caricatura que ens estem guanyant a pols des del dia que vam pujar força a les darreres autonòmiques i no ho vam saber plasmar en una obna elecció de conselleries i de responsablitats que ara ens pesen i ens marquen. El dia que vam agafar Interior ens vam posar en un lio i ara qualsevol s'adreça als joves que podiem haver tingut i que quan senten "icv" només veuen mossos i multes. Sona simplista però és el que es nota, per no parlar del que ja heu parlat prou i que tots coneixem com Baltasar, quin altre lio no? amics i amigues : bona idea de fer aquesta tribuna d'opinió. Avui a Castelldefels plou, com fa tres caps de setmana, això vol dir que ja no cal fer caNONADEs urgents.
A què esperarem ara? bon diumenge.
Aprop del mar i dels avions que em saluden.

Miquel

Teresa ha dit...

Todo es así pero això que es tracta en aquest espai em motiva a pensar que queda un pel d'esperança a iniciativa, quan miro on estem i el poc que tenim es com contradictori, abans teniem menys vots i escons i estavem més ben considerats en els ambients de lluita i ara no.
També observo joves nostres que han fet un sorprendente salt de res a tot sense passar per la pedrera com el cas del que ara ja és des del fa poc un director general de participació dins de la conselleria del Saura. Un exemple del que no votarà mai per sortir del govern si arriba quan ens faci tanta i tanta falta dir que prou.
Si quereis más ejemplos pues nada más fácil que ojear quin está en el consell nacional y cuantos tienen cargos que dificilmente les vendrán de lastre para decir NO a ciertas situaciones. Me preocupa como estamos desmontando el partido para vestir el gobierno i como cuatro palizas que somos nos fogueamos en lo vecinal para recibir palos como los camaradas del Ebre.

Reus ha dit...

Jo no sé, Teresa, si els de l'Ebre són camarades, el que si tinc clar és que són uns companys que han dona't la cara per un projecte que engrescava i que es diu ICV. Els companys o camarades de l'Ebre han fet partit, han lluitat a les plataformes i han restituït una ICV que durant molts anys estava en crisi i que havia estat sacsejada per els nostres "amics" socialistes (en Sabaté de Tortosa era un exemple de la nostra trista història ebrenca). Anys després el jovent del Forcadell i alguns veterans fidels a ICV no només van fer creixer ICV sinó que, a més, van participar com ara i molt en la lluita per una nova cultura de l'aigua. Ells són el motiu d'aquestes quatre ratlles d'homenatge. El senyor Francesc Baltasar els va convidar a marxar del partit. Senzillament per defensar un partit i una política que és la de tota ICV. És el senyor Baltasar qui ha abandonat la nostra política i el sentit de la companyonia i del millor partit que teniem.

republica roja d'osona ha dit...

plou. Fa dies que tenim pluja. avui en Guillot ha dit una cosa assenyada. Si plou, com plou, ja no té sentit la canonada d'urgència. suposo que les plujes ens ensenyen una realitat en moviment. em quedo amb les moderades-ponderades-expertes i ben necessàries veus dels experts en la matèria: gent com Narcís Prat o Arrojo, gent que ha expressat el sensesentit de mantenir aquesta ditxosa canonada que, a la fí, si funciona, serà un transvassament.
si fem cas del que diu Guillot i del que rematxen els experts, per ICV que no quedi: rectificar és de savis. M'importa ben poc que ens caigui la premsa amb allò de que canviem d'opinió. Canviar d'opinió en base al que dicta la realitat és un acte seriós i no és problema. El problema seria negar la realitat. El problema de negar que aquestes plujes dels darrers dies no porten aigua. Si ICV diu una cosa i el govern una altra, doncs, què hi farem...el partit ha de recuperar la coherència perduda. sembla mentida, però aquesta sequera pot representar un punt d'inflexió a la baixa i a l'alta per ICV. Si sabem recuperar el nostre paper de sempre, en sortirem més forts i amb ganes. Però que no es trigui massa. Visca ICV de les Terres de l'Ebre.

fill del Noguera en un rai nasquí ha dit...

