manifest de maig, l'espai de debat de l'anticapitalisme i de l'ecosocialisme.

Per contactar, contribuïr o adherir-se a aquest espai d'opinió ens podeu enviar un mail a verdiroig@hotmail.com

dilluns, 5 d’abril de 2010

Anticapitalisme i ecosocialisme. Des de baix i a l'esquerra.














La qüestió estratègica, punt de partida bàsic per a una pràctica política realment transformadora, passa per les decisions polítiques que l'esquerra ha de prendre davant el present del capitalisme, en la disjuntiva entre la dificultat de gestionar allò que en el fons cal abolir o en l'adopció d'un discurs i unes pràctiques de transició i avenç anticapitalista orientades a canviar el món de base.
És necessari, doncs, demarcar el camp de l'estratègia. Es tracta de fixar un projecte des de la seva autonomia i independència i en relació al relat i al sistema dominant en el seu conjunt. No limitar l'acció política a una diferenciació discursiva i a un seguit de desencontres esquerra-dreta sobre visions de la democràcia institucional o entorn de temàtiques que polaritzen opinions però que no incideixen en el debat de fons sobre el capitalisme i les seves formes de dominació.

Assistim a un reagrupament de l'esquerra post-comunista i social-ecologista amb diversos formats. Mentres l'esquerra de matriu comunista o eurocomunista es debat entre els principis i les coalicions instrumentals (cas alemany, cas espanyol), la socialdemocràcia, desplaçada definitivament al centre social-liberal, experimenta nous àmbits d'influència en la resposta des del "sistema" als reptes climàtics. El cas dels Verds alemanys (socialdemòcrates en les politiques i de gran ambigüitat en el discurs dreta/esquerra) és paradigmatic i, més proper encara, el podem observar en el cas de Catalunya (ICV) on el binomi ecologia/socialisme conforma una nova opció reformista sense reformes que es complementa de manera subalterna amb la socialdemocràcia convencional. Aquest darrer cas es reafirma constatant la participació per dues vegades en els governs del PSC: Assumpció general de les polítiques social-liberals del govern, votar contra els transgènics al parlament per assumir a posteriori tot el paquet agrícola del govern, gesticular davant la LEC i encaixar el resultat amb l'aplicació corresponsable que requereix un govern unit i, a grans trets,el mateix aplicat al conjunt de l'acció de govern (disciplina i Entesa,
obliga) i en la implementació de mesures amb el segell ecològic desprovistes de l'enfoc d'una ideologia antagonista de signe ecosocialista i d'inspiració crítica amb el model dominant i la seva base capitalista.

La referència "verda" desvinculada de la crítica sistèmica pren un relleu especial i afegeix una visió més a la cultura del capitalisme verd entre la familia dels partits verds europeus (dels quals ICV n'és part activa). En aquest sentit és significativa la caracterització de l'experiència francesa d'Europe Ecologie. A l'estat francès, Europe Ecologie apareix com el centre de la nova reestructuració de l'espai de l'esquerra gestionària. La coalició dirigida per l'ex-revolucionari Daniel Cohn-Bendit, s'ha convertit el el buc insignia del neo-ecologisme capitalista i la font de màxima inspiració dels verds de l'estat espanyol. No és gratuït l'adjectiu de capitalisme verd aplicat a la familia dels verds europeus
. El mateix Cohn-Bendit, davant les evidències destructives del
canvi climàtic ho va escriure ben clar l'any 1998 a "Un deseo en política" (La Découverte):

“Lo que la izquierda debe hacer valer hoy, es que esta evolución tiene aspectos destructivos, ya que la producción amenaza con destruir el planeta. Hacer esta demostración no es fácil, pero se puede hacer en el mismo nombre de la economía de mercado, ya que estoy a favor del capitalismo y la economía de mercado."

Sobren comentaris. És la qüestió estratègica. És allò que iniciava aquest article. És, lamentablement, la guia d'acció del nou capitalisme verd instal·lat en el discurs de l'esquerra gestionària. Més lamentable, però, és el disseny d'estratègies i aliances d'esquerra entorn d'aquest discurs, d'aquest projecte i d'aquesta nova versió de la socialdemocràcia més convencional. Unes aliances per les quals aposten les direccions d'IU i d'EUiA, justament ara, justament en temps de crisi capitalista. En temps de grans necessitats de demarcació, acumulació de forces i construcció de projectes alternatius i independents del relat del capital.

