manifest de maig, l'espai de debat de l'anticapitalisme i de l'ecosocialisme.

Per contactar, contribuïr o adherir-se a aquest espai d'opinió ens podeu enviar un mail a verdiroig@hotmail.com

dilluns, 14 d’abril del 2008

RELLANÇAR ICV. DEBAT D'IDEES. REFLEXIONS OBERTES

23 CONSIDERACIONS
PER RELLANÇAR ICV,
L'ESPAI ROIG I VERD
I EL PROJECTE ECOSOCIALISTA (*)


ICV ha aconseguit en els darrers anys apareixer com una força política de referència al sí de l’esquerra plural que governa Catalunya i, en menys mesura, al sí de l'esquerra difusa que existeix en diversos àmbits socials del país.
Després d’un període difícil, ICV ha viscut una recuperació política relativa fruit d’una implicació en processos socials de repolitització viscuts en el darrer cicle: del NO a la guerra i el moviment altermundista, passant per els moviments ecologistes, en favor d’una altra cultura de l’aigua, contra la MAT o front el model desarrollista defensat per l'establishment del país.

La relació d'ICV amb els moviments socials en el període previ a la formació del govern tripartit, acompanyada de la reunificació de l’espai roig-verd que representa la coalició ICV-EUiA (i la seva expressió municipalista amb les EPM), van contribuïr en bona mesura a centrar el projecte polític i a aconseguir una traducció electoral positiva. Aquesta tendència s’atura des de la constitució del segon tripartit que, paradoxalment, és el govern que ICV-EUiA afronta venint d'una pujada electoral superior que coincideix amb el descens dels altres partits de l'Entesa.
ICV, tot i governar amb més atribucions, experimenta en paral·lel una disminució del seu caràcter aglutinador i organitzatiu, amb dèficits importants en la seva relació amb moviments socials dels quals n’ha estat referent, i una dificultat afegida en experimentar una certa desafecció col·lectiva i la disminució del creixement entre sectors propers i, especialment, del propi entorn ideològic.

La tremenda pressió practicada per la dreta mediàtica, tot sigui dit, ha contribuït seriosament a un reduccionisme desorbitat del nostre projecte i de la nostra imatge públic. Aquest extrem, però, no ens pot eximir de la necessària assumpció dels errors que faciliten l'existència de percepcions distorsionades del projecte.
Tenim un greu dèficit comunicatiu i una limitada capacitat de resposta i d’incidència. Totes aquestes consideracions prèvies fan necessària la revisió i l’enfortiment del projecte. ICV necessita revulsius efectius que ens facin avançar pel camí de la recuperació política i organitzativa. Apuntem alguns elements de reflexió:


Agendes, discursos i pràctiques
01
Fer política d’esquerres, com la entenem molta gent d’ICV, és un exercici de gran complexitat en la mesura que requereix una ubicació difícil en els terrenys institucionals, socials i del discurs general. Els tempos de la política de partit, lluny de consideracions històriques o geoestratègiques, estan molt condicionats per eleccions i per aspectes derivats d’aquestes que planen en excés damunt de les nostres relacions amb la societat.
Els cicles electorals tenen unes agendes determinades que marquen els discursos i la projecció social i mediàtica de les formacions polítiques. ICV (i la coalició), però, no pot defugir aquestes contingències i les ha de saber tractar, inscrivint-les en una agenda general que supera el marc estrictament institucional, per que són útils per verificar l’estat d’acceptació del projecte per part de la societat.
L’agenda general ha de ser l’ordenament del nostre projecte i aquest hauria d’incloure les claus comunicatives, de producció política i d’activitat dels seus membres.

02
Funcionar amb doble agenda exigeix una clarificació política que permeti incidir en els àmbits institucionals i socials sense perdre de vista que aquesta determinació és el que ens configura i que de manera genèrica anomenem el projecte ecosocialista.
03
L’ecosocialisme necessita una divulgació a fons. L’ecosocialisme com a concepte global innovador, del “socialisme del segle XXI”, ha d’arrelar al si de la mateixa organització i, des d’aquesta, s’ha de projectar entre aquells sectors que conformen el que anomenem el nostre “entorn”.
04
L’ecosocialisme ha d’aparèixer en termes de discurs i de pràctica. Estem davant d’una aposta estratègica que té com a referències ideològiques les que es deriven de la situació ecològica global i del nou curs del capitalisme actual que, en el seu procés de reinvenció, mostra formes de dominació i d’explotació d’escala variable. Tractant-se, doncs, d’un paradigma, convé que sigui contrastat amb els diversos subjectes proclius a aquesta política (a escala partidària, sindical, associativa, intelectual).
A grans trets, per extendre a la societat la nostra proposta ens cal afinar en tres grans dominis:
a) El de la comunicació.
“La lluita de discurs”. ICV ha de desplegar missatges múltiples amb els “timbres” corresponents a cada àmbit d’intervenció: institucional, d’acció col·lectiva al sí de la societat i des de la pròpia forma-partit. Sense jerarquització. Per exemple: El discurs de “presidència” de partit ha der ser un discurs de perfil, no un discus de “governant” del país o, menys encara, de conseller d’interior. Un partit que vol ser de govern i de lluita no pot desvirtuar aquestes dues característiques primant una en detriment de l’altra i viceversa.
b) El de la producció sociopolítica.
És a dir, l’àmbit de relació directa entre partit i societat:
La capacitat programàtica.
La concurrència electoral.
L’acció de govern o d’oposició.
Les respostes micropolítiques i de política general (local, nacional, d’estat, internacional).
La relació amb el que es “mou”.
La interrelació discursos/espais de pràctica política.
c) El de la dedicació personal i col·lectiva a la política.
La consideració i el respecte de la figura de l’adherit com a centre del subjecte polític actiu. Els càrrecs públics, els activistes socials, els càrrecs de direcció del partit: parts d’un tot orgànic.
La representació als òrgans de direcció i de coordinació.
Els espais i les formes de treball col·lectiu.
La recuperació del sentit ètic i il·lusionant de la pràctica política (aquell concepte dels 70 de “ t’avorreixes o fas política”).

