manifest de maig, l'espai de debat de l'anticapitalisme i de l'ecosocialisme.

Per contactar, contribuïr o adherir-se a aquest espai d'opinió ens podeu enviar un mail a verdiroig@hotmail.com

dissabte, 5 de juliol de 2008

TEXT ACTUALITZAT DEL MANIFEST DE MAIG (AMB INCORPORACIONS REBUDES AL BLOG)



Manifest de maig.
Línies d'atenció per el rellançament d'ICV

ICV, partit integrat a la coalició ICV-EUiA i a la seva expressió municipal ICV-EUiA-EPM, hauria de ser una referència per la gent que desitja un "altre món" governat democràticament cap a l'equitat, el respecte al medi ambient, la igualtat de drets entre els gèneres i la superació de les formes de discriminació i explotació. ICV es defineix com a força d'esquerra verda nacional, de caràcter ecosocialista i combina la seva vocació de govern amb la vinculació amb els moviment socials de divers signe, la qual cosa pressuposa una complexa estratègia participativa que aspira a la transformació de la societat. Amb aquest objectiu, i conscients que som una peça més d'un procés transformador que ha de tenir abast mundial, per una "altra globalització", ICV s'ha inserit en el Partit Verd Europeu i treballa en el sí de l'esquerra europea.

Els darrers anys, després d'estar en el llindar de la desaparició, ICV ha assolit un relleu polític avalat per diversos resultats electorals que han reconegut la nostra feina i ubicació dins dels corrents de canvi social i ecològic a Catalunya. Des del No a la guerra fins a la lluita per una altra cultura de l'aigua, passant per les nostres posicions en temes d'infrastructures, drets cívils, autogovern i economia, molts han estat els motius que han fet d'ICV i de la coalició amb EUiA i les EPM, una força de referència.

Els cicles electorals, que hem de veure només com una part de la nostra activitat política, ens han assegurat representació a escala municipal, nacional, estatal i europea. L'ascens electoral a les darreres autonòmiques, però, no ha anat acompanyat de la representació i consideració que mereix una força ascendent (12 diputats i diputades), just quan les altres formacions del govern experimentaven un descens electoral notable.
El govern de tres forces es va formalitzar a partir d'un acord sobretot entre dues (PSC i ERC) i el repartiment de responsabilitats va deixar una vegada més la nostra coalició en una situació subalterna i desdibuixada, sense vicepresidència i amb una polèmica assumpció de la conselleria d'interior en mans del qui, al mateix temps, és el president del partit, cosa que ha dificultat la nostra expressió en diversos temes. No ens està resultant fàcil combinar l'acció de govern amb la presència social i uns missatges de partit amb perfil propi. Hem hagut de constatar dèficits en termes organitzatius, comunicatius i en la relació amb els aparells d'estat. Dèficis i limitacions que cal estudiar per fer una elecció mesurada dels reptes institucionals i de les àrees de govern que prioritzem en consonància amb els objectius de creixement gradual de la nostra força.

La nova ubicació d'ICV-EUiA en el govern d'Entesa s'ha demostrat negativa en termes electorals i de comprensió del nostre projecte polític com es va veure en les passades eleccions municipals i novament en les legislatives, on a més de la pressió bipartidista hem pagat insuficiències, incoherències i ambigüitats. Els molts elements positius en la gestió d'ICV-EUiA han restat inadvertits per l'opinió pública i no s'han traduït electoralment.

La manca de perfil propi en el govern està afectant seriosament en el centre del nostre projecte de partit i de coalició. Ens preocupa la gestió del tema de la sequera, que sembla erràtica i poc afortunada pel que fa a comunicació i participació, i també els handicaps en problemàtiques com la MAT, IV Cinturó (o Ronda del Vallès)... on hi pot haver desenllaços contraris al nostre programa i principis bàsics. Front a situacions que ens poden allunyar del que nosaltres entenem com una "altra manera de fer política" reïvindiquem la transparència i l'aplicació de mètodes participatius rigorosos, més encara, tenint en compte que gestionem l'àrea de participació del govern. Cal que el paper i el discurs dels nostres càrrecs públics sigui singularitzat,"que es noti d'on ve", clarament vinculat al sentir col·lectiu de la coalició que representen, coses que darrerament hem trobat a faltar i que cal reprendre.

Necessitem un revulsiu polític i una decidida intervenció organitzativa que ens torni a situar com a punt de referència de l'esquerra transformadora de Catalunya i dels sectors socials que volem representar. Per això cal un debat a fons sobre el projecte ecosocialista, les relacions govern-partit, l'espai comú, que cal consolidar, que compartim amb EUiA i les EPM, el funcionament del partit en la línia del que anomenem "radicalitat democràtica", la comunicació de la nostra política i els canvis necessaris, inclús els de dirigents si cal, que requereix la presència pública i interna del partit. En aquest sentit pot ser útil incorporar les innovacions que Joves d'Esquerra Verda aporten amb el seu exemple de renovació del discurs, de representació paritària en els organs de direcció i coordinació i de multiplicació d'espais d'intervenció política.

El nostre partit ha de ser el més interessat en combatre l'individualisme i en recuperar la il.lusió del ciutadà per la política. Per això ha de mostrar-se diferent dels altres, desplegant unes pràctiques i formes d'organització que incentivin l'acostament de la gent que sent una motivació deesinteressada per la política i que dificultin la presència entre nosaltres dels que entenen la política com una forma de fer carrera personal. Per això s'haurien d'aprovar en la pròxima assemblea un cert nombre de mesures concretes pel que fa a l'elaboració de les llistes electorals, a la composició de les comissions i consells directius, a la participació en la presa de decisions importants....,mesures totes elles que millorin la nostra democràcia interna, la nostra relació amb els moviments socials i que ens situïn en bones condicions per exigir als altres partits i a la societat en general una major qualitat democràtica de les nostres institucions.