Jo soc critic i recolzaré un canvi de dirigents i lluitaré per una Iniciativa com la que s'escriu en aquest manifest perquè és la que jo sempre he volgut. Lo que funcionava que puga ser més i millor. Lo bo i millor. Ara bé, no penso deixar-me estornudar per quatre sectaris seguidors del cantant Titot o partidaris de fer una herri batasuna catalana a costa de carregar contra la gent pencaire dels pobles que hi ha a erc o icv i euia. Ja n'estic una mica fins els dellonsis dels que només diuen que No i no es mullen a resoldre coses en benefici de muntar les candidatures picapedreres de torn e nom d'unes idees carlines disfressades d'independentisme. Si tenen lo cap fer un broquil que s'ho facin mirar. Curat en salut per criticar i dir que no m'agrada el que fa Iniciativa avui, això no em privarà de dir que saludo aquesta lloable idea del manifest que heu escrit. En lo mal temps, lluita per canviar i que IC-V torni on era que és al camp de lluita. Jo També us he pillat a lo PERIODICO. Salut compis.

Anònim ha dit...

Ai en Guillot! crec que ell personalment té un percentatge de culpa molt gran en tot plegat. Aques "ideòleg" d'ICV, ha deixat de ser-ho per ser un altre "càrrec" del partit a les institucions.
Ha tingut una bona etapa; però és cosa del passat.
Aquest que sempre han parlat d'autocrítica i participació, ara els toca aplicar-se a ells els valors que molts i moltes hem cregut i hem invertit moltíssim.

M.P.

verd i roig ha dit...

els impulsors del MANIFEST DE MAIG convoquem una reunió el dia 7 de juny al local d'ICV-EUiA-EPM de Premià de Mar a les 6 de la tarda / carrer del Segle,5 / darrere de l'ajuntament.

Guinardó roig i verd també ha dit...

un brindis amb vi de la Terra Alta i en solidaritat amb la gent d'ICV de l'Ebre que ha estat lluitadora i coherent i que amb el seu esforç segur que ha contribuït a que alguna cosa es bellugui en favor del riu! Lo riu és lo riu. ICV pot sortir enfortida amb canvis aviat!

Guinardò roig i verd també ha dit...

segona part de l'anterior: i ara que marxi el Baltasar que ens ha cobert de glòria cada dia i el Joan Herrera que no es posi a defensar-lo que aleshores perderem l'esperança de que els nous dirigents siguin nous, joper!

Anònim ha dit...

Baltasar dimissió i el director del CAT Daniel Pi, també. Per amagar informació i per transavasistes.

quina pena que em fa tot plegat ha dit...

Prou tripijocs!

ICV ha d'estar per damunt d'aquesta colla d'incompetents i mals polítics, tenim una llarga història de lluita i de compromissos territorials i socials i moltes coses que ara trontollen.
ICV no mereix aquests mals representants.
ICV som els adherits i adherides que cotitzem, que ens belluguen i que aguantem les trastades dels que cobren, fan malament la feina i al damunt conviden a que la gent d'ICV de l'Ebre agafi la porta.
Vist això, qui ha de saltar són els incompetents i deixar passar els aires nous que potser tenim i que estan pendents d'entusiasmar-se.
De moment segueix el repartiment de càrrecs al carrer Ciutat i cada vegada més jovenalla trepa amb un càrrec i dóna una imatge molt poc seriosa del que podria ser aquest partit. Després un mira el panorama i veu una assemblea nacional amanyada per comissions amb la gent de sempre i els controladors de torn i n'hi ha per dir que s'ho facin i un perd les ganes de cotitzar i d'opinar.
Els de media ambient ho fan rematadament malamanent i ens embruten el partit i ningú salta. És incomprensible aquest bunker del carrer ciutat i aquesta irresisitible màquina de càrrecs on no dimiteix ni cristo.

És una vergonya pagar la quota i que et demanin implicació i respecte mentre gent que cobra i te un càrrec públic pot equivocar-se , pot menysprear gent de l'Ebre i que no passi res de res de res.

Anònim ha dit...

Respost a Teresa del PSUC.

M’agrada la reflexió de la Teresa del PSUC. Però m’esfereeix la seva proposta de presentar a Romera com a candidat a la Presidència de la generalitat. Aquest personatge es un anticomunista visceral que s’ha dedicat a criticar a Cuba i a tot allò que te ha veure amb el socialisme. Teresa, en Romera no, per favor. Per això no cal fer cap canvi.

