manifest de maig, l'espai de debat de l'anticapitalisme i de l'ecosocialisme.

Per contactar, contribuïr o adherir-se a aquest espai d'opinió ens podeu enviar un mail a verdiroig@hotmail.com

dimarts, 28 d’octubre del 2008

MANIFEST DE MAIG, CORRENT INTERN, ÉS PART ACTIVA DEL PARTIT

Aquest blog mostra el següent text lliurat a la premsa general (EL PUNT) i a l'organ d'ICV (TREBALL). És un treball presentat per Jordi Merino i Àngel Pagès.


Un grup d'adherits i adherides d'ICV de les comarques del Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental i La Selva ens hem constituït en corrent d'opinió al sí del partit per tal de tractar diversos aspectes del projecte d'ICV que ens preocupen i que els volem aportar als debats de l'Assemblea Nacional que celebra el partit el proper novembre. Els orígens d'aquest posicionament no s'han de cercar en els coneguts episodis de la crisi de la sequera o a les polèmiques entorn del finançament autonòmic. Les raons d'una discrepància com la que mostrem són de diversa índole i els esmentats episodis, en tot cas, són exemples pràctics d'una manera de fer que cal canviar urgenment.
Constatem una situació paradoxal en la recepció que té ICV a la societat i entre el seu entorn més proper, tot i coincidint amb el període posterior a les darreres eleccions al parlament que donaren un excel·lent resultat a la nostra coalició. D'aleshores ençà, amb la participació en el segon govern tripartit, pensem que ICV ha entrat en una deriva institucional i en una subalternitat en relació al soci principal (psc) que comporta una limitació del nostre projecte i de l'assoliment d'objectius de referència (IV Cinturó, Bracons, MAT, gestió de la sequera al marge dels compromisos adquirits, actuacions del departament d'Interior contràries amb alguns col·lectius alternatius, etc,). Aquesta situació s'expressa amb una desafecció notable de la militància i del nostre entorn social envers les expectatives generades. La data objectiva dels mals resultats electorals a les darreres municipals i legislatives corrobora aquesta percepció de manera quantificable.
Des de la nostra experiència militant assistim a una pèrdua d'incidència i de referencial social que aboca el partit a una incapacitat per generar adhesions i suports. Les aliances estrictament governamentals marquen la pèrdua d'altres tipus de connexions que històricament, i no tan lluny, haviem assolit amb els moviment socials de base i amb els sectors d'opinió critics amb l'statu quo.

Ens toca reflexionar i assumir que el paper d'un partit d'esquerra que es vol transformadora o és inconformista i s'implica amb el seu entorn o, al contrari, es centra en el domini del que anomenem política clàssica. ICV ha de fer una elecció i una aposta clara per una via de compromís amb el seu entorn sociopolític, ha de reconsiderar certes etiquetes pròpies de la mercadotècnia electoral i recorrer el tram que uneix l'obra de govern, els programes i la representació amb les idees constitutives del que anomenem ecosocialisme. L' ecosocialisme, en aquest sentit, hauria de representar una opció lligada als corrents que aposten per el socialisme del segle XXI. Un projecte que ha de superar el marc restringit de les ofertes polítiques convencionals i que necessita d'una concurrència oberta de sectors que mostren un posicionament critic davant del curs actual del capitalisme.

En la línia de rellançar els objectius històrics d'ICV i d'una gran part de l'esquerra transformadora, necessitem un partit mobilitzador, que restituexi el sentit militant a partir de canvis substancials de discurs, de dirigents, d'organització i de formes de relació amb la societat.
Rellançar ICV és posicionar el partit davant del capitalisme, mobilitzar-se al costat "del que es mou", no cedir davant de les exigències de l'establishment i actuar amb personalitat pròpia a les institucions. Volem mpulsar projectes amplis d'esquerra alternativa social i política, que compartim amb EUIA i les EPM i, sobretot, ho hem de fer definint el terreny, el domini i la geografia del nostre combat.

Cal rellançar ICV, també, subvertint la retòrica estètica dels colors, i fent del verd i del roig uns referents de model social i cultural. No acceptem mutacions "de disseny" que porten del socialisme a l'ecologisme de manera fotogenica o propagandística. Estem per l'impuls d'agregacions i sumes de tradicions i innovacions, obrint més l'espai i acceptant que els agents de canvi social i els subjectes que l'han de protagonitzar marxen sovint per una pista del tot diferent de la que marca el territori de la política convencional i de les tàctiques i pràctiques electoralistes que resulten nefastes per el desenvolupament de la democràcia més elemental.

Més enllà de la mixtificació de la política, proposem un partit que treballi en allò que és realment "polític". ICV ha de superar aquestes derives. No podem mantenir ambigüitats o mirar cap a un altre costat quan els poderosos, l'establishment i les arrogàncies de socis i adversaris, apunten formes i polítiques que abans havien rebut la nostra ferma oposició .
Des de la nostra condició d'adherits, volem fer públic un estat d'opinió latent que anem detectant entre la base d'ICV i entre els sectors que fins fa poc ens han donat un suport significatiu i exigent. Aquest és el sentit del Manifest de Maig (verdiroig.blogspot.com) i l'assemblea nacional d'ICV pot ser una bona ocasió per parlar-ne sense prejudicis ni condicionants electorals.

JORDI MERINO I ÀNGEL PAGÈS
Adherits d'ICV i membres del corrent Manifest de Maig




NOTA DE PREMSA: MANIFEST DE MAIG DAVANT
LES ELECCIONS PRIMÀRIES A ICV

________________________________________________________________


El corrent d'opinió d'ICV Manifest de Maig reitera davant de l'opinió pública, dels adherits/des i amics/es del partit, que els objectius que defineixen aquest moviment estan centrats en el debat d'idees entorn del projecte ecosocialista, el rellançament del partit i la correcció de la manca de perfil propi d'ICV-EUiA al sí del govern d'Entesa. Aquest debat forma part de l'actiu d'ICV, no és una proposta "a la contra" i vol contribuïr a una major implicació de la militància en les decisions col·lectives.