Ecosocialisme: etiqueta o projecte?
05
Pensem que el projecte ecosocialista és percebut en termes simplistes i esterotipats que allunyen aquesta formulació del que volem difondre. No s’entén ni s’explica prou bé el binomi ecologia-esquerra.
La caricaturització de l’ecologisme com a substitut de les causes socials és un hàndicap constant que no sabem desactivar.
06
Tot i la transformació de la classe treballadora en estrats múltiples, l’esquerra és genèricament una expressió plural d’aquesta dins d’un conjunt de formes de representació partidària, sindical o cultural. ICV i la coalició han d’arrelar en l’àmbit laboral i respondre als reptes que suposa.
En aquest context mereix un tractament específic la pèrdua d’incidència directa d’ICV entre la classe treballadora en general, el món de l’exclusió i de la precarietat múltiple. Necessitem una dedicació organitzada i militant en els nuclis del moviment obrer i sindical i en les noves formes (minoritàries encara, però emergents) de contestació a la mateixa precarietat i l’exclusió social. Aquesta temàtica hauria d’actuar de focus per articular vies que facilitessin la interpretació, organització i concreció del treball de base del partit, com s’ha fet a vegades en altres moviments de nou tipus que requereixen cobertura política (consumidors, ambientalistes, pacifistes, cooperatius, feministes, de drets civils, etc).
La complexitat d’una esquerra que proposa polítiques d’equitat social dins d’una concepció radicalment diferent de les relacions entre l’economia i les formes de vida generals (model social, igualtat de drets, discriminacions de tota mena, formes d'esxplotació, etc.) necessita guanyar posicions en la batalla de la comunicació. Com fer-ho és un repte urgent. Demostrar que l’ecologisme no substitueix el socialisme, és una tasca cultural de primer ordre.
07
Ens cal una menció especial a la pràctica política internacional d’ICV que necessita una reconsideració i un impuls, més enllà dels límits derivats de la representació de la família verda europea o de les forces d’esquerra més tradicionals. Ens hem de plantejar a fons el tema del paper d’un partit com el nostre en el context internacional i en les relacions amb àmbits sociopolítics i culturals a escala internacional, no només en termes supraestructurals. No es tracta de reafirmar l’espai verd europeu en sentit tancat ni de plantejar altres aliances d’esquerres. En tot cas, des de les posicions actuals, hauriem de dónar un impuls a una esquerra verda més oberta a totes les tradicions i innovacions que suposa la pluralitat d’esquerres europees i d’arreu del món i no només referint-nos als partits polítics.
08
Sabem que juguem en camp contrari i que la simplificació mediàtica i cultural configura les percepcions de la política de manera extrema i aquesta és percebuda en forma d’auca o de relat aïllat d’un compartiment més de la producció d’imatges. Aquest camp és el que l’establishment polític, mediàtic i econòmic modela a diari. La nostra ubicació, lluny del reduccionisme “reformisme vs antisistema”, és complexa perquè es desplega en tres registres:
a) “a favor” (perquè, malgrat tots els dèficits, apostem pel sistema de representació democràtica, de l’estat de dret, del contracte social i, alhora, el volem ampliar i consolidar)
b) “en contra” (perquè els dèficits democràtics i el descrèdit del sistema general requereixen posicionaments crítics, de protesta, de proposta i d’inconformisme)
c) “més enllà” (perquè el nostre projecte té unes aspiracions, en temps i espais incerts, que inclouen altres paradigmes polítics, socials, econòmics i culturals)
09
Feta aquesta consideració, convé preguntar-nos sobre quin nivell d’assumpció tenim al si de l’organització de la definició ecosocialista en termes substancialment diferents dels que s’expressa en el relat mediàtic. La qual cosa pressuposa la necessitat de fer més discurs, més ideologia, més formació i més contrast portes enfora de la forma-partit.

Apoteosi bipartidista espanyola, singularitat política a Catalunya.
10
La darrera campanya electoral, la de l’apoteosi bipartidista, ha portat un descens de l’audiència electoral i de la percepció d’ICV (i de la coalició) entre el seu entorn en tant que formació política amb perfil propi i capaç de representar una certa operativitat en el denominat mapa polític. Malgrat aquestes consideracions, ICV va fer una campanya especialment programàtica i ideològica, cosa que hauríem de valorar de manera positiva en uns temps de marcada transmutació dels projectes polítics en parts integrades d’un tot mediàtic-cultural-econòmic. El factor IU, els factors específics de ICV-EUiA, la llei electoral (que hauria de ser contestada tot l’any i no només quan és un fet consumat), planen en un fet polític preocupant: la funcionalitat d’ICV-EUiA en el marc polític general està profundament tocada i les perspectives són molt adverses a curt i mitjà termini. El tema electoral, sense ser el “tot” de la política, té una important utilitat: ens indica el grau d’acceptació del que som i del que oferim i el punt d’operativitat que podem tenir. Cal valorar tots els impactes sense excloure cap factor intern i extern. També es fa evident que no podem generalitzar la situació crítica si tenim en compte el paper de força de govern que té ICV a nivell de Catalunya, i que convé perfilar i reorientar en favor d’una major plasmació del que significa aquest fet dins d’un govern a tres amb una imatge de bipartit i una hegemonia socialista a prova de tota mena de crisis (només cal veure els nuls efectes de la crisi d’infraestructures en el gruix del vot socialista més recent). Els hàndicaps de governar tenen uns costos molt diferents en forces com ICV, amb vots justos, sempre pugnant per no desaparèixer del mapa, exposats a un entorn social propi molt exigent en matèria econòmica, social, ecològica, nacional o sectorial.

