manifest de maig, l'espai de debat de l'anticapitalisme i de l'ecosocialisme.

Per contactar, contribuïr o adherir-se a aquest espai d'opinió ens podeu enviar un mail a verdiroig@hotmail.com

dilluns, 1 de març de 2010

UNA VEU ANTICAPITALISTA (A DEBAT)


Obrim debat: davant les properes eleccions al parlament de Catalunya, les opcions de l'esquerra a debat: ICV-EUiA, RG-EA, CUP, etc... (s'admeten materials de cada grup).




Necessitem una veu anticapitalista

La situació política catalana està marcada pel triple impacte dels estralls de la crisi econòmica, i social, els escàndols de corrupció i el fracàs del reforma estatutària, amb un Estatut sense credibilitat i amenaçat per la sentència del Tribunal Constitucional.

Els tancaments d’empreses i els EROs es mutipliquen, front la passivitat del govern d’Entesa. Les polítiques de sortida de la crisi busquen que la paguem tots i totes i aprofundeixen l’actual model econòmic, i les seves bases de destrucció social i ecològica. El model de creixement basat en l’especulació immobiliària, la destrucció ambiental, els baixos salaris i l’endeutament s’ha ensorrat irremediablement. Ens deixa un panorama de desolació, esquitxat d’escàndols de corrupció, que estan estretament lligats amb la lògica del neoliberalisme.

Impulsar les convergències i les resistències des de baix

Front als intents que la crisi la paguin els i les treballadores i no els seus reponsables és necessari organitzar una resposta social amb criteris unitaris, buscant la convergència entre els diversos sectors colpejats per la crisi i les diferents lluites, per evitar que aquestes quedin aïllades. La traducció del malestar front la crisi en resistència social està sent difícil, tot i que, aquí i allà, van sorgint lluites però, encara, limitades.

L’èxit del recent Fòrum Social Català mostra que, malgrat les dificultats, hi ha un potencial de lluita real i que, per sota, alguna cosa es mou. El repte que tenim és passar de les convergències simbòliques expressades en els Fòrums en convergències reals, afavorint l’articulació de les mobilitzacions i la seva solidaritat recíproca. Les iniciatives durant la presidència espanyola de la Unió Europea haurien de servir per afavorir la confluència entre campanyes i mobilitzacions i crear espais de trobada, en paral.lel a l’organització de les mobilitzacions des de baix, barri a barri, centre de treball a centre de treball.

Reforçar els moviments socials, les lluites, i reconstruir el teixit social, als barris, centres de treball i centres d’estudi, és la base i el punt de partida, per a poder reconstruir una nova esquerra i per aturar les polítiques neoliberals i els intents de donar una sortida pro-capitalista a la crisi.

Una alternativa anticapitalista a Catalunya

Però amb la resistència social no n’hi ha prou. És necessari també construir una alternativa anticapitalista, ecologista, feminista i internacionalista, en el terreny polític, que no deixi la representació política en mans dels partits que avui la monopolitzen. L’esquerra catalana té el repte d’avançar cap a la configuració d’una alternativa pel conjunt de Catalunya, que ofereixi un projecte d’esquerres lligat als moviments i a les lluites socials. L’esquerra governant s’ha mostrat totalment inservible com a instrument de defensa de la millora de les condicions de vida dels i les treballadores i de preservació del mediambient. S’ha mostrat com una esquerra totalment sotmesa als dictats i als interessos empresarials. Urgeix fer aparèixer un referent alternatiu i engrescador front la crisi, que ja ha esdevingut irreversible, de la representació política tradicional.

No existeixen fórmules màgiques per a l’articulació d’una nova alternativa anticapitalista a Catalunya. Les confluències entre els diferents sectors organitzats han de ser fruit, no d’acords en fred i artificials des de dalt, sinó conseqüència d’un treball previ en comú i de la verificació d’acords suficients, en el terreny programàtic i de pràctica quotidiana, i del forjament de confiances mútues i del reconeixement de la pròpia pluralitat de l’esquerra combativa i de l’especificitat dels diferents projectes existents. Un nou projecte anticapitalista, més enllà de les confluències dels sectors organitzats, té el gran repte d’atraure i ser atractiu per amplis sectors dels activistes socials, veïnals i sindicals, avui no organitzats políticament.