Volem contribuir al rellançament del partit a partir de la crítica constructiva, el constrast d'idees i la implicació decidida dels adherids i adherides de cara a l'assemblea nacional d'ICV.

Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental, maig de 2008

Nota:

Aquest manifest sintetitza el debat iniciat per adherits i adherides -a títol personal- de Mataró, Vilassar de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Premià de Mar, Cardedeu i Sabadell.

És un text obert i volem que circuli per la xarxa amb voluntat d'aportar línies de debat des de la base d'ICV, amb independència de la procedència territorial o sectorial dels que hi participen.

43 comentaris:

Anònim ha dit...

D'acord amb la diagnosi que es fa però quina és la proposta per reprendre el fil perdut?
Nova presidència, incompatibilitat de carrecs president i Conseller, és només una questió d'imatge, sortim del Govern...? Caldria mullar-se un xic més per fomentar el debat de debò. Per cert que s'en ha fet del "de debò"?

F.DE CC.OO ha dit...

jo penso que si estem d'acord amb la diagnosi, toca que els dirigents passin el relleu a altres i que comencem a notar els estimuls que es demanen...i això seria un gest fenomenal. Em temo que la gent que podria canviar el tema no està per la "labor" i que ens seguirem empassant la mateixa política i els matexos dirigents. jo proposo sortit del govern perquè aquest s'ha demostrat un mal assumpte per l'esquerra que vol canviar les coses. En quan al "de debó", senzillament em sembla difícil de resuperar perquè no tenim marge de maniobra per ser-ho mentres traguem tot el que ens cau amb el nostre compromís amb Montilla.
Proposta concreta: nova direcció per refundar el projecte i passar pàgina a aquests anys de decadència d'ICV malgrat els resultats augmentats electoralment, i això és una pena però comença a ser poc il·lusionant ser del partit i els joves ja no s'acosten gaire o gens.

Pau ha dit...

Estic d'acord amb l'Anonònim.
El vostre text es facilment firmable per tots els militants pero em temo que hi ha més coses no??
Què proposeu? Si no plantejem alternativa i canvis no tindres temps i tot quedarà com està.

ROGER ha dit...

Tots els començaments generent expectatives...Per conèixer fins on pot arrivar el manifest de maig es qüestió de dies o setmanes. Penso que dependrà molt de la resposta dels militants i amics. El suport als canvis farà com en una partida d´escacs, s´observarà, és pensarà i potser escac i ....canvis.

CORRENT I PROPOSTA ha dit...

ben mirat, a la banda final del manifest hi ha una proposta concreta de canviar les maneres i formes representatives, fer-la més literal és cosa de tots i totes, els manifestos fan enunciats i les assemblees els poden metabolitzar. Normalment els articulistes afins o discrepants amb ICV acostumen a fer coses semblants però mereixen més "consideració" en base al "nm" que tenen. Alguns pensem que les coses estan pou peludes com per dir que ens estem quedant secs d'idees, i això ja és prou preocupant. Jo veig el partit excessivament dedicat a fer de cobertura d'una accio institucional i que s'estan perdent les claus del nostre projecte més de classe, més social, més reivindicatiu. En canvi també veig que no hem sabut aprofitar el nostre creixement electoral per reforçar la ICV per la qual tots i totes hem lluitat i que ara actuem condicionats per el govern. Guillot diu que no hi ha crisi. Llàstima, aleshores estem paralitzats. No entenc el comunicat d'ICV sobre la substitució necessària del conseller Baltasar en que la direcció li dóna suport incondicional quan alguns ja teniem coll avall que aquest conseller havia de deixar-ho per sentit comú.
No és crisi que la gent d'ICV de l'Ebre hagi acordat reconvertir-se en EPM's...?????
No m'agrada aquesta manera de dir les coses.
Propostes? i tant: canvi de direcció, recuperar el manifest fundacional, l'esperit de l'assemblea de Molins de Rei i el sentit transformador de la nostra política. Com? possiblement abandonant un govern on decidim poc o, en tot cas i millor, marcant en públic les nostres línies rojes i apostant fort i sense embuts per el govern d'esquerres que vam demanar a les eleccions. Ara no es veu massa perfil i sort de la Moreneta...ja caurà la MAT i el Cinturó (la ronda del vallès), i haurem d'apel·lar tot el santoral.
BON ESTIU!!!! I NO TINGUEM TANTA POR DE LA PREMSA!!!!!

Àngel Mondéjar ha dit...

el senyor Guillot a fet aquesta aportació al debat, crec que no aniria malament anar pensant amb el seu relleu de cara a la tardo.
aqui teniu el seu article que la publicat al seu blog, llastima no poguem fer comentaris.

http://jordiguillot.wordpress.com/


Estan repetint-se noticies periodístiques sobre possibles motius de crisi dins d’ICV ara que iniciem el període pre-congresual. La novena assemblea nacional serà de debat, d’un intens i apassionant debat sobre nosaltres, la societat, el govern i sobre com rellançament el nostre projecte. Serà una assemblea en la que donarem continuïtat al procés de renovació encetat el 2000 i en la que l’aposta per la feminització del partit serà de ben segur un dels principals reptes de l’assemblea (això mai surt als diaris, ergo, els filtradors deuen ser tots homes.)


Els dos principals motius de crisi als partits són les diferencies polítiques i les lluites pel poder. A ICV tenim obert un debat intens, però en el que estic segur trobarem acords compartits sobre el més important del debat. A ICV no hi ha ni hi haurà cap lluita pel poder. Cap dels actuals homes i dones que estem a la direcció la protagonitzarem ja siguin joves o no tan joves. Tothom està obert a fer el que més convingui per ICV, i jo el primer.