Una assemblea nacional d’ICV que parli de “tot” allò que és polític: del discurs, de la producció política i de les persones que el fem possible.
11
La convocatòria de l’Assemblea Nacional d’ICV ens arriba oportunament per posar totes les inquietuds damunt la taula i, al mateix temps, ens pot facilitar un acostament organitzat entre les diverses estructures del partit, la militància i l’entorn d’ICV.
12
Aquesta Assemblea, a diferència de l’anterior, no pot fer una anàlisi general i unes propostes d’acció orientades en excés als objectius electorals del nou cicle. Hem apuntat més amunt que no hem de defugir l’agenda electoral, cal tractar-ho, però s’ha de fer sense convertir l’assemblea en un observatori del mapa polític nacional i del paper que podem tenir en aquest des d’ICV.
13
L’Assemblea, aquesta i totes, hauria de ser un procès obert a diversos aspectes relacionats amb el projecte ecosocialista que inclouen, i desborden, l’anàlisi monotemàtica del nostre paper en el Govern de la Generalitat i les polítiques institucionals que defensem des dels municipis, diputacions i altres àmbits de decisió.
14
Pensem que l’eix de l’Assemblea ha de girar entorn de la dimensió política de fons del projecte ecosocialista en relació amb el nou curs del capitalisme a escala mundial, europea, estatal i catalana.
D’aquest eix es deriva metodològicament el tractament específic de cada àmbit polític, social i econòmic, i ha d’incloure els objectius i posicionaments en relació amb els diversos àmbits d’intervenció, evitant que uns temes es mengin els altres.
15
Cal recuperar el sentit integral d’una assembla nacional on s’analitza i es marquen línies d’intervenció futures més generals, i que d’aquestes es derivin les pautes a seguir en relació amb els cicles electorals, els moviments socials, el creixement organitzatiu i la divulgació del nostre projecte polític (que no s’ha de confondre amb els programes electorals de conjuntura, que ja es tracten a les convencions programàtiques).
16
En resum, l’Assemblea nacional ens ha de servir per escurçar les distàncies entre les polítiques institucionals i les polítiques generals, entre els organismes dirigents i una base necessitada d’estímuls evidents en el dia a dia i en el treball sectorial sovint condicionat per posicionaments i pràctiques de l’àrea de govern.
17
Proposem de manera genèrica un seguit de línies d’atenció:
17a
- Donar centralitat política als temes ideològics. Necessitem una major expansió en els àmbits de debat i d’opinió del que caracteritza el fons del projecte ecosocialista. Aquesta expansió inclou el marc del mateix partit, massa habituat a esperar el que de manera rutinària ens marca l’agenda preelectoral, electoral i postelectoral.
17b
- Una dada que s’aguditza en els darrers temps electorals és la percepció “verda en detriment de roja” del que és ICV. És un tema polític, ideològic i comunicatiu.
ICV és una formació d’esquerres que incorpora l’ecologisme i la democràcia radical en el seu ideari i, en comptes de mostrar aquesta innovació plural, es projecta una imatge basada en una substitució estereotipada de la lluita social per la gestió mediambiental “pintoresca”.
No cal dir que aquest estereotip està explotat des de les tribunes d’opinió i grups mediàtics més dretans (el cas “Godó” és obsessiu).
Ens cal mostrar amb polítiques, formes de comunicar i pràctiques de base que l’ecosocialisme “suma” des de l’esquerra.
17d
- Aprofundir en el binomi partit de govern, partit de lluita. Recuperar el concepte sociopolític en la nostra pràctica política.
17e
- Consolidar la coalició. Amb EUiA i amb les EPM, també amb altres col·lectius, hem de donar un pas endavant extenent la coalició als àmbits territorials i sectorials. La coalició hauria de ser el marc sociopolític immediat on la gent d’ICV incidim i construïm unes relacions d’entorn. La consolidació de la coalició des de la base assegura un efecte multiplicador en forma de creació d’un àmbit més flexible de trobada entre gent “genèricament” d’esquerres. A les poblacions on s’ha experimentat aquest procés es verifica el seu encert.
17f
- Sense entrar en dinàmiques personalistes o de poder (toquem fusta: no som ERC), hem d’acceptar de manera natural que ICV necessita canvis importants en l’equip dirigent.
Els actuals dirigents han portat el partit a un període de notable representació i de capacitat de govern, ara toca valorar-los pels seus encerts i, també, per errors que compartim des de molts angles.
17g
-Els darrers resultats electorals indiquen un retrocés que cal abordar a partir de les dades específiques d’aquest període. El paper dels dirigents públics i governamentals d’ICV en aquesta davallada és notori. No s’aprofita políticament i ens afecta en les relacions amb el nostre entorn.
17h
-Es constata una desafecció interna i una manca d’estímuls entre els adherits i adherides, especialment des de la segona etapa del govern tripartit i, en concret, amb la situació creada arran de l’assumpció del Departament d’Interior per part del president del partit.
No entrem en les consideracions sobre l’encert o desencert d’aquesta mesura, el que compta és que la confluència en la màxima representació d’ICV de la presidència del partit i d’una conselleria d’eminent perfil institucional “d’ordre”
ens condiciona per poder projectar positivament les diverses línies d’atenció que hem anotat anteriorment.
17i
-Cal revisar els desencontres que produeixen accions de govern que afecten considerablement el nostre perfil polític. Els episodis relatius a la política de l’aigua, la manca de tacte en la relació amb sectors proclius a la crítica (parcialment justa) o l’ajornament indefinit al si del govern del que ha de ser una posició unitària o dividida sobre els temes MAT, 4r Cinturó, amb tot el que representa de projecció d’ambigüitats. Afegirem l’impacte negatiu de les fotografies amb el líder de l’empresariat constructor arran de la signatura de la Llei d’habitatge, quan és sabut que els actors del pacte han estat diversos i molt representatius, tot i coincidint en el temps amb la irrupció de plataformes sobre el dret a l’habitatge amb les quals mantenim grans afinitats ideològiques i que mostren un camí interessant de repolitització social que hem de valorar positivament.
17j
-Avui ICV no té un lideratge amb projecció política ideològica i social. Avui ICV apareix subsumida a un institucionalisme sense marge de maniobra que condiciona la presència de la militància al si dels moviments socials i del teixit associatiu més exigent i proper a les nostres posicions.
Necessitem una presidència i un lideratge d’ICV més col·lectiu, amb veus i respostes als temes de totes les agendes. Als temes de les agendes socials i polítiques.
Aquesta mancança ens pot impedir donar el salt endavant, començant per la nostra gent, la coalició i l’entorn.
17k
Caldria, també, tenir el punt de referència de les iniciatives impulsades per Joves d'Esquerra Verda en els aspectes de representació de sexes en els organs dirigents i de representació. Aquesta col·lectiu ha fet aportacions innovadores al conjunt del projecte ecosocialista que mereixen una atenció especial en vistes a incorporar elements de nova política en el projecte general.
18