Entre tots i totes, tenim el repte de comprovar si això és possible i anar forjant un camí comú per part dels i les que estem convençudes que cal canviar el món de base.

Una candidatura anticapitalista a les properes eleccions al Parlament

Amb aquesta perspectiva, des de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista volem treballar per impulsar una candidatura anticapitalista per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Les eleccions són un moment més en les passes a donar per construir una alternativa anticapitalista i un terreny a disputar a l’esquerra institucionalitzada supeditada als interessos empresarials. No són ni l’únic terreny ni tan sols el més important, però no podem permetre que aquells que monopolitzen la representació política i electoral ho segueixin fent. Després de dues legislatures de govern tripartit, que ha demostrat el fracàs de l’esquerra governant per fer polítiques de transformació social, no podem quedar-nos de braços creuats. No ens podem resignar. El fracàs del tripartit només fa que preparar el retorn de la dreta al poder.

Moltes persones d’esquerres, davant l’inexistència d’una alternativa sòlida, encara segueixen donant suport, sense convicció i de mala gana, als partits tradicionals de l’esquerra o, simplement, segueixen optant per l’abstenció resginada i crítica. Es tracta de donar passos per anar trencant amb el dilema de votar instrumentalment pel mal menor o quedar-se en l’abstenció escèptica o resignada, oferint una alternativa anticapitalista a l’esquerra gestionària. Recolzar el mal menor és sovint el camí més ràpid que porta al mal major.

Necessitem una candidatura anticapitalista a les properes eleccions al Parlament de Catalunya que desafii a l’esquerra avui encara hegemònica, subalterna a les polítiques social-liberals, i als límits del marc constitucional vigent i de la fracassada reforma estatutària. Per avançar en aquesta direcció des de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista ens dirigirem als diferents sectors de l’esquerra combativa catalana per plantejar la necessitat d’una candidatura anticapitalista el més sòlida posible i estudiar les vies per a dur-la a terme.

Amb aquest propòsit, ens dirigirem a aquelles organitzacions que avui formen part encara d’EUiA, com ara el PSUC-Viu, però que han mantingut posicions crítiques respecte al rol subaltern d’aquesta formació i que tenen un compromís amb les lluites socials.

Igualment, considerem important articular una discussió amb l’Esquerra Independentista i explorar vies de col.laboració en aquest terreny i les possibilitats de posar en peus una candidatura per a les properes eleccions al Parlament, sobre la base d’una orientació anticapitalista i de ruptura amb l’actual ordre constitucional, i com a resultat de confluències reals en les lluites.

També volem prosseguir la discussió amb organitzacions de l’esquerra anticapitalista com En Lluita i altres, plantejant-los la necessitat de impulsar una candidatura a les eleccions catalanes.

En aquest camí, esperem comptar també amb les voluntats i suport de més militants desencantats dels partits tradicionals, com ICV, que es vagin decantant cap a la construcció d’una alternativa anticapitalista, així com d’activistes de moviments socials que comparteixin la necessitat de construir nous referents polítics, però que avui per avui no estan políticament organitzats. Per a nosaltres, la incorporació d’amplis sectors d’activistes socials, sindicals i veïnals a la construcció d’una alternativa anticapitalista és un element estratègic de primer ordre.

Impulsar una candidatura anticapitalista, ecologista, feminista i internacionalista, a les pròximes eleccions catalanes no serà un camí fácil. El fracàs de l’esquerra gestionaria i l’impacte de la crisi, però, exigeix que des de l’esquerra combativa donem passos endavant i no ens quedem de braços creuats.

Necesitem una veu anticapitalista al Parlament de Catalunya i ens hem de posar en marxa per construir-la

20 comentaris:

días de unidad y tripartito ha dit...

lo que faltaba, eramos pocos y parió la burra, pues va a ser que no y lo digo en voz bien alta:
VIVA INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS y VIVA LA UNIDAD DE LA IZQUIERDA EN UN NUEVO TRIPARTITO.

y, como no, FUERA JUGUETES ANTICAPITALOQUESEA

Maxi ha dit...