Segurament, pot haver-hi molta gent interessada a obrir una crisi dins d’ICV per tal d’afegir major inestabilitat i soroll al govern d’Entesa. El repte de tots i totes les militants del partit és no caure en el parany. Blindar el nostre debat i les nostres actituds de les manipulacions que segur ens arribaran de fora. És massa el que està en joc per deixar que juguin amb nosaltres.

Maxi ha dit...

La Direcció s'enroca i ja diu per boca pròpia, que no hi haurà cap candidatura dels "crítics" en la pròxima assemblea. També nega que hi hagin veus crítiques de l'actual Direcció del Partit, encara que reconeix que hi ha "debat".

Error important, per que en principi, aquest manifest no era una crida al canvi obligatori dels dirigents, si no al rumb que havia agafat ICV. Si per canviar de rumb hem de canviar de Dirigents.., doncs així tindrà que ser, sempre que hi hagi un equip de gent que vulgui atrevir-se a fer aquest pas de gegant.

Els "joves" (Romeva, Herrera, etc...) no agafaran ara el relleu, encara que estic segur també volen introduir noves formes de fer. Potser no es el moment, o podrien quedar cremats abans de poder fer el canvi de rumb. Tindrà marge ICV per fer aquest canvi?, o quedarem ofegats pel nostre èxit?. Entendrà l'actual Direcció la necessitat dels canvis programàtics i estratègics?.

Salut

LÍDIA ha dit...

El canvi que necessitem no és més que el de deixar d'amagar-nos. Tenim una política diferent, en alguns aspectes diametralment oposada, a la dels socialistes i republicans i en canvi no es veu ni es defensa en l'accio de Govern. Quan cal abordar temes de confrontació en Saura s'amaga i en cada batalla perduda, perdem a més l'esperança de molts joves que veien en nosaltres la darrera oportunitat per una política diferent. Tan és així que el nostre lider ja fa molt que ni tant sols surt al Polònia. El programa de TV3 sencillament reflexa el que hi ha, o millor dit el que no hi ha. I és que en Saura no hi és.
Sé que hi ha hagut un corrent que defensa aquesta discreció davant de tanta estridència de Carods, Puigcercòs, etc però una cosa era aquest paper amb en Maragall i l'altre amb el Montilla. El context ha canviat i el jefe no ho ha vist. Tant ha canviat el context que ni tant sols treguem partit d'un moment enormement favorable. LA crisi energètica està en boca de tothom, com ho està el canvi climàtic. La crisi econòmica està obrint molt ulls. I just ara el nostre discurs s'esvaeix com el fum. Justament ara, quan les nostres propostes es justifiquen per si soles, hem quedat sense veu i els nostres liders pacten les polítiques del segle passat com més carreteres i més MAT.
No tinc el més mínim dubte que necessitem un relleu generacional. No sols per una questió d'edat si no per deixar enrera els clixes polítics del segle passat i donar lloc a respostes que estiguin a l'alçada del segle 21.
Sempre hem estat una força política avançada als temps presents, si ara no hi ha una renovació de persones i formes correm el risc de que altres ocupin el nostre lloc.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Les darreres intervencions -Maxi i Lídia- les sotasignaria integralment. Afegeixo unes dades de collita pròpia. Efectivament -com diu en Jordi Guillot- no tenim "crisi", entesa en el sentit mediàtic que s'acostuma a fer d'aquesta expressió.

El cas és que necessitem "crisi", i no pas en el sentit tradicional del terme. Necessitem fer evident que la desafecció que vivim dins d'ICV no és una percepció sesgada des de les òptiques particulars del Manifest de Maig. Tenim una situació peculiar, hem sortit de la marginalitat política, governem i -en canvi- hem perdut la relativauna relativa implantació entre la societat organitzada i hem deixat de ser un referent per molta gent que coneixem i que ens coneix.

Jo no sé com es percep des de la direcció el que percibim en entorns propers -el meu cas podria ser més general-, però avui hem passat a ser un grup irrellevant entre les escasses franjes de joventut polititzada i, en tot cas, apareixem com una part del poder pur i dur.
Ser part del poder no és un problema o una perversió, però estar al poder, coneixer i tocar poder, hauria de servir -en el nostre cas- per dir les coses per el seu nom i saber expressar que no ens agraden certes legislacions que hem d'aplicar per responsabilitat i que, malgrat tot, hem d'impugnar dia a dia, des del carrer, des del suport als moviments socials.

No podem limitar-nos a aplicar lleis repressives per "imperatiu de ser part del govern" si, al mateix temps, no fem discurs i praxi institucional de reformes a fons de la trama repressiva d'estat.

L'esquerra ha d'ampliar l'estat social i delimitar l'estat-aparell de coacció, m'en fot que això pugui ser titllar d'antisistema.

Hem de saber estar al govern, impulsar canvis de legislació i potenciar el carrer, per contradictori i complex que sigui...
tot això requereix una direcció política que emeti missatges potents de discurs, de valors, de fons, cal dir sempre que el capitalisme és el nom concret i definidor de l'estat de barbàrie que viu el món i que d'aquest es deriva tot el tema de l'exclusió social, la crisi econòmica, la crisi alimentària, l'autoritarisme, el racisme i tantes coses que ens haurien de fer apareixer com els referents politics.

Jo vull que ICV creixi entre la gent jove, creixi i digui les coses que no diuen els socialistes i ERC. Hem de fer discurs, doncs discurs també és pràctica i és constitució d'una altra política.

No podem apareixer en públic amb imatges del conseller d'interior parlant d'afers policials i similars amb els logos d'ICV al darrera, en rodes de premsa o en actes diversos. El president d'ICV -es digui com es digui- ha de liderar públicament el discurs i les propostes de confrontació amb l'agenda politica capitalista actual, també les idees en relació a l'estat del govern nacional, estatal o internacional, i així ICV serà percebuda com quelcom més que una part del govern i prou.