Els trets distintius ideològics del nostre corrent -anticapitalisme, unitat i ampliació de la Coalició amb EUiA i les EPM, foment de les aliances amb els moviments socials- encaixen en una proposta ecosocialista i, al mateix temps, volen ser els objectius de referència de Manifest de Maig més enllà de l'assemblea nacional d'ICV.

En relació amb la celebració d'eleccions primàries a la presidència d'ICV, el corrent Manifest de Maig, demana el vot en blanc a la candidatura de Joan Saura, exercint el dret a expressar un vot diferenciat per discrepàncies amb la gestió del partit i referides en els documents anteriors de Manifest de Maig.

El debat d'idees no ha de pressuposar, necessàriament, un debat sobre persones i noms, per la qual cosa no hem presentat -ni ens ho hem plantejat en cap ocasió- un candidat o candidata alternatiu i, amb el vot en blanc, ens limitem a ser coherents amb els posicionaments critics descrits en el Manifest de Maig.

EL GRUP IMPULSOR
DEL CORRENT D'OPINIÓ D'ICV
MANIFEST DE MAIG
28 d'octubre de 2008


36 comentaris:

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

és molt rar que des de direcció actual es facin escarafalls i es tergiversin les declaracions i comunicats dels sectors d'opinió. El Manifest de Maig -des del seu naixemanent- mai va plantejar una candidatura i ara es limita a dir -amb el vot en blanc- que no votarà a Saura. Sembla que estiguéssim obligats a fer-ho. Lamentable. És molt trist que es tergiversi d'aquesta manera. Més trist encara és el que es diu a la premsa en relació al documents de Milà-Clavell-Oloriz-Majó-Pi i altres...ENLLOC CONSTA QUE AQUESTS COMPANYS I COMPANYES VULGUIN PACTAR AMB CIU. És una barbaritat que es tergiversin documents de manera vulgar. En Salvador Milà i els seus companys, mereixen més respecte. El respecte que no es va tenir en el seu dia per un excel·lent conseller de medi ambient. Una altra cosa que no s'enten.

Anònim ha dit...

estoy perplejo con la compañera Camats dándole al ventilador y no doy crédito a lo que oigo.

Anònim ha dit...

És estrany, a que juga la Dolors Camats? Ara resulta que es fa seva la vella tàctica de relativitzar i menysprear a altres. Veig que tan ensenyat bé alguns del carrer ciutat.
Cal recordar però, que fa poc que corres per ICV, vas crear molt bon gust de boca, et vam verue com una gran valor i capitalitat per a ICV, però amb les declaracions d'ahir... t'has immers en un bluf, almenys tactista berruer i de retrets fora de lloc.

Et recordo que la gent dels manifestos són gent d'ICV, no són pas el PP.
A més, acabes de posar el micro a la boca a tothom.

Salut i espero sigui una febrada que et baixi.

Company del Maresme

Anònim ha dit...

em deixa garratibada la manera de tractar els discrepants que fa la direcció i encara em deixa més k.o. que una companya com Dolors Camats es mostri de la manera que ho està fent quan el que hauria de fer és felicitar-se de que tenim un partit viu i plural amb gent pencàire que discrepa sense manies. M'ha deixat molt frustrada i era una dels referents que més ben valorada tenia. No la conec en aquest paper.

Anònim ha dit...

que trist ! que trist !
dos moviments critics amb gent compromesa i la direcció els distorsiona de mala manera !

que trist !

Ara ja entenc perquè en Milà no és conseller i hem d'aguantar el Baltasar per molt malament que ho faci.

Anònim ha dit...

estava cantat que el Milà no era sant de la devoció ... ell plantava cara als poderosos del totxo i ara ensenyem l'altra galta ...

teniu massa bona fe els del manifest.

i els del Milà arriben tard, potser, potser ...

el partit està irreconeixible.

Verd i roig ha dit...

Les propostes de MANIFEST DE MAIG s'expressen en els comunicats que apareixen en aquest blog.

El document conegut com "document de Salvador Milà i altres companys/es" no està relacionat amb MANIFEST DE MAIG, tot i que existeixen nombroses coincidències d'anàlisi, continguts i propostes.

En el cas de MANIFEST DE MAIG, -com també es pot deduir d'una atenta lectura del document del companys de Milà- no parla de canvis d'aliances polítiques.

Les aliances que proposa MANIFEST DE MAIG són d'esquerres i, en tot cas, volem que també tinguin una expressió real amb els moviments socials i que ICV recuperi el seu paper de referent dins i fora de les institucions com a força d'esquerra transformadora.

Anònim ha dit...

el problema que tenim es que ens despertem tard i que es fa dificil canviar les coses i que ara ICV s'assembla massa al PSC però en miniatura. Un partit que funciona per anar a les eleccions i on tot ha de donar voltes a la mateixa roda.
Jo també em sento una mica culpable per no haver estat més activa i no sé si ara em puc queixar.

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Hola companys,

Sobre la polèmica entorn a les declaracions sobre la portamveu del partit, només vull comentar que no té massa sentit situar les responsabilitats en la persona de la Dolors quan actua com a portamveu. En tot cas, la responsabilitat recau en el conjunt de la Secretaria Política d'ICV i no en la persona que hi posa veu.

Al marge d'això, la meva opinió personal: partint de la base del respecte del dret de tota persona adherida a ICV a expressar allò que cregui convenient individualment o col·lectiva, sí que m'ha sobtat la crida al vot en blanc. M'ha sobtat perquè em sembla una postura que s'adiu poc amb la tradició política d'Iniciativa. Quan proposem una opció, estem dient que el millor resultat és que aquesta opció esdevingui majoritària, si no, fem tacticisme. Sincerament, la millor opció és que en la votació a la Presidència del partit la major part dels vots siguin en blanc? I al dia següent de la votació què? Existeix una opció diferent a la que encarna el Joan Saura i que sigui millor que aquesta? Quina? I si existeix, com és que no s'ha presentat en un procés intern on no resulta massa difícil trobar el mínim d'avals necessaris? I si no existeix, és millor l'escenari d'un president desautoritzat? A mi no m'ho sembla. Un candidat millor no vol dir, únicament, un candidat amb idees més semblants a les meves, vol dir sobretot un candidat capaç de teixir un ampli consens dins de l'organització al voltant d'un projecte.

