És evident que s'ha obert de nou el debat, no només sobre els referents ideològics de la nostra coalició sinó també sobre els ètics.
Haurà de sobrevenir de nou la crisi i tocar fons altra vegada per adonar-nos que les nostres pautes ideològiques i morals d'actuació s'han desdibuixat i ja no serveixen per a garantir la realització d'un projecte comú en la millora de la societat?
La importància del debat és crucial en tant que la corrupció progressiva d'aquestes pautes se situa com un dels elements més importants per a explicar la crisi que pateix la nostra realitat política.
Urgeix, doncs, elaborar un nou llenguatge moral que acosti la classe política a la societat civil però, perquè això sigui una realitat, primer hem de tenir clara la nostra pròpia ètica com a organització.
En aquesta línia, es fa transcendental que els més alts estaments d’ICV s'acostin al debat, conscients de la seva responsabilitat en la reconstrucció de referents, que es constitueixi un nou consens intern que ens permeti afrontar amb major seguretat col·lectiva i mútua les tasques per a les quals hem estat triats per totes aquelles persones que han dipositat en nosaltres la seva confiança, tasques molt més interessants que eliminar opositors a la línia oficial des del poder que donen els càrrecs.
Escoltar moltes veus i opinions és una actitud molt útil en la recerca d'aquests referents que hem esmentat. Però els que dirigeixen la nostra coalició no senten aquesta necessitat, per això fan oïdes sordes a les veus que des d'alguns sectors s'alcen davant les conseqüències que provoca aquesta pérdua de referents.
Aportació que la Victòria Geijo, militant de Dosrius, ens ha fet arribar a traves del mail. Si voleu col·laborar podeu trobar-nos a verdiroig@hotmail.com
1 comentari:
Soc d'icv...encara.
cada vegada estic més lluny del que diu la direcció del partit. La veritat és que no sé si estic lluny o estic aprop.El que succeix és que no diu res. Passen coses i tot es centra en "ho fem molt bé", "som un partit de govern", "interior és una bona aporta", "el canvi climatic ens demostra que tenim raó", etc. tot tancat dins d'un bunker del carrer Ciutat que ens convoca a les bases a fer feina electoral de manera mansa, altruista i resignada. L'aparell viu el seu món ambel partit convertit en objectiu en sí mateix. Aviat ens enviaran pancartes i cartells per fer campanya. I des del departament de participació es difon una guia adreçada als ajuntaments per paralitzar els moviments reivindicatius.
On milito? no entenc massa el que passa.
A veure si aquest blog m'ajuda una miqueta.
Publica un comentari a l'entrada