Volem recuperar la referencialitat d'ICV?
Doncs, sí, ho hem de fer i manifestar.

ICV ha de parlar des dels seus dirigents i des de cada adherit i adherida dels temes més potents i més marcadament ideològics que incideixen a la vida qüotidiana:

temes de classe, temes de gènere, temes ecologics, temes de drets vulnerats.

Apliquem l'agenda en les nostres compareixences, articles, discursos i presències:

directiva de la vergonya, immigració, crisi alimentària, 65 hores, política espectacle PP-PSOE-CIU,

Quines aliances ha de tenir ICV, més enllà del govern?
Suposo que les del seu espai natural: joves, sindicalistes, cooperarativistes, activistes socials, intelectualitat critica, etc...

El PSC ja té unes aliances externes a les que atendre i, lamentablement , són les que inspiren la sociovergència: caixes, foment, rac, cam, cambres, godó...

Cadascú es dèu als "seus" i en el nostre cas "els nostres" ens marquen distancies com mai havia estat, això és fotut.

Aquesta és la nostra "crisi", una crisi d'entorn, no és una crisi clàssica entre famílies, corrents, tendències o noms, és una crisi elemental de desafecció i frustració, més propera a la raó de ser d'esquerres que a la raó política tradicional de partit.

Aleshores, assumim un debat en clau de crisi de la substància política que ens mou i, diguem obertament que la nostra no és la crisi que s'enten habitualment en la terminologia mediàtico.partidària.

Dit d'una altra manera, hauriem d'inscriure la crisi en "allò que és polític" i evitar una crisi "política" a la manera convencional... i de passada no propiciar un caramel a la caverna tertuliana de can Godó, de l'Avui i de l'opinió professional de cada dia.

Tenim futur? I tant que sí!
Encapçalem un discurs sobre els temes que he esmentat i dotem-nos de dirigents públics més comunicadors, engrescadors i pedagògics.

Si ens hem de posar a la feina en aquesta línia, segur, les bases serem còmplices i en sortirem ben parats... A diferència d'aquest desert verbal que exhibim...
Això ho intentem fer al territori, i quan ho hem fet hem crescut, se'ns ha respectat i fins i tot se'ns ha votat.

àngel pagès
premià de mar
maresme
manifest de maig

Mariona ha dit...

Anys de dona psuquera i d'ICV em fan pensar que aquest manifest i els comentaris que aneu fent tenen una bona orientació per trencar l'esma i la paradoxa que vivim en aquest partit i que m'està deixant tocada.

la cosa com a mímim reclama un canvi de dirigents, de president i de secretari general i no entenc on volem anar si perpetuem aquest estil avorrit i poc engrescador que ara ens està aillant de la gent . Saura hauria de ser una mica més generós i deixar la pista lliure al canvi i passaria a la nostra historia com el bon president que ha estat i que ha portat el millor resultat de la nostra trajectòria.
Ànims joves!

Maxi ha dit...

Per aquells que no ho sàpiguen, tenim un grup constituït al facebook del Manifest de Maig, que esta creixent, i que té com a intenció generar un espai comú per treballar els temes i línies que estem marcant en aquest bloc.

També, es una forma de alineació amb els plantejaments i actuacions que des de aquest Manifest volem iniciar a ICV.

Pau, Roger, F de CCOO, Lídia, Mariona, CORRENT I PROPOSTA, etc... tots aquells que creieu amb el contingut del Manifest, i que vulgueu participar realment en aquesta plataforma esteu convidats. L'enllaç: http://www.facebook.com/group.php?gid=17945017389#/group.php?gid=16172314183

Salut

icv : com ara i millor ha dit...

veig un tufillo antisistema en les vostres intervencions i ICV té que ser partit seriós, responsable i fidel al tripartit. Convé deixar dogmes i ser un partit politic i no aquesta idea que teniu de convertir ICV en una mena de grup d'extrema esquerra. M'agrada la fermesa de Baltasar, els nostres aliats hem de ser nosaltres amb els socialistes i barrar el pas a Mas. Si som d'extrema esquerra serem un partit mort i Catalunya necessita un govern reformista seriós i que ICV sigui més ferm en el seu caràcter de govern per fer creixer equitativament l'economia, tenir millors infrastructures i ser una veu comuna en els llocs on es decideix la política. Vosaltres voleu anticapitalisme i insurgència, jo prefereixo un reformisme modern, d'esquerra moderada i inteligent, que pacti grans acords per fer avançar gradualment el país, la seva economia i la seva democràcia. Segur que hem de baixar plantejaments amb la Mat, amb la sequera, amb les nuclears o amb el cinturó, però ho hem de fer corregint els excesos dels socialistes i pulint les errades d'altres amb el nostre metode de paciència i transparència. Aquest país no pot prescindir de politics seriosos com Saura, Bosch, Guillot, Baltasar o Tejedor, i els més joves com Herrera o Romeva encara han de rodar i no deixar-se portar per esquerranismes i anticapitalismes. Les revolucions impossibles mereixen solucions de caire reformador, responsable i metòdic.
El problema no és el que es diu del capitalisme o de la crisi, el problema està en com fer funcionar la democràcia, l'estat, l'economia i un règim de llibertats democràtiques i aquí ICV ha de ser molt clara i no fer aquestes proclames incendiàries que feu en els comentaris on es parla dins i tot de coses com capitalisme, represió o sistema.
Som seriosos i cal defensar els dirigents seriosos perquè segueixin en un partit que treballa de ferm per una Catalunya més justa. No podem estar en un partit que parli d'anticapitalisme i hem de ser rotundament de govern, responsables i moderats en les formes.
Endavant Joan Saura. No deixem que portin a ICV a un extremisme perillós.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

llegit aquest darrer comentari, queda clar que som molt plurals. També queda clar que hi han maneres de "ser més papista que el papa"... i aquest comentarista potser ha volgut anar massa lluny. Si es vol practicar l'hiperinstitucionalisme, cap problema, es proposa i es vota. El que està mal encarat és això de tractar la gent del Manifest d'estremistes. Aquestes etiquetes són pura cacera de bruixes i no poden tenir massa credibilitat. Només faltaria que mencionar el capitalisme fos sinònim d'extremisme. Que ho digui la dreta o la caverna del Conde de Godó, té un passi, però que es digui des d'algú proper o membre d'ICV em resulta sorprenent i preocupant. Tot i això, és perfectament assumible un partit amb corrents interns, idees variades o opinions singularitzades. Però penso que ni la direcció és "de dretes" ni aquest senzill manifest és una aposta extremista. Tenim molt per sumar.