Quan més apreta la crisi sistèmica, més ineludible esdevé actuar des de baix, des de les lluites, des de les resistències. És necessària la construcció permanent d'una xarxa anticapitalista que s'expressi al carrer, als moviments socials, als sindicats, a les ciutats i a les comarques. L'anticapitalisme social i polític ha de fer un pas més i ocupar més espais de combat i de resistència. Amb una demarcació estratègica diferenciada del capital i no subordinada a les aliances convencionals de la política superestructural, fins i tot la participació dels/les anticapitalistes en el camp electoral pot ser una forma més d'estendre un projecte de canvi social que, en primera instància i fonamentalment haurà de sorgir des de baix.

Tallar amb les derives governamentals, les subalternitats amb el món de la política professional i el marqueting verd i politicament correcte, són arguments de pes a l'hora de donar suport actiu i militant a una opció anticapitalista diferenciada del possible i vinculada a un projecte d'acció transversal, al carrer, als moviments socials, a les lluites i que entengui les concurrències electorals com una part i no com un tot de la política d'esquerres lligada a un projecte revolucionari en el sentit més universal del terme i en consonància amb els temps que corren.

Àngel Pagès. Premià de Mar

Toni Guirao. Mataró

ex-adherits d'ICV. Militants de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

Júlia Morell. Barcelona

ex-adherida a Joves d'Esquerra Verda i militant de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

Teresa Navarro. Premià de Mar

ex-membre de la Coalició d'Esquerres de Premià de Mar (ICV-EUiA-EPM) i militant de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

4 comentaris:

Al/GIRONA ha dit...

amics,

porto força temps pensant en els mateixos temes que esteu descrivint en aquest article.

La meva militància a ICV, reconec, és de baixa intensitat.

Tinc la sensació de que som com una mena d'empresa i que els militants som agents de vendes quan toca fer campanya.

No soc la persona més indicada per queixar-me. Estic ocm he dit força inactiu.

El que em pregunto és si aquesta inactivitat és fruit de no sabar que fer dins d'ICV o senzillament degut a que potser el tema està definit com heu escrit en el vostre article i aleshores el fotut és que anem curts de mires amb el tema de la ideologia.

No puc atrevir-me a fer el pas que heu fet els tres signants. Conec el Toni dels moviments del sahara i l'Àngel una mica de quan va parlar a la tribuna de l'assemblea nacional. La Julia suposo que és de les joves i arfa no hi caig.

Segueixo amb els dubtes i les poques ganes, només era per saludar la vostra reflexió i per dir sense massa autoritat moral per la meva escasa militància que ja està prou bé que en els temps del govern i de poder ser professionals com uns quans ho són, sortin militants fent-se preguntes i plantejant els dubtes o les noves idees que en la quotidianitat altres pensem i no acabem de reblar.

no sabia que el Dani el Roig fos tant convers al capitalisme, sabia que era heretge del 68 i que flirtejava amb la premsa rosa, però el que sembla és que funciona com un empresari de les noves tecnologies verdes.

Us animo i qui sap, ara no soc la persona indicada per queixar-me, però estic decebut i això dels transgenics em fa basarda, només per això un partit de color verd ha de deixar aquest mal govern.

no puc buidar més el pap.

una salutació des de Girona.

Joana ha dit...

estic molt convençuda que ICV m'ha decebut i admiro que gent com valtros os mulleu.
m'agradaria tenir la valentia vostra

joan vilassar ha dit...

que és la coalició d'esquerres de premià?

Anònim ha dit...

Jo tampoc m'atrevia...he anat a les llistes d'IC-EuiA molts anys, després m'ho mirava de lluny i algunes coses no m'agradaven però tornava a votar fins que va passar el cas de la Núria Pórtules. Casualitats van fer que conegués a tota la seva família i no em podia creure el que va passar, ni les declaracions de'n Joan Boada -la Núria era una terrorista perillosa. Després de tres anys de lluita, presó i sota la duresa de la llei antiterrorista ha quedat Absolta, encara espero que algú rectifiqui. Ara sí que ho he deixat i aquesta opció hem sembla honesta i coherent, i des de baix en temps de tant de trepa a sou.