Podem fer una assemblea que es proposi actualitzar els objectius que han de configurar totes les agendes i que canviï, amb bona mesura i sense exclusions, les estructures dirigents al servei d’una projecció política de perfil propi, institucional i social.
19
Volem una assemblea que parli més enllà (i també) del que passa a la plaça Sant Jaume. Que ens impliqui a tots i totes en un projecte de transformació social - l’ecosocialisme- que no s’atura en l’agenda del proper cicle.
20
Volem una direcció i uns portaveus públics que parlin d’ecosocialisme, del que passa al món, dels reptes socials i polítics d’Europa i de Catalunya.
ICV necessita comunicar el que som i el que volem ser com a partit, com a part d’una esquerra roja i verda més general i el model de societat que volem i que no encaixa massa dins del relat general vigent.
21
Necessitem uns dirigents públics que portin el revulsiu necessari a una organització desorientada enmig dels institucionalismes excessius, dels estereotips mediàtics que ens pengen i de la pèrdua de contacte amb l’entorn.
22
Les primàries internes no haurien de ser un procés d’elecció de dirigents de transició. Si el canvi a la presidència és necessari, no és hora de plans “per fases” ordenades en funció dels relleus estrictament generacionals. El revulsiu del canvi de lideratge és una part fonamental del procés de rellançament d’ICV, s’ha de fer en aquest nou cicle i sense donar peu a especulacions i balls de noms. L’Assemblea nacional l’hauria de fer efectiu al costat d’una decidida política de reactivació de les virtuts diferenciadores d’ICV i de les possibilitats obertes d’una coalició més gran, decidament sociopolítica, de govern i de carrer.
23
Hem de donar un salt endavant, sense por i sense exclusions, de manera entenedora: facilitant una etapa tant o més positiva com la que hem viscut en el darrer cicle, abans dels retrocessos a les municipals i legislatives. En sortirem guanyant. ICV com a partit i, sobretot, l'espai obert que ha de representar la coalició ICV-EUiA-EPM a tots els territoris i sectors.


.......
(*) L´ús que es fa del terme ecosocialisme em remet més a la teorització general d’arrel marxiana que proposa Michel Löwy que a la que s’utilitza sovint en el discurs oficial orgànic d’ICV.
L’escasa recepció que té el Manifest Ecosocialista de Löwy mereix una visita a aquest text. A la xarxa el trobareu cercant “manifiesto ecosocialista”

43 comentaris:

Anònim ha dit...

molt interessant i estimulant.

Lluís Suñé ha dit...

Bon dia, es cert que cal reflexionar, però espero que la reflexió es faci amb tots els elements. Veig que el debat, de moment, no parla de les EPM. Les Enteses tenen 150 regidors i regidores, així com 13 alcaldies. Crec que les EPM com a organització d'esquerres, catalanista i ecologista, juguen un paper important en la presència d'ICV a nivell nacional. On no arriba ICV, arriba EPM.

Estic convençut, que el tema de l'aigua ens portarà a un debat important, i crec que la maduresa de tots ens permetrà enfortir el referent polític de l'esquerra verda nacional. Siguem positius.

La lluita continua!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

AFEGEIXO LES EPM, I TANT, SÓN LA PORTA OBERTA A L'ENFORTIMENT EXTRAMURS DE LA COALICIÓ, SALUT!

Anònim ha dit...

efectivament ca definir la coalició en la suma icv euia epm!

Anònim ha dit...

trobo una mica críptica la proposta de canvi de dirigents. si voleu em mullo des de Badalona...

en Joan Saura abans de ser conseller dels mossos tenia un paper que fer de cara al nostre projecte, ara està massa condicionat, no pot ser, no podem anar a les eleccions del parlament amb el conseller d'interior davant de la llistA.

A mi m'agradaria veure un canvi de dirigents que ajudi a sortir del merder en que ens van posar amb interior.

No vull dir res de la gestió de la sequera, seria oportunista.

Mireu companys, jo em decanto per sortir de la nostra assemblea nacional amb cap i peus.

El cap ben ordenat, amb el Romeva o l'Herrera.

Els peus ben segurs amb un projecte que ens pugui ilusionar. Si no ens ilusiona ICV, com podem engrescar als possibles votants i simpatitzants?

Àngel Mondéjar ha dit...

LA PASSIVITAT GENERAL DELS NOSTRES DIRIGENTS

Potser seria convenient que com a militants que som la majoria de nosaltres, ens preguntéssim tots plegats sobre la passivitat general dels nostres dirigents i si no convindria que en Saura i en Guillot facilitessin les coses a nova gent.
Companys, no esteu farts de la submissió dels nostres dirigents als socialistes?.
Aquesta submissió és la que ens ha fet perdre vots, potser ja va sent hora que amenacem en marxar del govern, i tornem a treballar amb els moviments socials, més enllà del que ara està relacionat amb el transvasament.
Al senyor Baltasar li diria que és realment preocupant que no hagi tingut en compte la gent de la Cerdanya; pel que sembla ha fet totes les gestions del Segre amagant-se de nosaltres, i això esdevé quasi una traïció als nostres principis, que sempre han estat donar la cara i buscar la participació dels moviments socials i la gent. No ens podem permetre tenir una persona que per queda bé amb els socialistes, ignora la gent del seu propi partit.
I tots els que estem al carrer treballant desinteressadament, haurem de treballar molt perquè ICV recuperi la credibilitat que ha perdut amb aquest segon govern del tripartit.
Crec que és necessari fer una bona pedagogia si no volem continuar perdent vots, sobre tot en relació al tema de aigua, i de la feina feta a medi ambient o a interior i també sobre què vol dir ser d’esquerres i ecologistes. Ecologistes de debò, no ecologistes de ficció com la majoria de gent creu.
L’altre dia a un company li van preguntar quin referent polític tenia, i jo us diré que el meus referents en aquets moments son en Joan Herrera i en Raül Romeva.
Recuperem la primera ICV i posem-nos a treballar per aconseguir que la feina del tripartit no passi factura a ICV-EUIA sempre tenint en compte que podem desaparèixer, com ha passat a Itàlia amb la SINISTRA ARCOBALENO...