Maxi ha dit...

Per la part que hem toca, dir que SI SOC D'ESQUERRES, i SI crec en una esquerra TRANSFORMADORA. El cas es que en el carnet que et donen a ICV, diu que som RADICALMENT democràtics.

En el comentari anterior al de Tati, sembla que parli de ICV com un partit absolutament institucionalitzat, i en no poques ocasions parla de REFORMISME, com les accions a fer per millorar la societat.., ho sento però aquest es el discurs de PSC/PSOE i d'altres partits de Catalunya, però es la primera vegada que ho sento a ICV. Es aquesta pèrdua de sintonia amb els moviments i agents socials, que ha fet perdre com a referent polític als que ens han portat on som.

Sobre el meu extremisme.., ben be no se que significa, però puc assegurar que pel fet de ser de ICV crec en una forma diferent de fer política i de model social -i no soc comunista, soc republicà i demòcrata-, i no crec que que aquest Manifest fos un atac cap a les persones de la Direcció (així ho he dit en forces ocasions), sinó cap a les actuacions últimes de ICV, i a la necessitat de tornar a rellançar el partit en una direcció més "roja, verd i violeta"

Salut.

Anònim ha dit...

hola

Jordi de Jordis ha dit...

DIU EL MANIFEST:

Per això cal un debat a fons sobre el projecte ecosocialista, les relacions govern-partit, l'espai comú, que cal consolidar, que compartim amb EUiA i les EPM, el funcionament del partit en la línia del que anomenem "radicalitat democràtica",

etc...


Estic molt d'acord en enfortir els lligams de la coalició tal com apunta el consell nacional d'EUIA que parla de fer més coalició política, primàries conjuntes i simplificar sigles sense renunciar a les que tenim cada partit...

una bona noticia des dels companys i companyes d'EUIA.

ICV HEM DE PRENDRE NOTA DE LA PROPOSTA I SUMAR-NOS A FER UNA GRAN COALICIÓ TRANSFORMADORA

Carme ha dit...

ara podem demostrar des d'ICV que estem a favor d'una esquerra més unida i forta i donar suport a aquesta idea de tenir una coalició més gran i no només per anar a els eleccions, on icv-euia i altres fem una mena de bloc d'esquerres que sempre sumi a més forces variades de les esquerres i que es torni a tenir la empenta del naixament d'icv quan erem una gran assemblea amb comunistes, ecologistes, nacionalistes d'esquerres, sindicalistes, intelectuals i molta gent que després es va despertigar per les baralles d'uns i altres. Bona sigui aquesta idea d'euia com la de federar icv amb EPM i tot el que sigui sumar per fer una coalició unida i forta.

Maxi ha dit...

A l'assemblea Gironina, ja varem expressar la nostra intenció cap a un model més federalista, sobre tot amb les EPMs, i buscar els espais de treball comuns amb el companys de EUiA.

Hagués estat bé, que s'haguessin posat al mateix nivell els dos companys de coalició, però des de una posició realista ens serà força menys complicat buscar la federalitat amb les EPM que amb EUiA. Jo signaria un acord per trobar una coalició política -confederació- per iniciar la construcció d'un espai homogeni de l'esquerra transformadora nacional i verda -ok, també violeta-.

penyabogarde ha dit...

i roja...no oblidis...i roja!

etc ha dit...

roja-verda-violeta. Nacional? Internacionalista, coi!

uol ha dit...

no sé on anirem a parar amb la ICV que tenim ara i espero que per novembre canviarà dràsticament o haurem de fer maletes per frustració

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

si hem arribat a acords amb partits ben diferents com ara PSC o ERC, fins i tot per governar el país...perquè no ens hem d'entendre i establir lligams amb moviments socials i polítics anticapitalistes més propers en principis i preocupacions?
per exemple:
ecologistes en acció
som lo que sembrem
revolta global
xarxa de mobilització global
plataformes pel dret a l'habitatge
etc...

sovint, penso, ens deixem portar per sumes aritmètiques que permeten governar i fer majories polítiques i al mateix temps ens allunyen de gent més propera.

Em preocupa.

Bon estiu a tots i a totes.

Repel-lent ha dit...

com nió violeu una corrient riepel-lent al viostre partit no us viotaré

verd i roig ha dit...

vostè es podria implicar una miqueta, doncs el repel·lentisme d'esquerres pot ser interessant. No demanem vots, demanem complicitats i propostes, per repel·lents que siguin.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

el tema del company Suñé és lamentable per diverses raons.

Lamentable per haver publicat una tonteria com aquesta en un blog.

Lamentable que la tonteria publicada sigui un muntatge d'una de les tantes bromes nacionalistes de barretina que purul·len per la xarxa.

Lamentable que tota la caverna faci l'agost a costa del company i que s'hagi col·locat en el punt de mira a ICV i a la coalició del Baix Gaià.

Les lamentacions podrien ser infinites. Els errors tenen el seu orígen, quan es juga al discurs simplista de les balances fiscals amb els arguments del nacionalisme hegemònic -el que retroalimenta l'espiral de confrontació espanya/catalunya-, passa això.

