manifest de maig, l'espai de debat de l'anticapitalisme i de l'ecosocialisme.

Per contactar, contribuïr o adherir-se a aquest espai d'opinió ens podeu enviar un mail a verdiroig@hotmail.com

divendres, 19 d’octubre de 2007

Parlar de política, fer política

En tots els anys que he estat fent política y en les diverses responsabilitats que he anat tenint, sempre he pensat que calia donar una altra volta a la participació, sempre he pensat que calia obrir-la per tal de que fos més comprensible, més oberta.

Des dels 15 anys. sempre he pensat que la política havia de ser una activitat que tractés dels problemes dels ciutadans i no els dels polítics. Potser això és massa difícil, masses vegades els problemes dels polítics s'interposen als dels ciutadans i els problemes personals a les qüestions socials. Son fets, he de confessar, també m'han afectat a mi i contra els que cal lluitar.

Una política ecologista i d'esquerres a Catalunya, ha de tenir uns principis molt clars. En primer terme, no ha d'ignorar el tema nacional. Potser per la meva vinculació al mon catalanista, potser per la meva militància a l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerres (ENE) ja a ICV i abans a grups que es desprenien de l'arbre comú del m.l., amb propostes nacionalistes, sempre he pensat que hi havia un espai a l'esquerra, pel nacionalisme popular. Aquell que ha estat molt de temps, el nucli de les propostes de l'esquerra.

Una política ecologista i d'esquerres, que treballi tenint present, sempre, les propostes que es fan des de la sostenibilitat, que permeti parlat de DECREIXEMENT, de solidaritat entre els pobles i les persones. Que ho faci, de forma sincera i intentant arribar als destinataris del missatge: totes aquelles persones que creuen en l'esquerra i l'ecologisme a Catalunya.

Una política d'esquerres i ecologista, que s'oblidi de les enquestes i de tot allò que ens diuen que és políticament correcte. Segurament aquí he de reivindicar tot allò que hi ha en mi d'esquerrà (fins i tot l'esquerranisme físic) i actuar amb el cor (per cert, situat a l'esquerra). Els esquerrans, diuen, dominem l'hemisferi dret del nostre cervell i alliberem l'hemisferi de l'esquerra. Fem el mateix en política.

Però sobretot, cal parlar més de política. Cal parlar més de tot allò que ens interessa a tots i totes. Sense embuts, sense condicionants

1 comentari:

Anònim ha dit...

M'ha resultat curiós que els dissenyadors d'aquest bloc hagin obviat el color lila. No sembla políticament correcte. Més que res perquè el col·lectiu feminista s'emprenyarà i la Maria ens renyarà.
La sensació que em dona el què aqui es diu és que estem parlant del sexe dels àngels, allunyant-nos del veritable problema d'ICV:haver passat de ser un partit municipalista a un partit EN el govern de la nació, no DE govern. El govern de la Generalitat és socialista, la política que fa el govern és socialista i nosaltres hi som, un mal necessari, res més. Si amb en Salvador ho teniem difícil amb el Francesc la grisor és absoluta.
Ens hem institucionalitzat, aquest és el veritable problema, i això comporta molta maquinària política de gestió i poca ideologia. La cúpula s'allunya cada cop més de les agrupacions, cada cop hi ha més estructura a sostenir i "quatre matats" com nosaltres que no copsen "el paper tan important que té ICV" bla, bla, bla, no els hi desmuntarem la foto.
El que es diu aqui està molt bé, llarg, com sempre ens passa que no sabem sintetitzar, i així només ens llegeixen els convençuts, però no arriba en lloc, no arriba a qui ha d'arribar, aquells tenen les rengles d'ICV. Només si assumim la possibilitat de ser una corrent organitzada dintre del partit, amb totes les conseqüències, la nostra veu tindrà algun pes, sinó debatrem llaaargues parrafades però no incidirem. Com està clar que no ens deixaran o no volem aquest foro servirà per dir-nos entre nosaltres el què ja sabem, que ja està bé començar a parlar de política, però res més. Res no canviarà. Ja s'ocuparan uns quants de que no camvii.