Anònim ha dit...

estem ficats en un cul de sac i ens porta impotència. Canviem entre tots, Sense baralles, però fem-ho bé i que no ens empenyin a desapareixer del mapa del parlament i després ens foti enlaire la lluita municipal i tants anys de feina en orris.

Anònim ha dit...

ESTAMOS TOCANDO EL FONDO...

Anònim ha dit...

llegit això, em quedo amb les ganes de que aquest partit parli de tot això i giri full a la nefasta presència d'ICV.EUIA en el tram darrer del govern tripartit. Un negoci de mal balanç. Tot el que teniem a la merda per les incompetències de la direcció i els esforços als territoris de LLeida i Tarragona han anat a la deriva de mala manera i s'ha fet un gran mal a la gent que milita fort. No puc creure el que està passant des de que portem interior i des de que el milà va deixar medi ambient. se'ns rifen els socialistes. Marxem del govern, canviem els nostres liders, o fem les maletes. No sé, avui els companys de l'Ebre m'han deixat molt preocupat. QUÈ PASSA??????

Anònim ha dit...

les terres de l'ebre mostren el camí però no tot és aigua, el problema actual d'iCV comença coma minim el dia que vam assumir la cartera d'interior essent un partit que encara tenia coses pendents de fer abans que ficar-se en un departament com aquest. no tenim perfil i som la copia del PSC i per copia ja hi ha un original, com diuen alguns, què més hem de tragar?

Anònim ha dit...

aviat farem una síntesi de les reflexions que estem intercanviant per poder tenir un text més genèric i poder-lo passar a les signatures dels que els sembli oportú.

Roger Solé Galofré ha dit...

La reflexió té que anar mes enllà de canviar els nostres dirigents, tot i que és més que qüestionable la seva gestió, si canviem la "cúpula" tot continuarà igual, segur que és tornaran a repetir alguns vicis dels actuals. Hem de crear espais de debat en les nostres organitzacions per després traslladar-los al carrer ciutat, no com ara que no ens escolten, ni conten amb nosaltres per demanar-nos ni tant sols l'opinió.
La comunicació al segle 21 no és cap problema, si generem participació, engegarem nous debats i d´aquesta forma anirem construint l´ICV que nosaltres volem i no la que ells el hi va bé......
SALUT i CANVIS

Anònim ha dit...

Jo no soc militant , de fet només soc votant esporàdic, i em sumo als qui demanen una redefinició del perfil polític. No es por pretendre ser un referent de l'esquerra sense uns objectius clars i una base ideològica definida. Només així es pot evitar la deriva i l'imatge d'improvisació i manca d'idees que es vé donant els darrers temps

Anònim ha dit...

ESTIC D'ACORD AMB EL ROGER,pero despres de escoltar al Sr. Baltasar, tinc ganes de tirarli el carnet a la cara,pero e decidit ser com un ull de poll, i que s'aguanti
com pot dir que plegem....

Anònim ha dit...

mans a l'obra! si els de dalt no volen canvis, ens toca bellugar fitxa des de baix. En favor d'un partit viu que pugui governar amb dignitat o que deixi el govern amb la coherència que en altres temps hem tingut.

FORA BALTASAR.
CANVI DE DIRECCIÓ.
VISCA ICV !

Lluís Suñé ha dit...

Al Camp de Tarrragona l'ambient està enrarit, la gent no sap que fer. Si abandonar, o continuar amb el projecte, però la pregunta que es fan molts es... quin projecte?

El Conseller Baltasar va estar a Tarragona fa 15 dies amb els militants d'ICV. Va intentar convencer que fessim defensa afèrrima de la proposta del Segre, el pous, els vaixells, etc. Finalment veiem a la foto, al Baltasar, la ministra i el Montilla acordant fer "l'aportació temporal" d'aigua del minitransvasament de l'Ebre. Malgrat tot, a data d'avui, al Camp de Tarragona tenim que continuar defensant la proposta del Segre, per que fins ara, ningú ens ha vingut a donar cap altre consigna de partit.

Faig broma, però el tema es seriós. ICV podria passar a ser testimonial a Tarragona.

En fi, salut i resistència a tots.

Anònim ha dit...

sí tot un cap de llista de la circunscripció de Tarragona a les legislatives , lluís suñé, s'expressa en aquests termes...em temo la cosa està fatal. Aire nou, gent nova, prou d'aquesta etapa. SAURA, GUILLOT, BALTASAR...DEIXEU-NOS EN PAU, PROU!

Anònim ha dit...

Estic bastant estorada que ningú comenti com les maneres de fer d'aquest partit són absolutament masculines, i que en tot aquest escrit no es parli del feminisme com a element intrínsec del ecosocialisme, us enrecordeu? quan es més que evident la necessitat inmediata de feminització de l'organització. Ningú s'ha adonat tampoc que els quatre últims caps de llista eren homes? Suposo que com sempre els canvis que proposeu de lideratge no passen per comptar amb les dones de l'organització.

El que si seria una aposta revolucionària es que propossessiu una codirecció del partit paritària com té Joves d'Esquerra Verda, o d'altres partits europeus. Una mesura concreta que té a veure amb la corresponsabilitat i amb el canvi en la forma de pendre decisions.

Una pregunta incómoda, quantes dones han participat en la redacció d'aquest text? Potser em sorprendeu.

Joan Lleonart ha dit...