Finalment, el tema de l'aliança amb CiU. És probable que les continuades referències a la negativa de pactar amb CiU que estem sentint en els darrers temps siguin un dard injust cap a un dels manifestos presentats. Però també és cert que en aquest manifest es parla de modificar la política d'aliances en termes força ambigus. Si algú planteja, ben legítimament, aquesta necessitat, no li és exigible que plantegi propostes concretes de quina hauria de ser aquesta nova política d'aliances? I si no ho fa, no està jugant amb una certa ambigüitat? No és precisament aquesta ambigüitat la que facilita el discurs de "no als pactes amb CiU"?

Potser la direcció no és tan dolenta, ni els "corrents" crítics presenten una alternativa capaç d'aglutinar un ampli consens en l'organització. Potser les diferències (en el fons) no són pas tan irreconciliables, i en tot cas es veuen enterbolides per altres tipus de diferències que no haurien de centrar tant el debat intern.

Potser.

Anònim ha dit...

Què tal Andres,

jo encara estic esperant que algú m'expliqui que va pactar el nostre president, perquè ho va fer així, amb la sra. de la Vega.

A tu t'han explicat res? Jo encara espero.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

FRANCAMENT, no entec perquè els que no votarem al Saura ens hem de veure mecànica i automàticament "obligats" a presentar una alternativa. Si la direcció ens ha ficat en aquest carreró sense sortida de la deriva institucionalista, almenys des de baix alguns intentem aportar idees, des del més estricte voluntariat. Alguns pensavem que l'alternativa estava més madurada, el que se'ns escapa és aquesta indecisió de les noves "promocions" per empenyer un canvi que podria haver estat un revulsiu i hauria carregat les piles del personal. Si tenim tres paparetes al davant, triarem la que ens agradi més. No votar un candidat no ha de significar que haguem de presentar-ne un altre. les coses no han de ser tan esquemàtiques. Per aquesta motiu, els que fem esmenes i no ens agrada el documents, hauriem de passar de fer-les i presentar un document alternatiu. No estaria malament. Les tasques del militant de base, des del voluntariat, sovint no permeten tenir disponibilitat intelectual "full time".
Es fa el que es pot. Fins i tot, no votar Saura és mostra una pluralitat que serveix per gestionar i dirigir amb peus de plom i amb atenció a les discrepàncies. Elemental i sense conflicte.

Anònim ha dit...

si no us agrada Saura ho teniu molt fàcil : plegueu i deixeu de fer el que feu en un partit que no serà MAI i per sort el grup ultraradical que voleu que sigui.

Foteu el camp i deixeu de fer el jioc a la dreta.

Anònim ha dit...

ostras ara resulta que plantejar un debat ideològic, parlar de perquè ICV en el Govern no compleix amb els seus eixos programàtics, reivindicar un paper més d'esquerres, més laboralista, més participatiu i sobretot implicació en la vida pública, des de les institucions, des dels partit, des del sindicat, des de les associacions de veïns, culturals, altermundistes... es fer el favor a la dreta.

Ai quina cantera té ICV... la política, és un modus operandi que t'acompanya durant tota la vida, i es fa des de l'interès de la transformació social, des de la ideologia; la política, mai i dic, s'ha de fer des del modus vivendi. Si creus que ha de ser així, amic o amiga, crec que t'has equivocat de partit.

Un que ja comença a estar una mica més que fart dels polítics d'esquerres professionals que perden el seu temps en criticar les seves bases. Divorci? no ho se pas

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Permeteu-me que aprofiti aquesta finestra oberta al debat per acabar de dir alguna cosa. Vagi d'entrada la meva absoluta cordialitat a tots els companys i companyes d'aquest fòrum, els meus comentaris pretenen ser només una acceptació del debat que aquí es proposa.

En relació al pacte Saura - De la Vega, el president del partit va informar del mateix i de les seves motivacions en el següent Consell Nacional i allà els consellers vàrem poder expressar el que vàrem considerar oportú. Totes les presidentes i presidents comarcals (i la gran majoria de locals) del partit són membres del CN i poden (de fet han de fer-ho) traslladar el punt de vista dels adherits i adherides de la seva agrupació. També han de comentar posteriorment en les seves agrupacions els resultats dels debats. No tinc ni idea de en quina agrupació milita el company "anònim", però penso que és als membres del CN d'aquesta agrupació i no a la presidència nacional del partit on, en aquest cas, s'ha de demanar més i millor comunicació. I reclamar a la direcció del partit, això sí, una millor gestió dels debats del Consell Nacional (començant per enviar la documentació amb prou antelació) per a que aquests companys puguin complir les seves funcions.

En relació al company Tati: no parlem del mateix. Hi ha una diferència significativa en que un adherit/da opti per votar en blanc en un procés intern i que un col·lectiu més o menys organitzat d'adherits i adherides promoguin el vot en blanc. Les meves reflexions en el comentari anterior es refereixen a aquest darrer cas i no són vàlides en termes de l'adherit/da individual.

Deia el vell Kant que l'ètica consisteix en actuar com voldríem que tothom actués en la nostra situació. Ve, en aquests termes kantians, suposem que tots els adherits i adherides fem cas de la proposta del vot en blanc. Suposem que la candidatura d'en Joan Saura no prospera per manca de suports i a l'hora no existeix cap altra candidatura que pugui comptar amb un major suport. Pensem sincerament que en aquesta situació estarem en millors condicions per a impulsar el projecte ecosocialista? Jo crec que no.

La teva reflexió (manifestar un cert malestar per a condicionar un canvi de formes) es basa en que acceptes de partida que la teva posició és prou minoritària dins del partit. Si m'ho permets, i continuant amb Kant, és la posició de qui fa una crida a la ciutadania per a que tiri els papers al terra calculant que seran només uns quants qui seguiran aquesta crida. Si finalment el terra apareix inundat de papers, no s'hi valdrà a tirar-li les culpes a l'ajuntament.