Collons Tati. En principi, aquest blog era per els militants de ICV que desitjàvem una ICV més propera als moviments socials, a l'esquerra social. Denunciàvem la deriva excessivament institucionalista de ICV, i reclamàvem que és tornes a mirar aquells companys i companyes, aquelles lluites que anaven quedant arraconades en el camí, per la velocitat i les necessitats que fer govern ens imposava. En conclusió, una ICV més propera a les seves bases, amb uns idearis marcats per principis anticapitalistes, socialistes, feministes i ecologistes.

Jo ara, com molts altres, ja no milito a ICV (els holligans estaran contents). Vaig entendre que determinades idees eren més fàcils portar-les a la pràctica, envoltat de gent que penses més o menys com jo (o com a principi, tingués objectius similars) i vaig acabar per donar el salt amb els "revolucionaris" de la Coalició. Ara estic a EUiA, treballant des de la positivitat i no com a un etern crític. Tot i això, continuo compartint anàlisis i diagnòstics dels que expresses en aquests article (amb els seus matisos), però no comparteixo les seves conclusions. No comparteixo, que des de la esquerra política no s'hagi fet res (això es perillosament proper al missatge de la dreta institucional, social i econòmica); en tot cas no hem fet prou, o ens hem deixat portar per la por a ser els causants d'una trencadissa de govern que facilites el retorn dels Mas i Duran, amb tota la Patronal i les seves fundacions, associacions i resta de mitjans i recursos per fer les triperies que vulguin de forma totalment impune. Últimament fa mooolta fred en els centres de treball i a les barriades.

No tinc cap problema de continuar vinculat a Manifest de Maig, si aquest té (i en el seu moment hi tenia) esperit d'anar més enllà de les fronteres físiques de ICV, per intentar ser una plataforma (espai de treball) de l'esquerra transformadora social i política d'aquest país, i mirar així de generar els ponts necessaris per tal de "construir" quelcom és més necessari que mai: Un espai únic de bases anticapitalistes a Catalunya. O com a mínim, un espai manufacturer de consciencia i hegemonia de valors transformadors i alternatius als actuals. No puc compartir per això, que facis us d'aquest espai com a altaveu de "Esquerra Anticapitalista-Revolta Global", promovent aquesta hegemonia al voltant, no de la Coalició política i social de EUiA-ICV, sinó de "Esquerra Anticapitalista". Aquest article Tati, és el que presenta aquesta formació com a presentació i explicació de les causes per que volen concorre a les eleccions al Parlament (de forma absolutament legitima), en el seu blog.

Per tant Tati, m'agradaria definir que és Manifest de Maig, per poder participar amb claredat en els debats que és generin.

Salut i revolta.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

pots penjar el text que vulguis, company, això és una tribuna oberta, fins i tot als grups coaligats amb ICV. faltaria més.
ànims.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Maxi. L'ESQUERRA GESTIONÀRIA HA FET COSES POSITIVES I COSES NEGATIVES, i sobretot ha traicionat les aspiracions de molts anys de lluita subsumida al PSC. Ha fet el pitjor que es pot fer: professionalitzar-se i justificar el més injustificable amb les seves LEC, Bolonya, mossos, ere's, transgenics, israel, burocracies participatives, informes, transvassaments, pactes d'infrastructures, estatut descafeinat, memòria històrica partidista entorn de un sol tipus d'antifranquisme, clientelisme cultural, propaganda massiva, represió, control...
com hauria fet la dreta. Una esquerra que governa amb el PSC i amb els interesos que representa aquest partit social-liberal vinculat a les èlits del poder econòmic del país. Una mala experiència política que cal combatir amb resistències, ruptures i menys formulacions aparatistes com les que acostumen a propugnar les burocràcies sindicals i polítiques.
Elogiem la politica profana i profanem el temple del possible!

J de O ha dit...

Pero no nos vayamos a creer que ICV es de izquierdas, sería como la leche

garabato En Lucha ha dit...

y no veas con EUIA, los compañeros de viajes de ICV y del departamento de interior, no se les ve en las movidas desde hace lustros

Paco ha dit...

EUIA es el "corre-ve-y-dile" de los chicos de Saura y gobiernan en el tripartito como los otros a rebufo de Montilla aplicando su politica de residuos, transgénicos, Bolonia, la LEC, los garrotazos de los MOSSOS, el plan de carreteras y lo que caiga con tal de mantener una silla en la mesa del parlament, una silla en el grupo parlamentario y un vacío increible en las luchas

Enric ha dit...

sempre he cregut que la revolucio la fa la gent...per tant amb els vostres sectarismes no es farà mai apa continue enganxant cartells que només llegiu vosaltres i mai farem res de bo. salut.

