ECOSOCIALISME?

PER UNA INICIATIVA VERDA I ROJA, SOCIOPOLÍTICA, DE CARRER I DE GOVERN

Els cicles electorals anteriors formen part d'una agenda determinada per plaços, codis i declaracions. Els cicles socials funcionen per fluxes. El camp obert de la sociopolítica és un espai de producció de subjectivitat, de discurs, de pràctica intensiva, un espai de xarxes, un àmbit d'hegemonia cultural i d'intercanvi. La proposta ecosocialista ha de trencar l'esquema estricte de partit, sense obviar-lo, i projectar el seu significat cultural: el socialisme del segle XXI és ecosocialista, no en sentit de partit, -més enllà-, en la dimensió universal d'un moviment de canvi de societat. La fallida de molts discursos d'emancipació lligats a la forma-partit i a la forma-estat, precedeix a una proposta de cultura política emergent. L'ecosocialisme lliga socialisme i existència, territori i economia. Un partit ecosocialista ha de generar discurs i entorn. ICV ha de sumar roig i verd. ICV ha d'obrir el radi polític en els estrats de la societat dispersa. Cercar nous subjectes, confluïr amb el "que es mou". Els resultats electorals han de ser un test del nivell d'arrelament. Les agendes polítiques han d'incloure la segmentació del que és "social". Els codis, la semiòtica i la capacitat discursiva del partit que volem han de viure dins d'aquest nou curs. L'agenda electoral és tècnica, l'agenda política és la font de les aplicacions tècniques. Sense sociopolitica no hi ha política. ICV ha de sumar més, obrir portes a la síntesi roja i verda. Internacionalment ens cal aplicar un relat correlatiu. Els moviments per una altra globalització, la lluita pels drets civils o els accents d'una nova cultura que emergeix de les singularitats, poden ajudar a descodificar el matrix de la política. Els referents es multipliquen: de la tradició històrica, del passat erroni o encertat, neix un camp de multiplicitat contradictòria que mena a una nova cultura política. ICV pot ser "part" i no "tot" d'aquest repte. Un peu al carrer i un altre al govern, un slogan encertat. Cal afegir-hi un cap despert a les propostes i reflexions més inverosímils, una certa recuperació de l'intelectual col·lectiu orgànic .
No podem estar a l'altra banda dels conflictes. Dins dels conflictes resideix l'explicació precisa del capitalisme concret. Ja no estem només davant d'un sistema econòmic. El capitalisme és ideologia d'alt voltatge. Les energies segueixen disperses i els camps d'acció oberts: el carrer de casa, el barri, la ciutat, el territori, les institucions, la representació, la concurrència electoral, la militància o el voluntariat. Les persones, els homes i dones del nostre partit, podem fer política, amb càrrec o sense, professionalment o altruisticament. No hem de comptar només el nombre de diputats, alcaldes i regidors (i els càrrecs derivats) que tenim o volem tenir, hem de saber valorar i potenciar els activistes socials, els generadors de discurs, la gent que rodeja el projecte, el nostre entorn exigent i inconformista. Depen de moltes coses. Parlem-ne.

Àngel Pagès, coalició d'esquerres de premià de mar (icv-euia-epm)