Finalment, el comentari d'Ecologia i canvi em sembla absolutament injust. La voluntat de la gent del manifest de Maig és clara i neta. No els mou la motivació d'obtenir quotes de poder, si no la d'avançar en el projecte polític que ICV planteja de manera coherent entre el que diem i el que fem. La qual cosa no vol dir que estigui d'acord amb el seu plantejament, però de cap manera és acceptable estigmatitzar qui opina de manera diferent. En aquest partit no sobra ningú , hi falta molta gent. I si algú sobrés seria més aviat qui pensa que les discrepàncies s'arreglen fent fora qui pensa diferent.

Malament quan la resposta a les crítiques legítimes és que qui les fa és un agent o un tonto útil de la dreta. Un tal Stalin va començar així, i és una història molt llarga que acaba malamanet.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Una de les poques novetats positives que he observat en el panorama politic de l'esquerra europea dels darrers mesos -diria anys- és la proposta de la LCR francesa de construcció del PARTIT ANTICAPITALISTA i, sincerament, minoritari com soc, aquesta és la proposta que voldria veure des del nostre partit.

Sé que no forma part ni de l'agenda, ni de l'ordre del dia ni les aspiracions legítimes d'ICV. Respetuosament amb les majories i la tendència general, aquest és el meu eix del debat. Qualsevol indici de que podem avançar en aquesta direcció -per exemple, cal valorar bé l'editorial del darrer TREBALL, altrament inspirat en el llenguatge de Manifest de Maig- el valoraria molt positivament.

La resta, des de l'acceptació assumida de que defenso coses molt minoritàries, són coses que m'allunyen del projecte.

L'ecosocialisme viu més enllà d'ICV, la transformació de la societat té més potencial fora que dins de l'actual govern tripartit de centreesquerra (transformar amb ERC i el PSC, obviament no és un verb conjugable).

Les eleccions com a praxi política són una part de l'agenda i tenen la seva agenda interna. Quan la roda eleccions-governs-eleccions-oposició es posa en marxa, el marge d'intervenció sociopolítica, d'arrelament social, de suport als moviments de lluita, etc.. queda subordinat i molt limitat. Són moltes coses. Naturalment.

La crisi de l'esquerra dins d'una redundant crisi de la crisi -de civilització, bàsicament- és la naturalesa d'aquest curt circuit, sempre en el dilema reforma / revolta, sempre subordinant el projecte als socis majoritaris. Un dilema que immobilitza, tanca portes entre veïns i ens allunya dels aliats potencials que -quan fem bé les coses- ens recolzen.

El meu vot en blanc és ideològic, res personal, gens ni mica. Puc comprendre la "deriva institucional" ja que és consubstancial a l'aposta de governar i governar com a gran objectiu dels objectius. No ens podem queixar de que "derivem" en aquest sentit.

No ho fa tan malament la direcció, en el fons -amb matisos- fa el que correspon a un partit centrat en politiques governamentals. Llàstima que aquestes polítiques siguin les que imposa -són més forts-el partit majoritari. Passa sempre: els verds alemanys respecte a el SPD, Rifondazione Comunista respecte PDS-Veltroni...i, a més de perdre perfil es perd connexió social. Tot un problema.

El company Andrés mostra una coherència lògica com "la raó pura". Res d'objectar per la banda del seu discurs totalment coherent en sí mateix. Objectar el contrari, cas meu, em porta junt a altres companys i companyes a votar en blanc.
No és una cosa personal, ni molt menys front el company Saura. És un posicionament ideològic, minoritari i, quedi clar, militant. Què passaria en el poc probable cas de que es debilités la presidència actual? res tan positiu com un estat de catarsi que potser reactivaria un projecte que no és només nostre i que no s'explica només per un governar o no governar.

En temps de dubtes, en períodes de debat, què millor que formular hipotesis, sinó...quan?

Salut i que tinguem una ICV plural feta de majories i minories en franca convivència ideológica plural.

Anònim ha dit...

jolines ÀNGEL l'ha clavada i la firmo.
estic per la idea del p.anticapitalista per trotsko que pugui ser el tema.
el lio que tinc està en si defendo tot aixó com tu des de dins o m'en vaig a buscar fora.
dins o fora m'en fot.
podriem fer un pont que unis qui planteja això des d'icv i des fora. jo ni vaig de delegat, tinc dos dubtes:
el cor em diu votar NO a SAURA i si penso més a fons em decanto per el BLANc.
eL DUbte segon ja es més heavy...
l'endemà toco el dos o segueixo en la linia critica?
consulto el coixí...
m'agrada el to del intercanvi de parers entre QUEROL i TATIpAGÈS.
pOSEU Nivell i teniu coses intessants els dos.

Una pregunta als dos compis:

QUEROL: si la direcció que és un col·lectiu aposta per SAURA, perquè el corrent critic Manifest que és un col·lectiu no pot apostar per un vot en blanc o negatiu????

ÀNGEL TAti:
hi ha algun moviment en marxa a l'estat espanyol per seguir la crida dels trotskistes francesos de fer un partit anticapitalista????

podeu contestar-me les preguntes, porfa?

salut i anticapitalisme!
revolucionaris sempre!

Anònim ha dit...

trotskisme a ICV ?

m'encantaria contactar amb els que reivindiquen el llegat del gran Trotsky !

Aire fresc a ICV !

Una sorpresa molt positiva !

Bentrobats !

Maxi ha dit...

Angel exposa amb la facilitat i claredat que tant el caracteritzà, una línia ideològica que es vol defensar des de espais com el Manifest.

Es des de els partits de masses i sindicats de classe, on es té que mirar de defensar noves formes de pensar i interpretar l'actual sistema -o no tant noves-. Reinterpretar, reinventar, aprenent d'antigues experiencies, i formulant i rellançant mecanismes de lluita contra un Capital que engoleix i ofega.