Un camarada del Baix Gaià ha dit...

romeva anticomunista?, jo diria que realista, i persona del segle XXI. No us adoneu encara que el gran fracas d'ICV són tots els personatges ancorats en el passat? IU-EUiA són clars exemples del fracas més absolut.

Visca la Catalunya social, ecologista i lliure!

Joan ha dit...

a mi em sembla ben interessant el Romeva, i gens anticomunista com el company diu, és una bona opció. suma roig i verd i sap comunicar.

Marc ha dit...

buf, que vegada pinta millor el debat... D'en Romeva no puc dir que sigui anticomunista, el que si tinc clar és que no és comunista, cosa que no és cap problema per treballar conjuntament, sempre que sigui conscient que ell representa a gent que si que som comunistes i que per tant algunes decisions que ha pres i pren les hauria de com a mínim pensar abans de fer-les.

Això sí, a la persona del Baix Gaia que critica iu i euia potser que pensi el que fa... sobretot pq les postures d'euia son molt coherents i semblants al que s'escriu en aquest bloc que el que fa icv des de fa uns anys...

Salut.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Jo crec fermament en aquesta coalició. Soc comunista i milito en un partit que no es defineix així (ICV)on ho tinc companys i companyes i molts anys de militància des del PSUC del 81.
Vull que la coalició sigui més forta i no només com ara des de dalt. La coalició ha de funcionar des dels pobles, districtes i ciutats, ha de ser el punt de mediació entre els nostres dos partits, les EPM i la societat. Això ho fem a Premià de Mar i funciona exemplarment.
Si fos per mí, jo avançaria més i proposaria una federació entre ICV-EUIA-EPM i una organització permanent a tots els municipis i sectors. Més encara, a la llarga he de refundar plegats un espai comú de l'esquerra roja i verda i violeta. Un lloc comú per comuniste s, ecosocialistes, alternatius i socialistes dissidents, un espai per els republicans d'esquerres, els independents progressistes...aquest era l'esperit fundacional de la primera ICV, la fundacional, i és el meu objectiu personal.
No vull substituïr comunisme per ecologisme, vull sumar-los i projectar-los endavant. És possible si ens deixem tots plegats de retòriques orgàniques. És la meva opinió personal.

un del Baix Gaià ha dit...

Els treballadors i treballadores cobren el mateix que fa 10 anys, els preus del dia a dia s'han diaparat, la vivenda, el menjar... però EUiA centra la seva lluita pública, estríctament en l'avortament i contra l'esglèsia. A les treballadores, que les afecta més directament, l'accés a l'habitatge o l'avortament?, a les treballadores que les afecta més, un sou digne, o fer-se apóstata?. Tot es important, però cal marcar prioritats, el color vermell polític s'ha d'entendre com la lluita directe a la qualitat de vida a les persones. Cal recordar, que en les darreres eleccions de l'estat, el candidat d'EUiA sortia únicament carregant contra l'esglèsia.

Jo, personàlment, penso que tothom pot tindre les creences que es vulguin, sempre que no s'utilitzin políticament per buscar privilegis, penso que l'actual societat li sua el que sigui, quines creences tingui el vei o la veïna. La gent vol dels partits polítics solucions per resoldre el dia a dia, vol de nosaltres que treballem per un societat més justa i solidària.

Salut camarades!

sotana tangencial ha dit...

jo penso que tantes tonteries fem els d'ICV com els d'EUiA, i que tants encerts fem uns com els altres.
El que em preocupa, company del Baix Gaià, és com podem sumar esforços, com podem encertar la línia d'una esquerra social i política, d'una esquerra ecologista i anticapitalista, i per fer això hem de fer balanç de greujes, sumar adeptes i renovar moltes coses, començant per les nostres respectives direccions i les nostres respectives misèries, que a cada casa en tenim i força. Dit això, no podem mostrar un balanç de legislatura massa positiu si ens atenem al mal fet des del Baltasar fins a les múltiples submissions a Montilla. Saura i Miralles, per exemple, haurien de fer un pensament. Cada dia ens estem aïllant més i més i més de la nostra base social i del nostre camp d'actuació i, com diu algú més amunt "ho pagarem car".

Marc ha dit...

jajajaa, el del baix gaià s'ha picat. Suposo que tu només veies el que sortia a la premsa, no? Lamentablement el mass-media (que tots sabem de qui son) només ensenyen determinades coses i quan s'ha parlat d'altres problemes de la nostra societat s'ha silenciat.