Jo penso que les esquerres haurien de parlar d'una cara oculta de la fiscalitat: les balances fiscals desnivellades territorialment no expliquen que tenim les altres balances de la societat de classes.

Cal finançar bé els territoris, d'acord. Cal, però, posar ènfasi en les balances socials de la societat de classes, i aquest enfàsi ens evitarà caure en tonteries lamentables com en les que ha caigut el company Suñé.

Aprofito per expressar-li el meu suport personal davant del linxament que pateix -tot i les seves disculpes expressades en escreix-.

ICV-EUA-EPM-Alternativa Baix Gaià-etc...som part d'un projecte sociopolític que aspira a l'emancipació social, a l'autodeterminació dels països i a una societat equitativa, sense discriminacions i equilibrada en tots els aspectes.

l'errada ha estat colossal, l'aprofitament de l'errada és demencial, el món està fora de mare, el que compta és matar missatgers i que els missatges segueixin el seu deliri.

Mireu si tenim feina la gent d'esquerres, començant per nosaltres mateixos.

ànims company.

Àngel Mondéjar ha dit...

Benvolguts companys, vaig estar parlant amb el roger i proposem reunió per el dia 25 a les 19:30
a vilassar de mar (Ajuntament)
concretarem lloc d'aqui uns dies, tenim propostes bones de cara a la assamblea.
espero que vingueu tots
salut
Àngel Mondéjar

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

CADA DIA ES FA MÉS DIFÍCIL SER MEMBRE D'ICV-EUIA -TOT I QUE A PREMIÀ ÉS FACTIBLE I EM MEREIX MOLTA CONFIANÇA- ... UNA MOSTRA ÉS AQUESTA:

LA REPRESSIÓ D'INTERIOR I DE LA GUARDIA CIVIL CONTRA ELS COMPANYS DE LA IV INTERNACIONAL QUE REALITZAVEN UN CAMPAMENT D'ESTIU A LES TERRES GIRONINES:

Denunciem l’assetjament policial als campaments internacionals de joves revolucionaris/es

diumenge 3 d'agost de 2008

Totes les versions d'aquest article:

* [català]



Versió per a impressió

Comunicat de Revolta Global

El divendres 1 d’agost a la nit van acabar exitosament els 25ens campaments internacionals de joves revolucionaris/es que aplegaren a més de 600 joves de tot Europa. Després de l’acte de clausura dels campaments, els autobusos de les delegacions dels diferents països van començar a marxar rumb a Portugal, França, Itàlia, Alemanya, Suècia, Dinamarca, Madrid, Andalusia, etc.

Poc després d’abandonar el lloc on es realitzaven els campaments un autobús amb joves de Portugal i de l’Estat espanyol va ser aturat per un control dels Mossos d’Esquadra. Els Mossos van entrar dins de l’autobús i van exigir que tots els passatgers es posessin les mans el cap. Acte seguit els van demanar la documentació, fent baixar de l’autobús a tots aquells/es que no la portaven a sobre i fent-los obrir les maletes. Es van endur la documentació i no la van tornar fins al cap d’una estona, un cop van haver pres nota de les dades de tots/es els joves. També van fer baixar a un dels joves que anava al bus, li van practicar un registre integral del seu equipatge i pertinences i li van confiscar durant una estona la seva llibreta, copiant-ne el contingut. Un altre jove que va rebre una trucada per mòbil també va ser obligat a baixar de l’autobús durant el control.

Poc després tres autobusos, dos francesos i un italià, van ser aturats a la frontera amb França per un control de la Guàrdia Civil que va exigir la documentació a tots els passatgers, i va prendre nota dels seus noms i les seves dades.

Considerem que l’actuació dels Mossos i de la Guàrdia Civil és un clar exemple de criminalització dels moviments socials i de l’esquerra anticapitalista, que busca intimidar a tots els i les joves que en formen part. L’actuació dels Mossos és una nova mostra de la política de la Conselleria d’Interior dirigida per Joan Saura, que ja ha protagonitzat successius episodis de repressió i criminalització dels moviments socials, en servei dels interessos empresarials i del gran capital. Una vegada més, l’esquerra governamental i les forces del tripartit han quedat retratades.

Els 25ens campaments de joves revolucionaris/ies han estat un èxit en termes d’assistència i de continguts. Han servit per a seguir alimentant la flama del combat contra el capitalisme global i donar noves energies i ànims a centenars de joves de tot Europa que lluiten per fer possible un altre món. Ni els Mossos ni la Guàrdia Civil podran aturar les ànsies de justícia social i de llibertat de tots aquells que hem participat als campaments i que, dia a dia, lluitem per “canviar el món de base”.

Després dels campaments, continuem el combat, amb noves forces i més ganes que mai!

No a la criminalització dels moviments socials!

Ni el control policial ni la repressió ens aturaran!

llop astut i pica soques ha dit...

Saura: on ens vols portar amb les teves joguines uniformades? què ens està passant? quina ICV necessitem?

Àngel Mondéjar ha dit...

Hola Àngel ,

sempre un plaer tornar-te a llegir desprès de les teves vacances,he vist el teu escrit en el meu bloc i esgarrifa,

(m'escriuen en el meu blog que estic matant el manifest de maig, com si aquest manifest no tingués el dret a que els seus membres facin descans estival...ja en parlarem ben aviat, no? per cert, al meu blog ja em parlen obertament de que la direcció ens ha fet callar. Coses fàcils de dir. Ens posem a la feina.)

com deus a ve vist hem organitzat reunió a Vilassar de mar el dilluns dia 25 d’agost a les 19.30 el roger esta esperant la confirmació de l'ajuntament i del lloc exacta que ens deixaran aquet dimecres dia 20 o sabrem.

nomes tenim la confirmació del Maxi que a dit que vindrà, els demes deuen estar de vacances i no diuen res.

