manifest de maig, l'espai de debat de l'anticapitalisme i de l'ecosocialisme.

Per contactar, contribuïr o adherir-se a aquest espai d'opinió ens podeu enviar un mail a verdiroig@hotmail.com

diumenge, 22 de gener de 2012

Ecosocialisme. Entre l'acompanyament social-liberal i l'anticapitalisme de combat

 


Per Àngel Pagès [1]

Quan el capitalisme apreta fort, reinventant-se, apropiant-se de la política i desplaçant la societat de les decisions que afecten a les necessitats bàsiques, convertint les seves crisis en grans ocasions per multiplicar les seves lògiques d’acumulació i despossessió, és quan amb més arguments s’ha de plantejar una alternativa anticapitalista de conjunt. Més enllà dels debats semàntics i nominals, parlar d’anticapitalisme -com apuntava recenment Michael Löwy a Barcelona- és plantejar alternatives en clau de ruptura amb l’ordre establert, amb el (des)ordre del capital. En aquest context retorna amb altres registres el vell dilema entre reforma i revolució i, amb ell, el debat i la polèmica entorn de les estratègies i els moviments a seguir en relació al propi capitalisme.
Així com la liquidació del dit estat de benestar ha de ser un factor de necessària mobilització en l’ara i aquí de la classe treballadora i dels i les de baix -per la qual cosa cal animar la major confluència social i política en les lluites-, també és el temps de plantejar obertament la vigència i l’actualitat de la revolució en els justos termes que la seva actualització requereix. A diferència de les propostes polítiques socialdemòcrates, del partit Verd europeu o les dels partits comunistes oficials, que centrarien tot el seu projecte en les dinàmiques de l’alternança institucional, el cas de l’anticapitalisme social i polític planteja un horitzó de ruptura que, a la vista de les polítiques neoliberals, passaria per un treball pacient d’acumulació de forces i de treball social en xarxa que hauria d’actuar en una doble escala davant les retallades socials i democràtiques (amb grans aliances de contestació sociopolítica), però també obrint escletxes de ruptura amb l’ordre existent fomentant espais alternatius i àmbits de confluència de caràcter més estratègic.

L’anticapitalisme, però, ha d’anar acompanyat de la seva proposta d’alternativa de societat i d’unes organitzacions socials, sindicals i polítiques alliberades de la subalternitat i la dependència d’agendes i projectes destinats a l’alternança dreta/esquerra "dins d’un ordre" que tots coneixem. En quan a l’alternativa convindria definir la substància d’aquesta. Una ruptura amb el capitalisme s’ha de fonamentar en un socialisme que converteixi la qüestió ecològica en un dels eixos centrals del seu ideari. L’ecosocialisme -no el que coneixem avui com una etiqueta electoral gestionària- apareix com una síntesi definidora d’un model alternatiu (1).
En la mesura que augmenta la crisi del sistema, assistim a una substitució mediàtica dels temes centrals. Recordem com setmanes abans de l’anunci oficiós del crack financer del 2008, el canvi climàtic ocupava un espai destacat dels informatius de la premsa o recordem els debats oberts entorn del pic del petroli, mentre ara observem com l’esclat de les finances, acompanyat dels efectes i les mesures antisocials davant la crisi, desplacen a un segon terme informatiu la situació insostenible del planeta que és consubstancial a la pròpia crisi global.

El caràcter sistèmic de la crisi del capitalisme hauria d’emplaçar-nos a desenvolupar un anticapitalisme rupturista amb una base ecosocialista i unes pràctiques sindicals, culturals, socials i organitzatives que vinculessin en un tot les qüestions social i ecològica. Entretant, malgrat la que està caient, les opcions polítiques de l’esquerra majoritària i que estan inscrites en la roda de les alternances i dels estats, es fan un lloc des de l’oposició parlamentària amb un discurs combinat que mostra la pretensió de "ser la veu del carrer" (Coscubiela) i l’aposta al mateix temps i en el fons -com en el cas alemany (2)- per una adaptació verda al capitalisme amb unes pràctiques derivades d’una agenda marcada per cicles electorals, connivències amb l’ordre del capital i col·laboracions de classe en tota regla.

Una de les veus més interessants en el debat entre socialisme i ecologisme és la de Jorge Riechmann. Una lectura d’un article recent abunda sobre aquesta temàtica, el seu títol "Estamos en peligro" (3), afegeix més arguments en favor d’un ecosocialisme urgent davant l’estat de les coses present. Certament estem tots i "tot" en perill. I ara, per acabar-ho d’adobar, recomença el poder del PP a l’estat espanyol. Un poder que s’afegeix al poder real que opera al marge de qualsevol govern del signe que sigui.


(1) Sobre ecosocialisme i Michael Löwy: MANIFIESTO ECOSOCIALISTA www.rcci.net/globalizacion/2002/fg259.htm
(2) La tranformació dels Verds alemanys: La Transformación de los Verdes en Alemania ... - Sinpermiso www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=4481 La Transformación de los Verdes en Alemania. Neoliberales en bicicleta. Olivier Cyran · · · · ·. 09/10/11. El distrito más de moda de Hamburgo es también el más ...
(3) Article de Jorge Riechmann: Estamos todos en peligro - Izquierda Anticapitalista www.anticapitalistas.org/Estamos-todos-en-peligro

Notes

[1] Article publicat a http://jtatiangel.blogspot.com.