manifest de maig, l'espai de debat de l'anticapitalisme i de l'ecosocialisme.

Per contactar, contribuïr o adherir-se a aquest espai d'opinió ens podeu enviar un mail a verdiroig@hotmail.com

diumenge, 21 de setembre de 2008

Després de l'assemblea de Cardedeu


El passat 17 de setembre va ser presentat el Manifest de Maig, corrent d'opinió que opera en el si d'ICV, per part del grup inicial que l'ha estat treballant des del maig passat, cosa que motiva el seu nom. A tal fi es van aplegar a Cardedeu una quarantena d'adherits a ICV -a títol personal- de les comarques del Maresme, La Selva i els dos Vallès.

L'objectiu d'aquest corrent d'opinió és aprofundir en el caràcter roig, verd, violeta i en la radicalitat democràtica d'ICV, una pràctica política de la qual ICV ha de ser capdavantera a fi de servir d'exemple i revulsiu als altres partits del nostre país i poder motivar més eficaçment els ciutadans amb la cosa pública; particularment dins de l’espai sociopolític al qual ens adrecem.

Manifest de Maig, més enllà d’un debat sobre persones i càrrecs proposa un debat d’idees. Manifest de Maig vol evitar la desafecció i el desconcert entre els membres del partits i el seu entorn. El que vol Manifest de Maig és esperonar entre militants i simpatitzants l'orgull de pertànyer a un partit de l'esquerra transformadora i contribuir a reconstruir els lligams i la col·laboració amb els moviments socials progressistes, col·laboració que pot haver quedat malmesa per determinades ambigüitats i contradiccions imputables al govern tripartit d'Entesa de la Generalitat de Catalunya.

En la trobada de Cardedeu es va ratificar el text del manifest i es van presentar esborranys que seran debatuts i esmenats al llarg de les properes setmanes a fi que, finalment, puguin ser presentats com esmenes o propostes de resolució a l'Assemblea Nacional que ICV celebrarà el mes de novembre

El Manifest de Maig va ser ratificat a Cardedeu de forma plenària per part dels i les membres que el van impulsar, així com d’altres que s’han anat afegint, i adherint amb posterioritat.

NOTA: A petició d'alguns adherits, volem fer constar que els companys i companyes que participen d'aquest corrent d'0pinió o que assisteixen als nostres actes, ho fan a títol estrictament personal i no representen cap organització o col·lectiu de dins o fora del partit.


34 comentaris:

Andreu ha dit...

Mirant-ho des de fora (no sóc militant d'ICV, però vaig assistir a la reunió), aprecio en aquest corrent o moviment:molta frescura, moltes ganes, idees clares i un objectiu clar. L'objectiu de superar l'abisme càrrecs-bases i de recuperar la confiança d'un ampli sector social que ens veu un apèndix socialista.
I tot respectuosament des de dins. Molta sort!

Ferran = disculpeu no venir a Cardedeu ha dit...

jo estic d'acord amb el manifest i emm sembla ajustat per començar a fer el debat que reclamem moltes bases del partit que ens trobem amb que ICV és com un mitjó que ha estat girat a l'inrevés i que costa reconeixer.

Mireu, per exemple això de la convenció de gènere que es farà aviat i que sembla pròpia d'una empresa més que d'un partit que es diu d'esquerres.
per què es canvien les paraules i al feminisme, a l'emancipació de la dona en diem ara "convenció de genere". és molt estrafalari.

bé, això pot ser un exemple d'actualitat.

proposo tres eixos per dónar un pas endavant passat aquest manifest que inicialment tenim al davant:

1) posició critica amb la presència d'icv.euia al govern català dels dos darrers anys.

2) critica al marc principal del mateix govern cada vegada més centrista i marcat per l'aparell del psc

3) contraris a la manera de portar el partit ICV des de la seva direcció amb una politica de comunicACio nefasta en casos clars: sequera, mossos d'esquadra en relació als grups radicals d'esquerres, finançament, "oidos sordos" cap als critics, mat, cinturó.

4) impossible de combinar el saura president d'iCV amb el conseller d'interior, el president d'ICV no marca discurs ni diferència, ni perfil. gUILLot és molta bona fe i poc ganxo i massa decidit a dir que tot va bé.