El motiu de la reunió es que tenim uns punts per aportar de cara a la assemblea .

fes corre la convocatòria a tots el contactes que tu tens i que han donat suport al manifest

una abraçada
Àngel Mondéjar

Ous ferrats ha dit...

CADA DIA ES FA MÉS DIFÍCIL SER MEMBRE D'ICV-EUIA-EPM

sen faldillers dels sociates espanyoleros, amb les maniobres del sr.saura fen pactes a tres mesos viste.
tocarem fons,i els pocs que varem votar ICV seguramen ens abstimdrem.

Que diu el sr. Herrera de tot aixó
tambe callara....

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

ous ferrats: amb aquest llenguatge i amb tanta víscera, més que critic em resultes buit. No insultem la més elemental de les inteligències, que és la base de tota crítica raonada. Vinga, company, que l'estiu ens ompli de lucidesa i ens serveixi d'antídot davant les temptacions del sectarisme.
salut i manifest, salut i una ICV on tots hi estiguem gustosament representats i críticament respectuosos.

Maxi ha dit...

La impressió que em dona, es que hem tornat a salvar els mobles al PSC.

La pressió principal per el PSOE, era la unitat d'acció dels partits catalans -i per tant la gran tensió entre PSOE i PSC-, així doncs ficar pressió al PSOE per part de la nostra formació -amb la reticència de la resta de partits catalans-, era una iniciativa perillosa, rebent el suport matisat d'uns -amb crítiques pertinents- i la negativa clara dels principal responsable català de la negociació -PSC-. I tot això, per acabar rebent -com a molt- el clam en contra dels uns si arribàvem a un acord abans de la sessió de la Diputació, o de ser els culpables de generar una situació de molta inestabilitat política entre partits germans -PSC/PSOE-, amb les possibles repercusions en el govern català.

Tot això, ens porta per responsabilitat, a una forçada negociació entre el govern Espanyol i Saura, per arribar a un compromís, que no fa més que aconseguir allò que en principi no té més validesa que la que li vulguem donar.

Per tant, i com a conclusió, crec que em tornat actuar per allò de la responsabilitat, en un afer que no ens tocava anar-hi solets. El PSC ens pot tornar a donar les gràcies al obrir una porta al carreró al que estava ficat, però la societat catalana ens prendrà per els culpables de les deslleialtats que el PSOE ens puguin fer. I ho sento, però cada escur a de carregar amb la seva pròpia creu, i aquesta en tot cas era del PSC i no nostra.

Tot i això, espero que realment aquesta "maniobra", hagi valgut la pena, i que abans dels pressupost generals tinguem un sistema de financiació més just per les aspiracions catalanes.

ous ferrats ha dit...

al insult a la inteligencia el feu tots els politicament correctes,
reclamant igualtat,equitat,respecte mediambient,igualtat de drets entre generes,descriminació, explotació
la mat, 4 cinturo

i aixó no es fer volar coloms, si despres no podem fe res.

espero no insultar la teva super inteligencia

ROGER ha dit...

Al final em creuré que en Saura vol fer coalició amb el PSC, no ho entenc. Quan vem demanar al PSOE que conpareixés en ZP per donar explicacions pensava que començàvem a fer bé les coses.... però com sempre a última hora ens hem baixat els pantalons, el nostre 5% cada cop mes perilla....HEM DE FER alguna cosa.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

"ous ferrats", amb aquesta amarga tonalitat i la teva al·lusió al "politicament correcte" em sembla que estas una mica confús. Jo no tinc ni super inteligència ni correcció política, tampoc els impulsors del manifest de maig -gent que no aspira a tenir representació d'altura i que té en comú el fet de destinar moltes hores al projecte d'ICV i a ser-ne crítics amb la legitimitat que dóna la dedicació militant altruïsta-.
Sobre els temes que suggereixes -degudament convertits en un aiguabarreig caòtic- puc dir que la gent del manifest ni estem per MAT, ni per IV Cinturó, ni per solucions amb altres denominacions. Estic d'acord amb tú en que estem fer volar coloms i "després no podem fer res", per aquest motiu ens apleguem en el manifest i intentem posar negre sobre blanc algunes consideracions que possiblement també compartim amb tú.
Jo personalment, soc molt exceptic en el tema ICV...
he llegit el document-ponència de l'assemblea i trobo encara massa esviaixament institucionalista, delegació al partit verd europeu de la nostra política internacional en excès, manca de valoració dels processos socialitzadors i antimperlialstes de Veneçuela, Equador, Bolivia... cap referència al "nom de la cosa", és a dir al sistema capitalista, etc...

Tens raó, "ous ferrats", fem volar masses coloms... per això des del Manifest no estem massa entusiasmats amb la línia d'ICV.

Però podem discrepar amb una certa inteligència i sense repartir llenya a tort i dret -em referia a això quan parlava d" "inteligència", no pas a que uns fossim més llestos que altres- disculpa, doncs, per si has entes el que no es pretenia dir.

Bé, torno a la platja, la brisa del Maresme avui està sensacional.

Gombri'gombrona Esther ha dit...

on podem anar els que pensem que ICV ja no és el que era abans de ser del tripartit? jo recordo els temps antiguerra i erem el punt d'unió de milers de persones, ara? ara, res de res, corbates, trajos, carteres, no sé no sé, que no m'agrada i no em motiva, a veure aquest manifest de maig si obre alguna escletxa encara que sigui petitona ai! aquella esquerra combativa i que necessitem molt per lluitar contra el capitalisme i les salvatjades de dretes...o estem ficats en un tunel amb partits i partidets de rotllet electoral com al Polònia i no sé no sé...tanta bandereta nacionalista i tanta manera d'anar a remolc del PSC...i què? a veure a veure aquest manifest de la base inconformista.