Em sorpren. o potser no haurias de ser aixi, que posis el debat en termes de genere. En cap moment s'està excloent a ningú (ni dones ni homes) ni del debat, ni de la capacitat de liderar els projectes.

El nostre partit, més enllà de que volem reforçar-ho amb la presència del discurs "violeta", treballa a partir del roig que implica la inprescindible i necessaria justicia social... és a dir tothom hem de tenir els mateixos drets tinguem les diferències que tinguem.

Crec qua això inclou tot el col·lectiu femeni, no? I en tot cas pretenem fer un debat d'idees (aquestes passen pel cap, i no pels atributs de les persones) i per tant és independent de si han participat dones (que n'hi han hagut) o no? perque sino qualsevol debat seria invalidable per que no hi participen immigrants, o homosexuals, o gent de pobles petits, o infants, o gent gran, o...

Siusplau no deixis que l'arbre no et deixi veure el bosc, tot i que sigui real, licita i necessaria la teva lluita.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Eva: el text que has llegit no l'ha fet cap dona ni cap altra company, és un treball personal que penjo en aquest blog i està obert a comentaris, els teus són benvinguts.
En quan a les dones més o menys properes a aquest document, t'asseguro que en conec i en una trobada informal n'hi havia, poques certament, però evidents.
El que està clar és que la crisi d'ICV és cosa de dones i homes i que ens hem de centrar en resoldre tots els dubtes, per això escrivim i penquem, i ens dediquem a explicar que som i que pensem.
Quan es faci un manifestt col·lectiu, s'haurà de tenir en compte el fet que dius, tens tota la raó.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

incorporo el tema que diu la Eva en el punt 17K del meu text.
I no és per quedar bé, doncs és del tot important i necessari de tractar a fons.

Anònim ha dit...

Hola Joan,

Gràcies per clarificar-m'ho, no m'havia quedat clar ja que tant en la part d'anàlisi com en la proposta d'idees no s'afronta la necessària feminització del partit.

La meva visió del ecosocialisme és des de la síntesi, i no crec que només el treball des del perfil roig ens porti inequivocament cap a la consecució dels nostres objectius ecologistes i feministes. Malauradament sentir-se roig en aquesta organització no significa necessàriament sentir-se violeta.

En tot cas, com aquest és un espai d'idees, pensava que seria útil aportar les meves. M'alegro doncs que d'altres dones hagin participat en el procés d'el·laboració d'aquest text perquè crec fermament que és imprescindible analitzar la diversitat de gent que participa en qualsevol procés participatiu per garantir la qualitat del mateix.

Espero doncs que la meva lícita i necessària lluita sigui també algún dia la teva per tal de poder veure-hi millor tots i totes a través del bosc.

Anònim ha dit...

tot aixè que parleu és el que de fet es parla arreu del país dins d'ICV, la gent està molt necessitada de recuperar el sentit de ser d'ICV i ara costa molt, si el debat va per aquí -i,llegint el que es diu en el blog, penso que és així- podem obrir un cicle diferent...calen noms diferents i politiques més pròpies del que signifiquem i deicar d'anar sota els socialistes.

és demanar molt, que estaria bé tenir un president o presidenta que ens engresqués a tota la militància?

és de justicia reclamar que l'esforç que fem des de la base tingui respostes esimulants des de la direcció nacional.

el que ens arriba és una incompetència molt gran, un conseller de medi ambient que no rerspecta ni el medi ambient intern i que diu coses fastigoses als companys de l'Ebre i un altre conseller que en comptes de presidir-nos fa de conseller d'interior i des del seu lloc estÁ molt desdibuixar davant de la nostra personalitat.

En fa por que tinguem poca corda per seguir endavant i cal canviar de gent.

sisplau! canviem de línia i escollim una nova direcció, presidencia i secretaria general.

Anònim ha dit...

Tot i que les notícies d'actualitat ens marquen les hores, el tema de la sequera no és la base del debat que preten fer l'article. Es compren, però, que tots opinem sobre el tema ja que està del tot relacionat amb el nostre projecte.

La voluntat dels companys i companyes que impulsem aquest blog és la de contribuïr al debat d'idees sobre la política d'ICV, l'espai ecosocialista, l'esquerra alternativa, el procés pre-assembleari del partit, etc...

Benvingudes les aportacions, incloses les que estan relacionades amb la sequera i els seus efectes colaterals en la política i la gent d'ICV.

Anònim ha dit...

avui en Baltasar no ha fet encara cap cagada...encara queda tota la tarda.

Anònim ha dit...

d'acord amb les crítiques que es fan a Baltasar o a ICV i qui els dirigeix, tot això està correcte.
Avui he llegit una entrevista a Manolo Tomàs de la Plataforma en defensa de l'Ebre (diari EL PUNT, dissabte) i penso que no som els d'ICV els únics que la caguem, aquest senyor està dient coses massa sectàries i parla de traïdors, es carrega la Fundació per la Nova cultura de l'Aigua de manera despectiva pel sol fet que aquesta fundació assesora el govern, ho trobo molt sectari, francament, molt lleig.
En aquesta guerra de l'aigua hi ha molts sectors que estan i estem perdent els papers.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

de fet aquesta aportació de "granollers" em porta a discerinir dues coses:

a) el problema del paper d'ICV en la crisi de la sequera està fonamentat en dues grans línies. La primera és el dèficit metodològic i comunicatiu que afecta al conseller i a les relacions entre aquest i el govern, entre aquest i el partit, i entre el conseller+el partit en relació als seus adherits i adherides i, de retruc,com a segona línia, tot això a escala de societat amb el conseqüent curt-circuit en les relacions govern-societat.

2) el segon aspecte fa referència a les contradiccions entre programa i acció de govern, que han estat del tot negatives.