En tot cas, el que cal és que es treballi unitàriament per construir una coalició d'esquerres i punt; res de posar més adjectius a l'esquerra, quan dius jo sóc d'esquerres ja s'ha d'entendre que ets roja, verd, vileta, arc-iris i tot això, posar-nos més adjectius ens allunya de sectors de gent. Jo mai seré de l'esquerra verda, jo sóc de l'esquerra, no em calen més adjectius.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Marc, l'esquerra es verifica en la seva relació amb el capitalisme que ha de ser, com a mínim, crítica, propositiva i lluitadora. D'això tots, a ICV a EUIA o a les EPM, n'hem de fer un punt de partida i saber anar en triple pista: en positiu (afirmant l'extensió de la democràcia i la seva universalització), en negatiu (impugnant l'establishment que paralitza la democràcia) i "més enllà" (constituïnt des de l'avui, un demà amb altres paradigmes sociapolítics i culturals).
Salut i coalició.

un del baix gaià ha dit...

Marc, poques coses em piquen actualment. Vist en viu i en directe, dirigents centrats en el seu discurs antiabortitsta i contra l'esglèsia. Resultat final, la ciutadania no vota la coalició. Jo als ciutadans els tinc com persones molt més inteligents, persones que saben diferenciar les noticies dels mitjans de comnicació. El victimisme és un mal company de viatge, i donar la culpa al món del que passa a la coalició és continuar caminant cap a l'eutanàsia.

Salut i combat

Marc ha dit...

Jo als ciutadans els tinc com persones molt més inteligents, persones que saben diferenciar les noticies dels mitjans de comnicació. Doncs serà al país on tu vius, pq lamentablement al que jo visc, la majoria de la ciutadania de qualsevol nivell d'instrucció es creu a "pie juntillo" el que surt als mitjans de comunicació. Parlo del meu entorn, als llocs on he estudiat, on he treballat, on visc... la majoria de la gent no va més enllà del que diu El País o del que surt per els telenotícies, i això no és victimisme, és constatar una realitat.

La gran victòria del capital a sigut la victòria ideològica on han aconseguit una hegemonia de les idees que avarca totes les esferes bàsiques de la societat: econòmica, cultural, política i social.

A l'esquerra ens toca qüestionar, crear i transformar la societat civil alternativa i per tant hem d'incidir en totes les esferes. L'error els darrers anys a sigut centrar-se massa en l'esfera política deixant les altres en segon pla i això ha sigut el nostre retrocés electoral.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Marc i company del Gaià:
voleu dir que no esteu fent un debat una mica estèril. Mireu el que he escrit entre vosaltres dos. Ens cal sintetitzar, sumar i projectar endavant, als d'ICV i als d'EUiA. Podem fer-ho i fer una coalició dinàmica, no?

Joan / professor ha dit...

tots hem de fer aportacions per ser plurals i anar endavant

membre de revolta global ha dit...

aquest Marc pixa fora de lloc en un debat que no és el del seu partit, no?

Marc ha dit...

Al de revolta global: sense comentaris davant la ceguesa política...

membre de revolta global ha dit...

Revolta Global és una organització de la IV Internacional, hereva de la històrica LCR.
Els anticaptalistes hem de ser també antiestalinistes, doncs l'estalinisme és l'altra cara del capitalisme d'estat que va destruïr els ideals de Marx, Lenin i Trotsky.
Els estalinistes d'EUiA no poden anar dónant lliçons a la resta.
Nosaltres, Revolta Global, som molt diferents d'ICV però els respectem com a part diferenciada de l'esquerra àmplia d'aqeust país. En canvi a EUiA es belluga un tardoestalinisme molt vistós en les trifulques entre dogmàtics del PCC i del PSUC-Viu per dirigir la formació. Revolta Global recolza la més àmplia unita de l'esquerra i al mateix temps vol contribuïr a forjar un pol anticapitalista.
Amb totes les diferències i respectes cap a ICV, us animo al vostre debat d'idees.
SALUT I ANTICAPITALISME.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

caram! un debat entre les internacionals en aquest blog dedicat al rellançament d'ICV. Cap problema, però resulta sorprenent i, del tot, respectable.

membre de revolta global ha dit...