ICV anticapitalista com a concepte que sigui l'eix central de la resta del projecte ecosocialista.

Anònim ha dit...

Maxi, no cal dir que la nostra coincidència és notable. L'eix central de les esquerres o és el seu posicionament contrari al capitalisme i partidari de la resistència i l'establiment d'estrategies i propostes per superar-lo...o és, en cas contrari, la corresponsabilitat en les estrategies de reinvenció capitalista que inclouen coses com la seva refundació a la sarkoziana manera o de reflotació financera amb capital públic com volen Zapatero, Brown, Berlusconi i totes les opcions governamentals social-liberals d'Occident.


Osona:
Em preguntes per la pista anticapitalista a l'estat espanyol, en la línia del Besancenot i similars...
pots consultar el web de http://www.revoltaglobal.cat o les de Espacio Alternativo a nivell d'estat.

Una mica en aquesta línia també trobaras coses en alguns -no tots- els seguidors de Manifest de Maig.

Unitaris, per una base militant, per un espai verd i roig articulat entorn els moviments socials critics.

Anònim ha dit...

quina jeta el tiu de la direcció que va venir al meu districte i per desacreditar el vostre moviment de maig va proclamar que ereu quatre trotskistes barrejats i bromistes i broncaires de bracet.
Ara visito el vostre blog i el que vei és unes idees que jo sempre he lluitat dins d'ICV i que haurien de mereixer respecte i no ser desqualificades de manera grollera.
Els fa picor als caps del partit que es pugui parlar i questionar el que es vulgui i lam manera de marginar el debat deu ser fent adjectius desqualificadors extrems.

Anònim ha dit...

albert, la tàctica que sempre ha utilitzat l'actual direcció d'ICV contra algú que s'ha mogut i no ha sortit a la foto és la desacreditació, la desautorització, relativitzar... vella tàctica del PSUC. LLàstima que només el quedi això! Bé, no literalment, és un joc de praules.

Anònim ha dit...

Potser us semblarà incorrecte politicament parlant.

JO ESTIC AMB EN SAURA.

Estic a favor de SAURA perquè és un conseller d'interior en temps dificils.

Estic a favor de SAURA perquè calladament treballa per l'estatut.

Estic a favor de SAURA perquè ell ens ha portat a tenir la representació que tenim.

Estic a favor de SAURA perquè la democràcia es fa al parlament i no fent quatre crits al carrer sense oferir res a la societat.

Estic a favor de SAURA perquè ICV té un present molt bo i perquè no necessitem un passat de fonamentalistes com el PSUC Viu.

Estic amb el SAURA perquè para els peus al Montilla més que el que pensem.

Estic amb el SAURA perquè és verd i ecologista, perquè és d'esquerres i perquè no segueix el testament mortuori dels dogmàtics.

Estic amb el SAURA per dir ben clar que Iniciativa ha saltat endavant amb una gran organització i un magnific equip de dirigents i quadres.

Estic amb en SAURA per molts motius i per haver modernitzat el país des del govern d'esquerres.

RESPECTA a Manifest de maig, opino unes coses:

l'esquerra ha de fer forta la democracia parlamentaria i l'imperi de la llei progresista.
Vosaltres us penseu que se d'esquerres és ser anticapitalista i prou.
l'anticapitalisme és IMPOSSIBLE dins de la democràcia perquè per sort la democràcia ja parla d'ECONOMIA SOCIAL I DE MERCAT.
ICV vol mercat regulat i lliure amb controls quan no va bé.
Manifest simpatitzeu amb idees anticapitalistes i ho feu de manera desconsiderara per el sistema parlamentari que es defineix per la llibertat de pensaments. Si exclous ja es tanca la democràcia.

Com a principi anticapitalisme pot ser historic però la democràcia no pot estar d'entredit per molt que no ens agradi el capitalisme.

Més que carregar contra el capitalisme preferiria veure mesures possibles dins de la llei que frenessin el mal moment que tenim.

Mesures de contenció i de modernització ecològica del propi mercat, per tant no entenc a que vé aquesta idea de fer anticapitalisme a ICV quan millor és exprimir i consolidar el marc de lleis per tenir atenuants a les mancances socials.

El parlament és el lloc millor de la llibertat i allí resideix la sobirania del poble.

Proposeu anar al carrer per sistema i contra el sistema ?

quin sistema?
contra la democracia?

amb tots els respectes, treure la pols a la mòmia del Karl Marx, al cadaver de les velles glòries, em sembla poc savi, molt desfassat i l'esquerra ha de cercar noves fons d'inspiració com el mateix OBAMA, O EL teoric GORE que ens ha passat per davant a tots els ecologistes amb el seu programa ambiental.

El que podem fer és inspirar amb el que arriba nou, el cas del Walter Veltroni a ITALIA ens parla de democràcia oberta, ecologia factible i nous horitzons de politica. Tard o d'hora serà el més clar valor europeu.

El dilema és tornar molt enrera o modernitzar. no el fals dilema de ser més d'esquerres o més de dretes.
L'eficacia és també un gran valor dels democrates i ecologistes progressistes que volem ser a ICV.

I més debat podria haver sobre com reformar el teixit productiu mixte petit/gran empresari.

son temes.

Crec que tenim dos tendències a ICV:

UNA MAJORIA DEMOCRÀTICA I PROGRESISTA QUE VOL UN PARTIT VERD DE FUTUR I DE GOVERN.

UNA MINORIA ANTICAPITALISTA QUE VOL UN PARTIT ECO-COMUNISTA MÉS DEL CARRER QUE LA DEMOCRACIA PARLAMENTARIA.

Podem triar.

Francament votaré Saura tot i no concordar amb la línia massa dialofadora del Querol.

sembla mentida que encara ens haguem de recordar que per damunt de tot som un partit de la democràcia.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

noto una cacera de bruixes basada en estigmatitzar militants anticapitalistes a ICV. Aquest text de l'ORIOL és molt sectari. No ajuda massa al bon debat.