Dit això, el debat el decantaria en la primera línia i el conseller ha errat el mètode, les formes i les relacions amb els discrepants. El tema no està entre TRANSVASSAMENT SÍ-TRANSVASSAMENTS NO. El tema hauria d'estar entre sí ens trobem i no ens trobem davant d'una situació d'emergència i, en cas de que sigui així, fins a quin punt tots els sectors en litigi i la mateixa societat estem en condicions de fer renúncies en favor de mesures excepcionals.
Plantejat en aquests termes, ben segur, el debat hauria estat més construtiu, més resolutiu i menys polititzat. A banda de les baltasarades, estem assistint a un comportament molt mesquí de part del PSC i de CIU, els primers per deixar sol a Baltasar enmig del sidral del Segre i ara en el front obert de l'Ebre que ha estat impulsat des del govern central d'acord amb l'entorn de Montilla (els marrons els empassa Baltasar, el del Segre per voluntat pròpia i el de l'Ebre per voluntat aliena).

Ja que ens estem quedant descansats, i amb raó, sobre la manera de fer de Cesc Baltasar, també estaria bé emplaçar els sectors en litigi:

la plataforma de l'Ebre que està raonablement dolguda, però que no aporta cap contribució a la crisi. El seu portaveu Manolo Tomàs declara a EL PUNT en termes molt sectaris i no és bo de cara a un moviment social d'un cert prestigi.

sectors de la pagesia efectuen declaracions molt corporatives i fomenten enfrontaments entre regants.

organitzacions polítiques parlamentàries i extraparlamentàries s'apunten al carro per rendibilitzar el descontentament clau partidària.

No sé, penso que qui més qui menys les està dient grosses. Sense eximir al conseller Baltasar, evidenment, que ha posat ICV en un carreró de difícil sortida.

Anònim ha dit...

per tirar endavant excel·lents propostes com les que apareixen en aquest blog, cal que la direcció d'ICV faci un gest a favor de la militància i que censuri al Baltasar i obri esperances de canviar i facilitar que gent nova estigui davant del vaixell.
És urgent.

Anònim ha dit...

Cal revisar les idees però cal saber de que parlem, un partit amb capacitat de govern que canvii coses des de dins o un partit que es trobi comode i facilment posat a la critica i a la oposició. Un partit que realment es cregui que les coses es fan i es pensen sense diferencies de gènere (ara molt de rotllo però on son les dones joves que participen i les no tant joves??? )potser els d'ICV no venim del patriarcat com tothom i som els mes purs. Vinga fem un debat seriós sobre el tema de la transversalitat de genere i fem tambè un debat de on esta la nostra "pota" de moviments socials. Quants dels que parleu aqui dediqueu alguns minuts a saber que passa al carrer i amb la gent treballa des de associacions pels seus pobles i ciutats? Jo demano seriositat i m'apunto a un debat intens d'idees. Els canvis de persones em semblan una estupidesa, com ho se que ho farà millor l'Herrera que la Camats??? Per cert en el tema aigua, tot fantastic, els de Medi Ambient uns ignorants però el dia que a la meva ciutat obri una aixeta per rentar la iaia malalta i no tingui aigua, no demanarè la dimissió del conseller, demanare resposabilitats als companys i companyes de l'Ebre. Parlem de solidaritat en tots els sentits?

Anònim ha dit...

Estic contenta de veure que hi ha gent crítica dins de IC dons jo estic bastant decepcionada amb la política dels consellers.
Endavant Raul Romeva i Joan Herrera.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

el company "anònim" pressuposa coses que no són i es pregunta sobre si els que escrivim en aquest blog fem feina de carrer.

Per la part que em toca, tinc tot el dret a teoritzar i a sistematitzar les propostes crítiques, ho faig precisament
dónada la meva implicació de sempre en moviments socials, en el partit i, a contracor, -quan m'ho han demanat-, a l'ajuntament.

Ja que milito des de la fundació del partit i, a més, ja venia del PSUC, em sembla que no és de rebut que es facin judicis a la valenta sobre la condició militant dels que opinem de manera crítica.

Molts anys de carrer, de partit i de compromís personal em permeten tenir una certa legitimitat en el moment d'exposar idees i preocupacions.

Salut i iniciativa.

Anònim ha dit...

supongo que el anónimo o anónima que inquiere sobre el perfil luchador de los del blog, no estarà invitando a que estos a que hagan lo mismo que sugiere don Francesc Baltasar a los compañeros del Ebro.
Esta Iniciativa se está poniendo de guasa o está en un callejón de difícil salida.
Solo falta el mal rollo de los anónimos bronqueantes.
Pues le blog que tengo en mis manos me parece bastante amable y lleno de propuestas sin ser agrio ni vehemente.
Esperemos que ayude a ver la luz que estos consellers nos apagan.

Anònim ha dit...

l'anònim diu:
"Quants dels que parleu aqui dediqueu alguns minuts a saber que passa al carrer i amb la gent treballa des de associacions pels seus pobles i ciutats?"

i una servidora li contesta:
jo treballo en els moviments associatius, especialitat: cooperació internacional. També he estat en vàries plataformes veïnals de la meva comarca .

Et sembla bé?

Aprofito per dir que a mi em sembla bé el que planteja la gent que fa aquest blog.

Anònim ha dit...

amb els temps que corren de pactes de silenci a ICV, no està malament que algú mostri les seves preocupacions i les pengi a la xarxa.

Anònim ha dit...

he escoltat a Catalunya Radio que la direcció d'ICV no autoritza a la gent del partit a que vagi a la mani de l'Ebre que es farà el mes que vé.
A veure, d'acord, sembla que hem de fer cas als experts i que ens toca petxugar el transvassament en cas de que sigui desmuntable, d'acord, d'acord, la mesura pot ser justa en temps de sequera extrema i de restriccions, d'acord, val, d'acord...

encara que estiguem d'acord en que cal passar per la maroma que pacte del tinell i el pacte d'Entesa, d'acord, entesos, d'acord, "a mandar"...

però, si un militantet d'ICV de Tortosa o d'Amposta té ganes d'anar a la mani perquè no està d'acord com ho pugui estar jo, què?
el castigaran?
el renyarà el Baltasar?
li senyalaran la porta?

Per favor!!!!!!

on anem a parar amb aquestes idees?

què està passant al carrer Ciutat?

què és això?