5) el preu d'estar al govern fent de bomber dels marros i fent de policia ens ha portat a ser un partit limitat i caricaturitzat, lluny dels joves, mal vist per ecologistes i sectors en lluita.

6) s'ha de girar full, millorar els documents, les estrategies i que els màxims dirigents d'aquesta mala manera de portar el partit facin el que lògicament s'ha de fer en aquests casos: no presentar-se a reelecció o a primàries. Seria un bon gest de Saura i Guillot per tornar a recuperar les ganes de ser més compromesos amb el partit que ara costa molt.

MANIFEST DE MAIG: RECULL PREMSA ha dit...

article dels companys JORDI ALTARRIBA (ICV GRÀCIA) i JOSEP MA. LÓPEZ LLAVÍ (ICV CULTURA) al diari EL PUNT.
Ambdos autors reflexionen sobre el punt de complexitat en que es troba ICV i aporten una visió en clau d'esquerra nacional a sumar al roig, el verd i el violeta. MANIFEST DE MAIG enten que aquesta aportació encaixa en el debat general del corrent i mostra una pluralitat ideològica dincs d'ICV que, en cas de sortir reforçada, ajudaria a desenvolupar el projecte en una línia més nítida de projecció amb el nostre entorn.

heus aquí el text:


dijous, 18 de setembre de 2008
>
ICV, un vaixell que ha d'afinar el rumb

Davant la propera assemblea, els autors fan una crida a fer pinya tots aquells i aquelles que un i altre cop han reclamat que Iniciativa respongui de fet i de manera desacomplexada a allò que diu que és: una esquerra verda nacional

tribuna
Adherents d'IC des de la seva fundació. (jaltarriba@edisintagma.net i jm.lopez.llavi@gmail.com)

JORDI ALTARRIBA I BOS I JOSEP MARIA LÓPEZ I LLAVÍ..

+ Imatge del consell nacional d'ICV, que va tenir lloc a començaments de setembre. Els autors demanen una posada al dia dels postulats de l'ecosocialisme. Foto: QUIM PUIG

Aquest estiu, els partits polítics de Catalunya, en els seus respectius congressos, han tractat de resoldre problemes interns i de posada al dia d'estratègies a les portes d'un curs polític que no s'obre pas gens planer. Queda només UDC, que és a punt de fer el seu, i ICV, que ha de celebrar la 9a assemblea el mes de novembre. Aquí, a Iniciativa, almenys fins a la crisi de l'aigua, tot semblava gairebé una bassa d'oli. Bé que hi havia hagut grinyols –més a fora que no pas a dins, cal dir-ho– arran d'actuacions repressives dels Mossos –servituds del Departament d'Interior per a una formació que havia picat l'ullet als antisistema– a ICV no s'hi enregistraven els trontolls inherents a l'assemblearisme i les propostes de la direcció eren acceptades per una amplíssima majoria al consell nacional. Però amb l'esclat de la sequera ni la visualització de la gestió dels representants del partit al govern ni les cessions en alguns punts del programa ni, sobretot, l'actuació del president del partit en l'anomenat pacte de Vilanova no han estat percebuts com a correctes ni han estat tampoc assumits com a propis per bona part d'adherents ni per la majoria dels presumibles electors i electores. Malgrat tot, a ICV no hi ha crisi. Almenys ningú no ha gosat pronunciar-ne el mot. Però si la formació no engega un redreçament clar, amb una posada al dia dels postulats de l'ecosocialisme i una renovació de la direcció, equilibrant-hi sensibilitats i substituint-ne les persones cremades en l'exercici de càrrecs; si no fa visible un desmarcament notori de les polítiques del PSC, que no és pas el soci de govern amb què ICV té més coincidències; si no fa reals la tan invocada participació –a nivell intern i en l'acció social– i aquella altra manera de fer política; si no impulsa una clarificació d'objectius i de polítiques pel que fa a la qüestió nacional, superant d'una vegada l'ambigüitat en què s'ha mogut i es mou, i, finalment, si no fa maneres per introduir aquests canvis, l'espai polític i electoral d'ICV esdevindran cada vegada més difusos i reduïts.