Es malmeten els posionaments anticapitalistes, altres practicament obliguen a ser "saurista" si no es presenten candidatures i uns altres li pengen l'etiqueta a Salvador Milà de "icevergent".
Quin panorama tenim!

En aquest partit, en teoria, tots ho podem fer alguna cosa i fer-lo plural. No cal rebentar els posionaments critics amb estigmes.
Veig que els sobiranistes encara no han rebut. Potser per no plantejar canvis en el model de partit. No entenc massa aquesta manera d'aprimar la pluralitat. Hauria de ser el contrari i un signe vital positiu.

Verd i roig ha dit...

segueix el debat.

Anònim ha dit...

L'amic ORIOL de Barcelona sembla el president d'un club de fans de Joan Saura. No hi ha marge possible d'objecció a la figura del presidenciable. Es respira allò del "culte a la personalitat" de manera rotunda. Segur que té raons per la seva glossa sumaríssima. Jo no el veig ni encertat ni desencertat i més aviat el trobo digne d'estudi. Ha nascut un nou moviment anomenat el SAURISME. És un corrent d'opinió o és un corrent de simpatia il·limitada?
ICV és especial.

Anònim ha dit...

felicicitats per el vostre bloc i el que proposeu i informem que al nostre poble tota la gent del cens votarà en blanc menys dos que votaran NO a les primàries.

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Aviam,

1. Oriol: realment potser votarem el mateix però tenim poques coses en comú en quant als motius. Em sembla que només des de una posició contrària als plantejaments essencials d'ICV es pot considerar que l'anti-capitalisme sigui antidemocràtic, menysprear la mobilització social o col·locar en Veltroni com a referent (!). A banda de que si ens limitèssim a plantejar "mesures possibles dins la llei" aquí encara hi hauria una dictadura feixista. Crec sincerament que si ets coherent amb les teves afirmacions hauries de votar "no" a la candidatura de Joan Saura. Per això jo votaré sí.

2. Tati, no fotem: "noto una cacera de bruixes basada en estigmatitzar militants anticapitalistes a ICV"????? Una afirmació com aquesta no pot basar-se en un comentari anònim en un bloc. No hi posem més drama del que hi ha, que tampoc és tant.

3. I no estic d'acord amb la idea de la "catarsi". En l'equador de la legislatura, enmig d'una duríssima crisi econòmica, en el context d'un conflicte institucional amb motiu del desplegament de l'Estatut, ICV no pot enviar el missatge a la gent de que "estem de catarsi". Vàrem sol·licitar la confiança de la ciutadania per a tirar endavant un projecte, uns valors, per resoldre problemes. Podem tenir apreciacions diferents de si ho estem fent prou bé o de què cal canviar, però la paràlisi no és una opció.

4. Certament, transformar la realitat en aliança amb PSC i ERC és força complicat. Sense l'aliança no és complicat, és impossible. La mobilització social és necessària, però les mesures de canvi profund s'han de tirar endavant formant majories no només d'activistes, sinó del conjunt de ciutadans, i això passa per l'acció parlamentària.

5. Com tampoc estic d'acord en desitjar una Iniciativa de "majories i minories", de corrents interns, vaja. La lògica de corrents interns no afavoreix el debat, l'encasella. I no fa aflorir la realitat, la tapa. T'ho diu algú que en els darrers anys ha estat dedicat a una organització amb una forta dinàmica de corrents. Jo puc estar a favor del sí a la constitució europea i de la gestió de la sequera, o a l'inrevés: quin és el meu corrent? Quan ens consolidem com a corrent, cristalitzem una determinada majoria/minoria conformada en un debat concret però que es perpetuarà gràcies als lligams de lleialtat, emocionals, al sentit de pertinença al corrent, als greuges patits/percebuts... fins i tot quan el context converteixi la controvèrsia en obsoleta.

6. Els "sobiranistes" no han rebut, tot i ser els únics que reclamen obertament quota a la direcció(!), són als que més facilment es pot contentar: una sectorial/grup d'afinitat i un parell de llocs a la Permanent, i tots contents. O potser no, potser els aprenents de bruixot no han estudiat prou bé les experiències dels companys d'ERC sobre corrents crítics induïts des de la direcció.

7. Respecte el trotskisme... sincerament veure-hi un aire nou i ja no diguem una opció democràtica de base només es sosté sobre l'amnèsia selectiva.

8. Ah sí, Osona Roja, la resposta: en primer lloc tothom pot demanar col·lectivament el sí, el no, el vot blanc... no és un debat de què es pot fer, si no de què és oportú. Crec que qui planteja la no viabilitat d'una direcció és oportú que plantegi una alternativa capaç de generar un major consens. Si no existeix aquesta alternativa, l'únic que plantegem és "la catarsi", i això ja ho he valorat. Però insisteixo és un debat d'oportunitas, el dret i la legitimitat són inqüestionables.

FINALMENT: perdoneu la insistència, però com més vegades em llegeixo els textos "crítics" menys motius veig per un debat tant agre. Realment, el mínim comú denominador entre tots ells i els documents de l'Assemblea és infinitament superior a les diferències (en continguts, formes i persones).

Apa, salut i debat, que estem d'assemblea

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

francament, si els del manifest hem optat per no votar el saura és per coherència amb una visió que tenim no massa positiva dels darrers anys.

en el cas de la cacera de bruixes no anava per un comentari, més aviat per una estigmatizació latent, potser no és la millor expressió la de "cacera", tot i que més que bruixes tenim "aprenents de bruixot".

el tema dels trotskistes, ja m'agradaria que tinguéssim uns quans seguidors d'aquest brillant comunista heterodox i revolucionari.

sobre la catarsi, tú dius que no cal, i jo penso que és el millor que pot passar, a menys que ja estigui bé això que respirem de ser una força com totes, dedicada a la vida electoral i a l'agenda que marca l'auca.

el minim comú denominador hauria de ser una esquerra transformadora en tots els sentits possibles del terme... ho som?