Joana ha dit...

estiu de tranki tranki i miro la xarxa i us trobo:

us fixeu com estem en un lio amb tanta institucionalitis? i les tasques socials? i el món que gira i gira? icv ha de recuperar el seu rumb d'esquerra transformadora com es va escriure en aquell oblidat llibre blau de Molins de Rei, en aquella segona assemblea carregada de gent alternativa, quan erem una coalició amb verds, rojos, etc...no com ara que som només verds però tous i ens pensem haver inventat un model quan els inspirem en els sectors més moderats i establerts de l'ecologisme correcte i tècnic...hauriem de potenciar altres coses i mirar altres inspiracions...ens hem aturat a saber què és ECOLOGISTES EN ACCIÓ? o a participar en les xarxes socials de consum responsable? o en les plataformes com V DE VIVIENDA? estem o no estem en el marc de l'esquerra transformadora? qui és millor aliat? psc, erc? o els moviments socials dispersos que ens diuen cada dia ADEU ADEU ADEU?????

AQUEST MANIFEST NO APORTA SOLUCIONS PERÒ ALMENYS PROVOCA UN DEBAT ENTRE LA GENT QUE ESPERAVEM MÉS DEL NOSTRE PARTIT I QUE ESTEM SEGRESTATS PEL TRIPARTIT I SOBRETOT PER EL PARTIT SOCIALISTA

ESTIC NEGATIVA


soc d'inciciativa

però em pregunto coses com ...

el baltasar plegarà? o haurem de fer una mani de bases davant de medi ambient? qui el defensa ? perquè?

interior!!!! quina conselleria més rara que per un costat millora coses de tràfic (bé pels 80 km) i sobre drets civils i al mateix temps empaita sense papers o emprenya i molesta als grups antisistema...

franki? és una persona, o no?
un altre cas Núria Portolas?

Això no és possible---

finançament:
primer front comú amb la crosta nacionalista de ERC i CIU caient en el parany del front patriotic...

ara trencant amb la crosta i fent el joc al pSC....

després el saura per una banda i l'herrera per l'altra

quin liu.

algu haurà de plegar, o no?

el principi de Peter a la direcció i vinga a perdre aliats i vots...

quina feina ens dona ser d'aquest partit

i la bona fe dels militants que encara no tenim càrrec???

i els joves on???

també es preparen per el somni de governar????

però si el tripartit té els mesos comptats....

si quan torni CIU pregunto: seguirem fent això dels càrrecs o ens dedicarem a protestar les coses que faci la dreta que TAMBÉ estem fent nosaltres ara????


quina pregunta aquesta, oi????

quan mani CIU ens dedicarem a carregar-nos allò que també hem fet????



quan CIU tingui interior segur que protestarem les detencions dels antistema, oi ????


i direm NO A LA MAT????

I oblidarem que hem governat amb l'altre partit del poder real que és el Psc,---- I FAREM com si aquests anys no haguessin passat, direm que amb el tripartit es vivia millor....
qui?

vull segui sent d'icv. com?????

Emili ha dit...

el cas és que esta la cosa xunga i que la xungada pot deixar-nos K.O.
mireu companys, si jo soc comunista i no em convenç el rotllo de EUIA i estic a ICV per inercia, que coi fotaré?

Anna ha dit...

porto anys i des que ICV governa que sento més i més lluny el partit i no em motiva ni un brí, jo volia un partit ficat en les lluites i no aquesta empresa que no entenc ni amb ulleres de cul de got. Joder quina manera de dilapidar un patrimoni de molts a base de somriures i molt ha-ha-ha i de debó, de debó, de debó.

¿qué he hecho yo para merecer esto?

La Tordera des del Sud ha dit...

Saura, i si fas un bon detall i no et presentes a la reelecció? por-fa

Anònim ha dit...

Crec que estem a punt de perdre la DARRERA oportunitat de consolidar l'espai nacional ecologista i d'esquerres. No se si encara estarewm a temps, però crec que als errors dels darrers anys, s'han afegit els desencerts evidents d'ICV al Govern. NO serà molt util que alguns buròcrates es justifiquin o parlin de 'raons d'estat' en algunes decissions politiques que NO ens diferèncien res del PSC. Sequera, Bracons, Mossos, TV3, desnacionalització de Catalunya, NO-finançament, Estatutet, etc.... Una llàstima de debò.

Marinus van der Lubbe ha dit...

Sort amb la vostra aventura, companys, la vostra análisi en grans línies és correcta i és una bona noticia. Sols espero que no us facin les marranades que, ara fa ja 11 anys, ens van fer els Guillots, Saures, Ribós i Boschs als que plantejàvem propostes similars a les vostres en aquells moment.


Salut
Un que van patejar al 97.

Anònim ha dit...

Si em permeteu el consell, està força clar que ICV no és el vostre espai. Heu fet tard, molt tard. Ja pràcticament ningú veu ICV com a alternativa anticapitalista, només alguna gent gran despistada. De joves, zero zapatero. Res de res.

Heu dilapidat el poc "capital"(sic) alternatiu que tenieu amb la connivència greu amb segons quines polítiques a escala nacional (transvassaments, MAT, Quart cinturó, Bracons...no parlem dels mètodes dels mossos, etc). Les línies generals d'aquest govern gairebé no arriben ni als mínims exigibles a la socialdemocràcia. Per això teniu poca o nul·la credibilitat (ni per tant capacitat d'empatia) amb els moviments socials emergents.

Només cal moure's pels pobles del Vallès (per exemple) on hi ha candidatures alternatives d'esquerres i fixar-se qui agrupa els joves amb consciència social i política. ICV no.

Deixeu-vos d'utopies (com canviar el rumb d'ICV) i penseu on podeu fer un bon servei.

Amb modèstia,

Un vallesà ex-votant d'ICV (fa temps...)