A més de les crítiques als mitjans, les darreres setmanes ha aparegut dintre d'ICV un corrent d'opinió crític que anuncia el propòsit de rellançar i definir valors com ara el socialisme i l'ecologisme. I des dels òrgans de direcció s'han filtrat informacions de la nova fornada de dirigents d'ICV, que reclamen el seu lloc a la direcció del partit. Això sense comptar amb la pressió de l'Entesa pel Progrés Municipal, una realitat ja apreciable dins del panorama polític municipalista, que cerca un encaix orgànic a Iniciativa –amb qui ha fet coalició estable les darreres legislatures– però que hi reivindica la incorporació dels aspectes més propis del seu missatge, entre els quals una estratègia clara i decidida pel que fa a la qüestió nacional.

Crida al sector nacional És en aquest context que fem una crida a tots aquells i aquelles que un i altre cop hem reclamat que ICV respongui de fet al que diu que és –una esquerra verda nacional (tot i que massa sovint omet això de nacional)– per tal que fem pinya en reclamar d'una vegada per totes la defensa explícita del dret a l'autodeterminació. I, tot i que en el seu exercici Iniciativa es decanti pel federalisme plurinacional, que accepti que dintre seu hi coexisteixen altres opcions, inclòs l'independentisme. Aquestes van ser, a grans trets, les conclusions del fòrum sobre el model d'estat del gener passat (en el curs del procés d'elaboració del programa electoral de les eleccions generals) unes conclusions que s'han fet notar massa poc en les campanyes i en l'actuació diària de l'organització.

En aquella jornada, en paraules de Jaume Bosch, vicepresident del partit, a l'ús devaluat del terme federalisme que fa el PSC Iniciativa hi oposa la formulació d'un estat propi dins d'un estat plurinacional. I, tot reblant que l'Estatut no esgota el nostre horitzó d'autogovern, Bosch acabava valorant les relacions polítiques amb els altres territoris de parla catalana; els Països Catalans. Cal recordar que aquestes formulacions ja eren patrimoni d'Iniciativa per Catalunya des de fa uns quants anys, en el moment mateix de l'aprovació de la seva declaració política de principis que, gràcies als esforços i la tenacitat de l'històric Francesc Vicens, entre d'altres, deixava ben clar el dret inalienable i imprescriptible a l'autodeterminació. Sovint, però, és com si l'assumpció explícita d'aquest dret –això és, de l'exercici de la sobirania– a ICV li faci nosa o vergonya. Cal trencar definitivament amb aquesta dinàmica.

És cert que quant als objectius, vista la realitat política de l'Espanya actual, el federalisme plurinacional sembla tenir-ho tan verd com l'independentisme... Ho il·lustrava, arran d'un comentari sorneguer de Joan Armet, en el curs d'aquell fòrum, la sortida de Miquel Caminal, teòric convençut del federalisme: «Per convicció, sóc federalista; per inevitabilitat, puc ser independentista.» Ara per ara, però, a ICV fins i tot alguns no federalistes en tindríem prou amb l'assoliment, d'una vegada per totes, de l'exigència del dret a decidir i dels postulats del federalisme plurinacional. Que no estiguem sols a l'hora de reclamar-ho.

curiós i amic d'iniciativa ha dit...

sembla que comencen a trobar-se totes les arestes de la discrepància dins d'ICV...

- LA PLATAFORMA DISSIDENT A L'EBRE
- EL MANIFEST DE MAIG
- GENT PROVINENT DE E.N.E.

n'hi haurà més i potser quedarà evidenciat que la direcció té una bola i la resta o passa de tot o comença a dir les seves posicions.

Manel ha dit...

si a tot el que diu el company li afegim que cada vegada que un parla amb un iniciativero es troba amb un frustrat llavors la cosa va que puja de quantitat.

TARRAGONA AMB EL CHE ha dit...

EM RESULTA MOLT POC ESTIMULANT QUE GENT D'ICV QUE PENSAVA QUE PODIA APORTAR NOUS AIRES I AJUDAR A TREURE EL PARTIT DEL FORAT, NO DIGUIN NI "MU" SOBRE EL TRIST PAPER D'ICV DES DELS DARRERS ANYS. CAMATS? HERRERA? ROMEVA? COSTA CREURE QUE ENS RESIGNEM A SER EL PARTIT QUE S'HA AMAGAT AL CARRER CIUTAT.JOVES? VETERANS CRITICS COM MILÀ O OLORIZ? GENT DEL VOSTRE MANIFEST? O ...POTSER SERÀ QUE JA HEM PERDUT LA ILUSIÓ?
JOVES? MANIFEST? MILÀ? CAMATS, HERRERA, ROMEVA?
QUIN PRESENT MÉS TRIST!