Toni Perico ha dit...

Estoy un poquito harto de que haya gente se erija en el papel de santisima Inquisición diciendo quién es de izquierdas de verdad y quien NO.

Estoy un poquito harto de que se diga que en las movidas no estamos, l@s que siempre estamos (o os pensais que somos miles en las movidas...¡¡¡pero si siempre somos l@s mism@s y encima cabread@s entre nosotr@s!!! ).

Para que se entere algún indocumentado (no porque no tenga DNI precisamente)¿me puede decir en que movida NO hemos estado la gente de EUIA?

Contra Bolonia (estuvimos), recibiendo palos de los Mossos (estuvimos recibiendo tambien), y mucha gente NO hemos compartido cosas que ha hecho este gobierno (y hemos compartido otras que SI ha hecho)...

Lo que pasa es que hay mucho anarquista de salón que luego acaban como Ramoncin, dandonos lecciones "eticas" a todo el mundo.

Si quereis borrarme de ser de izquierda borrarme,pero seguiré pensando lo mismo y con los mismos valores.

PD para Maxi: perdón el tono (no por tí precisamente), pero es que estoy un poco harto de la gente que pone etiquetas alegremente, pensando que ICV o EUIA es peor que el PP o CIU, y encima dicen ser de izquierdas. Se han cometido errores, pero tengamos un poquito de objetividad, por favor.

J. DE BADALONA psuc.viu ha dit...

ICV / EUiA no son como el PP o CIU , falaría más.
lo que está por ver es que ambos puedan ofrecer alguna cosa de izquierdas desde el gobierno de Montilla. Eso ya está definido en el pacto neoliberal del tinell y practicado hasta la saciedad desde ese gobierno empresarial con Huguer, Castells y otros neoliberales acompaádos de la izquierda de salón y marqueting de Saura.
EUIA podría ser un buen revulsivo y plantarse ante Montilla y Saura.
Alguna esperanza queda en EUIA, especialmente en la gente del PSUC Viu y los independientes no sometidos al rigor aparatista y profesional del PCC.

EUIA tiene la llave, algunos empujamos desde su interior para romper con Saura y Herrera y liberar EUIA del mundo liberal que nos aprisiona con Montilla, Carod y Saura-Herrera.

Yo defiendo esa EUIA que soñamos y que el PCC y su gente nos ha robado.

El PSUC Viu es la otra llave dentro de EUIA, para avanzar por la izquierda y romper necesariamente con ICV y su ecologismo de postal.

Mi apuesta es por unir EUIA, Revolta Global, En Lluita, etc... en un frente de izquierdas anticapitalista fuera del tripartito y fuera de ICV.

Es mi esperanza, no me extraña nada que ahora otra izquierda más radical se postule para organizar lo que los dirigentes de EUIA nos están escamoteando.

El PSUC Viu tiene y tenemos mucho que decir.

EUIA se está fusionando con un partido muy raro de signo socialdemocrata y verde de marca como ICV.


ESTOY CON EUIA PERO POR LA IZQUIERDA Y FUERA DE ICV.

Li.T. P S U C V i u a TONI PERICU ha dit...

amic Pericu,

no m'estranya que et pensis que està EUIA al carrer, em penso que des que tú estas al despatx les coses corren d'una altra manera a can EUIA. Càrrecs, càrrecs i direccions generals, meses del parlament i de remolc amb el xollo d'ICV que ens uneix a l PSC i a ERC.

Ja em diras, Pericu, ja em diras si per aquest viatge haviem de fer aquest camí, remolcats per Saura, per Herrera i per la dreta ecologista de Cohn Bendit, quin pal, no?

i em preguntaras que hi faig encara a EUIA?
I et diré, pericu, que des del PSUC Viu intento cremar el darrer cartutx per convencer la penya de que la coalició amb ICV és una trista manera de destrossar el projecte comunista.

El PSUC Viu també tenim problemes com passa arreu on arriba la influència dels nanos del Saura i el seu disseny de politics professionals.