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Perdoneu que abusi d'intervencions, prometo moderar-me, però hi ha com a mínims dos qüestions plantejades per Tati que no puc evitar de comentar/indagar:

1. La famosa catarsi. Ja veig que no m'he explicat massa bé. Tota Assemblea té necessàriament dos característiques per no ser un simple circ: un punt de "catarsi", si voleu aquesta expressió, des del moment que parem un moment per valorar què estem fent, qui som i què hem de fer en el proper període. El segon element necessari és finalitzar amb un projecte fruit dels debats, amb un pla d'acció pel nou mandat. No em sembla malament que pugui haver-hi "catarsi" en una Assemblea Nacional (sense degradar-nos col·lectivament, a poder ser), el que em semblaria gravíssim és que la "catarsi" fos el resultat del procés, perque sense un pla d'acció i uns equips dirigents ens paralitzaríem i fallaríem a la nostra gent.

2. Ara una pregunta: quins són els elements del trotskisme que porten a fer-ne una valoració tant positiva i a pensar que estaria bé potenciar-los dins d'ICV?

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Amb tanta prevenció davant un hipotètic "buit de poder" i manca de "pla d'acció", esquivem la catarsi estimulant que ens convindria exercir per tornar a posar en solfa el projecte transformador que ens manca.
Un projecte que ha estat substituït per un model que ja s'apuntava i que ara és el que es porta a conformació. Un model de partit d'adherits, on els ahir militants passem a ser agents electorals (o de feminització, o del que sigui), on dediquem les nostres neurones a tenir el perfil assegurat dins del mercat de la postpolitica.

Signaria ara mateix una catàrsi prèvia o posterior a l'assemblea encara que en sortissim sense "pla d'acció" i sense "equips dirigents", de manera que ens interroguessim sobre el sentit de la política, de la militància i de tantes coses que l'agenda electoral ens impedeix plantejar.

Una profanació política en tota regla! sinó, quan? a quina hora? Però si tenim a la cantonada un altre cicle infinit d'eleccions, imatge, contenció, calcul i convenció.

sobre el trotskisme i ICV, no aniria tan lluny, sembla que tenim gent que simpatitza amb aquest clàssic. Ben mirat, de les múltiples i heterodoxes aportacions al pensament d'esquerres, el cas Trotski va aporta algunes coses dignes d'estudi i consideració, totes elles avalades per el cas d'un revolucionari que va combatir per pardida doble els totalitarismes, que va rebre dels dos bandols i que va destinar molts esforços al combat contra les desviacions burocràtiques i les limitacions del socialisme "en un sol país"... tot allò de la revolució permanent no deixa de ser -amb la traducció necessària espai/temps- una reflexió de referència per "el moviment real que aboleix l'estat de coses present"... Sense entrar en consideracions esquemàtiques o d'altra mena, els clàssics són els clàssics. Tenim molt d'aprendre.

Anònim ha dit...

veo que el camarada Querol nos ha salido modosito, cosa que no evita un abrazote desde las entrañas del precarietado vallesano.

Anònim ha dit...

Encara m'en faig creus. Amic Oriol, realment et creus que la dicotomia democràcia-economia social? Realment consideres que ser anti-capitalisme, és erroni en un partit progressista d'esquerres?

Permetem, revivint un clàssis, no pas una mòmia, perquè d'algún lloc venim. Si això també és memòria història, marc teòric, coneixement i sabiduria, l'esquerra que es forma i que fuig dels personalismes si...
Et proposo l'exerici que cerquis a internet el text DE TEXTOS DE GRUNDISSE, del segle passat i escrit pel jove Marx. Treu els contextos històrics... quans paral·lelismes troves amb les conseqüències perverses d'aquest sistema "moral", d'economia social, que tu planteges?

Bé, si encara no ho has vist clar, et proposo un altre LAS VENAS ABIERTAS DE AMÉRICA LATINA d'Eduardo Galeano... Encara t'agrada aquest sistema pervers?

Bé, un tercer, per això de que només et passo clàssics i obres de fora: Políticas de Bienestas, de Martínez Pisón... va per a que no siguis mandrós ves al darrer capítol. Entens el que vol dir lluita social, entens el que vol dir avenços en polítiques d'igualtat.. entens que hi ha llocs dels món on no es pot ni parlar de Benestar ni economía social perquè MAI, MAI, MAI han existit?

Amic Oriol, no vull pas donar-te cap llicó, només donar-te elements per a que reflexionis..

I per cert, encara et creus el "cuento del Aladino", potser no saps qui es Al Gore? Potser que llegeixis una mica, si això de mòmies del passat, i sabras una mica més.

Apa salut, i una mica més de cultura.

Jordi

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Bé, darrera reflexió.

En relació a la "catarsi", no hi dono més voltes. Crec que ja hem posat sobre la taula tots els arguments i continuar per aquí ens faria entrar en bucle. Em limito a desitjar que ICV com a col·lectiu no sortim de l'Assemblea "de manera que ens interroguessim sobre el sentit de la política, de la militància i de tantes coses que l'agenda electoral ens impedeix plantejar", ben segur no em sembla que aquesta fos la demanda que la gent que ahir va sortir a la mani pel futur de la indústria ens reclamaria. I jo aquí ho deixo.

En relació a Trotski, i sense voler tampoc aprofundir gaire en un debat "friki" que s'allunyaria del sentit d'aquest bloc: senzillament, company Tati, crec que n'has donat una lectura molt amable. Certament el vell Bronstein va ser perseguit tant pel tsarisme com per l'stalinisme, has oblidat mencionar això sí, que ell mateix va pràcticar i defensar la privació de llibertat, la tortura i l'assassinat dels enemics polítics (sovint militants del seu propi partit), així com la creació de la policia política, va ser el creador de la figura del comissari polític, va defensar la negació de la llibertat de premsa. També es va oposar a la finalització de la participació a la Guerra Mundial, en la que Rússia no hi tenia res a fer i que estava costant la vida de centenars de milers de treballadors i treballadores russos. Stalin no es pot entendre sense els fonaments de l'autoritarisme, la manca de llibertats dels afiliats, l'ús de la violència contra adversaris i contra aquells que discrepaven i una cultura política absolutament jeràrquica. No va ser Stalin qui va introduir aquests fonaments podrits, senzillament els va aprofitar i portar a l'extrem. I el vell Trotski hi té molt a veure...