PREGUNTO ALS DEL MANIFEST:
QUÈ US SEMBLA QUE UN SENYOR REGIDOR, DE POCS DIES ES FACI VICEPRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ I QUE SIGUI EL CAP DE L'ORGANITZACIÓ DEL PARTIT? ÉS NORMAL? O ÉS EL MATEIX QUE ES FA A CAN SOCIATA?

TAMBÉ PREGUNTO:
QUANTA GENT D'ICV ESTÀ CONVENÇUDA DE QUE EL DEPARTAMENT D'INTERIOR ÉS UNA BONA OPCIÓ PER UN PARTIT QUE FA QUATRE DIES ERA SEGUIT PER MOLTS JOVES I GRUPS SOCIALS I QUE ARA ELS EMPAITA?

MÉS PREGUNTES:
PERQUÈ ES VA FOTRE AL CARRER A SALVADOR MILÀ DE MEDI AMBIENT?
PER SER PESAT?
PER SER ECOSOCIALISTA?
PER ORDRE DEL MARAGALL?
PER QUE SAURA NO EN VA DEFENSAR?

LA PREGUNTA FINAL:
ENCARA SEGUEIX EL SENYOR FRANCESC BALTASAR, DESPRÉS DE CARREGAR-SE EL PARTIT A LES TERRES DE L'EBRE?

MANIFEST? EM CAU BÉ EL QUE DIEU, HO SENTO, NO US FARAN NI PUTU CAS.

MIREU COM CADA DIA QUE PASSA TOT VA DE CAPA CAIGUDA I COM SI RES.

gEBRAT ha dit...

moltes preguntes en el tinter. potser el manifest es queda curt, no?

alex ha dit...

ICV avui en dia s'està fonent com un sucre i es un grup professional que no em fa el pes

ANGEL ha dit...

com deia l'avi fotem-li foc a tot

prou de ser políticament correctes

Tarragona ets un krac

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Estic bastant d'acord amb "àngel" tot i que jo soc l'altre "àngel" (el del Premià de Mar) i que penso realment en que si no tenim un canvi de formes, persones i polítiques, desapareixerà ICV i seguirà la seva pista iniciada des de fa un parell d'anys, des d'interior i des de tants gripaus empassats a can Entesa.

ROGER ha dit...

Tarragona les mateixes preguntes que fas, son lels motius de la meva adhesió al manifest de maig entre d´altres qüestions....
Nosaltres en els pobles i ciutats treballem per tirar endevant el carro... PERQUE els nostres "joves" i futurs dirigents, no tenen l´esperit de revolució ni ganes de canvis?? Si ara que la cosa no va bé i tenim l´Assamblea en dos messos, amaguen el cap sota l´ala, que voleu que esperem quan estiguin al poder????? Que parlin amb els militants de fora l´àrea de barcelona que potser obrireu els ulls...
Salut i la màquina ja ha sortit de l´estació

MANIFEST DE MAIG / COMUNICACIÓ ha dit...

no entenem d'on treu la premsa que MANIFEST DE MAIG recolza o avala la candidatura de Joan Saura...

Que el nostre corrent d'opinió no presenti candidats no vol dir que s'avali al que, de moment, és l'únic que es presenta.

En tot cas estarem pendents dels candidats o candidates que es presentin a les primàries i triarem o no triarem en funció del que proposin els7les aspirants.

assistent a Cardedeu 17-S ha dit...

em sembla una bona puntualització ja que si som critics només faltaria que apareguéssim com a partidaris dels que han dirigit el partit en el període que nosaltres critiquem que no ha anat prou bé.

Anònim ha dit...

Veig que de la roda de premsa d'ahir a Can Carrer Ciutat, la conclusió era, hores d'ara només hi ha un candidat en Saura, per tant, camí fet, camí recorregut, no hi ha alternativa, no hi crítica.

Quanta banalitat si us plau.

Trepitgeu una mica les agrupacions, sortiu dels despatxos i esculteu aquells que es trenquen les banyes en el dia a dia a la base i a les entitats.

Aquest Manifest, veig, qüestiona una manera de fer política, per tant, també qui la fa. Això és elemental.