Pericu, pericu, tú saps com jo que EUIA amb la marca d'ICV no podem anar pel carrer dels moviments socials, al FSCat hi vaig anar i qualsevol grup indepe o trosko ens passaven la mà per la cara de la pena que fot de veure la mala imatge que ens estem guanyant per culpa de mantenir aquesta coalició impresentable amb el Saura i el Herrera.

Ho saps, pericu, ho saps de tantes assemblees perdudes, de tantes Mirallesades i ziga zagues renunciant a canvi de càrrecs.

a vegades el despatx de cadascú és com els arbres que no deixen veure el bosc.

Pericu que això sona massa familiar, potser que deixem de preocupar.nos de les propostes dels companys de Revolta Global i que ens fixem amb les nostres misèries i amb la pèrdua de principis dels que encara som d'esquerres i estem atrapats en una empresa politica professional que es diu ICV-EUiA.

Pericu, això sin que em preocupa, i el PSUC Viu, i nosaltres i tots els anys que portem sense avançar politiques d'esquerres dins de EUiA.

Pericu, anem de capa caiguda. Com el Real Madrid.

Anònim ha dit...

El PSUC-Viu? El mateix PSUC viu del qual la majoria de quadres estan amb la majoria d'EUiA?

Ho sento company, però alguns sembla que estigueu al monte.

bolivarià psuquero ha dit...

sortirà a la llum la trifulca de CAYO LARA amb GUILLOT?

ICV vol fer un partit com el dels ecologistes francesos amb molta imatge i cotxes electrics i poca lluita.

Cayo Lara ja ha dit que no està per muntatges ecologisites al marge d'IU.

el PSUC viu no estem per guillots i em pregunto quan ha de durar aquest ball amb ICV?

Si els trosquistes han marxat serà per alguna cosa potser que ens vol amagar la propaganda d'ICV.

I EN EL PSUC viu molts ja estem cansats de fotre el paperot davant dels d'ICV mentres aquests estan contra la revolució cubana, contra Chavez i en favor del seu Obama

Verd i roig ha dit...

no és feina d'aquest blog entrar en les demandes del PSUC-Viu però la tribuna està oberta i ja va bé que la gent d'ICV, de Revolta Global, d'EUiA, del PCC o del mateix PSUC-Viu puguin contrastar idees per diferents que puguin ser.

Ho veig i no ho crec i vull UNITAT ha dit...

ara ja veig el que passa aqui. els del PSUC Viu estan sempre contra els del PCC els del PCC estan copant EUIA i els barallen per càrrecs i els d'ICV fem les coses d'una altra manera més creïble com demostra el bon treball de memòria democratica, de residus o de participació i la bona imatge de Herrera. I torno al tema del PSUC Viu que ara festeja amb el trosquisme ultrabrutal de Revolta Anticapitalista rememorant els fets de maig? o què? I em pregunto si la dreta no riu. Per molt que sigui dificil només hi ha una alternativa i es diu tripartit i molta responsabilitat davant la crisi. EUIA no pot estar lligada a la ultra politica de l'Escofe, en Luccheti o els anguites de torn mesclats amb els deixebles del trosquisme i de l'anarquisme o amb els seguidors de Enric Durán i el CRISI.

l'esquerra està madura i peti qui peti està destinada a ser govern i fer un tercer tripartit amb rigor, moderació en el sentit més responsable de la paraula i la mà estesa als sindicats.

i també estaria bé oblidar per sempre els crits dels anticapitalistes que no accepten les normes bàsiques de la democràcia paralementària i les mitjes tintes de PSUC Viu que mesclats amb lluites amb el PCC fan inevitable la inestabilitats d'EUIA que per cert tambñe te un nucli irreductible de trosquistes del POR apunt de tralla per no perdre el pistó del càrrec a canvi de no remenar les ferides dels temps en que estalinistes del PSUC i Ppumistes anaven a la grenya i a cops de fusell com si la memòria no fos viva i ara per miracle els uneix en un cargocraci que depen del pacte amb ICV. Quin pati amb tants grups que es manifesten odi i que van en el mateix barco i no parlem dels omplecarrers que no volen sotida a una esquerra d'avui.

Maxi ha dit...

Bé, torno a entrar en el debat; si de les exposicions per part de no pocs, podem dir debat... jo preferiria dir que aquí tothom tira a matar i pocs fan una reflexió més enllà del descrèdit dels no alienats amb la seva ideologia o el seu partit.

Primer de tot, no acceptar per part de cap holligan (dels diferents colors), lliçons de moral. Cadascú té la que té, i en tot cas és qüestió de rebatre o enfrontar les postures, des de el debat d'idees.

Sembla, per part dels que volen (volem) defensar postures de defensa d'una societat superadora del sistema Capitalista, que la disputa estigui més en la tàctica que en l'estratègia a seguir. En principi, crec que tots els que ens definim com "Anticapitalistes" o Marxistes o simplement Socialistes, realitzem una radiografia similar sobre el sistema de Capital que patim, i com entenem aquest com el gran causant de les principals desigualtats de la societat actual; la construcció d'un sistema social classista, es basa en l'explotació dels "desposseïts" (per ser poètic) per els "propietaris" dels recursos i dels medis de producció, en benefici d'aquest últims. Això per ser planer i potser massa simplista.

La qüestió, potser radica més en el com canviem aquesta realitat. O sigui, no en la anàlisis dels objectius finals (societat on les persones no siguin explotades per persones, i on puguem racionalitzar els excessos que un model productiu en continua expansió necessita, tant des de una visió social com mediambiental). Si no, en com fem des de el coneixement de la realitat actual, les passes necessàries per tal de afrontar amb un mínim d'èxit les nostres pretencions. O sigui, dit d'una altre forma, com generem les condicions subjectives per tal de fer que la societat actual prengui consciència de la absoluta necessitat del canvi social i polític, que molts creiem tant urgent.

Personalment, no crec que la divisió de les esquerres en mil i un partits diferents, ens porti a res. Es per això, que des de el reconeixement de la necessitat certa dels partits, com a motors i laboratoris d'idees, i com a "avantguarda" organitzada dels grups i moviments socials que afronten lluites emancipadores; crec, que la mediació política institucional, és té que relegar a coalicions o plataformes que puguin sumar. Això traduït és EUiA (com a moviment polític i social), i també si el programa polític és prou consensuat entre tots dos, en la coalició EUiA-ICV (tot i que en no poques ocasions, és fa dificil). Aquí, indicar que crec que tal i com en el seu últim congrés el PCC va dir, és fa més necessari que mai unificar les forces comunistes del nostre país, i pel mateix principi, obrir EUiA a altres organitzacions polítiques de l'espectre anticapitalista de Catalunya.

No crec que estem en disposicions de generar cap altre escenari on les esquerres d'aquest país, puguin tenir forces suficients per afrontar de forma suficient i independent, a la dreta política i social. O sumem o ens enfonsem.

A partir d'aquest anàlisis, podem engegar totes les argumentacions, crítiques "constructives", reivindicacions ideològiques que vulguem, però o fem massa social que ens doni suport, o ens limitarem a cridar amb el dret moral de conèixer que la raó per un mon més just, esta del nostre costat.

Salut companys

P.D per Toni Pericu: Tranki Toni, no m'he sentit en cap moment ofès.

esquerra verda ha dit...

EUIA és aigua passada i és una olla de grills on el foc creuat entre psuc i pcc deixa la coalició en un pu sense forat,. cal ser valents i abandonar el comunisme fracassar i ser ecologistes d'esquerra verda i no pas dogmatics del passat.Maxi t'equivoques molt com els de revolta. ICV és més adequada al present.

poz ha dit...

mal rotllo respiren els estalinistes reciclats de color verd

Oscar ha dit...

Si EUiA es aigua pasada que feu pactant amb ells, no recordeu quans diputats veu treure per separat? no creus que sense iu-euia el vostre ilustre eurodiputat s'hauria quedat a casa com li va passar al guti? com li ha anat a iniciativa a valencia? o l'experiment del mendiluce a madrit? sou uns clasistes sense cap tipus de visio global. Apa salut.

jg sota el Montseny ha dit...

es pot aguantar una coalició entre grups que no s'aguanten uns als altres?

o passa com a CiU que s'odïen fraternalment per poder mantenir l'espai que els fa poderosos?

si parles amb un militant d'Unió, aquest maleeix al convergent i a l'inrevés.

passa exactament entre un d'ICV i un d'EUiA.

i passa entre un de la base de cada partit i els seus dirigents.

i passa entre un del PCC i un del PSUC-Viu

aquesta coalició és un pont sobre aigues turbulentes.