Gràcies per ser rebut aquí, tot i que no és el meu partit i que mantinc diferències amb ICV. El més surrealista és aquest que defensa la negació del comunisme que significa l'estalinisme dels profundament antimarxistes manuals del PCC i del PSUC-Viu que imparteixen catecisme anticientific entre EUiA. Els de la IV Internacional ja coneixem els estils que gasten. En quan a ICV espero que la línia que es defensa en aquest blog pugui servir per acostar-la a posicions més coincidents amb les que jo defenso. tot i l'excepticisme i els mals companys estalinistes que figuren al vostre soci EUiA.
Revoltem-nos globalment.

Marc ha dit...

al de revolta global: xato/a fes-te mirar l'odi visceral contra EUiA...

Diria en cap moment me posicionat sobre l'estalinisme...

Per cert, no sé si saps que dins EUiA hi ha gent de Revolta global i del POR (troskistes i de IV Internacional també).

Tu segueix amb el teu estil d'unitat que arribaràs lluny...

Tati, és molt divertit sip

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

bé Marc, veig que el debat es multiplica en claus inèdites, ostres! una controvèrsia entre les internacionals! que fort!

Marc: a què et refereixes amb el que és divertit? suposo que a la controvertida polèmica amb el trotsko. oi?

Ben mirat, millor que ens ho agafem com dius, divertidament.

Salut!

membre de revolta global ha dit...

Amic Marc:
jo només he entrat en el teu blog i he vist que tens vincles amb el PCC que és un partit que va ser clarament prosovietic. Penso que els prosovietics són els mateixos que van degenerar les idees de Marx i Lenin en nom d'un comunisme d'estat que no va ser mai comunista. Trotsky va ser el boc espiatori d'una tremenda injustícia.
Però si abdiqueu del prosovietisme en podrem estar tots satisfets. Amb moltes altres coses podem estar més d'acord.

Marc ha dit...

al/a la de revolta global:

Primer de tot, no som amics, no ens coneixem de res.

Segon i últim, veig que has demostrat tu solet/a el que comentava en la meva primera resposta sobre la ceguesa...


PD: disculpeu la resta aquestes discussions banals i que no ens fan avançar, sobretot pq hi ha gent encallada en batalles passades...

membre de R Global ha dit...

Marc, ja que no som amics, almenys ens podem tractar de companys, no? sí, i tant, RV té gent a EUiA i no passa res, tot i això em consta que les disputes entre els del PCC i els del PSUC-Viu estan inmobilitzant EUiA. Mira, de veritat, amb ICV tinc diferències però com a mínim sé que són el que diuen i que es pot fer un sumatori entre verds i rojos, com amb EUiA, però el que em costa de entendre és perquè els del PSUCViu i els del PCC no feu el favor de deixar estar la vostra lluita. Jo entenc que es té que proveïr una unitat d'esquerres com la que podria ser ICV+EUiA i que dins d'aquesta darrera RV, POR o el que diguis tenim molt per fer cadascú a la seva i units tanmateix. Jo aposto per un sector anticapitalista i antiestalinista dins de les esquerres més unides possibles.
Salut company Marc!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

companys, sembla un debat dels anys setanta...no deixa de ser interessant tot i que està una mica allunyat del tema que planteja el manifest. Jo aposto per una coalició ben sólida, amb una EUiA consolidada que integri més corrents i una ICV més en la línia del que proposa el manifest de maig. Si fixem un mínim comú denominador, ben segur, obtindrem un efecte multiplicador. És un suposit matemàtic, però al cap i a la fí la política té uns fonaments científics (si ens guiem per una òptica mínimament marxiana o estructuralista bàsica).

Vallès és molt Vallès ha dit...

la línia apuntada per Tati almenys retorna al sentit iniciat i és que tots tenen i tenim coses que millorar i que les coincidències ens han de servir per fer forta la possibilitat de tenir aquesta coalició als pobles, ciutats i diversos àmbits socials i que, dins d'aquesta, es podrà triar més acuradament en funció de les diferències respectables siguin de RGlobal, EUIA (del pcc, del psuc-viu, del P.O.R o dels rojos i rojes...) o dins d'ICV (que també té les seves tendències).
SALUTACIONS A TOTS I TOTES. Al Tati, al revoltaglobalista, al Marc, al del Baix Gaià o al professor Joan.