manifest de maig, l'espai de debat de l'anticapitalisme i de l'ecosocialisme.

Per contactar, contribuïr o adherir-se a aquest espai d'opinió ens podeu enviar un mail a verdiroig@hotmail.com

dijous, 22 de novembre de 2007

ECOSOCIALISME. DEBAT I CRÍTICA DES DEL SUPORT A ICV






Una esquerra de síntesi. L'ecosocialisme no refusa el passat de l'esquerra plural socialista o comunista. No dóna per superades les idees sorgides dels diversos corrents de l'esquerra política i social. El terme ecosocialista és un concepte que incorpora i suma. L'ecosocialisme és una definició relativament nova. Hem d'actualitzar teoria, canviar mètodes d'intervenció i posar en marxa altres dispositius de "fer política". Convé anar a fons.

Aquest blog vol fer debat i fer aportació. Efectivament, és un blog crític. Crític no vol dir a la contra. Els que iniciem el debat no ens sentim identificats amb la bronca caracterísitica del criticisme tradicional. Pensem que ICV és una aposta de futur. Pensem que avui podem correr riscos d'institucionalització, d'organicitat acrítica i d'oblit del territori social que ens justifica com a partit. Tot plegat no passa, però, per espectacles pseudocrítics com els produïts a la darrera assemblea comarcal del Maresme, de la qual en som testimonis la gent de Roig i Verd. No és això. Les propostes díscoles, disidents o de protesta, s'han de formular des de la consideració de que necessitem un partit seriós, obert i capaç d'assumir propostes contradictòries.

És per això que VERD I ROIG vol ser un blog obert i de discusió, un espai de base per eixamplar el projecte més enllà de l'agenda político/electoral que, altrament, és ineludible i necessària. Volem un debat horitzontal al servei d'ICV, del nostre entorn, de la nostra coalició i del projecte que defensem. Aquest, i no altre, és el sentit crític d'aquesta tribuna.
UN TEXT IMPRESCINDIBLE EN EL DEBAT ECOSOCIALISTA...
Entreu i difongueu el manifest ecosocialista de Kovel/Löwy!!! estaria bé portar a Catalunya aquest parell de teòrics del nostre projecte!

5 comentaris:

Antoni ha dit...

BONA PENSADA AMB AQUEST INTERCANVI DE SAMARRETES, SOU UN BON BLOG

Sumatra ha dit...

correcte

Anònim ha dit...

Em sembla molt bé la vostra iniciativa. Hi havia massa silenci al voltant d'ICV.

barb michelen ha dit...

Hello I just entered before I have to leave to the airport, it's been very nice to meet you, if you want here is the site I told you about where I type some stuff and make good money (I work from home): here it is

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Ho reconec. El tema de l’aigua no és el meu fort. Dit això, la que està organitzant el conseller Baltasar amb el projecte del trasllat d’aigua del Segre, amb formes i maneres del tot impresentables, em preocupa de manera doble.

El primer motiu de preocupació és que no em sembla massa adient de cara al que anomenem “nova cultura de l’aigua” que es proposin actuacions que reincideixen en el que, en ocasió del desviament de l’Ebre, eren motiu de queixa justificada per part de sectors amplis de la població, de les institucions, de la pagesia i de les plataformes ciutadanes. La sequera és evident, les solucions del tot complexes.

Les evidències i les solucions requereixen molta capacitat de diàleg, de comunicació multidireccional i de relació constant amb els sectors que poden aportar les seves consideracions (des del món acadèmic i tècnic fins als àmbits diversos de la producció agrícola, passant per les entitats i grups que s’estan pronunciant aquests dies). Baltasar incomunica. Ho dic clarament, en matèria mediambiental i d’habitatge, enyoro Salvador Milà. En Milà molestava a tot l’establishment econòmic i fàctic (bon senyal) i Maragall, sensible a aquests prohoms, el va treure del govern. Baltasar incomunica. La seva fotografia amb l’empresari constructor Reyna, va ser una errada nefasta en la culminació d’una llei d’habitatge bastant positiva en la qual hi intervenien sectors amb més dret a la fotogènia política (sindicats, per exemple) que no pas aquest home de negocis. Amb l’aigua, que no és el meu fort, tornem-hi amb les males maneres. No ho dic jo. Ho diuen els companys i companyes d’ICV de Lleida amb veus més autoritzades (i enteses) que la meva, com ara el diputat infatigable i heroic Francesc Pané.

La feina bruta del tripartit passarà factura electoral a ICV-EUIA (aquesta és la meva segona preocupació, segona i secundària). Que no pateixi Montilla, el PSC és una màquina electoral que es creix davant de les adversitats (mireu el tsunami de les legislatives, envoltat de crisis d’infrastructures). Que no pateixi ERC. Prou en tenen, aquests darrers, amb resoldre la seva divisió amb un salt mortal sense compromisos en direcció al 2014, l’any de la proclamació de la república independent de Catalunya.

Avui no tocaré l’altra pota del pastís de govern d’ICV-EUIA, doncs, com em passa amb l’aigua, de policíes, lladres i serenos, no en soc expert (ni ganes).

La preocupació preferent, però, és que la cultura de l’aigua ha de ser part primordial d'una visió diferent de les coses en matèria ambiental i, perquè no, cultural i civilitzatòria. Les cultures de resposta a les situacions complexes necessiten concurrència de sectors i cap marge a la improvisació. Per parlar d’aigua, s’han d’escoltar les opinions dels tècnics, dels experts, dels acadèmics, dels ambientalistes, dels pagesos, dels consumidors i de les institucions del territori. De passada, els que no entenem de que va de tot plegat, acabarem tenint una mica més de cultura. De cultura de l’aigua.

Aquestes dues preocupacions, per ordre, em suggereixen que no és feina dels militants d’ICV haver de fer o haver de defensar la feina mal feta del conseller de torn. Tenim agendes socials molt properes per atendre. Ho fem de manera altruïsta.