és que no ho puc creure!

oi que no és cert el que he escoltat a la radio?

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

bé, a la ràdio s'ha dit la cosa molt parcialment, doncs ICV no diu tal cosa, senzillament la gent que vulgui anar-hi a títol perosnal en té tot el dret, encara que sigui del partit.
I en quan a la plataforma de les terres de l'Ebre, em sembla que s'està notant el discurs CUP, axò de trencar relacions amb el govern del país i les declaracions del Manolo Tomás a EL PUNT crec que va una mica passat de voltes... tot i que el clima l'ha propiciat el nostre conseller, les coses que es diuen són molt NIMBY... i s'estan trencant masses ponts. Ningú ha fet bé els deures. Penso. Ni nosaltres, ni els altres.

Maxi ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Maxi ha dit...

Molt interessant l'article.

Estic a favor d'un escrit del contingut i fons d'aquest.

De fet, allà on trobo els meus pensaments fets públics, es on es parla de la sensació de falta de discurs "social", i la necessitat de trobar noves connexions entre el mon laboral i associatiu, per tornar a ser un partit de referència. Personalment vinc del mon sindical, per ser més exacte soc un "alliberat" de la UGT, i per ser més exacte l'unic de la candidatura de Girona amb un perfil clarament sindical.

Un dels punts on crec que tenim que fer més incidencia, es en la nostra relació i comunicació amb el companys de camí (EUiA i EPM). Jose R. en un article en el seu bloc, parla sobre l'unió de les esquerres, comentant el pragmatisme necessari en molts cassos per presentar un front comú cara a la ciutadania, que doni més coherència i suport als partits que es presenten conjuntats, i la facilitat de les esquerres per atomitzar-nos. El procés de divisió de IC en EUiA i ICV va ser pel contingut programàtic (crec, ja que ho vaig viuré com a ciutadà sense cap vinculació amb IC, així que potser vaig errat), però el temps ens a demostrat que en molts temes programàtic no ens diferenciem tant, encara que els nostres projectes puguin ser distants en alguns punts. Per això, soc dels que creu necessari consolidar l'espai roig-verd de l'esquerra transformadora a l'esquerra del PSOE, generant estructures entre els partits més sòlides que les actuals. Això permetria un treball extern i intern amb més recursos i fermesa. Moltes vegades ens perdem en lluites internes.

Sobre la resta de l'escrit estic amb total sintonia.

Salut i força.

Maxi ha dit...

Perdoneu, però quant parlo de generar un espai únic roig-verd, no em refereixo a "fusionar" els partits actuals de la coalició. Això hem semble ara mateix impossible, però si crec en una "confederació" on cada partit pugui treballar el seu espai propi, però que permeti tenir una sola cara cap a la ciutadania amb un projecte comú.

Anònim ha dit...

d'acord pel teu acord, esperem que segueixis els debats i que anem fent xarxa per rellançar ICV. Salut.

Anònim ha dit...

Al President d’ICV Joan Saura,
Al Conseller del DMAH de la Generalitat i membre d’ICV Francesc Baltasar
Al Consell Nacional de Catalunya d’ICV

Els representants de les agrupacions del Maresme Nord volem expressar de forma ferma i clara la nostra repulsa a les paraules del Conseller Francesc Baltasar dirigides a les agrupacions de les terres de l’Ebre i manifestem que:

1.- És una falta de respecte intolerable en una organització com la nostra, que proclama als quatre vents i sense por que sempre serem capaços de portar el debat de forma serena i per aconseguir avenços.

2.- Ningú mai pot convidar a ningú a abandonar l’organització perquè es discrepi en la forma de gestió dels nostres responsables en el govern. En tot cas aquesta discrepància el que ha de provocar és una reflexió i una rectificació si s’escau, però mai pot acabar-se convidant a marxar els que discrepen.

3.- Hi ha motius suficients per qüestionar si més no, les formes com s’han gestionat la crisi de l’aigua. Alguns dels fets més destacats no haurien d’haver-se donat mai en la nostra formació, com són amagar la proposta del Segre durant el temps previ a les eleccions, enganyar o pretendre enganyar al territori i a l’opinió dient que no es tractava d’un transvasament i no comunicar ni tractar les propostes amb els agents socials implicats i el que es més greu encara, amb les pròpies organitzacions del partit en el territori.

4.- Reprovem la gestió del Conseller, sobretot a l’hora de prendre decisions, sembla que la gestió tècnica de l’aigua és exemplar, però la direcció ha estat plena de dubtes i de concessions al partit majoritari del govern (el nord del Maresme en tenim més d’un exemple: depuradora de Pineda, delta de la Tordera, ...)

5.- Hi ha motius perquè les agrupacions de les terres de l’Ebre estiguin revoltades, ja que ICV va ser una de les promotores del compromís per l’Ebre, compromís que feia impossible la connexió de les aigües del CAT amb ATL, per evitar qualsevol futur transvasament.

6.- Si cal revisar alguna opció, sols es pot fer de la mateixa manera que es va prendre inicialment, amb el debat i el consens del territori i de les nostres agrupacions.

Per tot això exigim:

1.- Que el Conseller Francesc Baltasar demani públicament disculpes a les organitzacions de l’Ebre i a la resta de l’organització, i es retracti de les seves paraules.

2.- Que el Conseller Francesc Baltasar posi el seu càrrec a disposició del partit, per cessar un cop superada la crisi de l’aigua

3.- Si no es complís amb el punt 1 i 2, que es proposi el cessament immediat del Conseller.


Malgrat de Mar, 22 d’abril de 2008

Representants de les agrupacions d’ICV de:
Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna, Pineda, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Arenys de Mar

Anònim ha dit...

companys/es alt-maresmencs:
ja ens direu quina recepció ha tingut aquest text entre els organismes i persones als que us adreçeu.

Roger Solé Galofré ha dit...

la solució hauria de passar per crear un grup d´opinió, ja ke som tant plurals.....a mes som ICV, EUiA, EPM, no vindrà que uns quants diguem la nostra.