manifest de maig, l'espai de debat de l'anticapitalisme i de l'ecosocialisme.

Per contactar, contribuïr o adherir-se a aquest espai d'opinió ens podeu enviar un mail a verdiroig@hotmail.com

dijous, 17 de setembre de 2009

ELOGI DE LA POLÍTICA PROFANA


’Elogio de la política profana’ de Daniel Bensaïd


EDITAT UN NOU LLIBRE DEL FILOSOF, MILITANT I ACTIVISTA DANIEL BENSAÏD


Per Àngel Pagès

Estem de sort amb la recent publicació de la versió castellana del llibre de Daniel Bensaïd Éloge de la politique profane (Elogio de la Política profana, Ediciones Península). Com tots els altres textos d’aquest filòsof, fundador de la LCR a l’Estat francès i en l’actualitat membre del NPA, editats al nostre país ens trobem davant d’un assaig de lectura molt recomanable.

La novetat editorial de Bensaïd té la particularitat de ser un llibre extens que per la temàtica escollida hauria de transcendir els cercles militants i passar a formar part del debat general sobre l’esquerra del segle XXI. L’autor passa revista a les bases del pensament polític de l’esquerra, als esdeveniments que han marcat els darrers anys i al que haurien de ser les bases per refer un discurs marcadament "profà" en relació amb les ortodòxies del relat polític dominant.

Aquest treball ens arriba oportunament en un context en què el debat ideològic de l’esquerra necessita reforçar els arguments d’un projecte revolucionari que revitalitzi el fil roig que uneix els clàssics amb les diverses experiències i aportacions de les noves cultures de l’anticapitalisme d’avui. Aquest elogi de la política profana ens porta a preguntar-nos "de què parlem quan parlem de política?".

Vivim els temps de la plena apoteosi de la parapolítica, de la mercantilització de "l’oferta política" i de la transformació d’aquesta en un domini tancat on concorren els dispositius d’opinió mediàtica i els partits-empresa. Aquesta idea de política ha adquirit un paper aparentment desvinculat de la societat i ha creat una especialització i uns codis de funcionament del tot elitistes que han alterat la percepció del que "és polític". La política dominant en el capitalisme global, doncs, respon a uns paràmetres de consens que li confereixen un estatut sacralitzat. A partir d’aquesta constatació Bensaïd repassa el trajecte i la deriva d’una política que s’ha escindit del que seria políticament real. Davant d’aquest nou temple de la política confinada en un relat sense història, Bensaïd indica el caràcter essencialment profà de la política.

L’elogi de la política profana és la determinació per recuperar el sentit revolucionari del que és polític, per alliberar-lo de les distorsions que l’immobilitzen dins del capitalisme global integrat i per activar formes de contestació i d’alternativa. El nou temple del mercat que combina aquesta idea dominant de la política configura tota una ortodòxia. Impugnar aquest paradigma passa per restituir la condició política i, des de l’esquerra, per refer el fil que unirà les lluites pendents i les noves realitats. L’elogi de Bensaïd és una crida militant per una praxi política que, si és d’esquerres, ha de ser explícitament anticapitalista. Una política profana en tota regla.


ELOGIO DE LA POLÍTICA PROFANA

Daniel Bensaïd

Editorial Península

3 comentaris:

Robertson Davies ha dit...

prenc nota company, es bo que els ex-membres d'ICV facin aportacions critiques i mantinguin el debat viu.

Ariato Engaguen Azulindo ha dit...

i com es pot resoldre el dilema del present que és una esquerra autenticament reformadora queno caigui en el parany del vostre esquerranisme del segle XIX?

storico ha dit...

"Ariato" què és el que transforma la suposada esquerra transformadora?

Però el més greu no és que pensis que hi hagi una esquerra transformadora en un govern dubtosament transformador ... el més greu són les males formes, l'utilització dels arguments que utilitzen la gent de dretes per intentar desautoritzar l'esquerra ... no seria la primera vegada que sentiria allò de que
"la lluita social és antiquada, ja no existeix"
"La història es cosa del passat"
"El socialisme és una ideologia antiquada"
"La lluita per transformar la societat es cosa del Segle XIX"

En fi, no s'acabarien les suposades afirmacions, pròpies de gent de dretes que tenen por de que algú es plantegi una transformació social real ... espero que aquests arguments no siguin els de la suposada esquerra transformadora de l'Ariato