Comentaria anònim

Riba esquerra de la Tordera ha dit...

francament em resulta com un menyspreu que la moderna organització d'ICV es dediqui a minimitzar l'efecte MANIFEST DE MAIG. tanta por dels medis!
el que és penós és que davant de qualsevol al·lusió al Manifest surtin els portaveus d'ICV dient que aquests no posen en qüestió al company Saura quan és notablement clar que la critica del Manifest és clara en relació a les formes i continguts del darrer període del partit i això no és cap manera d'obviar el company Saura que és el president i número 1 del que es critica en ferm.

Anònim ha dit...

Milà president!

Gomby ha dit...

jo no voataré al Saura, doncs no m'agrada votar al que ha dirigit aquests darrers temps de franca caiguda lliure i de parlar molt de mossos i ordre, mentres l'ordre internacional i les classes socials viuen temps que mereixen respostes de categoria i nivell.

i es van iván ha dit...

an-ti-ca-pi-ta-lis-me!
aquesta és la base per recuperar el nord i tenir una esquerra que mereixi l'adjectiu "de debó".

Josep A. ha dit...

AMICS DEL MANIFEST:

Us esteu equivocant i aconseguireu que el govern perdi pistonada.
No és temps de radicalitzar un espai que ara ja té representació parlamentària.
No podem parlar d'idees en els termes antisistema que proposeu.
Vivim un moment molt dur de complexa configuració econòmica i poblacional.
La nostra opció ha de ser radicalment ajustada a la resposta segura, aplicativa i creïble.
Guanyem fent govern i marcant objectius possibles.
Perdem amb el nihilisme que proposeu més propi de grups d'extrema esquerra i de grups testimonials.
Lamento que els problemes de tots, els problemes d'iCV, es vulguin explicar recurrent a formes superades d'abans dels anys 90.
La certesa dels vostres manifestos esdevé inverossimil davant del moment que vivim.
Ser forts no és cridar sinó governar i evitar la dreta que aprofitarà la mínima per fer del vostre crit un tret contra el projecte.
La dreta espera l'exit d'aquest Manifest.
La dreta ja va celebrar amb cava la trencadissa del PSUC dels anys 80 per arguments com els que ara rescateu.
La dreta empeny aquesta radicalització per afermar el seu retorn.
ICV no pot fer passes enrera i seguir propostes d'ahir.
Podem renovar, podem canviar, podem encetar més colors de canvi i idees de treball i de politització.
No podem pensar que amb manifestos renovem res quan la dreta ja es frega les mans.
Poseu Saura a la balança. obra positiva molta, potser tenim dificultats a interior, sumem més d'un 70% de feina feta en ferm. Mereixem ara forçar canvis?
La nostra força és unitat, govern i fer partit.
Penseu bé a què esteu jogant i a qui voleu fer el joc.
Anem amb el cap fred.

Àngel Pagès ha dit...

la darrera intervenció em fa pensar en que els del manifest som tontos, irresponsables i somniatruites. Per tant, cal entendre que els fidels a l'aparell són savis, responsables i realistes. Una divisió maniquea a totes llums. Un exercici de paternalisme bonifaci. Un comentari destinat a determinar el grau de bojeria que patim els del Manifest i a destacar la solvència i la maduresa dels nostres dirigents?
Lamentablement estem adquirint noves articulacions d'un deliri que ens pot abocar del tot a la pèrdua de referències. Ja no es tracta de determinar qui té raó. Seria arbitrari i reduccionista. Ara toca perdre la por i exercir el dret a posar en solfa totes les peces que grinyolen en un projecte que escindeix aparell i comunitat militant en un espai de passotisme i desafecció galopant. Però què està passant?

F.T. ha dit...

lamentable i esperpentic el que escriu en Josep a. més per les formes que per el seu discutible contingut, jo també penso que no es pot tractar al manifest amb parernalisme que puc afegir que sembla una mica despotic.

Manel ha dit...

Josep a.
hauries de ser més ajustat a la realitat, tens idees pròpies possiblement oficialistes i està bé que les tinguis. Però hauries de valorar en positiu que la gent del MANIFEST plantegi uns neguits que estan a l'ordre del dia a les nostres bases.

Anònim ha dit...

A Josep A. i companyia.

