Una perspectiva, per cert, molt complexa. Més enllà del que avui representa una esquerra que encara té el balanç pendent de dos tripartits plens de renuncies, de les dificultats d'implantació d'una esquerra anticapitalista a prova de lluites i d'una opció d'unitat popular emergent però que avui no contempla confluències amb altres experiències rupturistes organitzades, caldrà potenciar un instrument comú de l'esquerra combativa d'aquest país.
Sigui com sigui, i amb l'adveniment d'un Artur Mas reforçat i desplegant la narrativa dels poderosos, molta incompetència haurà de tenir l'esquerra política i social d'aquest país si aquesta no és capaç de lliurar una resposta de conjunt, arrelada socialment (recordem els moments més actius del 15m) i conscient de la magnitud de la tragèdia.
Ressenyem tres textos publicats a les revistes Sin Permiso i Viento Sur. Des d'aquest blog apostem per anàlisis d'aquestes característiques i per escenaris post-electorals que facin possible un habitacle confortable per al conjunt de l'esquerra anticapitalista, internacionalista, sobiranista i feminista (i el que calgui afegir).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada