manifest de maig, l'espai de debat de l'anticapitalisme i de l'ecosocialisme.

Per contactar, contribuïr o adherir-se a aquest espai d'opinió ens podeu enviar un mail a verdiroig@hotmail.com

diumenge, 24 d’agost del 2008

ASSEMBLEA GENERAL DEL MANIFEST DE MAIG A CARDEDEU: 17-9-08


MANIFEST DE MAIG.
ASSEMBLEA GENERAL.
CARDEDEU 17 DE SETEMBRE.
SALA DE COLUMNES
-AJUNTAMENT DE CARDEDEU-

A LES 19.30 HORES


Partit de govern o partit de lluita?
Les dues coses? Com i quan? Resultats electorals que pujen i baixen. Aliances socials o aliances polítiques? Quines aliances? Estem allunyats de l'entorn social? Interior pesa i ofereix ambivalències: es milloren aspectes de drets civils i també es persegueixen moviments d'esquerres; un "estiu especial" per Revolta Global. L'espectacle del finançament: S'acaba amb una tradició unitària d'ICV -des dels temps del PSUC-? Com reconstruïr un entorn polític i social que s'allunya d'aquest partit? I el cas Baltasar? Canvis a la direcció o canvis polítics? O les dues coses? Enfortir arreu la Coalició amb EUiA i les EPM? I tant...i fer-la més gran i que superi el marc electoral! Feminització, diferència i igualtat.
Internacionalisme "partidari" o internacionalisme sociopolític? O, també, les dues coses? Professionalització, individualisme, companyonia, militància i altres modalitats de participació política. Moviment obrer, precaris, immigrats, aturats... Assemblea Nacional de novembre: Participar i canviar les coses. Agenda roja: Una vegada més, la crisi del sistema, que exigeix respostes al carrer. El nom de la cosa: El sistema capitalista. Un partit de lluita i de govern! O una cosa o l'altre? O la més difícil? Les dues? Ecosocialisme: Etiqueta electoral o socialisme del segle XXI?
Fem debat, fem xarxa. El pensament i l'acció.

El Manifest de Maig es suma als debats

de l'Assemblea Nacional d'ICV.
Per una ICV
alternativa,
sociopolítica i
inconformista.



75 comentaris:

Anònim ha dit...

voleu convertir ICV en un partit d'extrema esquerra ?

Anònim ha dit...

per fer tot això possible SAURA DIMISSIÓ ja l'ha fet prou grossa amb el finançament i amb el departament d'interior, no creieu?

Anònim ha dit...

i no us deixeu dir segons quines coses, companys, aquest que signa "go" té arguments una mica dretosos i no cal ser tontets per entendre que el que es diu no es cosa d'extrems, només senzillament de ser d'esquerres.

Anònim ha dit...

Calen canvis profunds a ICV, han iniciat un viatje al costat del PSC i això mai ha sigut bo. Cal retornar a les essències, el que la militància demanem.

Amb el tàndem Saura -Guillot passem de ser un partit transformador a un partir assalariat, i que a més adorm.

Canvi ja!

Anònim ha dit...

la crisi i la tardor calenta necessiten la ICV que abans molestava, una ICV amb EUIA, una ICV que toqui carrer, amb uns dirigents trempats i escalfats, uns liders i unes lidereses que connectin vibracions a la penya...això d'ara no és un partit, és una oficina que fot pena i jo no vull seguir pagant mensualitats per mantenir dirigents que no en saben, que treballen per el PSC, que riuen les seves gracietes i que ens estan posant en un cristu de confusions cada dia del sant món.
Quina mena d'operació cirurgica ha de menester ICV.
sI US SEmbla m'ofereixo per esbrinar la maquinària per dins?

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

bé, una curiosa i original proposta, senyor Frankenstein.
Si es vol posar a la feina, vostè mateix, però no s'oblidi de comunicar-nos els resultats de la seva recerca.
Una nota enginyosa, la seva, enmig del desconcert estival.

Anònim ha dit...

si sou d'extrema esquerra perquè no us fiqueu en un altre lloc i deixeu de presionar als dirigents electes? què voleu fer? convertit ICV en un partit antisistema? anticapitalista? anti anti anti?

visca ICV i visca Saura, Herrera i el govern d'esquerres !

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

personalment ja m'agradaria que la referència per passar a l'acció fos el capitalisme i el cos a cos amb les estructures que el fan omnipresent...si això és ser d'extrema esquerra, doncs, benvingut sigui l'adjectiu. Em temo, però, que l'extremisme real i actiu és el del mateix capitalisme que -per més complicacions- funciona com un autòmata i recrea permanenment els seus mecanismes d'autorepresentació. La màquina funciona sola i només que la política li faciliti la pista encara pot mostrar les seves infinites capacitats de reinvenció. Ja que estem desorientats, potser hauriem d'afinar en la ditinció entre "política" i el que és "polític" per trobar i ajustar les coordenades d'una esquerra que es diu transformadora. Em temo, però, que hem acabat pensant i normalitzant un pensament i una acció que enten "la política" en termes "poc polítics" i que la roda complementària que dóna oxigen al capitalisme funciona amb la nostra aportació com a partit "de política" (auca, professionalitat, imatge corporativa, slogan i sondeig) i no pas com a partit "polític" (valors, principis, militància, sociopolítica, cultura i participació en una cosa "historicament" sensata).

Això és extrema esquerra ?
No ho sé.

En podriem parlar una mica a fons.

Roger Solé Galofré ha dit...

Actualment penso que en política ja no existeixen ni les dretes ni les esquerres, l´única política que es fa és a favorir al capitalisme. Quantes mesures s´han pres per ajudar a la classe treballadora davant la crisis que tenim a sobre? Si defensar els drets dels treballadors, que som la majoria, per davant de la patronal que sembla ser son els que ens tenen que treure d´aquest forat, vol dir convertir-se amb un partit d´extrema esquerra, jo m´apunto.
No tenim cap polític en aquests moments on jo i gran part dels treballadors ens sentim identificats però si molt allunyats.
La gent prefereix votar al PSC ja que sembla que ICV sigui part del seu aparell. NECESSITEM CANVIS i tal i com està el pati, CANVIS RADICALS.

Àngel Mondéjar ha dit...

Go i mala espina, ja sabeu a quin partit esteu o simpatitzeu,l’ esquerra ecologista -light

Esteu tranquils que l’assemblea ja arribarà i o posarà tot al seu lloc.

Al sr. Saura espero tingui temps per preparar-la perquè entre tanta reunió de govern, i altres, no se com o tindrà per poder crear un nou equip, que a la vegada sigui capas de engrescar a la ciutadania, i a la militància, tant amics com adherits, ja que part de l’equip que te ara no serveixen ni per fer de bombers a les agrupacions.

No crec que pugui estar concentrat amb les tasques que tindria que fer, per sumar i comptar amb el meu vot i d’altres.
Per poder continuar sent el meu president, es molt important que sapiguem quins canvis farà, que opina de les aportacions que farem des del manifest de maig i d’altres moviments que poden aportar molt a la coal•lició ICV-EUA-EPM arreu de Catalunya.

Jo demanaria a tothom que ens mullem, per poder demostrar a la gent que nosaltres tenim un altre tarannà a l’hora de fer política i que molts que cobrem 800 euros perdem diners en lloc de cobrar de la politica.

Salut
República-federalisme
i mes ICV

Anònim ha dit...

en comptes d'agraïr l'esforç de la direcció per frenar la dreta i per convertit ICV en el partit seriós i de govern que ara som, el que proposeu és carregar contra la direcció per fer que ICV sigui un partit petit, testimonial, de pancarta i de crits. Jo defenso Saura. Defenso Saura per la dedicació demostrada que hauria de ser un exemple a seguir per les noves generacions de l'ecosocialisme. Estic segur que la societat vol politics seriosos i els que recolzen ICV volen un partit que moderi els errors dels altres i que faci d'equilibrador com estem fent. El nostre projecte va amunt perquè està dirigit per un equip que no especula de la politica i fa que el govern rutlli. La nostra politica de temes laborals és moderada perquè no podem llençar coloms i amagar la mà. Estem sovint temptats de ser de carrer i ara el que hem de fer és gestionar responsablement la crisi econòmica per evitar que les classes mitjes, els treballadors de fabrica i les noves professions no hagin de pagar els plats. També hem d'implementar mesures de xoc raonables per ajudar els que pateixen el treball precari. Però hem de saber que el creixement econòmic i la producció també són coses nostres i no les podem ignorar. Més que estar contraris al capitalisme hem de fer que aquest sigui el més suportable possible i que no es basi en les insolidaritats. Ecologia? s'ha de ser ecologista en el sentit culte del terme evitant fonamentalismes. Autogovern? si cal hem d'anar plegats tots per evitar el centralisme. Memòria històrica: compte amb abusar d'una visió unilateral, es pot reconciliar la societat i mantenir la memòria sabent que els dos bandols cometeren errors. Sostenibilitat? ICV s'ha de caracteritzar per plasmar pactes amb els sectors empresarials que podem atreure a les nostres idees de modernització de la producció.
Totes aquestes complicacions ens exigeixen un partit moderat de formes, centrat en el vocabulari, d'esquerres i ecologista, unitari amb els sindicats i els sectors productius, democratic i defensor del dret i dels deure. Immigració? respectar-la i ajudar-la sense fer barra lliure com fa l'esquerra radical amb els papers per a tots, una irresponsabilitat.
Governar la dificultat i saber empassar els limits quan les coses ho reclamen. Avui hem de consolidar el partit com el tenim, amb retocs a la direcció i no sabotejar la línia del company Joan Saura.
Hem avançat, mireu la llista d'encerts:
PARTIT, més organitzat, més variat, més jove, amb estil modern i feminitzat.
GOVERN, bones polítiques d'habitatge, 80 km hora antipolució, memorial democratic, austeritat en relació a CIU.
POLITICA, gràcies a la bona prospecció del camp politic, estem creixent lentament però amunt i tenim capacitat de decidir coses. Encara que ens ataquin crec que Joan Saura ha estat molt eficaç en el finançament i el pacte assolit ens situa al capdavant de la politica catalana.
ASSEMBLEA NACIONAL. Esperem que es ratifiqui el que anem fent, amb retocs necessaris però fets amb prudència, Ara som un partit molt organitzat, cada dia tenim més gent que s'acosta malgrat les adversitats i són rebuts correctament. ICV és un partit innovador que fa politica de nou signe i aquest valor ens distingeix molt. Voleu recular? Tenim un moment politic molt bo i el partit va donant respostes adequades a cada mala situació i ens situem al capdavant de la defensa de les classes populars i de la societat civil. Moderant conceptes com ecologia, socialisme, democràcia o identitat, el que fem és dónar credibilitat a la politica d'ICV.

Voleu que tornen a l'abisme del dogmatisme?
Es el que es despren quan es llegeix que si capitalisme que si sistema que si marxisme...

ICV partit operatiu, partit modernitzat, partit cohesionat i dinàmic. Propostes a treballar:

OPERATIU, vol dir que actua amb eficàcia davant dels reptes i que té instruments administratius i comunicadors per fer-ho. Millorem-los justament per on hem començat encertadament.

COHESIONAT, No podem tenir families enfrontades i la cohesió funciona mesurant les critiques i consultant-nos uns als altres i fent servir canals establerts i cada volta més perfeccionats: nova web, nova grafica de TREBALL, el nou format de Nous Horitzons.

DINÀMIC: partit pragmàtic i modern amb diàleg intern i extern. S'està fent, s'ofereix una imatge correcte que podem encar fer millor. Tenim una "bona marca" i la podem encara millorar també. El dinamisme es nota quan oferim imatge representativa dels temps que vivim, fins i tot estèticament, amb dirigents joves i veterans que no mostren la mala imatge dels politics encartonats de dretes. Tenim una imatge informal i dinàmica que ens ajuda a connectar, però hauriem de apretar més en aquest sentit.

Sóm idees que no veig en el vostre manifest i que beneficien el projecte politic, en canvi això de desenterrar el capitalisme i tornar als marxismes em fa una mica de basarda.

Tant de bo podem continuar amb aquest equip dirigent amb Saura, Guillot, la Camats, els joves Ortiz, Herrera o Romeva i els que treballen dia a dia per portar alternatives a les institucions com Bosch o Boada. I per acabar, un tema espinós, el tema del company Cesc Baltasar. Va cometre errors, va anar molt condicionat per les presions del moment, va dir que no dimitiria i que rectificaria, celebro que hagi fet autocritica i que hagi restituit els vincles amb la nova cultura de l'aigua. Tot i les molt afamades errades que cal reconeixer i que a tots ens afecten.

Ara mans a la feina i fem una assemblea RESPONSABLE i no fem passes endarrera, som un partit que viu un moment historic.

Anònim ha dit...

Pere, qui perds els orígens per la identitat. I ICV sembla ser que no té clar d'on ve. No ve pas del PSC, sinó del PSUC. I el PSUC no era dogmàtic i transformador, i responsable? No t'enrecordes d'en Guti com a Conseller? Que no era pas responsable i transformador?

El que dius que ICV està cohesionat, és participat i tenim gent jove... bé, no t'ho creus ni tu. T'has donat una volta per les organitzacions?
ICV no és el carrer Ciutat; el carrer ciutat només mira per la gestió al Govern de la Generalitat.
I si tant correctament ho ha fet Saura, com és que com a militant d'ICV m'haig d'assabentar per la premsa de tots els temes del meu partit? Això funciona? Això és radicalitat democràtica?
La moderació en les formes...així ens va.

De totes maneres espero pode conversar amb tu a l'Assemblea i poder-ho discutir, com sempre.

Salut.

Jordi

Anònim ha dit...

Segons sembla i diuen els periodistes més ben informats d’aquesta petita i mísera part del món –que treballen en aquest diari, no cal dir-ho–, el govern en ple i en bloc es va “desentendre” ahir del pacte que havien subscrit el conseller Joan Saura –que, segons sembla, en forma part– i María Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta de l’executiu espanyol de costums semblants als d’un insecte femella. Molt bé. No en caldria una altra. Si el govern ahir hagués fet seu el pacte de la fam de Saura, el PSC hauria d’haver tirat avant amb Iniciativa i sense Esquerra.

Els números no quadren. A més, a l’hàbil president Montilla li ve rodó que Saura li hagi fet sol la feina bruta. Per tant, no seria aquesta la causa de l’estupefacció d’un observador amb dos dits de front. És ben lògic i previsible que ahir ningú rigués les gràcies al conseller d’Interior i no se sap ben bé quantes coses bé. La gran pregunta és per què hi va caure, al parany de Zapatero i de De la Vega, Saura. Rodríguez Zapatero ha envescat gradualment Pasqual Maragall, Josep-Lluís Carod-Rovira, Artur Mas i José Montilla. Tots en van sortir cremats.

Crema catalana. El president espanyol ha enredat tot aquell que s’hi ha deixat. A Catalunya, doncs, havia enganyat fins ara tots els partits, tret d’Iniciativa. No per mèrits propis, sinó perquè no l’havia necessitada. Ara sí. Ara li calia el suport dels ecosocialistes –bovosocialistes, aviat– per estalviar-se el tràngol d’una compareixença parlamentària incòmoda i Saura i companyia l’hi han donat debades i amb tota l’experiència acumulada en contra. I encara se’n vanten! En què pensen aquests senyors? Benvinguts al club del lluç penjat.

penyabogarde ha dit...

jo posaria una nota d'humor dient que el Barça ja té una copa, el trofeu Joan Gamper i que ICV pot tenir moltes copes si renova la directiva, la junta, els compromisaris i la massa social...és a dir, de tot una mica i la resta virolles...vinguin al blog de la penya bogarde, humor ajuda a passar millor el que alguns ho passen magre.

Anònim ha dit...

RELLANÇAR ICV. OBJECTIU DEL CORRENT MANIFEST DE MAIG.

Un grup d'adherits i adherides d'ICV de les comarques del Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental i La Selva ens hem constituït en corrent d'opinió al sí del partit per tal de tractar diversos aspectes del projecte d'ICV que ens preocupen i que les volem aportar als debats de l'Assemblea Nacional que celebra el partit el proper novembre. Els orígens d'aquest posicionament no s'han de cercar en els coneguts episodis de la crisi de la sequera o a les polèmiques entorn del finançament autonòmic. Les raons d'una discrepància com la que mostrem són de diversa índole i els esmentats episodis, en tot cas, són exemples pràctics d'una manera de fer que cal canviar urgenment.
Constatem una situació paradoxal en la recepció que té ICV a la societat i entre el seu entorn més proper, tot i coincidint amb el període posterior a les darreres eleccions al parlament que donaren un excel·lent resultat a la nostra coalició. D'aleshores ençà, amb la participació en el segon govern tripartit, pensem que ICV ha entrat en una deriva institucional i en una subalternitat en relació al soci principal (psc) que comporta una limitació del nostre projecte i de l'assoliment d'objectius de referència (IV Cinturó, Bracons, MAT, gestió de la sequera al marge dels compromisos adquirits, actuacions del departament d'Interior contràries amb alguns col·lectius alternatius, etc,). Aquesta situació s'expressa amb una desafecció notable de la militància i del nostre entorn social envers les expectatives generades. La data objectiva dels mals resultats electorals a les darreres municipals i autonòmiques corrobora aquesta percepció de manera quantificable.
Des de la nostra experiència militant assistim a una pèrdua d'incidència i de referencial social que aboca el partit a una incapacitat per generar adhesions i suports. Les aliances estrictament governamentals marquen la pèrdua d'altres tipus de connexions que històricament, i no tan lluny, haviem assolit amb els moviment socials de base i amb els sectors d'opinió critics amb l'statu quo.
Toca reflexionar i assumir que el paper d'un partit d'esquerra que es vol transformadora o és inconformista i s'implica amb el seu entorn o, al contrari, es centra en el domini del que anomenem política clàssica. ICV ha de fer una elecció i una aposta clara per una via de compromís amb el seu entorn sociopolític, ha de reconsiderar certes etiquetes pròpies de la mercadotècnia electoral i recorrer el tram que uneix l'obra de govern, els programes i la representació amb les idees constitutives del que anomenem ecosocialisme. L' ecosocialisme, en aquest sentit, hauria de representar una opció lligada als corrents que aposten per el socialisme del segle XXI. Un projecte que ha de superar el marc restringit de les ofertes polítiques convencionals i que necessita d'una concurrència oberta de sectors que mostren un posicionament critic davant del curs actual del capitalisme.
En la línia de rellançar els objectius històrics d'ICV i d'una gran part de l'esquerra transformadora, necessitem un partit mobilitzador, que restituexi el sentit militant a partir de canvis substancials de discurs, de dirigents, d'organització i de formes de relació amb la societat.
Rellançar ICV és posicionar el partit davant del capitalisme, mobilitzar-se al costat "del que es mou", no cedir davant de les exigències de l'establishment i actuar amb personalitat pròpia a les institucions. Volem mpulsar projectes amplis d'esquerra alternativa social i política, que compartim amb EUIA i les EPM i, sobretot, ho hem de fer definint el terreny, el domini i la geografia del nostre combat.
Cal rellançar ICV, també, subvertint la retòrica estètica dels colors, i fent del verd i del roig uns referents de model social i cultural. No acceptem mutacions "de disseny" que porten del socialisme a l'ecologisme de manera fotogenica o propagandística. Estem per l'impuls d'agregacions i sumes de tradicions i innovacions, obrint més l'espai i acceptant que els agents de canvi social i els subjectes que l'han de protagonitzar marxen sovint per una pista del tot diferent de la que marca el territori de la política convencional i de les tàctiques i pràctiques electoralistes que resulten nefastes per el desenvolupament de la democràcia més elemental.
Més enllà de la mixtificació de la política, proposem un partit que treballi en allò que és realment "polític". ICV ha de superar aquestes derives. No podem mantenir ambigüitats o mirar cap a un altre costat quan els poderosos, l'establishment i les arrogàncies de socis i adversaris, apunten formes i polítiques que abans havien rebut la nostra ferma oposició .
Des de la nostra condició d'adherits, volem fer públic un estat d'opinió latent que anem detectant entre la base d'ICV i entre els sectors que fins fa poc ens han donat un suport significatiu i exigent. Aquest és el sentit del Manifest de Maig (verdiroig.blogspot.com) i l'assemblea nacional d'ICV pot ser una bona ocasió per parlar-ne sense prejudicis ni condicionants electorals.

JORDI MERINO I ÀNGEL PAGÈS
Adherits d'ICV i membres del corrent Manifest de Maig

Anònim ha dit...

Em sembla que us equivoqueu i que heu picat en les provocacions dels enemics d'icv i no sabeu que fer. ICV governa i això pica. ICV s'ha modernitzat i això pica. ICV ha crescut i això pica. ICV fa política i això pica. El que pica a l'adversari s'ha convertit en el que us pica a vosaltres que voleu convertit ICV en un partit del passat amb llenguatges superats i dogmes marxistes. El món ha canviat i la feina de l'esquerra és governar-lo per aprofondir la democràcia i tenir justicia social des de l'estat. Les barricades poden ser atractives per les pel·lícules. El drama és un altre i ICV ha de governar com ara i millorar les coses amb idees d'avui i no del segle XIX. Us podrieu apuntar al maoisme o a la cnt i seguir la politica des de la barrera mentres el govern es dedica a solucionar els problemes reals.
Saura mereix un suport gran i preparar un futur canvi amb joves que puguin agafar el seu testimoni. No podem fer el que dieu doncs seriem un moviment assembleari dedicat a criticar i prou, la politica actual necessita estructures modernes i superar la cultura d'anar contra tot sense més. Ens ha costat molt i ara som govern. ICV és govern i això és històric per nosaltres. Som govern. governem amb noves formes i amb la proximitat que CIU no tenia.

Anònim ha dit...

Després de l´estiu? Que…

Després del linxament mediàtic de Francesc Baltasar i superada la 'sequera' ' sobre la nostra activitat política, no podem eludir els problemes endèmics d'ICV.
Algunes agrupacions d'ICV, alguns militants en els seus blogs, han manifestat públicament una actitud crítica sobre el rumb d'ICV.
Crec que existeix un malestar, o critiques que han d'aflorar en debats interns. Per què eludim el debat en les agrupacions? Per què no es provoca aquests debats des dels nostres òrgans de direcció|?.

Crec que moltes voluntats, adherits, s'han apropat a ICV pel missatge ecologista principalment. Tots els partits polítics parlamentaris igualment assumeixen, amb nivells diferents, el missatge ecologista. Tots inclouen en els seus programes (en la pràctica és una altra cosa) la defensa del medi ambient i tots valoren aquesta lluita que equiparen a qualitat de vida.
En això ens hem de diferenciar, ja que qualitat de vida és sobretot, justícia social, accés en igualtat a tots els serveis universals en una societat democràtica. Mentre no es pugui accedir a un habitatge digne, mentre els que accedeixen a la primera ocupació insegura se'ls remuneri amb sous de misèria, mentre l'ocupació no es reguli amb unes mínimes garanties, ens serà difícil que arribi el nostre missatge. No podem eludir cap altra realitat, on assolim millors cotes de vots?.

Més realitats, és que al cinturó de l'àrea metropolità, hem perdut presència i credibilitat. Crec que si no aprofundim en debats interns, alguns d'adherits eludiran el debat que vagi mes enllà de la defensa del medi ambient ja que s'adonaran que aquesta no és la seva opció política, ja que la lluita per la justícia social els és aliena. El compromís ecològic no requereix major compromís polític, però les lluites socials requereixen major grau de compromís. La nostra militància debat amb facilitat temes ambientals, però eludeixen debatre sobre l'IPC, la inflació, els sous escombraries, les mobilitzacions pels convenis col·lectius, les vagues... Hem de recuperar la dialèctica, ' ja que de la discussió dels contraris sorgeix una proposta unificadora'.

Crec i estic convençut que d'altres, sobretot els que venim d'una tradició 'psuquera', estem incòmodes en ICV, ja que a la lluita ecologista, ens falta el debat social que sorgeix de la lluita de classes. Espero que no se'm convidi a deixar ICV, com en un altre cas, per discrepar. No sols no debatem, també excloem del nostre llenguatge col·loquial qualsevol tema referent als problemes de la classe treballadora. El nostre òrgan de premsa Treball, no recull aquests temes diaris. Hem d'esperar l'últim número 174, en portada, per cridar a la mobilització per la directiva europea de les 65 hores.
El nostre projecte polític ha de conciliar els 2grans eixos on ens hem compromés.

- La defensa mediambiental.

- La nostra presència i defensa de les classes desfavorides.

Segueixo convençut que l'economia és el detonador de les confrontacions socials sent irreconciliables els interessos entre les classes productores i les del capital. ICV es defineix com una proposta política d'esquerres i de progrés. Seguim amb voluntat de canviar la societat?.
Crec que ens hem de dotar d'un òrgan de premsa que denunciï i cridi a les defensa dels drets de les classes productores i els seus resultants, els pensionistes.
Crec que hem de potenciar la nostra presència activa en els sindicats de classe. Tinc observat que companys s'han allunyat de l´activitat política en ICV i bolquen tota la seva activitat en CC.OO. Els sindicats semblen organitzacions alienes al nostre projecte que sol·licitem per a una fotografia en moments electorals.
Crec beneficiós pel nostre projecte, des de la direcció canalitzar i dotar dels mitjans corresponents, als corrents d'opinió que desitgin organitzar-se. Per portar a la pràctica quotidiana, la praxis ens obliga a assolir un cert grau de coherència entre els nostres postulats i la practica a l'acció.
Crec que tenim un important potencial de companys/es que demostren la seva vàlua i experiència en la política municipalista. D'aquest potencial es nodreix els nostres actuals dirigents en ICV. Alguns dirigents són tan 'imprescindibles' ' que acumulen càrrecs oficials i orgànics. Malgrat les seves presències en òrgans|orgues públics, són desconeguts per al gran públic. Aquesta situació és inadmissible, l'acumulació de càrrecs, i s'ha de superar.
Salut i República,

José Vargas Fernández, militant en ICV de Vilassar de Mar

Verd i roig ha dit...

celebrem que el debat està prenent força i que aquest blog és un espai que pot fer de revulsiu. Ens mou la voluntat de resituar ICV en el marc d'una esquerra transformadora i que assoleixi un posicionament critic davant dels efectes del capitalisme, davant el descredit de la democràcia i que entengui la política des del vesant sociopolític, aprop de les lluites sectorials i generals per canviar de societat. Això sempre s'ha anomenat SOCIALISME i representa quelcom més que una etiqueta o una formulació electoral. ICV s'ha de plantar i anar de cara al gra. Fora del tripartit també hi ha vida. I aquest debat supera el marc de la immediatesa i el càlcul electoral.

Anònim ha dit...

micropolítica social, espai rera espai, actuar, denunciar i informar... per exemple:

L’empresa SIMON S.A. ha presentat un expedient de regulació d’ocupació que afecta a 80 treballadors, del total de 149 que treballen en el centre situat al carrer Sancho de Ávila de Barcelona.

Els treballadors estem totalment en desacord amb aquest expedient, per considerar que està provocat principalment per la externalització de la producció del centre, que es porta a terme des de fa un temps, amb l’objectiu de reduir costos en canvi de generar ocupació precària i salaris de misèria.

L’empresa vol aprofitar aquests moments de crisis del sector de la construcció, per a desfer-se d’una plantilla que, en la seva majoria, té una antiguitat d’entre 30 i 40 anys, i complir el seu objectiu de tancar els seus centres a Barcelona.

SIMON S.A. és una empresa que pertany a SIMON HOLDING, empresa catalana que s’està expandint per tot el món, deslocalitzant el treball dels seus centres a Catalunya i obrint altres en països com Xina, El Marroc, Polònia i Índia. Encara que els seus arguments són els d’obrir nous mercats, en realitat el seu únic objectiu és augmentar els seus beneficis, sense cap escrúpol, a costa de la sobreexplotació dels treballadors d’aquests països.

Anònim ha dit...

N'hi ha un que escriu més amunt això:

No podem fer el que dieu doncs seriem un moviment assembleari dedicat a criticar i prou, la politica actual necessita estructures modernes i superar la cultura d'anar contra tot sense més. Ens ha costat molt i ara som govern. ICV és govern i això és històric per nosaltres. Som govern. governem amb noves formes i amb la proximitat que CIU no tenia.

.....llegir això m'anima a dir tot el contrari del que escriu el company...

sembla un text autocomplaent i que parla d'un partit-empresa.

Anònim ha dit...

això pot acabar amb ICV fent mitings amb globus, serpentines i flors com fan tots els altres i amb més i més espectacle i més de tot allò que converteix la politica en una cosa més dels shows de cada dia. Dissenyar és una bona feina i una manera de presentar objectes, idees o discursos. Convertir el disseny en un a manera de fer basada en anar adequant el "look" als estudis de marqueting em sembla una xorrada. Abusant del disseny pel disseny, acabem fent slogans buits, colors llampants, somriures impostors, etc... està bé millorar les maneres de comunicar i assumir noves tecnologies i formes de comunicació, el que no està gens bé és utilitzar les tonteries de l'espectacle politic i fer mitings estupits i slogans embaucadors. La direcció d'ICV a vegades sembla que qualsevol mal moment es supera amb una bona inversió d'imatge i això s'ha notat en alguna jornada de formació amb tècnics d'empreses de publicitat politica que hem escoltar sense aturar-nos a veure com ens venen la moto de fer el que fan tots i avui tots els partits parlamentaris fan un cumul de tonteries que no vull que faci ICV. El problema és que la mediocritat i la manca d'entusiasme la poden insuflar amb una sobredosi de disseny per salvar la famosa imatge. Això és un supermercat politic o politiqueiro més aviat.
QUÈ EN PENSEU VOSALTRES D'AQUEST ASPECTE?

salutació i gràcies per aquesta plataforma

Verd i roig ha dit...

baltasar i companyia segueixen amb les seves bones intencions, ara torna L'ESPECTRE DEL SEGRE!!!!!

que si l`A.C.A. que si medi ambient, que si canviem el nom del transvassament


no només continua en el càrrec, a més torna a reincidir...

EL PAIS:

El proyecto de trasvasar agua del río Segre a las cuencas internas de Cataluña para abastecer al área metropolitana de Barcelona sigue vivo. El Departamento de Medio Ambiente, cuyo titular es el ecosocialista Francesc Baltasar, amagó con olvidar el plan una vez superada la fase de sequía, pero no lo hizo, simplemente lo pospuso y, eso sí, le buscó un nuevo nombre.

La noticia en otros webs

* webs en español
* en otros idiomas

"Centro de intercambio de derechos públicos de agua" es el nuevo nombre del trasvase

La Agencia Catalana del Agua ha bautizado al trasvase como "centro de intercambio de derecho público de agua". En definitiva, se trata de llevar agua del Segre al área metropolitana.

El primer anuncio lo hizo hace una semana en la Universitat Catalana de Prada Gabriel Borràs, responsable de la planificación de la Agencia Catalana del Agua, aunque en su comunicación el proyecto quedaba bastante difuso. Preguntado el Departamento de Medio Ambiente, no hubo problemas en reconocer que, efectivamente, el proyecto existe si bien "en un plazo no inmediato". Borràs, explicó un portavoz oficial, se encarga de trabajos de planificación a largo plazo, por lo que el asunto no va para el mes que viene ni para el otro. "Hablamos de un plazo que podría situarse en el horizonte del año 2025", dijo la misma fuente. "Se busca disponer de agua de la cuenca del Segre para las cuencas internas de Cataluña" de modo que se puedan "afrontar episodios de sequía", según una notificación escrita de la Agencia Catalana del Agua, cuyo máximo responsable es el también ecosocialista Manuel Hernández.

Anònim ha dit...

suposo que Francesc Pané i altres liders d'icv de les terres de Lleida seran degudament informats d'aquestes novetats sobre el SEGRE que la gent d'ICV descobrim llegint EL PAÍS i quen s'anuncien en el marc incomparable de Prada, seu de la coneguda Universitat Catalana d'Estiu.

Baltasar no recorda la reacció de la gent d'ICV lleidatana quan el primer intent transvassista al Segre?

Doncs, res, que no hi manera, que sant tornem-hi amb la caiguda lliure d'icv directa a l'extraparlamentarisme i de pet, territori rera territori.

Anònim ha dit...

Marcel, no podria estar més d'acord amb tu. Hi ha gent que diu que ICV s'està convertint en marxes forçades, gràcies als seus dirigents, en un partit més que convenicional. Això vol dir crear una marca, amb 3-4 lemes a explotar i tant és si hia 100 0 1000 militants actius, els missatges compten en campanyes.
I això no és. Aquí en Guillot and CIA s'equivoquen.

Pel que fa al tema del Segre, és cert, santornem-hi. A això en el meu barri li diuen xuleria, no gestió política.

P.D. com a militant d'ICV encara estic esperant que algú de la cúpula d'ICV m'expliqui de que "collons" anava el pacte Sauron y De la Vega.

Salut!

Jordi

Anònim ha dit...

estic hiperconvençuda de deus coses:

la lògica de ser un partit dels "cinc partits" del sistema parlamentari català, o dels "sis" si sumem Ciutadans, representa el següent:

mercadillo electoral.

no cal feer militants.
pocs i eficaços, és a dir, disposats a justificar els argumentaris que emet la direcció i a fer campanyes incondicionals, aleshores el partit fa campanyes de disseny i ven el color que toca, ara verd i demà marró. misatgers, misatges i mercat, marqueting, cursets i cursets, cursets de manteniment de l'empresa-partit i res més, bé molt més, un cicle constant d'eleccions i eleccions i fotos i programes i convencions i sobretot govern i govern i govern.

i el socialisme?
ui ui ui.

parlant de convencions-
El llenguatge d'empresa és total i estem canviant la lluita feminista i l'emancipació de la dona treballadora per una convenció de gènere.

què és aquesta burgesada de la convenció de gènere?

les dones d'icv hem de fer convencions? quina manera de posar nom a la lluita!!!! convencions....com les empreses....i totes a somriure?

convenció de gènere?


si Rosa Luxemburg aixequés el cap!!!! o la Kolontai, o tantes dones lluitadores...

i ara fem convencions dem gènere?

quin trist epitafi per la lluita feminista, una convenció!!!

això no carbura bé.

jo vull que ICV sigui una altra cosa i que ser dona d'ICV no sigui anar de convenció en convenció i tiro por que me toca com el joc de l'oca.

les paraules també expressen coses, i convenció sona a empresa i a dreta, que voleu que hi faci, una ja està escamadeta.

Maxi ha dit...

La meva intervenció va en la direcció del company José Vargas.

Ens estem oblidant d'una de les potes -o crec que fins enguany ho era-, que es el mon del treball, de l'emancipació de la classe treballadora, del model social anticapitalista que volem. I es precisament aquesta classe obrera -diguem-li com volguem.., classes treballadores, etc...-, qui realment acabarà per permetre una transformació REAL de la societat, no la podem deixar de banda, ni desdibuixar el missatge.

Som ecosocialistes, i tenim clar, que es precisament les crisis ambientals les que en un no tant curt plaç de temps, generaren les grans crisis socials del S.XXI, provocades per el mètodes de producció i consum del sistema de Capital. De fet, la CRISIS actual es una combinació de crisis financera-especulativa, i energètica/ambiental -petroli, pujada dels aliments bàsics-, però serà precisament les classes treballadores i populars, les que poden arribar a iniciar un canvi de model, cap a un sistema Socialista, o anti-Capitalista. En tot cas, son les úniques que realment poden com a mínim canviar cap a un model més humà i just (que acabi sent socialista o no dependrà dels factors del moment).

Per tot això, un partit com ICV no pot tirar la pedra i amagar la mà. Tenim que tenir un missatge en front al model Capitalista clar, enfrontant socialisme contra capitalisme. Hem de retornar a ser un referent de les classes de treballadors, i no només de les classes mitges -que sembla ser que son els que últimament ens voten-.

Salut companys. Lluitem per una ICV més social. Una ICV roig-verda-violeta de debò.

Anònim ha dit...

algubes mesures per fer possible el que diu Maxi i Vargas:

-recuperar agrupacions d'empresa
-que ICV a cada localitat es presenti als centres de treball amb problemes laborals i sigui solidària amb cartells, suport personal, difusió del conflicte, municipalització del tema, etc.
-que la sectorial Economia i Treball es disolgui i es faci un àmbit a cada organització dedicat al treball, l'atur, la precarització i temes similars.
-que deixem de parlar de "salvar l'economia o el progrés del país" i ens adrecem només a les classes treballadores per variades que siguin.
-que el tema del finançament tingui una estratègia d'esquerres i no caiguem en falses unitats d'acció amb la dreta, el finançament només el volem al servei de les necessitats socials i no per fer el que volen els poderosos.

a la companya Anna, estic d'acord amb que els temes violetes no poden ser tractats amb mètodes de convenció i penso que el que està impulsant el partit sembla una trobada de pijos i pijas per parlar de quotes i superficialitats. Anna menciona a il·lustres lluitadores, no és mala idea recordar que som el que som i que la parafernàlia de disseny és una pràctica encantadora de les dretes i del pijisme.
més que convenció, millor fer assemblees i dir que aquest show que fan els i les sociates amb les quotes i les Leires Pajines és el mateix que la dreta amb la Ospedal o la San Gil, com una cursa d'imatge. ICV ha de frenar aquesta línia de mogollón d'imatge.

Anònim ha dit...

Romeva podria ser el darrer cartutx per canviar l'estat de caos ?
avui ja ha criticat Saura, per fí tenim gent coneguda que comença a posar objeccions a l'autisme total que es respira a la presidència i a la secretaria general.

Tan difícil és entendre que ICV està en plena caiguda lliure ?

Anònim ha dit...

SERIA NORMAL QIE JOAN SAURA NO ES PRESENTES A LA REELECCIÓ, TOQUEM MOLT FONS

Anònim ha dit...

manifest de maig
assemblea general
dimecres 17 de setembre
cardedeu

informarem al detall properament

Anònim ha dit...

DONCS...TOTS I TOTES A CARDEDEU!!!!!

Anònim ha dit...

SI US PLAU COMINQUEM A TOTHOM QUE VULGUI VENIR A CARDEDEU... JA N'HI HA PROU.

JA N'HI HA PROU ENS HAURÍEM DE DIR I NO PAS MANIFEST DE MAIG,!!

SALUT

Anònim ha dit...

Estic d'acord en que "ja n'hi ha prou". Vull fer una aportació molt subjectiva i personal al tema.

Avui, dia de tornada a la feina, he rebut més preguntes sobre en Saura que sobre com m'han anat les vacances. Unes quinze.

Fa vergonya.

Tinc la sensació de que cada dia la podem fer més grossa.

La dinàmica iniciada l'endemà de les eleccions al parlament (exitoses per unes hores) ja va començar aquesta caiguda lliure i la dilapidació del nostre treball d'anys.

La incomprensible i mai ben explicada assumpció del departament d'interior -els cossos represius que empaitent els moviments socials per innocents que siguin- . Aquell coitus interruptus -dies després de l'exit electoral- anunciant el regal d'interior (una conselleria troncal, deient els partidaris).

Els casos Núria Pórtolas, Franki o Revolta Global-campaments de Besalú, el show de la makabra, can ricard, etc...

els acords d'habitatge amb fotos impresentables al costat de Reyna, el gran patró de l'especulació immobiliària.

El transvassament del Segre, que va passar a ser de l'Ebre fins que la Moreneta el va arxivar i que, com un espectre, torna a cuejar aquests dies. Pel mig, però, la porta oberta als iniciatius de l'Ebre.

La MAT de les cambres de comerç, la vanguàrdia, el psc, ciu, les elèctriques i els constructors...que soterrada a trossos es farà com mana el canon del capitalisme.

La braconada... això vé del primer tripartit, perdó.

L'eufemisme de la ronda del vallès per consensuar un 4r cinturó remodelat.

El rebuig mostrat per el moviment ecologista més extens davant la majoria de casos que s'esmenten.

el show estival del finançament, amb Saura oferint salvavides al PSC, bronca exemplar de Carod a saura (qui ho havia de dir: bronca del disciplinat carod a saura, i com si res).

No sé, no sé, crec que estem davant d'una deliberada liquidació de les esperances dipositades en aquest projecte, una manca total de respecte als adherits i adherides que han pencat de manera bèstia i sense retribucions per dotar el partit d'un nivell de representació que mai haviem tingut...

el mal efecte tripartit-interior en el desenllaç de les eleccions locals...pencar i pencar per fer llistes i que paguem resultats per la gestió del govern tripartit i per les ocurrències d'interior.

Burla sistemàtica dels mass media i resposta zero a les presions de la vanguardia i companyia, sempre oferint la galta a cada pinya que et foten.

un ridicul patètic, rialles, ja-ja-ja, polonització ecograciosa i destrempament general de la militància fins arribar al "tansenenfotisme" actual amb locals buits, males cares i ganes de plegar generalitzades...almenys entre els sectors no professionalitzats.

No tinc esperances de veure canvis.
El president no hauria de repetir.
Estem per sota dels mínims i dilapidem els vots i les organitzacions amb un projecte que fa seguidisme pur i dur del partit socialista.

No veig el final del tunel.

Anònim ha dit...

què puc dir que no hagueu dit?
que tot el que passa des de pocs anys no s'assembla a ICV i que els que la dirigeixen ens l'estan fonent com un sucre dins del cafè i ja no em sento ni motivada ni optimista.
A veure aquest manifest si anima el cadaver.

Anònim ha dit...

a mi ICV em deprimeix i puc trencar el carnet a la mínima que passi

Roger Solé Galofré ha dit...

Espero que tots els Parlamentaris, Consellers, La Direcció i gent que està a sou d´ICV, no es pensi que l´únic que pretenem es treure´ls el lloc de feina (algun que altre si s´ho mereix).
M´agradaria pensar, que tots aquests i molts, segur llegeixen aquest blog, vull pensar que estan d´acord amb els posicionaments del Manifest de Maig.............. PODEU SORTIR DE L´ARMARI i començar a dir missatges pq la gent torni a creure amb nosaltres, sino crec que estem perduts.

Salut i we water my friends

Anònim ha dit...

L'Avui d'avui parlava de la transformació a ICV com un tema generacional. Cortina de fum. Ara són els joves, adoctrinats, disciplinaris i correlagionaris amb la direcció actual els que plantegen el problema.

Ortiz, Camats, Herrera, Garcia, i Cid també, preparats, ponets. Però mancats de valentia per reconèixer que le coses no van bé.

El problema no és el rejoveniment, el problema és la presidència i les vice-presidències.

A mi no m'agrada quedar-me mirant el dit, m'agrada veure a on apunta.

Tansformació i canvi; sinó.. no és que ens diluirem con un terró de sucre en un cafè; sinó que ens anirem a treballar a un altre lloc.

Salut

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Jo crec que s'ha acabat un cicle amb exits i fracasos, amb creixements i decadències.

Cal actualitzar el discurs, les formes, la política, el retorn a la lluita al carrer, la governança crítica, el perfil propi, les unitats amb el nostre entorn, l'enfortiment de la coalició, l'estratègia ecosocialista, la política de classe, etc...

cal canviar coses i gent.

cal canviar la direcció.

Si som critics -i no "de boquilla", doncs militem per la causa malgrat els "mals temps" i els errors constants- s'hauria de comprendre amb serenitat que els actuals president i secretari general són els "significants" del "significat" de la situació extremadament desconcertant que respirem força gent.

Canvi de cicle, canvi de política i canvi de dirigents.

És així, aquesta és la naturalesa del revulsiu que demanem la gent del manifest de maig. Almenys això pensem uns quans, tot i que convé contrastar-ho amb més opinions.

Sense aquestes mesures em temo que podem aprovar un bon document estratègic que quedarà sepultat per les males maneres comunicatives que anem exhibint des del mal pacte del segon govern tripartit. Des del "gol" d'interior fins els acords de la Vega-Saura, passant per les ensarronades constants de la sequera (entre moltes actuacions positives mai ben explicades i sepultades per l'allau mediàtic del PSC i d'ERC, tot sigui dit).

Anònim ha dit...

Si voleu fer el joc a la dreta feu, feu, que fareu que ICV sigui un partit pancarta amb les frases i dogmes del capital pervers i tot allò que ja no toca. Jo m'estimo aquesta ICV d'ara que es compromet amb el país que viu i existeix. si hem de parlar del món què voleu? els models totalitaris de chavez, morales, castro o les esperances de bachelet?
què proposeu-----? tornar al proletariat i a la lluita de classes o modernitzar la producció, creixer sostenibles i distribuir riquesa des de la nova economia emergent? llegiu Obama? o llegiu les doctrines acrates de Chomsky?
ho diu prou bé el company verd Cohn Bendit que més enllà del que en diem esquerra i dreta tenim el que hi ha al davant que és un món per millorar i viure en pau----
quan us llegeixo no se si sou anarquitzants, neoproletaristes o antisistemes.../// però gràcies a un analisi més rigorós ara es governa, no us adoneu del que significa governar un país i que aquest tinguin un govern amb nosaltres???
Insòlit, voleu tombar un projecte que ha passat del no res a GOVERNAR i amb les argumentacions arcaiques del dogmatisme voleu que es torni a parlar del capitalisme de la manera antiga com si no es fesin avenços quan governem!
lamento dir que ICV és així per mokt que pesi i que ara ja no es pot anar endarrera. es poden canviar persones però no es pot castigar als que ens han dut a dalt de tot ni recuperar formules religioses, passades de temps, dogmatiques, trabucaires i de la vella guardia roja.

Perdoneu la vehemencia però estic perplex del que escriviu.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Company o companya de sta coloma:

caram ! dogmatisme?
vehemència? concreta, company, doncs aquesta ICV que dius resulta inèdita.

estas convidat al debat. Pots argumentar a fons.

salutacions.

Anònim ha dit...

he notat per la premsa que el consell nacional d'icv està autocritic i es diuen algunes coses del que s'escriu en aquest blog. bé.

i en baltasar? no es deia que plegava?

Anònim ha dit...

havien dit que plegava el baltasar i era trola, com sempre estem venuts i apunyalats

Anònim ha dit...

sincerament no veig masses possibilitats de recuperar aquest partit ja que tota la gent que conec i que fins ara ens votava no poden amb el saura, el nostre president no connecta amb el personal, quan parla no s'enten res, no té empenta i està molt encorsetat. estic convençuda que unes altres eleccions amb el saura de cap de cartell seran catasfròfiques.
ho hauriem de pensar seriosament. el mateix saura ho hauria d'entendre de que ha tocat fons i que el que va anar molt bé fa uns anys ara és un handicap i ens estimbarem per el rebuig que comporta.

Anònim ha dit...

casualment, comapanya guinardorenca, ahir una companya de 30 anys em va dir "entre la meva penya ja ningú us tornarà a votar després del d'aquest estiu i de la sequera"... una frase potent i sortida del nostre entorn, a la feina respiro comentaris similars, és un altre context, aleshores si comencem a analitzar contextos, la cosa pot ser exponencial...val la pena pensar en aquest problema. Jo comparteixo la visió de la companya del Guinardó.

Anònim ha dit...

voleu dir que no sera millor fer la trobada del manifest al camp de futbol de cardedeu? podria venir tot el partit que ja està cansat de tanta incompetència i a l'ajuntament potser no s'hi podrà encabir la gent

Anònim ha dit...

diuen que vindra en saura es veritat?

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

igual ens demanen els carnets com als col·legues de la IV Internacional aquest estiu quan sortien de campaments...
és broma, va.

Anònim ha dit...

somio amb una ICV com la dels dies del No a la guerra, com la dels dies del no al transvassament o a la MAT, aquella ICV del carrer que creixia i apareixia com un referent fins i tot quan començava aquell govern Maragall on ICV hi posava rigor, aquella ICV que creixia i que un bon dia de creixer i ser reconeguda va passar a pitjor vida. Aquella nit de triomf i creixement abortada amb un president Saura liat a fer de supermosso d'escaire, aquella ICV de cop i volta, emboliada en les exigències del PSC i en les embestides d'ERC, aquella ICV que va començar a perdre gas amb un conseller Baltasar més pro-socialista que pro-ICV i que li preguntin als xiquets i xiquetes de la heroica ICV de l'Ebre!!!! I ara tenim una ICV professionalitzada, garratibada davant de tots els atacs de la funerària tertul·liana, burlada i venjada per sociates i republicans, una ICV que fou la gran novetat dels dies de lluita i que ara es remou en terra de ningú i perd amics, amigues, bous i esquelles. I incomprensiblement qui encapçalava aquells dies de prestigi, passava a dirigir la decadència i ara incomprensiblement vol tornar i seguir davant. Quina pèrdua de temps i de forces!

Anònim ha dit...

al meu poble fa temps que no som més de 3 a les reunions i dos anys enrera oscilavem entre 15 i 20. si us serveix de mostra.

Anònim ha dit...

pues en mi agrupación otro tanto

Anònim ha dit...

Declaració de Revolta Global

Les turbulències del capitalisme globalitzat ens duen a un escenari de crisi profunda i duradora, d’assoladores conseqüències per a la població. L’encariment dels productes i serveis de primera necessitat, l’allau de tancaments d’empreses, l’augment de l’atur, la precarietat... parlen per si sols. A Catalunya, aquesta crisi posa de relleu aquests dies el fracàs irremeiable de la via estatutària.

Què més cal per certificar la inanitat de l’Estatut del 2006? Potser un últim escarni del renovat Tribunal Constitucional, on el PP s’afanya a col·locar alguns magistrats neofranquistes afins? No resulta prou alliçonador que, dos anys després de l’aprovació d’una carta autonòmica que ni tan sols reconeixia jurídicament la realitat nacional de Catalunya, el govern tripartit no hagi aconseguit fer efectius ni traspassos de competències, ni un escadusser model de finançament que amb prou feines ressegueix el creixement demogràfic del país?

I això tot i comptar a Madrid amb un “govern amic”! Però és que, tant el PSOE com el tripartit, romanen presoners de les institucions i de les polítiques neoliberals que han adobat la recessió que ara patim. Solbes hi respon retallant impostos als més rics; Montilla “compensant” la manca de recursos amb noves privatitzacions i afavorint els interessos de la gran patronal. En el marc asfixiant de “l’Espanya de les autonomies” i d’aquestes pràctiques contràries a la justícia social, la disputa sobre el finançament es presta a totes les demagògies. Què pensar de qui amenaça amb no votar els pressupostos estatals... sense qüestionar-ne la despesa militar, una fiscalitat que dispensa les grans fortunes o un model depredador i insostenible?

Així, la negociació sobre el finançament ha d’acabar com el rosari de l’aurora. Paradoxalment, el desgast que està suscitant pot desembocar en un pacte entre un PSOE necessitat de suports parlamentaris i CiU, àvida de quotes de poder i negoci. Més enllà de les elits empresarials i de les acomodatícies burocràcies dels sindicats majoritaris, el tripartit no gosa convocar la ciutadania a mobilitzar-se, ni encara menys adreçar-se als col·lectius més desafavorits. Amb quin projecte ho faria? On és la “Catalunya optimista” del PSC? Més greu encara: aferrades a les prebendes que els procura la participació al govern de la Generalitat, ERC i, singularment, ICV i EUiA “s’empassen” – quan no protagonitzen, com en el cas de Joan Saura – criminalització de moviments contestataris, agressions al territori i deslocalitzacions.

Vet aquí l’arrel de la confusió que regna aquest 11 de Setembre. La consecució de les plenes llibertats nacionals – que des de Revolta Global associem a l’objectiu d’una República Catalana sobirana i a la perspectiva d’una entesa fraternal i en peu d’igualtat amb els pobles veïns – passa per la construcció d’un ampli moviment ciutadà a favor de l’autodeterminació. Més que mai, aquest moviment pel dret de decidir només podrà triomfar si uneix indestriablement l’aspiració democràtica a les fites del progrés social: a la defensa i extensió dels serveis públics, a la solidaritat, a la igualtat de drets per a la immigració, al repartiment del treball i les riqueses i, finalment, a un nou model econòmic al servei de la majoria. Però, el fracàs de la via estatutària certifica també el d’una esquerra llastada pels pactes de la transició, incapaç de renovar-se. És hora de bastir una esquerra anticapitalista conseqüent, profundament arrelada en les classes populars. Una esquerra feminista, ecologista i decididament internacionalista, a l’alçada dels temps de lluita que s’atansen.

Anònim ha dit...

En aquests moments crec que vivim en una Iniciativa virtual. Virtual perquè a moltes organitzacions només veus la gent que està a sou, aquells que fa un temps anaven perquè creien amb el projecte, poc a poc han anat desilusionant-se i no tornant.
Si ni la gent que era nostra mostra ilusió, com podem arribar a convèncer als altres que la millor opció és Iniciativa.
Cal un canvi, però "un canvi de debò", res d'operacions de maquillatge per a fer contents a uns quants.
Anem un altre cop cap a una Iniciativa de quatre diputats per Barcelona, que potser a alguns mentre no els toquin la cadira ja en tindran prou, però fins ara, jo creia amb una Iniciativa consolidada arreu del país. Cada dia que passa veig més clar que en Joan Saura que ens va portar fins aqui dalt ens farà baixar amb la mateixa intensitat.
És necessita una alternativa real de cara a l'elecció del President/a d'Iniciativa. No pot ser que el xantatge emocional ens faci perdre l'oportunitat de rellançar el projecte.

Salut!!!

Maxi ha dit...

Es hora de traslladà el debat a un espai més concret en el si de ICV, com es mitjançant Manifest de Maig.

No es fa res deixant la militància, no es transforma res des de el sofà de casa. Anem a l'assemblea i lluitem per una ICV anticapitalista de "debò". Les propostes i projecte de ICV no han de fer-se amb la claudicació i rendició davant del Capital. No podem donar com a bo, per una qüestió de "seny", l'actual sistema socio-econòmic i polític. Hem de ser capaços de presentar un projecte seriós, amb propostes clares. El "seny" no son més que les conductes de pensament conservador imposades per les classes dirigents. Siguem inconformistes, siguem "revolucionaris".

Som Ecosocialistes. Donem forma i contingut clar a les nostres propostes i prioritats ecologistes, socialistes, feministes.

Tots a Cardadeu, iniciem el debat, fem camí.

Salut i Manifest

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

jo volia un debat d'idees a fons, i el segueixo volent...tot i això, el fet de que ens presentem a l'assemblea nacional amb la reelecció de Saura com a president significarà que s'avalarà la política que ens ha portat de ser forts i ascendents a ser el som ara. Un partit professionalitzat, de càrrecs, de militància desmotivada, de càlcul electoral i de submissió a la majoria governamental. Jo no em sento a gust tot el sant dia donant respostes impossibles als requeriments de gent propera que no enten res del que fem (els disbarats del Baltasar, els acords saura-de la vega, la politica d'interior en relació als moviments radicals, la pèrdua de referència en el carrer, els canvis en temes de programa d'infrastructures...). Reconec una part personal, per a mí està essent molt dur aquesta experiència frustrant que impedeix culminar l'esforç destinat a fer creixer exitosament el nostre projecte a Premià de Mar, i que després de moltíssimes hores de dedicació ens vagin penjant rèmores des del govern i des d'estructures alienes a la nostra realitat local. Hem de suplir amb altes cortes d'imaginació els handicaps d'un partit que ens paralitza i ens allunya socialment. Hem hagut de fer virgueries per repolitizar un entorn que abans flipava amb ICV, a la nostra ciutat fa dos anys feiem assemblees massives, reunions de gran participació, estavem creixent i ens sentim referents d'un entorn...quan vam pujar a les autonòmiques l'alegria ens va durar unes hores en escoltar l'assumpció de la conselleria d'interior de manera sobtada. Allí va començar la pèrdua de motivació i la resta ja és prou conegut...a mi em costa reconeixer aquesta ICV que tan ens va costar treure del pou per fer-la creixer i tan poc ens ha costat per situar-la en el llindar d'una politica que no s'assembla massa a la que anavem construïnt.

Bé, tot això està escrit des dels semtiments personals, subjectius i perplexos. Si us sembla podem parlar en termes més polítics:

a Cardedeu intentarem discernir si l'ecosocialisme és un projecte de transformació o una etiqueta. Si un partit és una empresa o un instrument de combat polític social i de representació institucional ajustada a uns principis. Também podem tractar si el capitalisme és el paradigma davant del qual ens cal posicionar-nos i lluitar o és una fase eterna i inevitable. Tocarà parlar de si l'esquerra s'acaba en el tripartit o si continua en els moviment socials. Tanmbé sobre que vol dir internacionalisme d'esquerres i d'avui, just quan l'imperi reparteidx llenya arreu i s'albira un escenari de cataclisme mundial...i si amb la mera coordinació el partit verd europeu en tenim prou... també podem parlar dels subjectes tranformadors, dels discursos i les pràctiques de classe -malgrat la mutació de les classes a Occident-...
de moltes coses, i tant! però, abans, em temo, ja tindrem president i la ratificació d'una trajectòria desmotivadora, desmobilitzadora i -a parer meu- prescindible.
Ho dic amb la màxima prudència, doncs la realitat que vivim a les organitzacions de base, em temo que ho supera. La gent de la base que conec, penso, no està ni a favor ni en contra, lamentablement quasi no opina, es respira cansament i falta d'estimuls.

salut i iniciativa.

àngel pagès

Anònim ha dit...

aquest comentari de l'Àngel m'ha colpit molt i em fa pensar que les coses estan fatal a ICV, doncs un significatiu militant dels històrics esà fent una reflexió molt justa sobre aspectes que també observo en el meu espai de fer politica. Jo no soc un model de militant doncs vaig a estones i a époques i no segueixo com altres fan i gent com l'Àngel em mereixen bastanta credibilitat perquè sempre estan al peu del canó i en aquest cas és fotut veure que gent molt implicada i activa arribi a conclusions com les que explica. Jo no tinc massa credibilitat perquè ja he comentat que la mevam militància és irregular i intermitent, però el que he llegit i el que viu molta gent em preocupa molt i tinc la sensació que els que porten la direcció s'estan tancant molt a la closca i el cas de Saura em preocupa especialment pel rebuig que té entre els que fins ara confiaven amb nosaltres . Amb en Saura davant això pot tocar sota el fons molt més i em fa una certa por.

Roger Solé Galofré ha dit...

falten 5 dies......

Anònim ha dit...

Saura no il·lusiona. En un principi tot semblava un debat d'idees; però el fi d'ICV prové de la mà de la seva direcció?

Anònim ha dit...

ojalà tinguéssim un debat d'idees i que d'aquest derivessin solucions, però jo no sé de quines idees parlarem quan en Saura serà president abans de començar l'assemblea...o farem debat d'idees, criticarem el que s'ha fet i el Saura canviarà d'idees? està fotut el tema, els que volem debat d'idees ens trobem davant la hipotesi de que el nou lider serà el representant de la politica desastrosa d'ICV i això pot ser un embut.

Anònim ha dit...

con Saura VAMOS AL BATACAZO directos como el transboradar Challenger.
¡ tIERRA TRÁGAME !
que ICV se desvanece como una chocolatina tomando el sol en Vandellós en plena canícula.

pocos que somos y encima tontos, jobar.

Anònim ha dit...

menys trotskistes i més anar a la feina en favor de la força d'ICV, us passeu el dia carregant contra un partit que ja ha superat les desbarrades leninistes i aquí esteu carregant contra uns companys que ho dónen tot per el partit i el projecte. Lamento dir que ICV no es per vosaltres i que aquest manifest fot el joc a la dreta i vol destruir per fer que ICV sigui un partit d'agitació, propaganda i males maneres. Jo estic a gust a ICV i vull govern d'esquerres sempre i no com vosaltres que aneu a destrossar els avenços socials amb teories i teories i teories i més hores a les plataformes antisistema que als locals del partit que abomineu amb estil dogmatic.
ICV PER MOLTS ANYS, manifest=dreta.

Anònim ha dit...

"ecosocialista d'esquerres":

quina manera més patètica de defensar l'aparell i el modus vivendi, no?

quina culpa té Trotsky del mal moment que viu ICV?

Roger Solé Galofré ha dit...

"ecosocialista d'esquerres" només et cal parlar amb la gent del carrer, sempre i quan no estiguis aprop del c/Ciutat i detectaràs un alt grau de desafecció política i no tinc clar qui ha sortit a defensar-nos per la nostra bona gestió( al revés els ecologistes ens posen querelles i les fotos ens les fem amb els de la Patronal)

Jo i la nostre gent tenim que penjar els cartells d´una gent que no ens motiva i tampoc ens il·lusiona, diga´m com ho faig per que els meus companys, recobrint les ganes per treballar gratis per ICV.

JO AL MEU POBLE TAMBÉ EM TRENCO LES BANYES PER ICV a veure si no podré opinar

Anònim ha dit...

Si puc vinc a Cardedeu.

Àngel Mondéjar ha dit...

"ecosocialista d'esquerres":

govern d'esquerres = ciu-psc o ciu-erc i nosaltres segur que desapareixerem


TEMPS al TEMPS

i perquè sou tan patètics que no us identifiqueu, nomes sabeu parlar com anònims
així va tot, sempre tot per l'esquena

vine a Cardadeu que poder aprens alguna cosa

Anònim ha dit...

està clarissim que Manifest de Maig és una reedició del que van fer els dogmatics per destrossar ICV, quan sento parlar d'anticapitalisme i de combat ja entenc que esteu a l'altra banda del món i heu de saber que estem en un escenari diferent. Queda malament dir-ho? m'agrada que siguem del govern i no pas que siguem un partit de crits i dogmes. Els fets de maig ja estan lluny, no comencem amb la musiqueta dels troskistes i els leninistes i el combat i tota la tira de "ismes" passat d'epoca. Manifest de maig què? de què? debilitar ICV per fer grossa la dreta, us esteu passant un poble.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Em sembla que el company "ecosocialista d'esquerres" vol portar el debat al terreny de l'absurd. La facilitat per emetre desqualificacions és quasi vistuosa i amb aquest ventilador no anem bé, francament, no és el que s'està intentant explicar. Manifest de Maig és una reflexió col·lectiva feta des de dins del partit, contrastada i efectuada per militants actius -no pas per teòrics purs o rondinàires- i volem
establir un corrent que respon a un estat d'opinió latent a les bases d'ICV. Des de la proclamació del govern d'Entesa -i a diferència del que fou el Pacte del Tinell- hem assistit perplexos a una presa de decisions inusitadament inexplicable en relació a l'assumpció del dep. d'interior, a les poltiques que practica aquest envers els moviments alternatius, al desfici del conseller de medi ambient, als acords amb el PSOE en finançament i compareixences i a nombrosos capitols que afecten el moll de l'os del nostre programa i ideari (Cinturó, MAT, transvassaments, etc). Uns quans en parlem i ho fem des d'abans de que es convoqués l'assemblea nacional i en fem un blog i fem xarxa. Les teves acusacions estan fora de lloc, mira si som "disciplinats" i recolzem ICV que -fins i tot quan van malament les coses i discrepem- enganxem cartells, anem a reunions, separem el que és opinió personal dle que és la vida orgànica i, si m'apures, paguem les aportacions com a adherits...i, a més, ens legalitzem estatutariament com a Corrent d'Opinió.
Parles de trotskismes, d'anticapitalisme i de combat en termes despectius, home, no cal fer-ho, venim d'una tradició marxista que inclou el senyor Trotsky, com Marx o Engels i "altres aportacions revolucionàries" (entre cometes extret de la declaració de principis del PSUC, matriu d'ICV. Anticapitalisme? Només faltaria que no hon fossim! som una força d'esquerres o és que som un club o una penya? Tampoc t'agrada la paraula "combat", doncs files molt prim, ja que forma part del lèxic plural de sempre i d'avui de moltes esquerres mundials. Francament, si ens vols estigmatitzar com a trencadors d'ICV, potser que apuntis a altres direccions que la nostra que, a les verdes i a les madures, som part de l'actiu del partit i -sovint- malgrat la discrepància o les incompetències que observem.
Senzillament, Manifest de Maig vol posar accents en un partit que viu una notable desafecció.

Anònim ha dit...

VOSALTRES VOLEU PORTAR ICV AMB EL MANIFEST A UNA MENA DE GRUP NEOCOMUNISTA O A UN GRUPUSCLE DE CARRER? QUINS CURTS DE MIRES! PERÒ NO SOU CONSCIENTS DE QUE SOM PART DEL GOVERN DE CATALUNYA I QUE AQUEST ÉS EL NOSTRE PRINCIPAL OBJECTIU DES DE QUE ENS VAREM FORMAR COM A PARTIT??

UN PARTIT DE GOVERN HA DE FER JOCS DIALECTICS I RECUPERAR LA MARGINALITAT QUE PROPOSEU?

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

no va per aquí la cosa, company.

Anònim ha dit...

compte amb la premsa que la vol liar

Anònim ha dit...

La premsa que llegeix aquest blog, i d'ell en treu notícia demostra per una banda la poca professionalitat i la poca feina que tenen.
Després d'anys de passar d'ICV, ara només l'interessa brega, que hi ha enrenou per a comparar-ho amb l'assemblea maquillada del PSC i amb l'olla de grills d'ERC o les escletxes a CIU i PP.

Tenen el dret a informar; però nosaltres la voluntat o no de fer-los-hi arribar.

Una reflexió si que tin clara; que és la mateixa direcció d'ICV la que llença els missatges perquè dels signants del manifest, qui ha fet declaracions???
Ah si, la resposta és ningú.

Salut

penyabogarde ha dit...

jo de vostés faria com el Laporta i tancaria files...mirin el que proposem...

Maxi ha dit...

Precisament, amb intervencions encaminades a desqualificar a tot aquell que no combregui amb les posicions i actuacions actuals de la Direcció del partit, i que no permeti entrar en un debat a fons dels idearis i propostes del socialisme de S.XXI (o ecosocialisme), no fa més que encaminar a ICV a un camí de crispació intern que afavorirà a la dreta i atomitzarà novament a les esquerres transformadores de Catalunya.

No som nosaltres "ecosocialista d'esquerres", els que entrem en el joc dialèctic fent servir termes com neocomunistes o grupuscle de carrer, en tot cas volem dirigir el discurs de ICV directe a les arrels dels problemes, sense ambigüitats i amb claredat per a la ciutadania i la nostra militància. ICV a de ser un partit anticapitalista, amb diferents propostes socialistes, ecologistes i feministes. Tampoc podem defugir la discussió de com i de quina forma estem en el govern actual, respectant les nostres bases socials i principis ideològics. aquesta a de ser la base dels nostres plantejaments.

Voler obrir debat no crec que sigui dolent en una força plural com ICV, i això es el que vol fer Manifest de Maig.

Per tot això, aquesta tarda tots a Cardadeu!.

Salut

Anònim ha dit...

SÍ SENYOR!
ICV : PARTIT ANTICAPITALISTA !!!

SI DEFINIM AIXÒ EL NOSTRE ECOSOCIALISME NO SERÀ L'ECO DELS SOCIALISTES...

BONA IDEA !!!!

Anònim ha dit...

si no és una nova etiqueta crec que definir la nova ICV com a anticapitalista i actuar en conseqüència podria saczejar aquesta organització acomodada en objectius molt electorals que no van més enllà de tenir un govern d'esquerres. Bé, "esquerres" és un parlar.

Anònim ha dit...

una afegitó en la línia del comentarista anterior: per no ser l'eco dels socialistes, l'ecosocialisme es pot vacunar amb ANTICAPITALISME, però de boquilla, dit això ja no hi haurà problema de seguidisme del PSC i potser posarem la directa on toca que és al carrer i a les lluites