Aquest partit ICV/PSUC ha patit dues trencadisses molt grosses ( escissió PCC 1981 i EUiA 1996) això ha convertit alguns en alèrgics al debat i la crítica interna. Sembla que ser crític o voler discutir alguna cosa vol dir que vols trencar el partit i enfonsar-lo. Hem de ser capaços de discutir, debatre i criticar. Som un partit participatiu,democràtic i d'esquerres. No ?

Anònim ha dit...

A Josep A.
Primer de tot gràcies per la teva intervenció i voler compartir des d'aquest anonimat de "Josep A." la teva visió que entenc madura, raonada i amb voluntat de fer-la comrpensible.

Dit això, expressar que poc o gens comparteixo el teu fil argumental. Segurament no utilitzés el concepte nihilisme com crec que ho has volgut fer, però indicar-te que en cap cas és la nostra voluntat aquesta forma d'operar.
Testimoniatge, home, soms els que som, i d'això en som plenament conscients, un petit percentatge de militants dins d'ICV, en un corrent legal, que es presenta com obert, transparent i amb un debat considerable d'idees.
A més, dir-te que en sociologia de vegades el que està per sota d'un percentatge determinat, alguns parlen que no existeix, i això la racionalitat diu que no és certa, perquè s'expressa. I de fet, si considerem l'opció que proposes que no expressar-se als grups testimonials, on queda l'esquerra plural? on queden els espais de divertitat plural i sociolòlítica? En nihilisme, o sia, en res.

De totes maneres, les teves paraules, i sense ànim d'ofendre, queda't amb la paradoxa; semblen les de l'avi resignat que veu passar el temps i es veu panxa contenta i es queda amb el suspir als llavis tot reproduïnt ilo tempore..." quins temps"...

Jordi Merino

sindical ha dit...

quan s'obre l'aixeta passa aigua i peta el vas. Jordi i Josep A, us heu adonat del que vull dir?
primer de tot vull dir que vinc del sindicat i després us diré que jo vaig fer el meu esforç i per triar reforma o revolució em vaig quedar en reforma i voto PSC fins que us aneu aclarint. per proposar que no quedi:
o ICV es fusiona amb euIa o es fusiona amb psC, no veig sortida per un partit que va neixer tocadissimi per fer d'aixeta i caure a la font.
algun dia joves faran un partit revolucionari, ara què? fem fort el socialisme encara que sigui PSC i no li fem aigues a la font d'una aixeta que no raja molt poc.

i ERC? aquesta aixeta porta a CIU.

i ciutadana? aquesta aixeta porta a PP.

MAPA POLITIC POSSIBLE ÉS:

esquerra ÉS p.s.c. AMB Corrents interns com ICV i pacte amb IU

centre nacionalista convergència sense Unió amb ERC

DRETa PP Més Duran Unió

eXTREMS:

extrem independentista : carretero i maulets

extremes esquerres: un nou POUM

Extrema dreta democratica: rosa días i Azañistas nous com Aznar FAES

eXtrema dreta classica: inestrillas, ultras sur, brigadas l¡blanquiazules

Tampoc s'ha de veure senzill.
l'aixeta es mou molt.

Llegir coses:

Hobbes
MArx
Ramoneda
Subirats
historia
novela exemple com TRolstoi, Cavafis poeta

es pot triar

tots triem

tots podem ser nomenats

vaig triar PSC però puc replantejar
i replantejar és exercici sa

a Poble nou, al sindicat i al PSC

FÒRUM? està millor que abans que era desordre

turisme excesiu

canvi del clima mereix resposta

podeu definir?

Anònim ha dit...

una inquietant aportació, la d'aquest company socialista, no?

adherido Maresme ha dit...

Hablamos y debatimos sobre ideas y es una buena apuesta. Hablamos algo sobre no nombres y cargos pero no se habla del naufragio organizativo que vive nuestro partido. Cifras de militantes más bajas que nunca que resultan muy significativas si tenemos en cuenta que la participación de la gente es escasa y que muchos son afiliados o afiliadas inactivas y demasiados son afiliados con cargo público que aún les motiva.
El señor secretario de organitzación presume de la fuerza de ICV en actos propagandisticos de entrega de tarjetas de diseño moderno y otras ocurrencias y en su s objectivos el secretario de organización apunto el objetivo de llegar a los 6000 militantes, pues va a ser que no...va a ser que no...ahora según se dice y con los censos que circulan esto parece el ejércitor de Pancho Villa en desbandada, por debajo de los 4000 y sin contar el bajón de militantes frustrados que se avecina.