Sincerament, veure aquells que defensen el dret a la discrepància enarbolar la bandera de Trotski em resulta tant xocant com veure dofins amb banderes japoneses.

En fi, que ha estat un plaer i molt instructiva la conversa d'aquests dies. Espero que molts ens veiem a la Assemblea i tinguem ocasió de parlar sense mirar els monitors (si a algú no el saludo que no s'enfadi, és que no conec les cares de la majoria). Ja mirarem les esmenes, segur que hi sabrem trobar coincidències, tal i com hem fet en el bloc (més del que sembla a primer cop d'ull).

Una abraçada

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Querol, t'estas fent la pitxa un lio amb el trotskisme. aquí no es parla de tortski siní és per referir-lo en un marc més ampli d'aportacions teòriques més o menys clàssiques...
em temo que la deriva institucional del partit comença a mostrar els tics de sempre derivats del maniqueisme entre possibilisme i ruptura i s'apliquen tots els dogmes possibles.
Sembla que tens seriosos problemes amb trotski i que aprofites l'assemblea d'ICV per fer-lo passejar entre la resta de cadavers.

tema catarsi, jo crec que ICV està tan lluny de ser un referent de transformació que una saczejada aniria de perles...
em fa gràcia que diguis que el que toca ara és recolzar moviments com el del carrer d'aquests dies contra els efectes de la crisi...ho celebro... mentrestant el tripartit social-liberal es dedica a assumir Expedients, somriure la Kolplowitz, beneïr els capos de les Caixes, pilotejar el saló de la construcció i girar la vista quan el combat del carrer mostra altres registres.

Jo no vull una assemblea que ratifiqui la deriva institucional, que passi de puntetes damunt el cas Baltasar. que ens torni a replegar com a subalterns del montilla i del puigcercós i a no rectificar les politiques repressives d'interior damunt sectors que no són violents i que planten cara al caos neoliberal.

Ojalà no ens perdem en un altre "bucle", el que enllaça ICV amb les tonteries d'ERC i les politiques dures del PSC.

Algú apuntava una esquerra més militant. Jo estic per aquesta idea. De fet no em considero "adherit", reivindico l'orgull de la militància anticapitalista, de la companyonia elemental, de la jòia de viure socialment en un combat de valors i alternatives.
Faig el que puc, amb un ampli marge d'errades i encerts.

No cal reincidir en filotrotskismes i fobiotrotskismes....menys encara en els termes inedits que plantejes pel que fa a la relació entre Stalin i Tortski...que sona a fantasia siberiana.

Andrés Querol Muñoz ha dit...

Home Tati, no em pensava que t'ho prenguessis així. De totes maneres has encertat amb allò de "Sembla que tens seriosos problemes amb trotski i que aprofites l'assemblea d'ICV per fer-lo passejar entre la resta de cadavers": tens tota la raó, en certa ocasió en Bronstein em va aixecar una xicota menxevic amb la que festejàvem en el fred Sant Petesburg, i encara no l'he perdonat.

Aprofito per fer una darrera maldat "maniquea" (de bon rollet) a la que he posat per títol:

FANTASIA SIBERIANA

"el tema dels trotskistes, ja m'agradaria que tinguéssim uns quans seguidors d'aquest brillant comunista heterodox i revolucionari."
5 / novembre / 2008 03:21

"No cal reincidir en filotrotskismes i fobiotrotskismes...."
6 / novembre / 2008 14:55

"el cas Trotski va aporta algunes coses dignes d'estudi i consideració, totes elles avalades per el cas d'un revolucionari que va combatir per pardida doble els totalitarismes, que va rebre dels dos bandols i que va destinar molts esforços al combat contra les desviacions burocràtiques i les limitacions del socialisme "en un sol país"
5 / novembre / 2008 06:44

"aquí no es parla de tortski siní és per referir-lo en un marc més ampli d'aportacions teòriques més o menys clàssiques..."
6 / novembre / 2008 14:55

"Querol, t'estas fent la pitxa un lio amb el trotskisme".
6 / novembre / 2008 14:55

* * *

Començo a entendre el tema de la catarsi...

Dono per suposat que el missatge serà llegit amb el mateix bon humor que ha estat escrit, sense més intenció que cloure el debat amb una declaració iocandi causa.

En, fi deixem el tema Trotski tal i com va deixar-lo el militant més famós de la història del PSUC.

Ens veiem a l'assemblea!
(allà si voleu us explico lo de la noieta menxevic)

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Company Querol, francament no m'he agafat malament res del que has escrit i menys encara la teva Fantasia Siberiana que, conyes a banda, mostra un excel·lent treball de camp digne del millor aparell del PCUS a la recerca del trotskisme amb l'art del "recorta y pega". Posat's a riure, estic de molt bon humor -només els grans escriptors poden transmetre l'estat anímic de qui escriu i possiblement, en el meu cas, no es nota- . Ara que ja has decobert la trama trotskista, em toca dir que segueixo convençut de que rebutjar la candidatura del Saura no ha d'implicar necessàriament presentar alternatives. A mi em pregunten si el voto, o si voto en blanc o si vot NO, i automàticament procedeixo a triar la papereta que més m'agrada. Tot i la magnitud de la derrota que m'espera.
Jo votaré en contra de l'informe Saura i possiblement del document estratègic, només faltaria, i no ho faré ni en nom de Trotski ni en nom de la teva menxevica. Vull deixar testimoni de la meva dissidència en un partit que està enquistat en la politica electoralista.
La teva ironia em proporciona benestar i em reconforta, de debó, m'agrada un debat inusual i divertit.
Per cert, què et sembla el control dels mossos d'esquadra als participants dels campaments de joves revolucionaris de la IV Internacional a Besalú el passat agost? ummm... pura rutina, oi?
segueix amb el "recorta y pega" que els propers que et trobaras seran els maoïstes, els situacionistes i els seguidors de Toni Negri -haberlos, haylos-