manifest de maig, l'espai de debat de l'anticapitalisme i de l'ecosocialisme.

Per contactar, contribuïr o adherir-se a aquest espai d'opinió ens podeu enviar un mail a verdiroig@hotmail.com

divendres, 19 d’octubre de 2007

Hem de reaccionar, cal posar al dia els conceptes d’esquerres

Assistim des de fa uns anys a diferents elements i discursos que abonen la teoria del distanciament entre món polític i societat. Evidentment cal tenir en compte que aquest distanciament té implicacions a les dues bandes i que essent autocrítics hem d’observar que una societat desmotivada, tranqui-la i poc mobilitzada on impera d’individualisme i poc bregada en la defensa dels valors en el dia a dia, no volem amb aquestes frases obviar la capacitat de reacció de la societat em moments traumàtics.


Però al mateix temps, des de la nostra militància política volem assumir que la principal responsabilitat en aquest distanciament és dels partits polítics i dels polítics en generals, aquest han de ser el motor de mobilització, capaços de motivar i atraure a la gent per la gestió d’allò que és públic, per poder fer i transformar el nostre entorn.

Fa temps que constatem la poca participació o implicació de la gent en els espais de debat polític, en les campanyes de mobilització, en els espais de generació de propostes de transformació, o en les votacions (moment de màxima expressió de la participació democràtica i política).

Aquest divorci pot estar suposat per diversos motius, dels quals en volem destacar alguns tot i que ens podríem estendre en d’altres que no tenen que ser menys determinants pel fet de no estar en les següents línies:

Els partits polítics s’han transformat en organitzacions de captar vots, s’ha perdut els referents ideològics i debilitat els debats polítics posant en primer terme l’objectiu d’obtenir els millors resultats electorals.

Els polítics han posat al centre del debat elements identitaris o de la pròpia gestió del sistema que no per ser necessaris són rellevants o d’espacial interès per a la mal anomenada gent del carrer. Fent que la pràctica política i els missatges que reben els ciutadans i ciutadanes estigui allunyada dels problemes reals que viuen, o que en d’altres casos les solucions al “problemes reals” de la gent arribin massa tard.

Els sistemes organitzatius dels partits polítics, d’accés a les organitzacions, de participació i d’accés als espais de poder del propi partit recorden massa cops el sistema burocrata del funcionariat, arribant per tant a una endogàmia selectiva que molts de cops fa que aquells que triomfin siguin molts de cops els que han après a sobreviure i no els que poden ser més capaços de governar.

Des dels partits polítics, en la seva lluita per accedir a espais de poder i en el seu interès per guanyar eleccions, han polítitzat diversos sectors com el judicial o el massmedia atiant guerres furibundes i atacs verbals entre partits, persones o sectors socials. Fent que l’activitat política sigui vista masses vegades com un pati de col·legi.

La por dels partits polítics per a noves formes de participació o d’activitat política que troben el seu espai d’expansió i transmissió en els nous mitjans (internet, mobil,...) però que alhora són de difícil control des de les organitzacions polítiques i per tant imprevisibles i indirigibles.

Les esquerres "realment existents", les seves idees, les seves tradicions, les seves propostes, els seus dilemes, els seus fracassos, estem i estan al bellmig de l'erm, de la devastació pura i dura. Fins i tot podem fer-ne ironia, masoquisme o preocupació. Darrerament, la clau irònica combinada amb la preocupativa, em resulta satisfactòria.

Proposem modestament una refundació de la política. Corren temps de "refundació del catalanisme", de referèndums extenuants de cara al 2014, temps d'auca en estat efervescent. Corren temps, doncs, per contraprogramar i posar al dia milers de conceptes, milers de propostes, milers d'interrogants. En definitiva: què coi té que veure el relat de l'auca político-mediàtica amb el significat substancial del capitalisme de cada dia?

Creiem que Iniciativa podria ser una eina que impulses aquesta nova forma d’entendre política, mantenint un peu a la societat per esdevenir motor, i alhora impregnar-se, del debat polític i un peu en les institucions per fer realitat aquests debats, per transformar la nostra societat.

Però al mateix temps assistim amb preocupació a una deriva del nostre partit cap a models tradicionals de partits polítics que no podem ni volem compartir. Cada cop més ICV assumeix com a propis els tics i vicis que ens allunyen dels nostres veïns i veïnes i que han generat el divorci entre els partits polítics i la resta de la societat.

Observem com ICV fa propostes polítiques que a la practica difereixen poc de les que podrien fer altres partits polítics, o fa una oposició poc ferma a actuacions que xoquen frontalment amb els principis ideològics que hauríem d’impulsar sense dilacions (MATs, Bracons, PITC, 4rt Cinturò o desdoblament de la C-32 en son algun exemple)

Ens preocupa que els debats que impulsem a la societat, o dels quals som coopartíceps amb la resta de les organitzacions polítiques, solen estar massa allunyats de les necessitats socials dels catalans i les catalanes.

Ens sobta veure’ns en una organització que funciona especialment en els moments de campanyes electoral o polítiques, però que té clars i greus problemes, reconeguts per tots, de comunicació i debat entre les organitzacions de base, la direcció nacional i els actors de govern.

No volem trencar organitzacions, no pretenem cap poder, només ens mou la voluntat de transformar el nostre partit en aquella eina de transformació social indispensable. Esperem amb la nostra acció generar una veu que faci reflexionar i mobilitzar la gent d’Iniciativa i la persones d’esquerres en general, dit d'una altra manera: O ens posicionem, les esquerres personals-polítiques-socials davant de la mare dels ous, o girem full.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

que ningú esperi d'aquest blog una batalleta per el poder o un rifirafe mediàtic. Ben al contrari, des de la nostra lleialtat al projecte d'ICV, a l'esperit de la coalició amb EUiA, i al sentit estratègic del concepte d'ecosocialisme, volem un debat ideològic sense apriorismes electorals, un debat de substància, un debat al servei del sentit sociopolític de l'esquerra transformadora "que volem ser", i que encara hem de demostrar del tot.

Anònim ha dit...

Si volem un debat ideològic de substància i parlar de l'esquerra transformadora és imprescindible incorporar el fil violeta. Si no, no demostrarem res nou.

Anònim ha dit...

Us llegeixo amb interès des de Barcelona, però veig que fa temps que no actualitzeu. Endvant, no defalliu. Sou molt necessaris i la última esperança que ICV sigui un partit diferent, una alternativa de debò.

Lluís ha dit...

Qualsevol moment pot ésser el principi d'un canvi. Si no s'aprofita l'oportunitat, perpetuem la manera de fer fins a aquest moment.
Assumir la cartera d'Interior i no fer-nos responsables alhora dels serveis socials i l'educació no té sentit més enllà de la constatació de la capacitat de fer les coses com fins ara han fet d'altres, però amb un estil propi (maduresa política?).
Acceptar l'execució de projectes contraris a l'ideari polític per responsabilitat de govern tampoc té sentit, més enllà de constatar que sabem fer les coses igual que els altres (maduresa política?).
I tot això on ens porta? Fàcil, a una pèrdua de la identitat i de la il·lusió.
Acceptar el sacrifici d'un gestor de la mida d'en Milà encara és més greu, això és directament traició maduresa política?).
Pels que vivim a l'esquerra, ja no ens queda massa opcions que no sigui dir les coses pel seu nom.
Vivim, temps de canvis, com qualsevol altra època. Malauradament, però, aquests canvis són aparents i, així, no es transforma la societat.
Ens ho creiem o no ens ho creiem, aquesta és la qüestió.
Ànim!