manifest de maig, l'espai de debat de l'anticapitalisme i de l'ecosocialisme.

Per contactar, contribuïr o adherir-se a aquest espai d'opinió ens podeu enviar un mail a verdiroig@hotmail.com

diumenge, 14 de juny de 2009

El 18 de Juny, els treballadors del comerç de Girona surten el carrer


Finalment a passat, allò que per desgràcia ja feia preveure un anàlisis de lo concret per a les negociacions del nou conveni de comerç de Girona. Les línies de treball basades en el diàleg social, es fan impossibles en l'actual situació de Crisis econòmica actual.

Les empreses és neguen a "socialitzar" els guanys, per dignificar les condicions laborals i retributives, d'uns treballadors que ja de per si estan a sota mínims, sota el discurs clàssic de que no és el moment de fer "esforços" més enllà de lo que ja tenim, en l'àmbit del capital humà. Uns treballadors que de mitjana cobren entre 650 i 700€ de salari, amb un dia i mig de descans -que normalment acaba sent un dia-, treballant diumenges i festius -en les zones de consideració turística-, i amb alt percentatge de feminització del seu personal que ve topat -en moltes empreses- la seva promoció, en els nivells de base o com a molt de segona responsable de centre.

Dones i homes, que ens els últims mesos, han vist una campanya hostil per la part empresarial, en tot allò que tingui que veure amb l'aplicació dels drets i llicencies individuals per guarda legal -amb la complaença en molts casos per la pròpia justícia, que no ens acompanya precisament amb les seves actuacions-, o simplement pel fet de ser "reincident" en les baixes, ocasionades en molts casos per el desgast propi d'anys de treball i de les no sempre adequades condicions laborals.

Treballadors i treballadores que porten anys en CRISIS, i que no poden ni volen acceptar que siguin els seus salaris i esforç diari, els que acabin pagant una Crisis de la que son els culpables.

Les velles receptes dels patrons, basades en més explotació dels treballadors i treballadores, amb menys salaris i més carrega de treball, per així treure una plusvàlua superior del valor de l'esforç del seu treball, no fa més que enfonsar una miqueta més als treballadors en un pou cada vegada més negre i profund.

Toca doncs, lluitar per un conveni que pugui en la mesura de lo possible i de forma raonable, iniciar un camí per invertí aquesta tendència. Un conveni que mitjançant l'establiment de condicions salaris i socials més dignes, doni capacitat d'accés a un estat de benestar ja de per si molt devaluat en els últims temps. Son 22000 treballadors, que amb la postura de la Patronal seran abocats a un empobriment continuat. Son en definitiva -en clau capitalista- 22000 clients sense capacitat de consum, o -en clau social- ciutadans i ciutadanes adscrites al model de treball precari, que ens a portat al desgavell econòmic actual.

Animo a tots i totes, a donar suport als companys i companyes que treballen diàriament en aquest sector. Es hora de dir PROU.

Us deixo el cartell de la manifestació.

Salut


6 comentaris:

soulbizarre@hotmail.com / premià de marx ha dit...

caldira anar coordinant resistències, redoblar els sectors en lluita i aprofitar el marc de la campanya QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS RICS. Les centrals majoritàries menyspreuen aquesta campanya, però és una iniciativa a explorar. Com les assemblees d'aturats i altres expressions de les lluites.

Anònim ha dit...

¿Què en penses de la despesa realitzada pel Departament d'Interior en una pista de bàsquet a una comissaria de mossos, en aquests moments de crisi, per un import de 650.000 €? ¿Creus que és coherent amb el què desprès es demana i s'explica a la ciutadania? ¿Creus que pot fomentar la desafecció de la ciutadania?. En el meu cas sí, he deixat de votar IC-V.

Anònim ha dit...

¿Què en penses de la despesa realitzada pel Departament d'Interior en una pista de bàsquet a una comissaria de mossos, en aquests moments de crisi, per un import de 650.000 €? ¿Creus que és coherent amb el què desprès es demana i s'explica a la ciutadania? ¿Creus que pot fomentar la desafecció de la ciutadania?. En el meu cas sí, he deixat de votar IC-V.

Maxi ha dit...

Per desgràcia, crec que això té doble direcció -les iniciatives i mobilitzacions-.

Mentre no trobem com trencar amb la divisió de la classe treballadora, i comencem a buscar la creació d'espais unitàries en defensa dels treballadors i treballadores, no fem més que fer-li un favor als poderosos.

Salut i lluita

S/f eixample kaput icv ha dit...

definitvament crec que ICV ha fracassat totalment com a partit i ara és una entitat amb funcionaris i càrrecs que lluita per sobreviure al costat del PSC i de l'altra entitat en descomposició que és ERC. Això passa per tenir per nord el poder pel poder. Una olla de grills on el debat passa a segon terme per la pura gestió. Reunions buides on només hi participen els que gesitionen el titànic mentres els càrrecs fan la seva carrera fins que tornin a l'oposició des d'on dificilment recuperaran credibilitat per culpa de les ocurrències del tandem saura-guillot que ha portat el partit a ser una cosa molt diferent del que molts volem.
a l'Eixample vegetem, qualsevol grup d'extrema esquerra reuneix més gent, segurissim i trist.
a l'Eixample m'avorreixo com els que ja no venen d'avorrits com estan.

SAURA QUÈ HAS FET D'AQUELL PARTIT ?

Maxi ha dit...

Perdoneu.., però la meva resposta anava a soulbizarre, no pas a l'altre anònim que comentava el tema dels mossos. A ell ja li vaig respondre des de el meu bloc -va reproduir la pregunta-.

En quant al company que s'aborreix... es el problema de ICV, que em deixat el debat necessari per confrontar idees i "solucions" per parlar unicament de gestió. I clar, parlar només de gestionar el sistema contra el que lluitem, ens obliga a entrar de ple en les seves contradiccions, sense valorar si aquest es un pas previ per tal de buscar formules rupturistes que ens portin a trobar altres camins possibles al Capitalisme.

Salut