Habrá que pensar en otra dimisión, creo yo.

Anònim ha dit...

comorrrr? això darrer té molta "miga"

Verd i roig ha dit...

la propera reunió del manifest de maig es fa a Premià de Mar, qui vulgui venir que ens lliuri un missatge al nostre correu verdiroig@hotmail.com us informarem dels detalls de la convocatòria.
Periodistes, per un dia, absteniu-vos. Gràcies.

sindical ha dit...

us he explicat posicions.
us he parlat del cuadro politic que es va prefigurant. també del sentit d'on anem els d'esquerres.
he planteixat temes com els efectes del forum sobre barcelona, els sindicats que conec i el que pot fer Iniciativa fent força en un àmbit amb socialisme i esquerres.
idees.
idees crimintalitzades per vosaltres?
maniffest de maig diu idees?

debat de què?

qacceptar els moviments del social i del sindical?

entenem-nos i pensem que cal seguir al govern.

pensem el tema.

arriscar anar a la vella esquerra'?
entenem.

entenem-nos com?

mireu el PSC.

força, organització, vots i govern.

podem ser ICV com ells?

probar-ho és comprovar

acceptem ser sols?

podem fer més idees?

jo m'inclino per convertir les forces del tripaertit en un futur partit unic de l'esquerra catalana.

una mena de partit socialista repuvblicà, ecologista i difwerent.


i si no?

ja sabeu, CIU.

O REPASSEU més el meu missatge més amunt abans de carregar.

es ba resumint el mapa politic.

dreta espanyola moderada duran+rajoy

dreta dura azanar+faes

esquerra psoe+iu+tripartit convertit en un sol partit

nacionalisme dreta CIU

Nacionalisme estrem. batasuna, maulets, escindits de erc o de pnv


poc més.

respostes?

unitat esquerra unitat i governar amb amplitusd de mires

obama?

mcCainn?

zp?

rajoy?

mas?

montilla?


unitat evident.

Maxi ha dit...

Sindical..,fas del teu discurs bandera de realitats absolutes que no admeten matisos... Tripartit cap a un partit únic?. Noooo, ho sento però no puc compartir la majoria de les polítiques social-liberals del PSC. Ecosocialisme al costat de socialdemocràcia?. No, per allò de ser un partit anticapitalista.

Podriem reobrir un debat de que som i cap on anem -de fet el Manifest es el que intenta en el si de ICV-. Que es ser Ecosocialisme o socialdemocràcia ecologista. Que vol dir ser un partit de lluita, que busca la dissolució de les classes socials, per arribar a un mon amb menys desigualtats, al costat dels moviments, agents, i formacions socials i polítiques de l'espectre de l'esquerra transformadora Nacional.

Un partit com el PSC, que obertament explica que fa temps que va deixar de ser un partit Obrer, relegant les polítiques de lluita contra el sistema de Capital fora dels seu programa, no pot arribar a plantejar una unió orgànica amb nosaltres.., una pregunta simple, qui renunciaria als seus principis ideològics?, ja et responc jo: ICV. I es aquesta sensació de claudicació dels nostres principis en massa ocasions, el que a generat el "desencís" de les nostres bases i la pèrdua de la confiança dels nostres votants.

No volem un model de partit-empresa, volem un partit de govern i de lluita al carrer. Transformar no ha de ser un mot que es fa servir sense cap criteri.

Salut i benvingut sindical, però no puc compartir els teus arguments. No es tracta de fer un debat de noms sinó d'idees.

afiliat a CC.OO. ha dit...

el sindical diu coses que no puc llegir bé, escriu malament. Però, i si ho fa en broma?

Mirèia ha dit...

esperem que el partit deixi de ser una fabrica de càrrecs per tornar a ser un col·lectiu de lluita. Per això és poc engrescador tot el que ens arriba darrerament, mira per on això de la convenció de gènere que sembla muntat per una empresa de marqueting, i la lluita feminista on para? tot és per gent acomodada o per facilitar l'equiparació en els càrrecs i no en les lluites.

penyabogarde ha dit...

jo de vostès reflexionaria sobre el paper dels mossos al partit Espanyol-Barça...